Revista d'Anàlisi Plural

Entrevista a Josep Mayoral, alcalde de Granollers

0
Amb una extensió de 15km², Granollers és la capital del Vallès Oriental i la llar de més de 60.000 veïns. Des del 1999 ha estat governada pel PSC ininterrompudament, i si filem prim, Josep Mayoral ha estat qui més anys consecutius ha romàs al capdavant de l’alcaldia fins ara. Ni més ni menys que 12. La seva candidatura també va guanyar a les darreres eleccions gràcies al suport majoritari dels granollerins i granollerines, malgrat l’emersió de noves formacions polítiques. Economista de vocació i vicepresident primer de la Diputació de Barcelona entre el 2009 i el 2011, Mayoral és un defensor aferrissat dels projectes compartits i del diàleg permanent amb els ciutadans.

 
Text: Berta Seijo
Fotos: Ajuntament de Granollers
 


mon-empresarial-006-granollers-municipiAcaben d’aprovar el cinquè Pla de Xoc de l’Ajuntament: un conjunt de mesures econòmiques i socials per ajudar els col·lectius més desafavorits per la crisi. Però, quina és la seva major preocupació en matèria econòmica?
La lluita contra els efectes de la crisi econòmica: hi ha en aquests moments uns 4.700 aturats, el 52% dels quals no cobren cap mena de subsidi. Per tant, hem de posar en marxa mesures com les del Pla de Xoc. En aquests cinc anys hem invertit uns 6,5 milions d’euros per generar plans d’ocupació, accions específiques d’acompanyament a la contractació per part de les empreses i també ajuts específics complementaris als habituals per a persones que ho estan passant molt malament en temes d’habitatge, de beques, etc. Sense oblidar programes de formació per a joves que estan fora del sistema educatiu.
D’altra banda, la lluita contra la crisi econòmica passa també per generar un projecte atractiu de ciutat que sigui capaç de complementar l’estructura econòmica que hi ha a Granollers i de captar noves inversions.

Quin tipus de projecte de ciutat o d’urbanisme capta noves inversions?
Ja fa quasi dos anys que vam començar a plantejar-nos com facilitar l’arribada de noves empreses i acompanyar creixements en els polígons industrials. I la manera de fer-ho passa per flexibilitzar l’urbanisme. De la mateixa manera, hem realitzat un esforç per equipar aquests polígons –per exemple, estem a punt d’assolir que tots tinguin fibra òptica– i avançar en la seva qualitat funcional i visual.

“La lluita contra els efectes de la crisi econòmica passa per posar en marxa mesures com els plans d’ocupació, però també per generar un projecte atractiu de ciutat que capti inversions.”

mon-empresarial-006-municipis-c-17En aquesta estratègia també s’insereix el Pla Director Urbanístic del Circuit de Catalunya (PDU)?
El Circuit de Catalunya és un dels elements centrals de futur que té la ciutat. Fa dos anys que treballem amb l’ajuntament de Montmeló, el de Parets, la Generalitat i el propi circuit perquè les 600 hectàrees que hi ha al voltant esdevinguin un motor econòmic no només pensat en termes de ciutat o de comarca, sinó de país. És un projecte que pretén captar inversions del motor –i més específicament del Motorsport, una especialització industrial que s’ha de potenciar en el país–, però també captar coneixement, a banda de generar també atractivitat en matèria de lleure.

En quin punt es troba el projecte ara?
El PDU està aprovat definitivament des de fa escassament dos mesos i té un grup de treball que ha d’anar desplegant aquest Pla Director i alhora buscar inversors que puguin estar interessats a ubicar-se aquí. Per exemple, fa poc vam saber que l’empresa d’Adrián Campos (antic corredor de F1) instal·larà ben a prop del Circuit un espai d’investigació i desenvolupament de vehicles de competició elèctrics. Des que el PDU forma part de l’agenda del territori, tenim visites interessants atretes per aspectes com la bona comunicació, la proximitat a Barcelona i les grans infraestructures de transport. A més a més, el Circuit de Catalunya és un element emblemàtic en si mateix.

Hi ha cap possibilitat que aquest espai d’oci i turisme al voltant del Circuit afecti el comerç local de la ciutat?
L’ús comercial que pugui incloure l’entorn del Circuit sempre estaria molt vinculat al motor. En cap cas no estem parlant d’un complex comercial clàssic, sinó d’espais especialitzats i vinculats a aquest. Parlem d’un espai que vol reforçar la centralitat del Circuit. A més a més, estar-hi a prop és un avantatge competitiu per al desplegament del nostre sector industrial.

