Revista d'Anàlisi Plural

Entrevista a Jesús Aguilar, president del Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics

0

Jesús Aguilar és el màxim representant dels farmacèutics espanyols, càrrec al qual va arribar el 2015 després d’una llarga trajectòria a la indústria i a diverses organitzacions col·legials. Amb ell hem parlat de la situació actual de la Farmàcia espanyola, una de les majors damnificades per les retallades, i dels objectius que el sector persegueix per a millorar la qualitat de vida dels pacients i la sostenibilitat del nostre sistema sanitari públic.

Text: Berta Seijo
Fotos: Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics

“No s’ha d’oblidar que, tot i no cobrar, milers de farmàcies van continuar facilitant medicaments als seus pacients”

A la seva presa de possessió com a president del Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics va afirmar: “És el moment de comptar amb la Farmàcia i reconèixer el seu esforç”. Quin lloc mereix realment la Farmàcia i, per tant, el farmacèutic comunitari?
Les diverses administracions i els sistemes sanitaris autonòmics poden i han de comptar amb la xarxa de 22.000 farmàcies i 48.500 farmacèutics que treballen a les mateixes. Actualment, ja col·laborem i treballem coordinats amb la resta de professionals i estructures sanitàries, però la farmàcia pot fer més i donar resposta als nous reptes dels pacients.

Una de les prioritats del Consell és avançar cap a una farmàcia més assistencial. Quin tipus d’atenció poden oferir als pacients?
Per exemple, a l’hora de fomentar l’adherència terapèutica, ja que s’estima que avui dia aproximadament un 50% dels pacients incompleix el seu tractament farmacològic. També podem contribuir ajudant els pacients a prendre bé els seus medicaments, assolint així els objectius de salut perseguits i evitant errors associats.

Quins avantatges comportaria per a tots reforçar aquest paper assistencial?
Les dades d’un estudi de recerca que desenvolupem amb la Universitat de Granada van demostrar que la intervenció del farmacèutic en el seguiment farmacoterapèutic dels tractaments dels pacients aconseguia reduir en un 54,1% els problemes de salut no controlats, en un 53,1% el nombre de pacients que van acudir a urgències, i en un 59,8% el nombre de pacients hospitalitzats. Això vol dir que si el seguiment s’apliqués a tots els pacients crònics majors de 65 anys i polimedicats d’Espanya, es podria generar un estalvi al sistema sanitari de fins a 2.272 milions d’euros.

“Si el seguiment farmacoterapeùtic dels tractaments s’apliqués a tots els pacients crònics i polimedicats majors de 65 anys, es podria generar un estalvi al sistema sanitari de fins a 2.272 milions d’euros.”

Vostès defensen que el sistema farmacèutic espanyol és un exemple per a molts països del món. En quins aspectes destaquem?
Efectivament, i així s’ha confirmat amb la nostra incorporació a Marca Espanya, amb la qual vam signar un conveni per promoure la projecció internacional del model espanyol de Farmàcia. En el mateix es reconeixia que el nostre país destaca per una xarxa de 20.000 farmàcies amb una planificació que permet que el 99% dels espanyols disposi d’una farmàcia al seu lloc de residència, fet impensable a altres països. A més a més, el nostre model sobresurt per la seva capacitat d’innovació, ja que lidera la implantació de la recepta electrònica (present en el 100% de les farmàcies). El model també és únic com a motor d’ocupació, amb 80.000 professionals. És una ocupació qualificada (gairebé un 60% dels treballadors compta amb estudis universitaris superiors), estable (el 91% dels contractes són fixos), femení (el 74% dels professionals són dones), i cada vegada més jove (el 49% dels treballadors són menors de 44 anys).

La crisi ha posat en risc aquesta eficàcia i eficiència del model farmacèutic espanyol?
L’impacte directe de les mesures econòmiques posades en marxa en els últims anys –en moments de crisi econòmica– ha arribat a comprometre la viabilitat de moltes farmàcies i el potencial sanitari i social de la xarxa de farmàcies. En els últims sis anys, la Farmàcia, que representa el 15% de la despesa sanitària, ha generat el 43,3% de l’estalvi total del Sistema Nacional de Salut. A més, la retribució de les farmàcies s’ha reduït en un 31%.

La Farmàcia a Espanya té punts forts però també alguns fronts oberts. Els impagaments són ara per ara una realitat que segueix posant en risc la capacitat de resistència de moltes farmàcies espanyoles?
Efectivament, a totes les mesures econòmiques dels últims 20 anys, es va sumar el retard en el pagament dels medicaments dels pacients per part d’algunes comunitats autònomes, no totes. En aquest sentit, cal reconèixer les solucions que es van aprovar i que van permetre estabilitzar la situació, com el Pla de Pagament a Proveïdors o el Fons de Liquiditat Autonòmica. Però no hem d’oblidar el tràngol que van passar milers de farmàcies, les quals, des de la responsabilitat sanitària i tot i no cobrar, van continuar facilitant els medicaments als seus pacients.

Un altre debat obert és el finançament de la sanitat espanyola. Veu en el copagament farmacèutic (en vigor des de 2012) una mesura òptima de recaptació addicional? O hi ha alternatives?
El copagament ha de ser el més just possible i es poden fer les revisions oportunes, sempre que no impedeixin a cap pacient d’accedir als medicaments que necessita. En paral·lel, cal explorar totes les partides per acabar amb les bosses d’ineficiència de la sanitat pública. La Farmàcia ja ha demostrat que és eficaç (aportant salut al pacient) i eficient (contribuint a la sostenibilitat del sistema sanitari).

Finalment, des del Consell critiquen la derivació de medicaments de la farmàcia comunitària a l’hospitalària. Quins inconvenients suposa aquesta mesura per als ciutadans i per al sistema sanitari?
Així és, durant els últims anys estem veient com una sèrie de medicaments s’estan derivant als hospitals sense existir cap justificació sanitària, només per motius econòmics. És incoherent haver-nos dotat del millor sistema de recepta electrònica d’Europa i que ara els pacients hagin d’anar a la farmàcia de l’hospital perquè els dispensin certs medicaments i que després hagin de tornar a la seva farmàcia habitual per recollir la resta de fàrmacs. Tot això genera despeses innecessàries al pacient i dificulta el correcte compliment dels tractaments.

Enviar Comentari