Revista d'Anàlisi Plural

Les ciutats europees suspenen en mobilitat urbana sostenible, tot i les inversions milionàries de la Unió Europea

0

La Unió Europea ha invertit més de 16.000 milions d’euros en subvencions als estats per fomentar la mobilitat urbana sostenible, però els resultats obtinguts són irrisoris

Text: Adrià Gratacós Torras

La transformació de la mobilitat urbana de les metròpolis europees cap a un sistema sostenible mediambientalment ha esdevingut una de les prioritats de la nova Comissió Europea. Actualment, el transport representa el 25% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle de la Unió Europea. I justament per aquest motiu la UE s’ha fixat com a objectiu promoure l’ús de transports més nets, eficients i sans, tant públics om privats. Dins els objectius de zero emissions del Green Deal aprovat per la Comissió Europea es contempla la transformació de la mobilitat urbana de les ciutats europees. Ara bé, els esforços de la Unió Europea per virar cap a un transport urbà net i sostenible venen de lluny.
Al 2013 la Comissió Europea va emetre un paquet valorat en 13.000 milions d’euros per al període 2014-2020 destinat al finançament del transport urbà sostenible. Un paquet que, tot i el gran volum de recursos econòmics destinats, no està generant els resultats esperats. Almenys així ho assegura l’informe “Mobilitat urbana sostenible a la UE” del Tribunal de Comptes Europeu, que no ha identificat cap canvi substancial en l’ús del vehicle privat i la contaminació atmosfèrica de les ciutats europees. L’informe del Tribunal de Comptes Europeu és demolidor: Els 16.300 milions d’euros invertits no han generat cap indici precís de canvi en els plantejaments de la mobilitat urbana de les ciutats europees.
L’informe, publicat aquest 2020, ha estudiat la mobilitat urbana de vuit ciutats estratègiques d’Alemanya, Itàlia, Polònia i Espanya, entre elles Barcelona i Madrid. Un estudi que pretén detallar en què s’han transformat els esforços econòmics de la Unió Europea per al desenvolupament de la sostenibilitat en la mobilitat urbana.

 “L’informe del Tribunal de Comptes Europeu és demolidor: Els 16.300 milions d’euros invertits no han generat cap indici precís de canvi en els plantejaments de la mobilitat urbana de les ciutats europees”

La mobilitat de les ciutats segueix congestionada i la qualitat de l’aire és inferior als barems de seguretat
La Unió Europea ha redoblat els esforços per transformar la mobilitat urbana de les ciutats europees en l’última dècada. Tot i viure un context de crisi econòmica, la Comissió va assignar fons europeus dotats en 11.200 milions d’euros entre 2007 i 2013, i 16.300 milions d’euros més per al període 2013-2020. És a dir, en el darrers 13 anys la Unió Europea ha finançat la mobilitat urbana sostenible amb més de 26.500 milions d’euros. La xifra, per situar-la en context, suposa prop més d’un 8% dels Pressupostos Generals de l’Estat Espanyol. O, sense anar més lluny, és una xifra semblant a la despesa no financera programada en els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya.

 En el darrers 13 anys la Unió Europea ha finançat la mobilitat urbana sostenible amb més de 26.500 milions d’euros.

A l’informe del Tribunal de Comptes Europeu s’analitza la proporció dels tipus de transport existent a cada ciutat, la contaminació produïda pel transport, els nivells de congestió i la cobertura i accessibilitat del transport públic en les ciutats i la perifèria. I la primera conclusió de l’informe és que no s’observa una tendència clara cap a l’ús d’un transport més sostenible. Com a conseqüència d’una manca d’impuls al transport públic sostenible, l’informe també detecta un ús consolidat del vehicle privat. De fet, de les 13 ciutats europees analitzades, l’informe només identifica una reducció del vehicle privat en dues: Amberes i Bordeus. A altres ciutats, com Lisboa,  Copenhague, Nuremberg, Riga, Leipzig i Barcelona l’ús del vehicle privat s’ha mantingut estable en els darrers anys. I en les ciutats de Budapest i Madrid, l’ús del cotxe ha incrementat considerablement. Aquest augment de l’ús del vehicle privat, no només suposa prejudicis per la qualitat de l’aire, sinó que també té un cost econòmic devastador: Els costos de congestió del trànsit per a la societat ascendeixen a 270.000 milions d’euros l’any.

