Revista d'Anàlisi Plural

Entrevista a Ferran Amago, degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicacions de Catalunya

0

Aconseguir que Barcelona torni a tenir un Operador Integral de Telecomunicacions amb un Departament de Compres important i que les telecomunicacions i les tecnologies de la comunicació es considerin un motor clau per a la competitivitat del país són dos dels reptes de Ferran Amago, que encapçala el Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicacions de Catalunya.

Text: Neus Duran  Fotos: David Fernández Coro


Segons Amago, les empreses catalanes “s’han pres molt seriosament el tema de la seva modernització i la implantació de les TIC com a eines d’eficiència empresarial”. Els únics peròs per al degà del COETTC? “La baixa utilització de solucions mòbils de cara als clients i usuaris, a la vegada que la desconfiança a tenir les dades al núvol. “

Quins tres desitjos demanaria el Col·legi a les autoritats?
Que pensin en persones quan pensin en telecomunicacions, i que no només pensin en les telecomunicacions com un sector deflacionista; que actuïn per tal que creixi a un ritme major que l’actual. També que siguin conscients que Barcelona ha de tenir un Operador Integral de Telecomunicacions amb un potent Departament de Compres per tal d’atraure, a més del personal intern, a tot un sector augmentat que permeti tornar a consolidar-nos com a referent en matèria de tecnologies de la informació a Espanya i a Europa. I que perdin la por a les Telecomunicacions i a tenir unes bones infraestructures per gaudir dels millors serveis. Dins de l’Administració, tant a la Generalitat de Catalunya com al Govern central, hauríem de ser-hi presents com a Departament dins de Presidència, ja que som un sector estratègic.

En quin moment estem pel que fa a infraestructures de telecomunicacions?
El sector de les telecomunicacions és el sector més liberalitzat que existeix. Tenim quatre subsectors: Telefonia Fixa, Telefonia Mòbil, Dades i Televisió i Ràdio, i en cadascun d’ells hi tenim operadors que tenen la seva pròpia xarxa, ja sigui utilitzant el mitjà coure, fibra òptica, cable o aire (espectre). En termes generals, Catalunya té unes bones infraestructures en telecomunicacions. De totes formes, m’agradaria fer una pregunta: quin sector canvia la seva tecnologia d’usuari cada tres o quatre anys? Nosaltres ho fem quan saltem de la segona generació a la tercera, i de la tercera a la quarta. Però és l’usuari qui vol canviar perquè vol més velocitat, més capacitat, en definitiva, més serveis. I nosaltres hem de satisfer la demanda dels usuaris. No ens cansem de dir que falta conscienciació social i empresarial perquè s’atenguin aquestes infraestructures com a tema estratègic i clau per al desenvolupament social. Es parla de port i d’aeroport, però a vegades s’obliden les telecomunicacions com a motor de competitivitat i avenç.

“En termes generals, Catalunya té unes bones infraestructures en telecomunicacions. (…) [Però] no ens cansem de dir que falta conscienciació social i empresarial perquè s’atenguin aquestes infraestructures com a tema estratègic i clau per al desenvolupament social.”

Vostè alertava, l’estiu passat, dels problemes de cobertura a la Costa Brava i la Costa Daurada, Pirineus i urbanitzacions. Els fan cas?
L’aposta de la Generalitat de Catalunya amb el Diàleg Competitiu, així com la nova Llei General de Telecomunicacions, ha millorat i millorarà encara més els desplegaments de les infraestructures. Tot i això, aquestes no són homogènies a tot el país, ja que podem detectar una major concentració de serveis avançats a les anelles metropolitanes de Barcelona i una menor un cop marxes d’aquesta zona. Ara, amb la nova normativa, cal millorar les comunicacions electròniques a tot el país. Hem de ser conseqüents amb les demandes de tots. Sabem que algunes inversions no es poden fer des dels sectors privats per la manca de retorn, i cal recolzar-se en inversions públiques/privades per assegurar la reducció de l’esquerda digital.

Pel que fa a empreses catalanes, aposten per les TIC o encara hi ha por?
Crec que tenim unes empreses que s’han pres molt seriosament el tema de la seva modernització i la implantació de les TIC com a eines d’eficiència empresarial. La implantació de les telecomunicacions és una realitat en gairebé tots els sectors d’activitat econòmica. Si haguéssim de posar peròs serien en termes de la baixa utilització de solucions mòbils de cara als clients i usuaris, a la vegada que la desconfiança a tenir les dades al núvol.

COETTC: Col·legi Enginyers Tècnica i Pèrits de Telecomunicacions de CatalunyaEl Mobile World Congress és, sens dubte, una de les grans cites del sector. S’han aprofitat bé els reptes que suposava?
Crec que l’aposta pel Mobile World Congress ha de ser clara i decidida, de manera que Barcelona sigui motiu d’orgull i que aconsegueixi una validació internacional com a ciutat capdavantera en talent i en inversions TIC. Obtenir la signatura que asseguri la seva continuïtat, tal com hem expressat per carta a tots els Patrons de la Fundació, és un compromís també des del COETTC. De totes formes, crec que no s’ha aprofitat el tema de la Capitalitat Mundial del Mòbil; s’ha d’anar molt més enllà en les iniciatives. Demanaria que les autoritats apostin per la Capitalitat Mundial del Mòbil perquè sigui una referència internacional, pel benefici de tots els ciutadans i de les marques Barcelona, Catalunya i Espanya, projectant la capital arreu del món. Per això, crec que hauríem d’anar molt més enllà d’un congrés molt important i desitjat.

Barcelona té nova alcaldessa. Ada Colau vol revisar la política de grans congressos. Què li diria?
Ens agradaria mantenir un diàleg amb la Sra. Ada Colau sobre el Mobile World Congress i la Capitalitat Mundial del Mòbil per conèixer més a fons quina és la seva perspectiva, acostar postures i intentar fer que la ciutadania participi més en les properes edicions, de manera que aquesta cita reporti beneficis al conjunt de la societat. Creiem que és molt important que les telecomunicacions siguin un focus important del seu mandat per tal de cohesionar tota la societat i posar-la com a valor inclusiu per a tots.

Què poden aportar les TIC a la transparència administrativa?
Barcelona és capdavantera en solucions aplicatives a nivell mundial. Per exemple, Barcelona a la butxaca* està pensada al servei de l’usuari, que és com s’ha de fer. Sant Cugat i Sant Feliu de Llobregat són altres llocs que també estan fent molt bé les coses en aquest sentit: utilitzen les TIC per donar un servei molt més flexible i transparent.

*Un projecte d’iniciatives i solucions amb telefonia mòbil que impulsa l’Ajuntament de Barcelona.

Enviar Comentari