Revista d'Anàlisi Plural

Entrevista a a José Ángel Martínez Sanchiz, president del Consell General del Notariat

0

18Quan a finals de 2016 va prendre possessió com a president del Consell General del Notariat, José Ángel Martínez Sanchiz va deixar clara la seva intenció d’afavorir una resposta del Notariat “completa, equilibrada i innovadora davant les clàusules abusives, la tutela del consumidor i la protecció de les persones en risc d’exclusió”. Avui dia, segueix treballant per complir el seu objectiu i defensar els interessos d’un col·lectiu (format per més de 2.800 professionals i 17 col·legis) que destaca per ser un dels més moderns del món.  

Text: Berta Seijo
Fotos: Consell General del Notariat


“Els notaris espanyols som exemple a tot Europa de la lluita contra el blanqueig de capitals”

Des del Consell han mostrat la seva conformitat amb la tasca que han de desenvolupar els notaris quan entri en vigor la futura Llei del crèdit immobiliari. Quins nous serveis prestarà el seu col·lectiu als consumidors?
Aquesta llei atribuirà als notaris una funció important en la fase precontractual del préstec, ja que hauran de garantir la transparència formal i material de l’operació, i proporcionar als consumidors un assessorament integral i gratuït.

Per començar, els futurs prestataris hauran d’acudir al notari que triïn durant els set dies previs a l’autorització i signatura de l’escriptura pública del seu préstec hipotecari. El notari comprovarà que l’entitat financera els ha lliurat tota la documentació exigible i que ho ha fet en el termini adequat. També els explicarà els aspectes més importants i rellevants del préstec i respondrà totes les seves preguntes. Finalment, redactarà una acta notarial, que serà gratuïta, en la qual recollirà les comprovacions i explicacions que els hagi donat.

A banda d’assessorar al ciutadà, actualment el Notariat espanyol també exerceix un paper fonamental en la prevenció del blanqueig de capitals. De quina manera col·laboren amb les administracions públiques per fer front a aquests delictes?
El nostre Òrgan Centralitzat de Prevenció del Blanqueig comunica, des de 2005, en nom dels notaris, les operacions que considera de risc al Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (SEPBLAC), la màxima autoritat espanyola en la lluita contra el blanqueig de diner negre. També respon a les peticions d’informació dels òrgans judicials, administratius i policials que persegueixen aquests delictes.

Es tracta d’una iniciativa pionera a tot el món?
Els notaris espanyols hem estat pioners en aquesta tasca i som un exemple a tot Europa. A més de comptar amb aquest òrgan centralitzat, que ha permès d’intensificar i de millorar la col·laboració del Notariat en aquesta matèria, hem creat una base de dades de Titularitat Real, única ara per ara a la Unió Europea i reconeguda pel Grup d’Acció Financera Internacional (GAFI) i pel Fons Monetari Internacional (FMI). En aquest registre públic estan identificats de manera acreditada els titulars reals de 2 milions de societats limitades, 117.000 societats anònimes i 195.000 persones jurídiques no mercantils, com associacions, fundacions o partits polítics. No hi ha cap altre país que tingui la informació que nosaltres tenim, i som, en aquest aspecte, l’enveja de molts.
Això s’ha aconseguit gràcies al treball diari dels notaris, que hi han invertit molt de temps i diners. El nostre desenvolupament tecnològic i sistema de lluita contra el blanqueig de capitals estan servint d’exemple a altres Notariats; som una “marca” molt valorada internacionalment.

Temen que la consolidació de l’ús de criptomonedes en la constitució de societats i ampliacions de capital provoqui que tota la feina feta fins ara quedi obsoleta?
No, en absolut. L’ús de les criptomonedes i la seva regulació legal és objecte d’estudi d’institucions i governs de tot el món. Un aspecte molt important és evitar la seva opacitat i que aquestes monedes puguin ser utilitzades pels delinqüents per al blanqueig de capitals o per al finançament del terrorisme.
Què podem fer des de l’àmbit notarial? Al febrer de 2016, l’Òrgan Centralitzat de Prevenció de Blanqueig de Capitals (OCP) va demanar als notaris que estiguessin alerta davant el risc que suposa l’ús d’aquestes monedes en les transaccions, en la constitució d’una societat o en les ampliacions de capital. Des de llavors, els notaris han seguit el rastre d’aquest tipus d’activitats informant a l’OCP.

Les noves tecnologies comporten amenaces però també oportunitats. De fet, el Notariat espanyol ha sabut adaptar-se amb èxit a la revolució digital, esdevenint un referent en l’àmbit europeu i mundial. Quins tràmits que ara poden fer-se de forma telemàtica diria que han beneficiat més a la societat pel que fa a l’estalvi de temps i diners?
El Notariat espanyol mou cada any més de 25 milions de documents electrònics, signa electrònicament en més de 13 milions d’ocasions, i emmagatzema a la base de dades informació d’utilitat social de més de 116 milions de documents notarials.
Tot i que aquestes xifres sorprenen qualsevol, de vegades allò realment destacable és la qualitat i els detalls que fan que aquest sistema sigui únic i permeti, per exemple, que un emprenedor pugui constituir una societat en menys de 24 hores –podent des d’aquest moment operar en el tràfic mercantil, gràcies als serveis telemàtics que s’ofereixen des de la notaria– o que un ciutadà de qualsevol poble o ciutat adquireixi un immoble en un altre lloc del país sense haver de desplaçar-se –sol·licitant el notari en nom seu i en línia notes simples al registre, liquidant els impostos de l’IBI i la plusvàlua urbana, i fins i tot consultant i pagant les despeses de comunitat de l’immoble–.

“El Notariat espanyol mou cada any més de 25 milions de documents electrònics, signa electrònicament en més de 13 milions d’ocasions, i emmagatzema a la base de dades informació d’utilitat social de més de 116 milions de documents notarials.”

Tenint en compte reptes com la progressiva digitalització de la societat o el procés d’internacionalització que estan experimentant les empreses espanyoles, cap a on ha d’evolucionar la figura del notari?
Pel que fa a la notaria del futur li diria que hem avançat moltíssim en coses que avui tenim presents i que a altres països es veuen com quelcom molt llunyà; la transmissió electrònica de les còpies notarials, gran servei a l’economia i a la seguretat jurídica, n’és un dels millors exemples. De cara al futur, de segur que la institució notarial seguirà responent a les necessitats i demandes de la societat; en això no variarà. Canviaran els mitjans, podrem ser pioners en això, però es mantindran la nostra essència i la nostra raó de ser.

Enviar Comentari