Revista d'Anàlisi Plural

La indústria alimentària aspira a liderar la recuperació econòmica

0
El sector agroalimentari afronta el repte d’encapçalar la millora de l’economia i pretén crear 60.000 llocs de feina abans del 2020, any en què es proposa assolir una facturació de 115.000 milions d’euros.

Jesus Abad

Taula rodona amb representants de la patronal del sector de l'alimentació
D’esquerra a dreta, els representants d’ASEDAS, AECOC, FIAB, FEHRCAREM i ACES, la taula del sector que aspira a créixer un 20% anual fins el 2020, a Alimentaria.     / J. ABAD.

La indústria de l’alimentació i les begudes és un dels motors més importants de l’economia espanyola i el primer sector en termes de facturació -com a mostra, les seves vendes anuals van ascendir el 2012 a 90.168 milions d’euros, segons les darreres dades actualitzades per l’INE, o el que és el mateix, van suposar el 20,5% de les vendes netes de la indústria espanyola. Potser per això, que el president de la Federació Espanyola d’Indústries de l’Alimentació i Begudes (FIAB), Pedro Astals, asseguri ara que l’alimentació serà “la gran locomotora de la recuperació de l’economia espanyola” no hauria de sorprendre ningú. De tota manera, per aconseguir-ho, la FIAB no estarà sola i, en col·laboració amb el Govern espanyol, acaba d’aprovar un marc estratègic amb l’objectiu que la indústria alimentària augmenti un 4% anual fins el 2020, gràcies, especialment, a la recuperació del consum del mercat interior i a la internacionalització. Així, d’acord amb les estimacions de la FIAB, d’aquí a sis anys, el 40% de la producció del sector ja es vendrà fora d’Espanya, davant el 28,5% actual. Però fins que això no passi, queda un llarg camí que cal recórrer.
Precisament, per tractar sobre com abordar-lo i analitzar la creació d’aquest marc estratègic -que va néixer el passat mes de març sota el lema “Alimentamos el futuro”-, els màxims responsables del sector (l’Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats, ASEDAS; l’ Associació multisectorial de fabricants i distribuïdors, AECOC; la FIAB; l’Associació de Cadenes de Restauració Modernes, FEHRCAREM, i l’Associació de Cadenes Espanyoles de Supermercats, ACES) es van trobar en una roda de premsa celebrada dins del marc del saló Alimentaria. Allí, tots ells van alertar del perill que suposaria una nova pujada de l’IVA i van defensar la seva aposta per encapçalar la recuperació econòmica en un moment que consideren clau i propici per al sector i el país, que inicia ara una fase de recuperació per raó del seu posicionament estratègic i la seva fortalesa com a generador de valor.

L’any 2012 es van gastar a espanya 100.678 milions d’euros en productes alimentaris, un 67% dels quals per a consum domèstic

Un sector estratègic
Efectivament, la indústria del gran consum –conformada, també, per la producció i indústria agroalimentaria, el comerç, la distribució i l’hostaleria, i que implica productes bàsics com: productes càrnics; ous; vins i begudes alcohòliques; productes lactis; oli i olives; transformats de peix; productes pesquers congelats i cuits; dolços; sucre; alimentació animal, aigua i begudes sense alcohol- és un sector clau per al desenvolupament de l’economia espanyola i, per això, no és desproporcionat considerar que, tal com defensa el president de la FIAB, pugui exercir com a “impulsor clau per al creixement del país”. Les xifres així ho demostren i, a tall d’exemple, la seva facturació global va arribar als 370.000 milions d’euros el 2013, el que va representar més del 20% del PIB nacional. A més, l’agroalimentari, en el seu conjunt, va generar més de cinc milions de llocs de feina durant el mateix període, segons dades facilitades conjuntament per la FIAB, Cooperativas agro-alimentarias, l’AECOC, FEHRCAREM, la Confederació Espanyola de Comerç i d’altres associacions del sector.

Passadís d'un supermercat
La facturació global dels sector agroalimentari espanyol va arribar als 370.000 milions d’euros el 2013, el que va representar més del 20% del PIB nacional.     / SHUTTERSTOCK.

Quant a la distribució organitzada del mercat de gran consum, cinc són els grups que concentren el 56,9 % de les vendes (Mercadona 25,4%, Carrefour 10,6%, Eroski 8,5%, Dia 6,3% i Auchan 6,1%) en una Indústria de l’Alimentació i les Begudes molt atomitzada, composta per 29.196 empreses, principalment petites i mitjanes, ja que d’aquestes, tan sols el 0,2% tenen més de 500 treballadors i facturen el 50,3% del total. El 99,8% restant compta amb el 49,7% de les vendes.
D’altra banda, com a clar exemple de la importància del sector de l’alimentació en el conjunt de l’economia, i com a dada que avala les seves aspiracions a encapçalar la recuperació econòmica, cal recordar que al rànquing dels 1.000 grups empresarials més grans d’Espanya, que realitza anualment la consultora Iberinform, l’any 2012 entre els 200 primers llocs de la llista figuraven els noms de companyies alimentàries com Campofrío Food Group, Cobega, Nutrico España, Corporació Alimentària Guissona, Heineken España, Grupo Mahou – San Miguel, Danone, Damm, Deoleo, Capsa, Viscofan, J. García Carrión i Corporación Alimentaria Peñasanta.

