Revista d'Anàlisi Plural

Entrevista a Kilian Jornet, corredor de muntanya

0

El tàndem muntanya-Kilian Jornet és gairebé indivisible, fins al punt que el corredor català ha afirmat algun cop que “descobrir un cim o contemplar des d’allà la immensitat d’una vall són la principal motivació” de la carrera de fons que esdevé la seva pròpia vida. Una cursa apassionada on també hi tenen cabuda el compromís social i el delit pel dibuix i la fotografia. I és que si no hagués estat esportista, “segurament hauria fet alguna cosa relacionada amb el disseny”.

Text: Esther Escolán Fotos: Jordi Saragossa


Fins a on arriba el vincle real entre Kilian Jornet i la muntanya?
És el lloc on he crescut i on visc i, per tant, forma part de mi i de la meva vida. És el lloc on em sento bé, on pateixo i on he passat els pitjors moments, però també els més feliços.

Mai no ha sentit, però, la curiositat d’explorar nous entorns o de viure d’alguna altra manera?
No. Els meus pares em van inculcar aquest amor per la muntanya i la natura. I és més: a la ciutat no m’hi acabo de sentir còmode… Creuar un pas de vianants a Barcelona em resulta més complicat que pujar una aresta!

“Creuar un pas de vianants a Barcelona em resulta més complicat que pujar una aresta!”

Entrena 1.000 hores l’any, els set dies de la setmana. Quan descansa? Si és que ho fa…
Intento descansar durant un parell de setmanes a l’octubre, entre temporades [del novembre al maig, es dedica a l’esquí, i del maig a l’octubre, a les curses de muntanya]. I dic ‘intento’ perquè al final sempre acabo fent alguna cosa!

Quina és la part més dura d’aquest entrenament tan exhaustiu?
El fet de viatjar tant, que em deixa estar poc a temps a casa. Al final, però, això es compensa quan s’aconsegueixen objectius o quan tinc l’oportunitat de conèixer gent fantàstica a la muntanya.

Molts atletes d’elit confessen tenir un punt de superstició en els moments previs a la competició. Vostè segueix algun ritual?
La veritat és que no en tinc cap! Només verificar que tot el material estigui a punt, i som-hi!

“Democràcia vol dir que és el poble qui decideix.”

Després d’anys de batre rècords i col•leccionar èxits arreu del planeta, el 2011 pren forma el Summits of my life, el seu projecte més personal: per fi, Kilian Jornet ascendeix el Cerví i el Mont Blanc. Què representen per a vostè aquests dos cims?Kilian Jornet escalant
El Cerví és, sens dubte, un dels reptes que més il•lusió m’ha fet completar. Vaig estar preparant-me durant un mes in situ, pujant-lo i baixant-lo deu cops per conèixer-ne bé la ruta i, al final, aconseguir-ho va ser un somni d’infància fet realitat. El Mont Blanc també va ser especial: un cim que havíem fet moltes vegades i que coneixíem bé i que, a més, vaig compartir amb el meu amic Mathéo Jacquemoud.

Per què va emprendre aquesta aventura?
Quan tenia 17 anys vaig fer una llista amb totes les curses que volia guanyar algun dia. L’any 2012 em vaig adonar que la majoria ja les havia completat, així que necessitava un nou repte. A mi m’agrada anar a la muntanya lleuger, sense assistència i amb el mínim material possible, i aleshores vaig recordar tots aquells cims que m’havien inspirat des de sempre. Vaig pensar a engegar un projecte que combinés la vessant esportiva amb els valors i la forma particular que tinc de veure la muntanya i… aquí estem!

Com es veu d’aquí a 20 anys?
Quina pregunta més difícil! Doncs suposo que continuaré corrent cada cop més a poc a poc fins que un dia comenci a caminar, i el dia que ja no pugui caminar, pararé a observar allò que m’envolta. M’agrada anar pas a pas i, de moment, el futur més pròxim em depara l’ascensió a l’Everest, aquest 2015. Després d’això, ja veurem!

“A l’Estat espanyol existeix un problema molt greu de corrupció i d’impunitat.”

Fa uns mesos va mullar-se per l’ELA, participant a l’Ice Bucket Challenge. Els seus nominats van ser Mariano Rajoy, Emilio Botín i el Rei, “els qui tenen el poder fàctic i econòmic de veritat”, va declarar aleshores. Si li pregunto com veu el Kilian Jornet ciutadà la situació que estem vivint actualment com a país, què em respondria?
Evidentment, estic preocupat pel que passa al meu voltant. Des d’un nivell més global –medi ambient, racisme, sistema econòmic o consumisme- fins al que succeeix al meu voltant i al voltant de la gent que m’estimo. A l’Estat espanyol existeix un problema molt greu de corrupció i d’impunitat respecte a això. A més, tenim un sistema on el poble no hi té res a dir, i són les grans empreses i els lobbies els qui ho controlen tot. A nivell social, estem tornant enrere en comptes d’avançar.

I quant a l’etern conflicte d’interessos entre Catalunya i Espanya, què en podria destacar?
Si fos per mi, cremaria els passaports, els països i les fronteres. Però el que està clar, veient el que està succeint a Espanya (a nivell polític, social, econòmic i de manca de llibertats), el normal és no voler formar-ne part. I alerta: no és que Catalunya s’allunyi d’Espanya, sinó que Espanya s’allunya del segle XXI. En tot cas, ‘democràcia’ vol dir que és el poble qui decideix, i no el sistema qui decideix pel poble.

A FONS
Kilian Jornet
Foto: Arxiu Kilian Jornet
En Kilian Jornet va néixer a Sabadell l’any 1987, però de seguida es va traslladar a viure amb la seva família a un refugi de muntanya a Cap del Rec, a la Cerdanya, on el seu pare era guarda forestal. Allà va començar a practicar esports de muntanya i de neu de manera amateur fins que, als 13 anys, va entrar al Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya, on va començar a entrenar i participar en competicions d’una manera més seriosa i planificada. Als 17, després d’acabar el batxillerat, va començar els estudis d’STAPS –equivalent a l’INEF- a Font Romeu, també a la Cerdanya, i des d’aleshores no ha parat de rodar pel món competint i collint triomfs.
Jornet ha batut rècords al Kilimanjaro, al GR20 de Còrsega, a la Tahoe Rim Trail (on va córrer durant 38 hores seguides només parant-ne una per dormir) o a la Transpirineaica. El 2011 va ser quatre cops campió del món de trailrunning i d’esquí de muntanya. I no només això, ja que aquest atleta d’elit, amant de la pintura i de la fotografia, també ha trobat temps per publicar dos llibres: Córrer o morir, al 2009 i La frontera invisible, el 2012.

Enviar Comentari