Revista d'Anàlisi Plural

Els errors positius

0

Les organitzacions amb futur seran les que sàpiguen crear una cultura de l’error en positiu, amb un lideratge innovador i creador de valor.

Albert Bosch. Aventurer i emprenedor.


Molt sovint, començo les meves conferències de lideratge amb un videoresum dels meus principals èxits aventurers. Escalar l’Everest i la muntanya més alta de cada continent, creuar l’Antàrtida en solitari fins al Pol Sud, córrer en nou Dakars sent el primer a la història de participar-hi amb un cotxe 100% elèctric i molts altres reptes que acumulo en la meva llarga trajectòria .
Però, després, explico que la meva vida és com un iceberg, igual que la de tots els que estan en projectes mínimament ambiciosos. Té una desena part visible, on normalment es mostren els èxits i les coses positives, i nou desenes parts que romanen submergides, i és on hi ha la lluita, la perseverança, les tensions, els dubtes i, sobretot, els errors comesos i els fracassos acumulats. M’encantaria mostrar al costat del vídeo dels meus èxits el de el making off, on es veurien, sobretot, tots els meus fracassos i errors realitzats; però no el tinc perquè normalment no ens agrada de fer fotos i gravar els nostres moments més negatius o tristos, i preferim recordar els triomfs i els episodis positius.

FALLAR ÉS PART DEL CAMÍ

Però a l’igual que els meus èxits, també formen part de mi totes les vegades en què no he aconseguit arribar al meu objectiu: les vegades en què m’he lesionat; les vegades en què m’han evacuat; les poques vegades, però terribles, en què ens ha passat alguna desgràcia extrema amb algun company d’equip; les vegades en què no he aconseguit iniciar una aventura perquè no vaig aconseguir vendre’n el patrocini. I les vegades en què he comès el pitjor error possible en la vida, el qual no computa perquè ningú no te’l té en compte, però és el més gran de tots: quan creia que un projecte era clau per a mi i el desitjava molt en la meva vida, però no em vaig atrevir ni a intentar-lo. Aquest és el pitjor error, ja que significa que, o bé m’autoenganyava en pensar que allò era realment important per a mi, però no ho havia de ser tant si no el vaig arribar a intentar; o bé sí que n’era, de molt important, però vaig ser un covard en no anar a per ell de debò. I autoenganyar-se o ser un covard són, amb tota seguretat, dels pitjors errors que podem cometre en la nostra vida professional o personal.

És essencial que donem valor a l’”error” i sapiguem aprofitar aquest concepte en el nostre favor com un factor potenciador i no creador de por, inseguretat o conservadorisme

Un professional o una empresa, de la mateixa manera que un aventurer, no hi és només per esforçar-se i treballar molt, sinó per crear valor amb aquest esforç. Si es limita a abordar projectes fàcils, mediocres, segurs o repetitius, no aconseguirà aportar cap valor. Per avançar, créixer i tenir futur, hem de ser més ambiciosos en la nostra creació de valor, innovant, pensant diferent i sent proactius. Però tot això vol dir que haurem de sortir de la part coneguda, de les dinàmiques que ja dominàvem, de la seguretat del que ja sabíem; i, per això, les probabilitats de cometre errors seran més altes i tindran més conseqüències. Per aquesta raó és essencial que donem valor a l’”error” i sapiguem aprofitar aquest concepte en el nostre favor com un factor potenciador i no creador de por, inseguretat o conservadorisme.

ERRAR AMB INTEL·LIGÈNCIA
Jo he comès molts errors i he tingut molts fracassos tant en la meva vida empresarial com en l’aventurera, i de tots n’he après moltes coses; però lògicament, el primer que he après és que m’agraden molt més els encerts i els èxits.
Està clar que hem de saber gestionar bé els errors i els fracassos i aprendre’n, però també està clar que cal intentar evitar-los sempre que es pugui, ja que és millor aprendre dels errors dels altres que dels propis. Així doncs, cometre errors està bé quan s’està fent alguna cosa realment nova o imprevista, però siguem intel·ligents i, com a mínim, evitem els errors que ja s’han comès abans. Aprenguem de l’experiència d’altres en situacions similars i siguem humils davant de qualsevol situació.
Seria, també, un greu error no saber gestionar bé els èxits i els moments positius, perquè si en aquests moments abaixem la guàrdia, podrien ser l’avantsala dels grans fracassos.
Les organitzacions amb futur seran les que sàpiguen crear una cultura de l’error en positiu. Seran empreses que entenen l’error com una cosa inevitable sempre que s’estigui apuntant a objectius ambiciosos i creadors de valor per al futur. I en aquesta línia promouran un lideratge innovador, ben preparat per a la gestió de riscos, empoderat i amb capacitat per veure els errors com una cosa positiva per a l’organització, evitant-los amb un mètode eficaç i amb experiència sempre que es pugui, i assumint-los i aprenent-ne sempre que s’hagin produït.

Cometre errors està bé quan s’està fent alguna cosa realment nova o imprevista, però siguem intel·ligents i, com a mínim, evitem els errors que ja s’han fet abans. Aprenguem de l’experiència dels altres

EL “VALOR” DE COMPARTIR
Que els veterans, més experts, no intentin amagar els errors comesos per semblar infal·libles, perquè si realment han estat aportadors de valor per a l’empresa, és impossible que no n’hagin tingut. I no mostrant-los estarien propiciant una sensació de por a l’error, estarien impedint compartir una experiència fonamental, i estarien anul·lant el més valuós que pot fer qualsevol líder reeixit del món empresarial: evitar que els altres se sentin petits i fer que la seva grandesa consisteixi en què els líders de les noves generacions se sentin igual de grans; entenent que el camí cap a l’èxit sempre està, inevitablement, ple d’errors.
Aquesta mentalitat “amiga” de l’error positiu, farà que es pugui captar, promoure i potenciar més el talent. Aconseguirà activar millor la creativitat i la innovació. Permetrà que tots els professionals s’enfoquin a resultats i no només a gestionar el de sempre. Farà possible que les persones que componen els equips de treball es recolzin entre elles en els moments més durs i en què es produeixin falladles. I això és clau, perquè significarà que, en lloc de burxar a qui comet un error per intentar aconseguir alguna cosa valuosa, se li agrairà i se l’acompanyarà perquè està tenint el coratge de posar el seu temps, la seva reputació i totes les seves capacitats al servei de crear valor per al futur de tots els treballadors i per a la pròpia organització.
Quan un és conscient de la inevitabilitat dels errors en qualsevol projecte empresarial o personal ambiciós, aquests deixen de convertir-se en una debilitat, un obstacle o un problema, i passen a convertir-se en una fortalesa, en un aliat i en una oportunitat. Donem la benvinguda als errors positius.

Enviar Comentari