Revista d'Anàlisi Plural

Entrevista a Maros Sefcovic, vicepresident de la Comissió Europea i comissari europeu d’Unió de l’Energia

0

Maros Sefcovic (Bratislava, 1966) és el vicepresident de la Comissió Europea i l’encarregat de la Unió de l’Energia. Eslovac, del partit socialista, abans de ser comissari va ser diplomàtic i va representar el seu país a Israel, Zimbawe, Canadà i a Brussel·les. L’any 2009, va entrar a l’Executiu comunitari, primer com a comissari d’Educació i Cultura, i, després, de Relacions Interinstitucionals. Recentment, ha mostrat la seva intenció d’esdevenir el pròxim president de la institució.

Text: Esther Herrera.
Fotos: Comissió Europea


Marc Sefcovic podria ser el pròxim president de la Comissió Europea si finalment presenta la seva candidatura quan expiri l’actual mandat, l’octubre del 2019.

En poc més d’un any finalitza la legislatura. La Unió de l’Energia va pel bon camí?
Crec que està en un molt bon camí. N’estic convençut. Intentem assegurar la diversificació del nostre abastiment energètic i crear suficient energia a Europa. Ens hem enfocat en com garantir una energia més neta, complint així l’Acord Climàtic de Paris. I ara, en com es pot utilitzar aquesta energia en un transport més net i assegurar l’eficiència energètica. Així, podem concloure que realment anem pel bon camí. Començarem la propera dècada amb noves normes, amb un nou software i hardware: és a dir, amb interconnectors, que sé que són molt importants per a Espanya; però, també, amb millors normatives que faran que Europa tingui el sector energètic més modern i transformador del planeta.

Ha comentat el tema dels interconnectors a Espanya. Creu que s’arribarà al 10% d’interconnexió elèctrica el 2020, tot i les reticències de França?
Realment és una prioritat, i és una de les qüestions que més suport té del President de la Comissió Europea. Vam prometre que farem mans i mànigues perquè Espanya pugui desenvolupar el seu gran potencial, gràcies a la seva energia solar i eòlica, i estigui ben connectada amb la resta de xarxes europees. Quant a projectes concrets: s’està progressant en els interconnectors elèctrics. A més, el nou instrument financer que hem presentat, el Connecting Europe Facility, amb un pressupost de 500 milions d’euros, crec que pot ajudar en diversos projectes a Espanya. També França crec que ha donat senyals esperançadors, així que sóc optimista que Espanya arribarà al 10% el 2020.

(Unió de l’Energia) “Farem mans i mànigues perquè Espanya pugui desenvolupar el seu gran potencial, gràcies a la seva energia solar i eòlica, i estigui ben connectada amb la resta de xarxes europees.”

La UE ha marcat un nou objectiu del 32% d’energies renovables el 2030. Ha estat suficientment ambiciosa en la lluita contra el canvi climàtic?
Quan vam començar les negociacions amb els caps d’estat i de govern per preparar la posició europea de cara a l’Acord de París, vam acordar que l’objectiu de renovables fos del 27%. Llavors era el més ambiciós que podíem posar sobre la taula, però ara som una de les grans economies que realment està transformant el seu compromís climàtic en legislació europea, així que crec que ens hem convertit en un referent mundial. El desenvolupament tecnològic i l’interès dels mercats en les energies renovables crearan les condicions perquè cada cop s’hi inverteixi més. No només perquè és una qüestió positiva per al nostre planeta, sinó que també és econòmicament viable, perquè som clarament líders en innovació de tecnologia neta i considero que hem d’aprofitar-ho molt més. Si tots fem més, podríem arribar a ser una societat lliure de carboni a partir del 2050.

Però això ho pot fer la Unió Europea tota sola, amb els Estats Units fora de l’Acord de París?
Després del desafortunat anunci dels Estats Units, vam rebre el suport de diferents països, com la Xina. Ens assegurarem que l’Acord de París es mantingui; farem tot el possible per aplicar-lo. El problema és que els nord-americans no figuren a la taula de negociació, i si una gran potència no participa en les discussions sobre el clima, deixa un gran buit. Per això vull dir als americans que utilitzin el seu potencial diplomàtic perquè tornin a ser actius en el canvi climàtic. Amb tot, estem augmentant la despesa perquè tots els nostres compromisos es compleixin i assegurar que l’Acord de París sigui la fita clau en la lluita contra el canvi climàtic. Tinc l’esperança que els nord-americans canviaran de parer. No només estem parlant sobre medi ambient; ho fem per la nostra salut. Es tracta de protegir els nostres infants de malalties respiratòries. I és interessant en l’àmbit econòmic.

(Energies renovables) “Si tots fem més, podríem arribar a ser una societat lliure de carboni a partir del 2050.

