Revista d'Anàlisi Plural

El rol de la dona en el món empresarial

0

A data d’avui, només 231 dones figuren entre els més de 1.700 directius de les principals companyies del país. O el que és el mateix: només hi ha un 13% de directives. Una xifra insuficient i que, en els propers 10 anys, es preveu que tan sols arribi al 33%.

 
Text: Esther Escolán. Fotos: Cedides
 
 

Les xifres parlen per si mateixes. Dels 1.732 càrrecs directius de primer nivell que hi ha a 147 empreses espanyoles, només 231 són ocupats per dones, dada que suposa un 13% del total. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi Mujeres en la alta dirección de las empresas en España, recentment elaborat pel Centro de Buen Gobierno Corporativo del Instituto de Empresa a instància de Mútua Madrileña.
D’altra banda, segons la Comissió Europea, el nombre de dones membre en els consells d’administració de les empreses espanyoles se situa en el 16%, un percentatge gens paritari si es té en compte el pes real que té la dona en el nostre mercat laboral, on ocupa el 41% del total, o a la universitat, on hi ha un 60% de titulades.
 
Quines són les raons que expliquen aquesta infrarepresentació femenina en l’àmbit directiu? Per què la progressió laboral de la dona arrossega encara avui un llast històric, que, si fem cas de l’estudi internacional Cuando las mujeres prosperan, las empresas prosperan, de Mercer Consulting, no es preveu que reverteixi a curt termini (el document assenyala que, si tot continua com fins ara, només un terç dels càrrecs directius estarà ocupat per dones en els propers 10 anys)? Quin ha de ser, doncs, el rol de la dona a l’empresa per assolir finalment els seus drets com a professional? Abordem el tema de la mà de les principals patronals del país.
 
 

monempresarial-001_ana-plaza 
Ana Plaza.
Directora gerent de la CEOE.
 
El rol de les dones en el món empresarial és clau, no en va representem el 50,6% de la població espanyola (segons dades del Banc Mundial), el 60% de les titulades superiors i el 45% del mercat laboral en actiu. Més enllà de biaixos culturals o discussions polítiques, ningú amb dos dits de front vol renunciar a la meitat del talent disponible.

Crec que hem d’analitzar el rol de la dona en el món empresarial des de tres punts de vista: com a directives, conselleres i empresàries. Quan parlem de la dona executiva, el primer que crida l’atenció és la velocitat amb què la presència femenina minva a mesura que ascendim en la carrera professional cap a càrrecs directius. Així, passem d’un 22% en llocs de direcció funcional -especialment en les àrees de màrqueting, recursos humans i assessoria jurídica- a representar un irrisori 5% en les posicions de direcció general o conseller delegat.
“Podem continuar parlant del ‘sostre de vidre’ o podem mirar de cara i construir un pla de futur”

Una visió diferent és la del govern de les empreses i la presència en els consells d’administració. Avui, més del 70% de les empreses espanyoles no compta amb cap dona en el seu consell d’administració. Les empreses cotitzades han començat a fer els deures, però l’IBEX35 només assoleix un modest 16,9%, i manquen encara tres companyies que no tenen cap dona en els seus consells.

monempresarial-001_info-plazaNo obstant això, fruit de la crisi o no, la dona empresària, o emprenedora, està creixent. És cert que només el 34,3% dels autònoms són dones, i que entre els autònoms ocupadors (amb treballadors a càrrec) la dona només representa el 31,1%, però durant el darrer any, encara que el total d’autònoms es va reduir en 8.900 persones, la dona va augmentar en 21.700; els homes es van reduir en 30.600. La seva capacitat d’assumir riscos i responsabilitat, les seves majors dificultats a l’hora de trobar feina per compte aliè i que els sectors productius on creixen els autònoms són de serveis, on existeix una major presència de dones, es troben entre els principals motius que expliquen aquesta tendència.

Les xifres ens mostren la realitat i el camí encara s’ha de construir. Podem dedicar hores, estudis i jornades a analitzar-ne les causes, i continuar parlant del “sostre de vidre”; de la dificultat per conciliar vida familiar i laboral; de sistemes de promoció arcaics, i de cultures arrelades en un passat fosc; o bé podem mirar de cara i construir un pla de futur. Escoltar què demana la societat del segle XXI, establir objectius realistes -i al mateix temps ambiciosos- amb plans de desenvolupament concrets amb resultats mesurables i contrastables. Només així serem capaços de redreçar els renglons torts de la diversitat.
 

monempresarial-001_beatriz-fernandez-tubau 
Beatriz Fernández-Tubau.
Directora general de Nosaltres Empresàries.
 
