Revista d'Anàlisi Plural

Entrevista a Tibor Navracsics, Comissari europeu d’Educació, Cultura, Joventut i Esport

0

Tibor Navracsics (Vezsprém, 1966) és el comissari hongarès d’Educació, Cultura, Joventut i Esport. Advocat i Doctor en Ciències Polítiques, va ser professor al seu país per després fer el salt a la política; hi va entrar el 2006. Va ser vice primer ministre encarregat d’Administracions Públiques i Justícia i Ministre d’Afers Exteriors i Comerç. Ara farà gairebé cinc anys que està al càrrec d’una cartera europea molt apreciada pels ciutadans, ja que entre les seves feines hi ha aconseguir que el programa insígnia de la UE, l’Erasmus+, segueixi endavant.

Text: Esther Herrera.
Fotos: Comissió Europea


Navracsics és conscient que els ciutadans amb un nivell més alt d’educació estan menys exposats a l’atur i juguen un rol més actiu en la societat. Per això, una de les prioritats de la seva cartera és “continuar treballant per a assegurar que l’educació superior doni a les persones les competències i la formació necessària en el mercat laboral actual i el del futur”.

L’estratègia Europa 2030 ha fixat l’objectiu que el 40% dels joves europeus tinguin estudis superiors. Ens apropem a aquest percentatge?
En l’última dècada, Europa ha viscut una gran expansió de l’educació superior. Quan vam començar a treballar en el marc de l’estratègia Europa 2020, aproximadament un terç dels adults joves a Europa tenien un títol universitari. El 2017, aquest percentatge era del 39,9%. Això significa que estem a punt d’arribar-hi, tot i que ja sabem que, de mitjana, les dones a Europa ja hi van arribar el 2012.
Tot i així, hi ha importants diferències: tenim cinc països on més de la meitat dels adults joves tenen un títol universitari (Suècia, Luxemburg, Irlanda, Xipre i Lituània) i, alhora, hi ha tres països que estan per sota del 30% (Romania, Itàlia i Croàcia). Espanya té una taxa alta, i va sobrepassar el 40% ja l’any 2007. Sabem que els ciutadans que tenen nivells més alts d’educació tenen un risc inferior d’atur, tendeixen a tenir sous més alts, es beneficien de les oportunitats de la formació contínua i juguen un rol molt més actiu en la societat. No obstant això, per garantir que tant els ciutadans com la societat en el seu conjunt puguin obtenir el màxim de beneficis, hem de seguir treballant per assegurar que l’educació superior doni a les persones les competències i la formació necessària en el mercat laboral actual i el del futur. Els graduats universitaris han de tenir possibilitats de trobar una feina i, aquí, encara queda feina per fer.

“La recuperació econòmica tan positiva que hem vist a Europa ha contribuït a un problema: l’augment de la demanda de treballadors poc qualificats en sectors com el turisme i la construcció. Això és una cosa que els estats membres han d’abordar.”

També tenen l’objectiu de reduir un 10% l’abandonament escolar. La UE està a temps d’aconseguir-ho?
De mitjana, l’abandonament escolar s’ha reduït en el últims anys, també en el cas d’Espanya, on ha minvat substancialment. Així que crec que sí és possible arribar a l’objectiu al 2020; de fet, hi som molt a prop. No obstant, si mirem detingudament les xifres entre els estats membres es pot veure que encara hi ha regions i determinats grups de la societat que estan lluny d’aquest objectiu. La bretxa de gènere està entre un dels principals reptes. La situació és encara més difícil entre els països del sud i sud-est d’Europa, especialment entre les persones migrants. La recuperació econòmica tan positiva que hem vist a Europa, però, ha contribuït —al menys d’alguna forma— a un problema: l’augment de la de manda de treballadors poc qualificats en sectors com el turisme i la construcció. Això és una cosa que els estats membres han d’abordar.

Molts nens a Europa pateixen assetjament en els centres escolars, especialment per la seva identitat o orientació sexual. Com creu que s’hauria de tractar aquesta qüestió?
La violència a les escoles és un problema molt estès a la nostra societat, i això és inacceptable. Un informe recent de la Comissió Europea assegura que els joves LGTBI pateixen els nivells més alts de prejudicis i de violència. Cal crear un ambient educatiu segur per tots els nens i joves. El Programa Erasmus+ ja hi ha donat suport a través de 200 programes que fomenten la igualtat en el col·lectiu LGTBI, la mobilització dels joves, i donant suport a associacions i contribuint al debat públic.

“Moltes de les feines del futur necessitaran persones que aprenguin constantment i que sàpiguen moure’s en un ambient competitiu, adaptant-se, pensant de forma crítica, treballant en equip, demostrant lideratge i amb iniciativa.”

