Revista d'Anàlisi Plural

Entrevista a Karmenu Vella, comissari europeu de Medi Ambient, Afers Marítims i Pesca

0

Karmenu Vella (Zurrieq, Malta, 1950) és el comissari europeu de Medi Ambient, Afers Marítims i Pesca. Casat i amb dos fills, és un polític atípic, ja que, durant la seva carrera, ha combinat la seva faceta com a funcionari amb l’empresa privada. Entre les seves passions hi figuren l’arquitectura i el turisme, cartera que va liderar al Govern del seu país fins a dues vegades, i que també va exercir com a director de diversos hotels. Membre del partit socialista, ara es dedica a lluitar contra la pol·lució a les ciutats, per afavorir la pesca sostenible i fer que l’economia circular es mantingui com a una prioritat a la UE.

Text: Esther Herrera. Brussel·les
Fotos: Comissió Europea


“Cada any, més de 400.000 persones moren de forma prematura com a resultat d’una qualitat de l’aire deficient”

La Comissió Europea ha obert procediments contra alguns estats membres –entre ells, Espanya– per la seva qualitat de l’aire. Considera que els països estan suficientment conscienciats del problema real de la contaminació ambiental?
No tinc cap mena de dubte que els governs nacionals són molt conscients del problema. Al cap i a la fi, és la segona preocupació dels ciutadans europeus quan se’ls pregunta sobre qüestions de medi ambient i canvi climàtic. Cada any, més de 400.000 persones moren de forma prematura com a resultat d’una qualitat de l’aire deficient, i milions més pateixen malalties cardiorespiratòries. També hi ha hagut millores: gràcies a les polítiques de la UE sobre qualitat de l’aire, hem reduït el nombre de contaminants, però a més de 130 ciutats d’arreu d’Europa, el diòxid de nitrogen o les petites partícules de pols encara superen els límits. Aquesta és la raó per la qual vam advertir diversos estats membres, en una reunió a finals de gener, que la Comissió seguiria endavant amb els procediments d’infracció, a no ser que s’apliquessin, aviat, mesures addicionals, creïbles i efectives en aquest sentit.

Algunes ciutats com París, Barcelona o Madrid estan començant a aplicar restriccions en la circulació de cotxes els dies amb alts nivells de contaminació. Què en pensa d’aquestes mesures? Creu que són una bona solució?
A l’hora de fer front a la contaminació atmosfèrica, no hi ha una única solució i, en la majoria de casos, una sola mesura no és suficient per fer neteja de l’aire. Tanmateix, moltes ciutats han aconseguit històries d’èxit en reduir les emissions provinents del transport aplicant restriccions als vehicles. La renovació i modernització del transport públic, la promoció dels vehicles elèctrics o la introducció dels carrils bici a les ciutats són, també, mesures efectives en aquest sentit. D’altra banda, la indústria, les calefaccions i també l’agricultura són a l’origen d’emissions contaminants. Per exemple, els sistemes de calefacció més antics s’han de començar a reemplaçar. Mesures com ara oferir un suport financer perquè els ciutadans canviïn els seus sistemes de calefacció s’ha comprovat que han funcionat molt bé.

“Estem començant a restringir els microplàstics afegits intencionadament als cosmètics i detergents a través d’una regulació. Però això és només una part del problema, perquè els microplàstics són a tot arreu: al terra, a l’aire i a l’aigua.”

Els oceans són els principals reguladors del clima, i, per això, és important tenir-ne cura. No obstant això, les imatges de platges envoltades d’escombraries cada cop són més habituals. Som, encara, a temps de salvar-los?
És el moment d’actuar, perquè els nostres oceans estan pressionats per diferents amenaces. Una d’elles és el plàstic: entre 5 i 13 milions de tones de plàstic (això és el 4% de la seva producció global) acaba als nostres oceans cada any. Si no canviem la forma com produïm i utilitzem els plàstics, el 2050 hi haurà més plàstics que no pas peixos als nostres oceans. Amb la primera estratègia europea sobre plàstic, farem front a aquestes qüestions i posarem fi als residus plàstics a les nostres aigües. A més, també estem trepitjant l’accelerador en matèria d’inversió: a la conferència “Els Nostres Oceans”, liderada per la UE al meu país, Malta, l’any passat, s’hi va recaptar el rècord de 7.200 milions d’euros i es van afegir 2,5 kilòmetres addicionals a les zones marines protegides.