Poques estrelles, però molt lluminoses, dins de galàxies masculines. Aquesta imatge pot ajudar a entendre el paper de la dona en l’univers empresarial contemporani. Un cosmos on la diferència de gènere marca profundament visions i objectius.
El camí cap a la igualtat de gènere és lent, però avança inexorablement i, en els darrers 20 anys, s’han assolit objectius importants legislativament i, també, des de la pròpia societat civil. No obstant això, no són suficients quan, actualment, encara perdura una divisió sexual de la feina i la infravaloració dels rols i els valors considerats com a femenins. Molts cops, també, són les pròpies dones les que no volen crear empreses amb aspiracions reals de créixer o les primeres que rebutgen ocupar un càrrec directiu per poder dedicar més temps a la seva família i a la seva vida personal.
“Encara perdura la infravaloració dels rols i els valors considerats com a femenins”

En aquest marc, les dones només podran crear i consolidar les seves empreses de manera reeixida, accedir i romandre en càrrecs directius, i desplegar tota la riquesa de les seves característiques intrínseques si hi ha una conscienciació real -des de l’àmbit públic i del privat- de la necessitat d’una racionalització d’horaris i la concepció diàfana de la gestió i conciliació de la vida familiar com a coresponsabilitat de tots els seus components.
 

 
Antoni Abad.
President del Cecot.
monempresarial-001_antoni-abad
 
La participació de les dones en el mercat de treball ha augmentat de manera molt notable, sobretot en els últims anys, però aquest acusat increment no ha tingut correspondència en els àmbits directius, tal com demostren les estadístiques. Més del 60% dels actuals llicenciats són dones que finalitzen els programes oficials i, en molts casos, amb una nota mitjana superior a la dels homes. El 45% del mercat laboral a Espanya és femení i en un percentatge similar al masculí en la franja determinada com d’alta qualificació.

monempresarial-001_info-abadPerò a les portes del 2015, només un 10% de les dones ocupen càrrecs directius. La societat empresarial necessita integrar aquest talent en tots els nivells de la gestió empresarial i complementar les habilitats i capacitats individuals en equips de treball mixtos que, més enllà de sumar, permetin multiplicar els resultats.

Són moltes i molt diverses les raons exògenes i les causes endògenes que incideixen en aquest decalatge. A la Cecot estem per apropar i facilitar eines d’empoderament femení (projectes Directives 14) que facilitin un canvi actitudinal respecte del treball i la promoció professional, tant en les mateixes dones com en les empreses i les seves dinàmiques. Aquestes eines pretenen incrementar la seva capacitat per assumir reptes, per guanyar en iniciativa, per millorar l’habilitat de reaccionar davant de situacions de pressió o per desenvolupar la capacitat de visió estratègica, allò que diversos autors assenyalen com a factors clau per l’èxit del lideratge femení.
 

 
Antoni Cañete.
Secretari general de Pimec.
monempresarial-001_antoni-cañete
 
Estic convençut que la dona tindrà un paper fonamental en el desenvolupament econòmic de les empreses en les properes dècades. Lideratge, optimisme, capacitat organitzativa, empatia, flexibilitat, constància o productivitat són algunes de les qualitats que defineixen el talent femení.
Hem d’entendre el talent femení com un conjunt d’habilitats i competències, no com una qüestió de gènere. En aquest sentit, crec que és important que les polítiques i les accions de sensibilització que portem a terme des de les organitzacions empresarials o sindicals, els poders públics i els mitjans de comunicació, continuïn orientades en aquesta direcció i no estiguin pensades per complir unes quotes marcades per una normativa.

monempresarial-001_info-cañete
“Hem d’entendre el talent femení com un conjunt d’habilitats i competències, no com una qüestió de gènere”

El món empresarial avança cap a un nou paradigma d’acord amb la connexió i la consciència social i, per tant, la dona cada cop és més present en la societat. Segons el Global Entrepreneurship Monitor (GEM) Women’s Report, les dones emprenedores ja representen el 37% del total. De 224 milions de dones dels 68 països considerats pel Banc Mundial, 126 milions es defineixen com a emprenedores i 98 milions lideren negocis de més de tres anys i mig de vida. S’espera que les dones ocupin 72 milions de persones en els propers cinc anys.
 

monempresarial-001_marc-bonavia 
Marc Bonavia.
President d'AIJEC
 
El màxim potencial d’una empresa sortirà de la màxima expressió del talent individual dels seus treballadors, directius o promotors. El talent individual de cadascú aflorarà en entorns on se sàpiga afinar l’orquestra i, alhora, un a un, els seus instruments.
 
monempresarial-001_info-bonavia
“Un lideratge en clau femenina és necessari per transformar les empreses.”

 
Un lideratge en clau femenina, sigui d’una dona, o també d’un home, és necessari per transformar les empreses en aquest sentit. Des de la capacitat d’escoltar de forma activa, des de la conversa que busca sortir-se de mecanicismes i entrar en motivacions personals, en les ambicions i en els somnis i expectatives. Tot això és el que permet el millor maridatge entre els objectius empresarials i els talents de què l’equip disposa per aconseguir-los.

 

monempresarial-001_joaquim-gay 
Joaquim Gay de Montellà.
President de Foment del Treball.
 