Els costos de congestió del trànsit per a la societat ascendeixen a 270.000 milions d’euros l’any.

D’altra banda, l’informe assegura que les emissions d’efecte hivernacle a les metròpolis europees s’han reduït entre 1990 i 2017, però no gràcies a la mobilitat urbana. De fet, els autors de l’estudi asseguren que les emissions del transport han augmentat en les darreres dues dècades. Però també ho han fet en els últims tres anys. El transport ha augmentat un 5% les seves emissions de CO2 entre 2014 i 2017, cosa que suposa l’emissió de 45 milions de tones de CO2 més. Del total d’emissions atribuïbles al transport (que suposen el 25% d’emissions del total de la Unió Europea) el 23% es produeixen en zones urbanes.

 

 

La manca d’una legislació comunitària en matèria de mobilitat urbana, el principal motiu dels baixos resultats
Però, quins són els motius que justifiquen la baixa efectivitat de les subvencions europees en la millora de la mobilitat urbana? Segons l’informe la manca d’una legislació concreta al respecte produeix que molts Estats membre i ciutats hagin elaborat plans de mobilitat urbana sostenible poc rigorosos. “No existeix cap requisit que condicioni l’accés al finançament de la UE a la implementació d’aquests plans” assegura el Tribunal de Comptes Europeu. En l’informe, l’òrgan europeu valora l’esforç de la Comissió per sensibilitzar els Estats membre sobre la necessitat d’aplicar un enfocament integrat a la mobilitat urbana sostenible.
Tanmateix, la manca d’efectivitat de les iniciatives en mobilitat urbana sostenible finançades per la Comissió Europea també es deu a la manca de directrius a l’hora de sol·licitar els ajuts per part dels Estats i les ciutats. L’informe recalca que els beneficiaris del finançament de la UE no han de seguir directrius de la Comissió ni tenir cap pla de mobilitat urbana. De fet, ni tan sols es requereix una estratègia nacional de transport urbà global. L’informe matitza que en el cas d’Espanya i Itàlia sí s’han establert Plans de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) per poder accedir als fons de la Unió Europea. Ara bé, la conclusió de l’informe és clara: no és possible una millora substancial sense el compromís dels Estats membre.

 Els beneficiaris del finançament de la UE no han de seguir directrius de la Comissió ni tenir cap pla de mobilitat urbana.

Reduir l’ús del vehicle privat i elaborar Plans Integrals de Mobilitat Urbana Sostenible, les solucions
En definitiva, el Tribunal de Comptes Europeu fa una crida a tots els actors polítics a comprometre’s a transformar la mobilitat urbana de les ciutats del vell continent. L’informe alerta que l’ús del vehicle privat segueix consolidat a la majoria d’urbs europees i que l’ús del transport públic és encara poc atractiu. D’altra banda, l’informe també alerta que per fer sostenible la xarxa de transport públic és imprescindible renovar el parc de vehicles públics. Segons les dades analitzades, l’edat mitjana dels autobusos a Barcelona és de nou anys. En el cas d’Itàlia, la xarxa d’autobusos es troba encara més envellida, superant la dècada en ciutats com Nàpols o Palerm.

 

I per capgirar la falta d’efectivitat en la transformació cap a una mobilitat urbana sostenible, l’informe advoca per la creació de Plans Integrals de Mobilitat. La falta de capacitat de transformació de la mobilitat no es deu a una manca de recursos. Segons l’informe, els diners invertits per la Unió Europea en la darrera dècada haurien d’haver estat suficients per identificar canvis significatius en la mobilitat. Per això, el Tribunal considera imprescindible que es supediti el finançament a l’establiment de plans de mobilitat sostenibles.
D’altra banda, també recomana a la Comissió Europea que obligui els Estats membre a presentar informes dels progressos realitzats en matèria de mobilitat. Recursos econòmics, eficiència en els plans de mobilitat i compromís dels Estats membre, és la recepta del Tribunal de Comptes per resoldre un problema endèmic de les metròpolis europees. El grau de compromís dels actors públics, com sempre, esdevindrà central per assolir, o no, una mobilitat sostenible que faci més habitables i respirables les ciutats en què vivim.

Enviar Comentari