Revista d'Anàlisi Plural

Entrevista a Caterina Biscari, directora del Sincrotró ALBA

0

Si existeix un col·lectiu que, malgrat les retallades, ha sabut mantenir el llistó ben alt durant els anys de crisi, aquest ha estat la comunitat científica del nostre país. Una gesta que ha estat possible gràcies al talent dels professionals que la conformen i a infraestructures com el Sincrotró ALBA, ubicat a Cerdanyola del Vallès. Parlem amb la seva directora, la física Caterina Biscari.

 
Text: Esther Escolán.
Fotos: cedida
 


Creu que la recerca de Catalunya es troba a l’altura d’un complex científic com el Sincrotró ALBA?
Absolutament. El 65% dels investigadors que fan ús de les nostres instal·lacions provenen d’institucions espanyoles i la meitat d’aquests, de Catalunya. Al nostre país disposem d’una estructura científica i de centres de recerca molt competitius que s’han vist afectats per la crisi econòmica, però que tot i així continuen sent pioners. Tenim més de 3.000 usuaris registrats en la nostra base de dades, el 50% dels quals provenen d’Espanya, un percentatge que il·lustra el potencial científic del nostre país. Quan els usuaris envien propostes d’experiments, aquestes són avaluades per un panell d’experts internacional i s’ordenen en funció de la seva excel·lència científica. Finalment, el centre aconsegueix donar sortida aproximadament a la meitat.

“Perseguim tenir 20 línies de llum a ple rendiment en el mitjà termini.”

mon-empresarial-006-en-detallQuins usos i aplicacions es deriven de la generació de llum de sincrotró?
Simplificant-lo d’alguna manera, podríem dir que una part es dedica a les ciències de la vida i l’altra a les ciències dels materials. D’una banda pot analitzar-se, per exemple, com es comporten les cèl·lules –ja siguin humanes, animals o vegetals- quan estan infectades per un virus o quan són tractades amb algun fàrmac. La llum de sincrotró també és clau en el desenvolupament dels fàrmacs. Ja en l’àmbit dels materials, s’estudien les seves propietats físiques, químiques, conductives, magnètiques, etc. Existeixen materials magnètics per a bateries, claus per emmagatzemar i transportar dades; materials superconductors, o materials per a l’emmagatzematge o transport d’energies, etc. Estudiem aspectes que influeixen en la contaminació, la fabricació de combustible, el patrimoni artístic, etc.

Posen les seves instal·lacions a l’abast de la comunitat acadèmica i del sector industrial. Cal fer més èmfasi en la transferència universitat-empresa/indústria?
Per descomptat. És quelcom sobre el què s’està treballant però que cal potenciar. S’ha d’actuar administrativament: a Catalunya ja disposem d’ACC1Ó i a Espanya de la FECYT i el CDTI, però també són necessàries més fonts de finançament que promoguin de manera més significativa aquesta transferència.

Quin valor afegit representa per a vostès la seva ubicació al Vallès Occidental, on es genera riquesa en base al coneixement (UAB), l’empresa (Sant Cugat) i la indústria (Rubí)?
Això ha estat un benefici des del primer moment. Estar a tocar d’una de les millors universitats que hi ha a Espanya en termes científics i tecnològics és clau. També col·laborem estretament amb la UPC, puntera pel que fa a les enginyeries. Més enllà de la universitat, també disposem ben a prop de centres de recerca molt potents, amb els quals també treballem. Una altra de les nostres línies d’actuació consisteix a desenvolupar i patentar instrumentació per després posar-la a l’abast de la indústria, ja sigui la de més a prop o la de la resta d’Espanya, com fem amb el País Basc, molt potent en temes d’enginyeria mecànica de precisió.

“El 65% dels investigadors que fan ús de les nostres instal·lacions provenen d’institucions espanyoles.”

El 35% dels seus usuaris són estrangers. Com beneficia aquesta visió global a l’activitat del Sincrotró?
La vocació internacionalitzadora del Sincrotró comença per nosaltres mateixos, ja que un 20% dels nostres 205 empleats són estrangers, percentatge que s’eleva fins al 50% en el cas dels científics que es troben al capdavant de les línies de llum. Els nostres processos de selecció també són d’abast internacional.
El Sincrotró Alba també col·labora en projectes europeus d’accés transnacional, és a dir, projectes duts a terme per científics que tenen al seu abast les instal·lacions de la resta de sincrotrons que existeixen al món. Al nostre treballa un grup de científics dedicats a la física d’acceleració que col·labora en projectes d’abast internacional com el del futur col·lisionador circular que s’està estudiant al CERN de Ginebra, així com en la posada en marxa del sincrotró SESAME, a Jordània.

Quins reptes de futur persegueixen en el més curt termini?
Ara que estem a punt d’inaugurar la nostra vuitena línia de llum –fet que suposa entrar en una segona fase-, el primer d’ells seria arribar a tenir 20 línies a ple rendiment en el mitjà termini. També ens agradaria que al nostre voltant es desenvolupessin centres de recerca en biologia estructural i microscòpia avançada, fet que actuaria com a germen del què després podria esdevenir un pol científic encara més ampli.

Enviar Comentari