Parlant de comerç i indústria, són aquests dos els sectors més potents a Granollers?
Des del punt de vista de facturació i d’ocupació, el sector majoritari és el de serveis. Granollers ha actuat històricament com a capital de comarca, té una gran capacitat de generar serveis, una bona oferta hotelera i un comerç de llarga tradició i de primer nivell. D’altra banda, Granollers té una estructura industrial molt important. Segons dades del 2014, aproximadament el 35% de la facturació a la ciutat prové d’aquest sector, que concentra el 21% dels llocs de treball.
El nostre valor més important, però, és la diversitat de l’estructura econòmica, un compendi d’indústria, comerç i serveis prou sòlid per afrontar el repte de construir un futur millor. I és que no hi ha cap sector que superi el 10 % o 12 % de l’activitat total. Quan algun sector ha tingut una davallada sempre n’hi ha hagut un altre que li ha fet de coixí.

“El Circuit de Catalunya és un dels elements centrals de futur que té la ciutat. El PDU pretén captar inversions del món del motor i d’R+D, a banda de generar també atractivitat en matèria de lleure.”

Vostè presideix la Xarxa de Municipis C-17, aliança territorial entre 28 municipis que vol promoure, defensar i enfortir l’activitat econòmica al voltant d’aquesta via. Ara bé, quins són els eixos estratègics i com actuen en cadascun?
mon-empresarial-006-ciurcuit-montmeloFa un parell o tres d’anys vam començar a parlar amb alguns alcaldes i alcaldesses sobre la necessitat de mirar el país d’una manera diferent. Sempre ens hem mogut molt per comarques, províncies, en definitiva, àmbits territorials molt delimitats per l’estructura administrativa. Malgrat això, històricament els municipis que formem part de la Xarxa ens hem mirat i molt. Compartíem alguns problemes i ens vèiem amb la necessitat de generar algunes noves estratègies.
El primer pas fou posicionar-nos sobre el mal funcionament de dues infraestructures que uneixen tot aquest entorn. Una és la línia de tren R3: ara està tal com es va construir fa moltes dècades, amb via única i, per tant, els trajectes són llarguíssims i habitualment poc puntuals. Afortunadament, avui ja hi ha sobre la taula un desdoblament parcial entre Parets i Granollers, i entre les Franqueses i la Garriga, però seguim reivindicant-ne més. Volem el desdoblament sencer de la línia fins a Vic i més endavant fins a Ripoll. L’altra infraestructura problemàtica són alguns trams de l’autovia C-17.
A partir d’aquesta reflexió, vam incloure tres àmbits més que han generat els nous projectes que avui dia intentem desenvolupar.

Quins són aquests tres eixos?
Un és la dinamització econòmica i industrial del territori: volem enfortir aquest entorn industrial connectant els municipis i els seus polígons. Un altre eix té a veure amb el coneixement: impulsar la formació professional dual, aprofitar el paper de la Universitat de Vic com a subministrador de recursos, i cercar complementarietats i mètodes per transferir els coneixements del món de l’educació al món de l’empresa. Per últim, el quart eix és la dinamització turística del territori. En aquest cas, pensem en la necessitat de seguir treballant per assolir una oferta turística a Catalunya que sigui compacta, equilibrada, amb una visió més integral i menys sectorial que la que predomina avui dia.

“Granollers té un actiu impressionant: la fortalesa de la seva societat civil i un paper històric de ciutat de mercat a tota la regió metropolitana.”

Per últim, són ja 12 anys els que porta al capdavant de l’alcaldia de Granollers. Quin creu que ha estat el factor decisiu de la seva permanència al càrrec? Potser el seu compromís amb la ciutadania?
Sóc un mal analista de mi mateix. Intentem que el nostre equip dialogui molt amb la ciutadania, condició essencial per tal d’impulsar un projecte de ciutat, profundament granollerí i ben arrelat a les vocacions de la ciutat, un projecte amb un compromís clar amb l’equitat: treballar per fer una ciutat que no oblidi ningú. Els ciutadans opinen i han decidit que aquest equip segueixi treballant i responem de l’única manera que sabem: amb responsabilitat i treball, mirant sempre endavant, pensant com afrontarem els reptes del present i del futur.
mon-empresarial-006-mon-local-granollers
Els majors reptes ja han passat o encara han de venir?
Els temps canvien i cada etapa té els seus reptes. Jo crec que aquest és un mandat d’oportunitats, tot i la duresa de l’efecte de la crisi econòmica. Granollers té un actiu impressionant: la fortalesa de la seva societat civil i un paper històric de ciutat que vertebra econòmicament el nord de la regió metropolitana. Però, per tal de convertir aquestes oportunitats en realitats, calen estratègies clares, molt d’esforç per part del govern i un diàleg permanent amb la ciutadania. I això és el que volem fer en aquest mandat.

El poder de la paraula

mon-empresarial-006-josep-mayoral-alcalde-granollersLa capacitat de lideratge de Josep Mayoral també es veu reflectida a la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya, que agrupa els 200 municipis socis de la organització internacional, Mayors for Peace, i de la qual n’és el president. “L’objectiu és treballar per la resolució pacífica dels conflictes, promoure aspectes vinculats a l’educació per la pau, posar veu allà on els governs callen, i defensar el rol de la memòria històrica, fonamental perquè fets horribles del passat no es repeteixin en el futur”, explica l’alcalde de Granollers.

Enviar Comentari