La promoció social i professional de la dona i l'impuls al seu accés a llocs d'alta responsabilitat és un compromís de Foment i de tots els empresaris de Catalunya. Si bé és cert que el marc jurídic vetlla per la igualtat de drets, deures i oportunitats entre homes i dones, també és cert que, en realitat, no és una igualtat efectiva. Som conscients dels desequilibris que encara existeixen en les oportunitats de les dones per progressar professionalment en igualtat de condicions.
 
monempresarial-001_info-gay
“Encara ens cal superar alguna barrera cultural per fomentar l’esperit emprenedor entre les dones”

 
De la mateixa manera, a tots ens cal encara superar alguna barrera cultural i fer un esforç especial en el foment de l’esperit emprenedor entre les dones. A Espanya, la taxa d'emprenedoria de dones és només del 4%. Des de Foment oferim propostes en aquest sentit, i ens adonem que encara cal sobreposar-nos a dificultats, com ara la manca de confiança entre les dones joves, la manca de programes específics de formació, la dificultat d'accés a xarxes empresarials o a la obtenció de finançament. Certament hem progressat molt, a Catalunya, en les darreres dècades i avui són moltes menys les barreres culturals que dificulten a les dones emprendre la iniciativa empresarial. Necessitem, però, seguir treballant-hi per no malbaratar una part tan important del potencial que té la nostra societat.

 

 
Maria Rosa Agustí.
Presidenta d'AGE.
monempresarial-001_maria-rosa-agusti
 
La dona té competències que la capaciten per desenvolupar un lideratge basat en la comunicació i orientat al benestar de les persones. Ens agrada compartir lideratges i treballar transversalment. Busquem l’equilibri entre la part personal i professional; sabem que sense aquest equilibri no avancem en creativitat. Tenim moltes coses a fer durant el dia, i l’organització, planificació i efectivitat forma part de la nostra essència. “Anem per feina”!

monempresarial-001_info-agusti
“La dona desenvolupa un lideratge basat en la comunicació i el benestar de les persones”


Així doncs, tot i conèixer els múltiples beneficis (tant qualitatius com econòmics) del lideratge en femení, per què existeix encara el famós “sostre de vidre”? Per què tenim poca representació en òrgans de govern i consells d’administració? Al meu entendre és bàsicament per dos factors: l’amiguisme existent entre els homes que formen part d’un determinat grup de poder i el fet que arriba un moment en què la dona ha de prioritzar quan decideix ser mare i se n’ha de fer responsable únicament ella (a vegades, amb la seva parella) perquè no disposem de polítiques suficients per a les necessitats de les dones ni de la pròpia societat.

 

 
Lluís Gendrau.
President d'APPEC.
monempresarial-001_lluis-gendrau
 
En l’autobiografia del tennista André Agassi, titulada Open, hi ha un concepte que em va sorprendre i que aprofito per introduir aquí. En un moment determinat, i segurament relacionat amb l’esport, però també amb l’actitud vital, Agassi parla de la diferenciació entre una persona termòmetre, i una persona termòstat.
La primera, en una reunió o trobada o en un rol empresarial, bàsicament constata la temperatura, no la canvia, ni per augmentar-la ni per refredar-la, fet que sí que afronta la persona versió termòstat. En aquest sentit, opino que, des de fa anys -i jo ho he pogut comprovar en la meva trajectòria d’editor-, la implicació de la dona directiva té molt de reguladora de temperatura, d’acció, de canvis i de moviment. Més que l’altre gènere. Les persones que apostem per ser termòstats necessitem d’altres que tinguin aquesta qualitat i actitud, i això s’ha d’escriure, sobretot, en femení.

monempresarial-001_info-gendrau
“La implicació de la dona directiva té molt de reguladora de temperatura, d’acció, de canvis”

 

monempresarial-001_jordi-sole 
Jordi Solé.
President de l'ADEG.
 
Tot just fa uns dies, Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia, en un auditori amb representació altament femenina, parlava de l’efecte piramidal. A la base, el 60% de titulats universitaris són dones, mentre que el 25% de MBA són dones. Quan passem a l’esglaó dels càrrecs directius estratègics, però, només l’11% són ocupats per dones. La presència en consells d’administració es redueix fins al 6%, i tan sols 1 de cada 12 directius és dona.

monempresarial-001_info-sole
“Les habilitats femenines aplicades a l’empresa capgiren l’estratègia i la gestió empresarial”

Les escoles de negocis, les patronals, les mateixes empreses... tots advoquen perquè les dones tinguin més presència en els llocs de decisió. Alguns, a favor de les quotes; d’altres, en contra.
Fins i tot les mateixes dones debaten la necessitat d’accedir a alts càrrecs a les empreses i en àmbits públics i polítics per canviar el futur, però quin és el preu? Per què les dones abandonen el seu rol professional entre els 25 i els 35 anys?

Està demostrat que les habilitats femenines aplicades a l’empresa capgiren l’estratègia i la gestió empresarial. Potser en lloc de debatre tant sobre el paper ens hauríem de posar a treballar de veritat.

Enviar Comentari