Revista d'Anàlisi Plural

Smart City un desafiament només empresarial?

0

Estan preparades les empreses espanyoles per fer front al repte que suposa desenvolupar-se en un entorn Smart City? Quins reptes de futur els comportarà aquest model de ciutat?

ANDREU VEÁ. Pioner d’Internet,  enginyer en Telecomunicacions, Doctor enginyer en Electrònica y Màster en Gestió TIC. Director del projecte WiWiW a la Universitat d’Stanford.


Vist des del punt de vista de Califòrnia i Silicon Valley, el primer que em sorprèn és que per a la paraula smart, de les més de 20 accepcions equivalents que hi ha en el nostre idioma, s’hagi triat precisament la paraula “intel·ligent”. Una ciutat pot ser més espavilada, menys ximple, una mica més brillant, però mai “intel·ligent”.
Pel que fa a la meva visió del futur relativament immediat, vistos i viscuts els nous èxits tecnològics, puc afirmar sense gaire por a equivocar-me que “tot el que es pugui robotitzar i automatitzar es robotizarà”. El gran repte, llavors, no és únicament per a les empreses espanyoles, sinó en general per a tots els homes. Com a humanitat haurem de tornar a repensar què fer a la vida i a què dedicar-nos, quan el que entenem ara per treball ja no sigui necessari, entenent aquí per treball totes aquestes tasques repetitives i físicament dures que s’eliminaran (etimològicament treball ve del vocable “tripalio “que era el fuet de tres caps usat pels romans per fer que els esclaus treballessin més).

Dubto que hi hagi cap empresa, ja no a Espanya sinó a tot el món, preparada i que s’imagini la importància del canvi que s’esdevindrà

En alguns punts de la terra ja comencen a repartir-se les pizzes amb dispositius robòtics, els camions de transport de mercaderies funcionen en combois de cinc, sense conductor algun, i els cotxes són completament elèctrics. Es comencen a veure en diverses ciutats dels autobusos de transport públic autodirigits.
Dubto que hi hagi cap empresa, ja no a Espanya sinó a tot el món, preparada i que s’imagini la importància del canvi que s’esdevindrà.

Una disrupció imparable
Quan un sector (a causa de la nova tecnologia), com és el cas del del transport o el de l’energia, divideix per 10 els seus costos o multiplica per 10 la seva eficiència, no hi ha cap regulació ni cap llei que pugui aturar-ne el canvi; parlem d’una gran disrupció, i el mercat l’adopta ràpidament. Es van trigar només 3 anys (1998-2001) perquè la fotografia, que des de feia 150 anys era analògica es tornés digital. Quan vam disfressar un ordinador de càmera de fotos, van desaparèixer les antigues càmeres. Quan ho vam fer amb un ordinador en forma de telèfon mòbil (iPhone-2007), van desaparèixer en menys de dos anys els telèfons mòbils clàssics. I ara toca disfressar un cotxe en forma d’ordinador, i aquest serà elèctric i autònom. No és el mateix carregar el dipòsit amb 50 € de benzina que carregar per cinc euros completament la nostra bateria.
Sens dubte s’acosten temps molt bons per al ciutadà en què serà molt més còmode, ecològic i, sobretot, barat viure i desenvolupar-se. No obstant això, no és així per als grans interessos creats en elèctriques o empreses d’automòbils clàssiques.

Enviar Comentari