Tal com ha comentat, la Comissió Europea va proposar recentment la nova estratègia sobre plàstic. Com n’espera posar en marxa totes les mesures?
El principal objectiu és que tots els plàstics siguin reciclables o reutilitzables a partir del 2030. I per aconseguir-ho, aprovarem noves normes per als envasos per a millorar el reciclatge dels plàstics. De moment, estem començant amb la revisió de totes les qüestions jurídiques sobre la presència d’envasos plàstics al mercat. També volem incentivar la demanda de plàstic reciclat; aplicarem nous estàndards perquè millori la qualitat del plàstic reciclat per donar seguretat als consumidors i que confiïn en aquest material.

“Invertir en el desenvolupament de l’economia circular és una prioritat per a mi i per a la Comissió Europea. Invertint-hi, Europa pot contribuir a un canvi de paradigma.”

Els microplàstics, molt presents a la indústria cosmètica, també es troben en el punt de mira de l’estratègia. Han tingut ja contactes amb el sector per acabar amb aquests components als seus productes?
Sí, estem començant a restringir els microplàstics afegits intencionadament als cosmètics i detergents a través d’una regulació. Però això és només una part del problema, perquè els microplàstics són a tot arreu: al terra, a l’aire i a l’aigua. Tenim, a més, una nova preocupació: cada cop més els estem trobant a la cadena alimentària. Per això ens hem concentrat en productes com ara els pneumàtics o els teixits tèxtils. També estem proposant a les companyies dispensadores d’aigua que apliquin controls addicionals per assegurar que l’aigua que es beu no contingui microplàstics.

La Comissió Europea també té sobre la taula la possibilitat d’aplicar un impost al plàstic. Vostè dona suport a aquesta idea?
El forat pressupostari que deixarà el Brexit en la dècada vinent suposa un desafiament per al pressupost de la UE, i els residus plàstics són un problema per a nosaltres, i necessitem mesures perquè es reutilitzin. Per tant, un impost ben dissenyat, que tingui un efecte incentivador per al sector a Europa, podria ser un dels instruments per ajudar-nos en els nostres objectius d’obtenir més ingressos. Hi ha diverses qüestions que cal encara estudiar —incloent qui pagarà, si el consumidor o el productor, o una combinació de tots dos—. Actualment, estem estudiant la viabilitat de la mesura.

Karmenu Vella és originari de Malta, el país més petit de la UE, on, l’any passat, va tenir lloc una reunió d’alt nivell per protegir els principals reguladors del clima al nostre planeta, els oceans, greument amenaçats pels residus plàstics. “Cada any hi van a parar entre 5 i 13 milions de tones, i si no canviem la forma com els produïm i utilitzem, el 2050 hi haurà més plàstics que no pas peixos als nostres oceans”, adverteix el comissari europeu.

L’economia circular és una altra de les prioritats de la Comissió Europea. L’any passat, vostè va viatjar a la Xina, on va abordar aquesta qüestió. Per què és important invertir-hi?
Invertir en el desenvolupament de l’economia circular és una prioritat per a mi i per a la Comissió Europea. Invertint-hi, Europa pot contribuir a un canvi de paradigma. Ben dissenyada, l’economia circular ens reporta un triple avantatge. En primer lloc, beneficis econòmics: s’utilitzen matèries primeres i recursos de forma més eficient, cosa que ens fa menys dependents de les importacions. També hi ha beneficis mediambientals, perquè es deixa enrere l’economia lineal, on es llencen tots els productes que, amb la circular, poden ser reparats o reciclats. Finalment, també, hi ha beneficis socials quan es redueixen els residus i es millora el reciclatge; per no mencionar que crearà oportunitats addicionals per al mercat laboral.

La Comissió Europea va proposar recentment un Pla d’acció per una economia més verda i neta. Per què considera que el sector financer és clau en la lluita contra el canvi climàtic?
La Comissió Juncker es va comprometre a ser líder de l’Acord pel Clima de París en la transició envers una economia més resistent i amb baixes emissions. Per fer realitat aquesta fita, però, cal més capital per a projectes sostenibles: les necessitats pressupostàries per arribar als compromisos climàtics d’aquí al 2030 són de 180.000 milions d’euros cada any. Amb la retirada dels Estats Units de l’Acord de París, cal que la UE s’estableixi com una destinació de les baixes emissions i d’inversors sostenibles, assegurant-nos, així, un avantatge competitiu molt considerable. Amb més de 100 bilions d’actius, el sector financer té un potencial enorme per a les inversions verdes. A Europa, hem vist clarament com el sector de l’electricitat ha fet aquest canvi, i altres sectors, com el del transport, també.

Enviar Comentari