Com espera que el nou instrument ‘Connectar Europa’ pugui ajudar en la lluita contra el canvi climàtic o en projectes com ara els interconnectors?
Estic molt esperançat amb ‘Connectar Europa’. Volem que faciliti la inversió en projectes de transport, energia i el sector digital. Tot i així, admetem que podria no ser suficient per arribar als objectius que ens hem proposat, així que la nostra idea és que també es pugui combinar amb un nou instrument, anomenat InvestEU. L’objectiu és incentivar massivament la inversió privada perquè es mobilitzin fins a 650.000 milions d’euros. Crec que, per exemple, és un instrument que pot ser molt interessant per a Espanya, que ha treballat molt bé amb el BEI. Em va impressionar molt quan vaig visitar Espanya i vaig veure com ha estat capaç de posar en marxa projectes gràcies a l’ajuda del BEI per valor de 10.000 milions d’euros. Espanya realment ha sabut com fer-ne ús, i crec que els nous instruments poden ajudar perquè estigui ben connectada amb la resta d’Europa.

 

També ha presentat una nova proposta sobre bateries d’automòbil netes. Però no tem que el sector a la UE s’estigui quedant enrere?Sí, i em preocupa. Intentem explicar a la nostra indústria automobilística que no pot perdre aquesta oportunitat, no podem tenir més casos ‘Nokia’ en què tens una companyia líder global i d’un dia a l’altre no hi ha interès pels teus productes. La demanda de vehicles nets és clara, i Europa ha de ser-ne líder. I les bateries són realment clau en aquesta transició. En un cotxe clàssic, la part més important és el motor; en un cotxe elèctric, ho són la bateria i el software. Quan em reuneixo amb directius de la indústria, els dic que apostar per les bateries elèctriques és estratègia, perquè determina els estàndards de qualitat del cotxe, que no pots externalitzar en una empresa d’Àsia. La indústria ens assegura que està preparada per a invertir, però els directius em pregunten: com podem estar segurs que els europeus voldran les nostres bateries? I la resposta jo crec que és molt clara: perquè les nostres bateries seran netes, sostenibles i amb matèries primeres que s’hauran extret de forma sostenible.

Les relacions entre la UE i els Estats Units ja no són com abans. Assistim a la fi del multilateralisme per sempre?
Espero que no per sempre, però ens endinsem en un camí perillós. El sistema posterior a la II Guerra Mundial es va crear gràcies a valors comuns entre els aliats americans i europeus, amb el respecte a les lleis i a les institucions internacionals. La Unió Europea sempre va tenir el suport dels Estats Units. Durant tota la meva carrera diplomàtica, sempre vaig percebre que volien una Europa lliure i unida. Però les seves últimes decisions els estan portant cada cop més lluny d’aquest sistema multilateral. Ho hem vist amb les decisions d’abandonar l’Acord de París, amb l’Iran i aplicant aranzels a l’alumini i l’acer sota una justificació incomprensible. Si li sóc sincer, no hauria imaginat mai que les nostres relacions amb els Estats Units es trobarien en un punt com l’actual: ja no parlem d’un acord de lliure comerç, sinó de com evitar una guerra comercial. Això és insòlit. Necessitem recuperar els lligams tradicionals entre Europa i els Estats Units.

(Bateries d’automòbils netes) “Intentem explicar a la nostra indústria automobilística que no poden perdre aquesta oportunitat, no podem tenir més casos ‘Nokia’ en què tens una companyia líder global i d’un dia a l’altre no hi ha interès pels teus productes.

Ha mostrat la seva intenció de presentar-se com a candidat per a presidir la Comissió Europea. Quin és el seu projecte?
He tingut la sort que la meva feina m’ha portat per tots els països de la UE. He visitat molts llocs, he vist projectes i parlat amb gent. Penso que tinc força idea de com se senten els europeus, i el que he vist és que necessiten saber que Europa els fa costat, que hi poden confiar. Alhora, també deixen clar que hem d’estar millor preparats per al futur, sobretot els més joves, que ens diuen: volem confiar i estar orgullosos d’Europa, que Europa sigui el millor lloc per a viure. Però per confiar-hi i sentir-se’n orgullós has d’estar molt ben preparat davant la important competència que hi ha a tot el món. I això és el que m’agradaria aportar. El que hem de fer per Europa és ser més forts i estar millor preparats per al futur. Les 10 professions més importants actualment no existien fa cinc anys, així que hem de crear estructures que garanteixin el suport als joves i els ofereixin noves oportunitats, però també hem de mantenir allò en què ja som forts. Hem de capitalitzar-ho tot i oferir al món allò que està buscant. A més de tot això, cal recordar que Europa és el millor lloc per a viure, i això també ho hem d’explicar. És cert que sovint ens centrem en debats una mica abstractes, enfocats en aspectes tècnics. Crec que molta gent té aquesta tendència natural d’estar orgullosa del seu continent, però també vol saber que s’han aconseguit coses concretes.

Enviar Comentari