Quatre grans reptes
Però encara que totes aquestes xifres siguin molt positives, per arribar a les expectatives de la FIAB, al sector li queda molta feina per fer. Realitzar un marc estratègic per a una indústria “tan atomitzada i al mateix temps tan heterogènia” no és gens fàcil, afirma el president de la FIAB, Pedro Astals. Per tant, el repta passa, segons el mateix president de la FIAB, per treballar quatre punts clau, com són: la generació d’eficiència, la creació de valor, la internacionalització i la dinamització per guanyar dimensió. I per tal d’assolirlos, Astals afegeix que “cal aconseguir una regulació eficient i àgil i una comunicació que permeti posar en valor un sector líder; potenciar la formació i la recerca d’excel·lència i el talent; promoure un marc estable d’aliances estratègiques i de col·laboració; impulsar el desenvolupament de la innovació, la ciència i la tecnologia de la indústria i promoure fonts de finançament alternatives, sostenibles i diverses”, ja que només així es podran aprofitar al màxim “els avantatges competitius i els recursos propis del sector, i intentar corregir o compensar les debilitats detectades”. I apunta, a més, que aquest camí s’ha de recórrer pensant “en el mercat local però cada vegada més amb perspectiva internacional”.

La indústria d’alimentació i begudes està situada al capdavant d’Europa en traçabilitat i seguretat alimentaria

De moment, per ajudar al sector en la seva sortida a l’exterior, el llavors ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, ja ha declarat que “reforçar i consolidar aquesta vocació exportadora és, sense dubte, una de les prioritats de l’acció del Govern d’Espanya”. La importància que aquesta presència internacional té per al sector queda reflect ida en iniciatives com l’organització dels anomenats Food & Drink Business Meetings, uns encontres entre empresaris i els principals agents de la distribució alimentaria de tot el món. En el marc del saló Alimentaria se’n van fer més de 1.800 que van permetre posar en contacte a més de 130 compradors de cadenes de supermercats mundials amb unes 175 empreses espanyoles del sector.

Potencial exportadormonempresarial-153-alimentaria-fruiteria
El professor de Direcció Estratègica de l’IESE, Jaume Llopis, per la seva banda, també reivindica el dinamisme i la força de la indústria alimentària més enllà de les nostres fronteres i assegura que “si hi ha un sector de l’economia competitiu i internacionalitzat, és el de l’alimentació i begudes”. Cal recordar que les exportacions agroalimentàries van sumar 22.594 milions d’euros el 2013, fet que suposa un increment de l’1,5% respecte de l’any anterior i una xifra rècord per al sector. D’aquesta manera, Espanya es manté en quarta posició a Europa –és vuitena a tot el món- i es consolida, a hores d’ara, com el país europeu on les exportacions d’alimentació i begudes van experimentar el creixement més gran davant els seus principals competidors: Italia (+0,1%), França (+1,4%) o Alemanya (-1,7%). Els productes estrella a l’hora de conquerir l’estranger l’any 2013 van ser: el vi, amb 2.583 milions d’euros (+5%) el més exportat de tots; la carn de porc, amb 2.388 milions (+2%), i l’oli d’oliva, amb 1.950 milions (+3%). A aquests els segueixen el peix congelat, els sucs, els productes de fleca, els licors i aiguardents, les olives, les conserves de peix i l’oli de soja.

El vi, la carn de porc i l’oli d’oliva són els productes més exportats, seguits del peix congelat, els sucs, els productes de fleca, els licors i aiguardents, les olives, les conserves de peix i l’oli de soja

Tot esperant la remuntada
Per completar la radiografia del sector cal incidir en el fet que la consolidació de la indústria alimentaria com a motor de l’economia espanyola no podrà ser plena sense la participació positiva de l’hostaleria, un teixit empresarial conformat per 300.000 establiments, entre bars, restaurants, hotels i cafeteries, i que ja comença a notar els primers símptomes de recuperació després de 64 mesos de caiguda consecutiva de vendes (segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, la seva xifra de negocis es va incrementar un 2% el passat mes de gener en relació amb el mateix període de 2013).
Malgrat aquesta primera llum al final del tunel, encara és d’hora per cantar victòria, ja que les organitzacions empresarials i sindicals de la cadena agroalimentaria, comerç, distribució i hostaleria també miren amb preocupació els costos fiscals i regulatoris que afecten especialment als sectors lligats al consum i alerten que si se segueixen incrementant els costos de les empreses, els bons auguris de l’economia podrien quedar-se només en això. Per tant, tot esperant la remuntada, la col·laboració públicoprivada entre la indústria i el Govern es fa més necessària que mai en un sector que, tot i ser fort, tal com demostren les xifres, és molt sensible a allò que passa al seu voltant.

Els comentaris estan tancats.