Revista d'Anàlisi Plural

Entrevista a Domènec Espadalé, president de la Cambra de Comerç de Girona

0

El turisme i les exportacions han estat els pilars de l’economia gironina al llarg d’aquests últims anys, els dos àmbits que millor han aguantat la tempesta de la crisi i que se segueixen potenciant. D’això i d’altres aspectes que afecten el dia a dia del municipi parlem amb el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, un bon coneixedor de les virtuts, però també de les febleses del territori.

Text: Berta Seijo // Fotos: Cambra de Comerç de Girona / Shutterstock


A Girona sempre s’ha potenciat al màxim la sortida dels productes del territori. Només cal fer referència a la dada que destaca el president de la Cambra: “El nombre de documents d’exportació a països tercers (que no estan dins de la UE) creix a un ritme del 9% des de fa quatre o cinc anys.”
A Girona sempre s’ha potenciat al màxim la sortida dels productes del territori. Només cal fer referència a la dada que destaca el president de la Cambra: “El nombre de documents d’exportació a països tercers (que no estan dins de la UE) creix a un ritme del 9% des de fa quatre o cinc anys.”

Els efectes secundaris de la crisi econòmica encara marquen el dia a dia de gran part del teixit empresarial al nostre país. Ara bé, si ens centrem en les comarques gironines, es pot afirmar que hi ha indicis de recuperació o bones perspectives de creixement de cara al pròxim any?
Tenim molts bons indicadors. El més clar és el nombre d’empreses que s’han constituït durant el 2016, que ha crescut de manera important: més d’un 19%. Es van constituir 1.929 societats, segons d’Institut Nacional d’Estadística. També s’ha aturat la sagnia dels tancaments de negocis, i les xifres d’atur comencen a millorar, tot i que molt lentament. Crec, sincerament, que les perspectives van millorant i que el 2017 serà millor que l’any anterior.

En aquesta línia, quina tipologia d’empreses diria que ha tolerat millor la crisi a Girona? I pel que fa a sectors: quines activitats han estat les més perjudicades i quines les que millor han resistit?
El turisme i la indústria, sobretot la que exporta, han estat les que han tolerat millor la crisi. Alguns mercats turístics habituals han tingut problemes i nosaltres hem rebut visitants que eren clients d’altres destinacions. Però també és atribuïble a la millora constant de la nostra destinació, i a les inversions i campanyes que es fan des del sector.
D’altra banda, l’obra pública, pràcticament testimonial, no ajuda gens. La construcció es recupera lentament, però havia arribat a caure tan avall que és difícil arribar a nivells que puguin impulsar de manera decidida l’economia. El comerç manté la vitalitat, ja que més d’un 20% de les noves empreses s’engloben dins aquest sector.

Vostè, que està al corrent de les seves preocupacions i inquietuds, diria que la inestabilitat política i el front obert entre Catalunya i Espanya amoïna els empresaris gironins?
Les empreses fan el seu camí i, en cas que hi hagi una preocupació, de moment no es reflecteix en les dades. Cada cop vénen més multinacionals i s’han creat noves empreses. Si em pregunta si no seria millor un panorama més estable, la resposta és que sí. Caldria superar aquest estadi d’incertesa quan abans millor.

“No ens podem permetre que tanta gent quedi despenjada del sistema econòmic, sobretot els joves”

I què me’n diu d’un altre dels grans problemes de la societat catalana: l’atur. Quines actuacions du a terme la Cambra de Comerç de Girona per generar oportunitats laborals?
L’atur és la xacra més important. No ens podem permetre que tanta gent quedi despenjada del sistema econòmic, sobretot els joves. Per això la Cambra s’ha apuntat al programa de Garantia Juvenil, en el qual ajudem a formar joves que no estudien ni treballen. Per la Cambra ja hi han passat més de 400 joves en aquests plans de formació, molts dels quals han acabat aconseguint una feina. També ajudem a crear noves empreses i a la internacionalització, que és un dels nostres principals cavalls de batalla. Aquest any fem un programa de missions empresarials molt potent i portarem empreses gironines a conèixer els països on hi ha més possibilitats exportadores.

En aquest sentit, tinc entès que Girona sempre ha estat un territori on l’exportació ha crescut a ritmes més elevats que a la resta de Catalunya o d’Espanya. Què hi ha darrere d’aquest fenomen?
Potser és el fet de ser territori fronterer, però des de sempre hem potenciat al màxim la sortida dels nostres productes. Pensi que les dades de la Cambra de documents d’exportació a països tercers (que no estan dins de la Unió Europea i pels quals es necessiten uns tràmits especials que només fan les Cambres) creixen a un ritme del 9% des de fa quatre o cinc anys. Això vol dir que la nostra exportació busca nous horitzons i obre contactes amb països que fins ara no eren els nostres clients. També, a través de fons europeus, estem impulsant els intercanvis econòmics transfronterers. Hem format una aliança amb les cambres d’Andorra, Perpinyà i Lleida (CCI Pirineus Med) per tal de trencar fronteres i aconseguir que les empreses col·laborin més activament a una i altra banda en el territori català pirenenc.

“Cada cop vénen més multinacionals i s’han creat noves empreses, però si em pregunta si no seria millor un panorama polític més estable, la resposta és que sí. Caldria superar aquest estadi d’incertesa quan abans millor.”

Per últim, voldria saber quin balanç fa del 2016, és a dir, quins fets econòmics han estat els més destacats i quins reptes resten encara pendents per al 2017?
A Girona és molt destacable l’ampliació i nova creació d’indústries que s’ha dut a terme durant l’any passat. Hi ha empreses del sector químic o de l’agroalimentari que han decidit fer un pas endavant. Això vol dir que hi ha confiança en el futur. També destacaria l’aposta decidida per l’exportació i la creació d’empreses. A la banda negativa tenim l’atur i la dificultat de la construcció per tornar a assolir xifres significatives. També cal destacar l’escassa inversió de l’Estat a les comarques gironines (o a Catalunya, en general), sobretot en temes d’infraestructures. El menyspreu constant del corredor Mediterrani afecta la nostra productivitat. És un problema que frena el creixement a tot l’arc Mediterrani i, finalment, hi ha un front comú d’empresaris i institucions per reclamar solucions immediates. Fins avui, l’Estat s’estima més invertir en la seva concepció radial de les comunicacions, que beneficia Madrid.

“El menyspreu constant del corredor Mediterrani afecta la nostra productivitat. És un problema que frena el creixement a tot l’arc Mediterrani i, finalment, hi ha un front comú d’empresaris i institucions per reclamar solucions immediates.”

Enviar Comentari