Precisament, per aquest any s’ha proposat augmentar els fons d’Erasmus+ en 300 milions d’euros (10% més que el 2018). Esperen també un augment del nombre d’estudiants que es beneficiïn del programa?
Estic molt content que hi hagi un nou augment del pressupost per a aquest any. Això significa que més estudiants tindran l’oportunitat de viatjar fora o de fer unes pràctiques. Volem enfocar-nos especialment a aconseguir que estudiants que conviuen en entorns més desfavorables puguin beneficiar-se’n. L’augment també ajudarà a la mobilitat d’acadèmics i de treballadors administratius, així com donarà suport a la formació professional, a activitats per als joves i per a l’esport. De fet, volem tenir un programa més accessible i inclusiu amb més oportunitats per a tothom, estudiants d’universitat i formació professional. Segons l’últim informe sobre Erasmus, l’any 2017, amb un pressupost de 2.600 milions, vam donar oportunitat a gairebé 800.000 persones que van destinar el seu temps a formar-se, aprendre i fer voluntariat. I pel proper període 2021-2027 volem doblar el pressupost a 30.000 milions d’euros. Això ens permetrà que el programa sigui encara més inclusiu, més internacional i enfocat a la innovació.

La formació contínua és una eina que ha ajudat molts treballadors a trobar millors feines i alhora els ha permès seguir formant-se. Què ha fet la Comissió Europea per promocionar-la?
Mai no es deixa d’aprendre. La formació contínua en l’educació i la formació professional són essencials si volem tenir èxit a reduir la bretxa digital i fer que la gent s’adapti als múltiples canvis de la seva futura carrera professional. Moltes de les feines del futur necessitaran persones que aprenguin constantment i que sàpiguen moure’s en un ambient competitiu, adaptant-se, pensant de forma crítica, treballant en equip, demostrant lideratge i amb iniciativa. De fet, la UE està promocionant aquest enfoc a través de totes les seves polítiques educatives.
L’aprenentatge durant l’etapa adulta és també important. Promovem l’intercanvi de bones pràctiques entre estats membres; promovem la recerca i invertim en la formació dels individus. Al voltant del 5% del pressupost d’Erasmus+ està destinat a la mobilitat del personal docent; per a cooperació entre organitzacions internacionals, com centres educatius per a adults. Per ajudar a fer que el sector sigui més efectiu, la Comissió Europea també inverteix en EPALE, una plataforma electrònica per a qualsevol persona que treballi en la formació per a adults.

A través de la Targeta Europea d’Estudiant i de la xarxa d’Universitats Europees, la Comissió vol millorar la seva competitivitat. Però no troba que en aquest camp els centres europeus encara estan lluny del nivell de les universitats nord-americanes?
Hem de portar la cooperació europea al següent nivell. Aquesta és la funció de la xarxa d’Universitats Europees i la Targeta Europea d’Estudiant. Aquestes iniciatives ens permeten transformar la nostra educació superior perquè sigui més innovadora, més rellevant i inclusiva. A més, els campus de la xarxa d’Universitats Europees podran portar equips transnacionals de professorat i investigadors i encarar els reptes més importants de la societat, implicant els estudiants de tots els nivells educatius gràcies a una forma dinàmica i innovadora d’aprendre. Els estudiants també podran adaptar el seu pla d’estudis entre les diferents universitats obtenint, així, un títol europeu. A més, la Targeta Europea ajudarà a la mobilitat perquè sigui més fàcil, tant per als estudiants com per a les universitats, reduint la burocràcia. I ens agradaria que tot aquest procés innovador amb les Universitats Europees sigui una realitat a partir del 2025 a tot el continent. Això contribuirà a fer que les nostres universitats siguin més competitives i atractives per a estudiants d’arreu del món.

“La xarxa d’Universitats Europees i la Targeta Europea d’Estudiant ens permeten transformar la nostra educació superior perquè sigui més innovadora, més rellevant i inclusiva.”

Fa un any va néixer la iniciativa DiscoverEU que permet als joves de 18 anys viatjar arreu d’Europa amb l’ajuda de fons europeus. En un moment de creixent desafecció amb la UE, creu que farà que se sentin més propers al projecte europeu?
Sí, absolutament. DiscoverEU els dona l’oportunitat d’aprendre sobre la cultura europea i la seva diversitat i viure l’experiència del què significa ser europeu de prop. És simple i accessible per a tothom, sense importar el seu origen. DiscoverEU juga un rol clau perquè dóna als joves europeus oportunitats per viatjar fora i desenvolupar una identitat europea. Per això, volem enfortir l’iniciativa a través del programa Erasmus a partir del 2020. Gairebé 180.000 joves europeus es van presentar a la iniciativa per obtenir algun dels prop de 30.000 bitllets que vam oferir el 2018.
Espero que l’experiència dels joves amb DiscoverEU no sigui el final de la seva història amb Europa, sinó el començament. Els pot inspirar, també, a participar en més programes europeus. A més, m’agradaria que es convertissin en ambaixadors per Europa, no només votant en les eleccions al Parlament Europeu, sinó motivant als seus amics que facin el mateix, ajudant-nos a crear l’Europa del futur gràcies a les seves accions.

Enviar Comentari