Revista d'Anàlisi Plural

Entrevista a Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Recerca

0

Quin és l’impacte real dels programes de formació en l’àmbit del management que s’imparteixen a Catalunya en el nostre mercat laboral? Hi ha risc de saturació? Quins són els seus reptes de futur? En parlem amb Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Recerca.

Text: Ariadna Cortés

“Els MBA són la formació de postgrau més transversal i versàtil”

Antoni Castellà, Secretari d'Universitatas i RecercaHi ha hagut un increment de l’interès pels màsters i postgraus des de la implantació del Pla Bolonya? En cas que sí, la crisi hi ha tingut a veure?
Sí, i especialment des de l’any passat, quan va acabar la primera promoció de graus. Quant a la qüestió de la crisi, encara hem d’analitzar les dades amb més profunditat per veure si hi ha una relació directa. El que segur que és conseqüència de la crisi, però, és el fet que els estudiants siguin cada vegada més exigents a l’hora de triar un màster. Filen molt prim en termes de qualitat, i també valoren els programes en termes d’ocupabilitat. Fins i tot es produeix un efecte que podria semblar contradictori: en una situació de crisi hauria de baixar la demanda de màsters privats, però en canvi està augmentant. Això es produeix perquè el factor qualitat pesa molt en la decisió.

 
Com influeix cursar un MBA en les perspectives laborals?
Haver cursat un MBA és un gran actiu, especialment haver-ho fet en un entorn com Barcelona. Aquí hi ha una gran concentració d’escoles de negoci d’alt nivell amb un molt bon posicionament en els rànquings internacionals. Cursar un MBA afavoreix l’ocupabilitat: hi ha estudis que confirmen que com més alt és el nivell d’estudis, més baixa és la taxa d’atur.

Què fa destacar un programa d’MBA respecte dels altres programes de postgrau?
La principal diferència és que un MBA és de l’àmbit del management i de màsters n’hi ha en tots els àmbits. Això sí, els estudiants que opten pels MBA provenen de tots els àmbits de coneixement, no només de l’econòmic. De fet, jo diria que els MBA són la formació de postgrau més transversal i versàtil. Els MBA proporcionen eines directives a qualsevol professional, independentment del camp de coneixement d’on provingui.

Fins a quin punt els rànquings internacionals de centres i programes influeixen a l’hora de valorar els MBA?
Analitzar els programes només en base als rànquings és discutible, jo sóc de l’opinió que hem de mirar el dibuix global. De totes maneres, quan les escoles de negoci apareixen en bones posicions en la majoria o en tots els rànquings internacionals, sí que s’ha de tenir en compte com a indicador de qualitat. I aquest és el cas de les escoles de negoci i de les facultats d’economia de les universitats catalanes.

Estudiants internacionals a CatalunyaL’any passat, ESADE-URL presentava un estudi que afirmava que Barcelona era la 5a ciutat del món i la 2a d’Europa a atraure talent internacional per cursar un MBA. Què atrau de l’oferta de la ciutat als estudiants estrangers?
El principal atractiu és la qualitat de l’oferta. A banda d’això, el grau d’internacionalització d’aquests estudis també hi influeix, i és que per als estudiants és molt important saber que en el seu programa hi haurà alumnes de diferents països. A Catalunya només el 4% d’estudiants de grau són internacionals, però en canvi representen el 30% dels alumnes de màster. Com a tercer factor d’atracció, cal destacar que Barcelona és un dels hubs més importants del sud d’Europa quant a generació de coneixement.

Des de fa uns anys les universitats públiques també tenen oferta de programes de MBA. Existeix el risc que se saturi el mercat?
En absolut, precisament pel grau d’internacionalització. Si la nostra oferta estigués orientada només al mercat domèstic, sí que hi hauria aquest risc, però el mercat no és Catalunya, sinó el món. De fet, jo crec que és més aviat a l’inrevés; probablement en el futur veurem un creixement de l’oferta que anirà lligat a la capacitat de captació d’estudiants estrangers.

“Hi hauria d’haver més incentius fiscals per a les inversions que fan les empreses, tant en I+D com en formació.”

L’alt preu dels MBA pot representar un fre perquè les pimes proporcionin aquesta mena de formació als seus treballadors. Hi hauria d’haver més ajudes?
Per a una empresa és una inversió, no una despesa i, per tant, han de decidir si val la pena fer-la o no. És cert que ara hi ha poques companyies que facilitin l’accés a formació als seus treballadors, però és una qüestió conjuntural per culpa de la crisi. Fa uns anys havíem entrat en una bona dinàmica. El capital humà és l’actiu més important que té una empresa, i invertir-hi és una decisió estratègica. No crec que hi hagi d’haver beques per a les empreses, però sí que hi hauria d’haver més incentius fiscals per a les inversions, tant en I+D com en formació. Però a Catalunya no tenim les competències per fer-ho, això és una qüestió del govern central. Quant als particulars, a Catalunya fa tres anys vam establir un sistema perquè els preus dels graus s’adaptessin al nivell de renda de l’estudiant, i segurament hauríem d’aplicar un sistema similar en el cas dels màsters.

El repte d'innovar constantment
Malgrat que l'oferta formativa en l'àmbit del management
té un molt bon nivell, el secretari d’Universitats i Recerca recorda que “tot és millorable”. I és que quan s’està a dalt de tot, en el fons, el més difícil és mantenir-se.
Per això els reptes d’aquests programes de formació consisteixen a repensar-se i innovar contínuament. Per a fer-ho, explica Castellà, “les escoles de negoci combinen en el seu professorat a directius en actiu, que fan la funció de connectar amb la realitat, i professors molt qualificats que tenen una elevada producció científica”. Una combinació que, segons l’expert, fa que els centres del nostre país ocupin molt bones posicions en els rànquings internacionals. “Estem en la bona línia”, conclou, “simplement ha de reforçar-se.”

Enviar Comentari