Revista d'Anàlisi Plural

La globalització després del coronavirus: una primera aproximació

0

mon-empresarial-005-joan-tugores

La incidència de la Covid-19 sobre molts aspectes de la globalització té aspectes òbviament nous, però així mateix incideix en tendències ja iniciades amb anterioritat, amb especial importància en la peça crucial que són les cadenes globals de valor.

Juan Tugores Ques. Catedràtic d’Economia de la UB.


A principis de 2020, els problemes pel que fa a l’arribada de subministraments procedents d’una, en aquells dies, poc coneguda (malgrat la seva importància) regió xinesa de Wuhan va senyalitzar dues coses: primer, que alguna cosa rellevant estava començant a passar, i, segon, que les anomenades cadenes globals de valor eren un aspecte essencial de la forma en què funciona la producció en la moderna economia internacional, que es veia afectada -i transmetia- les incidències generades en qualsevol lloc de la xarxa mundial cap a la resta. No només les disrupcions en les cadenes d’aprovisionament tenen un paper destacat, sinó que els viatges de negocis per supervisar/coordinar aquestes cadenes van ser una de les vies a través de les quals la difusió de virus va ser inicialment més rellevant.
Diversos dels impactes sobre l’escenari global tenen a veure amb les experiències pel que fa al funcionament de les cadenes globals de valor en aquests últims mesos. D’una banda, la constatació que factors imprevistos podien debilitar la confiança en la fluïdesa dels subministraments d’alguns proveïdors va accentuar els incentius a cercar -o, si més no, tenir previstes- alternatives o “plans de contingència”. Dependre menys de proveïdors estrangers, buscar alternatives en tot cas més diversificades i sovint més properes geogràficament (amb una major dimensió “regional” i menys “global”) o disposar de plans per reorganitzar la producció de forma més flexible i ràpida, estan sent algunes de les dimensions d’aquests plantejaments. D’altra banda, en alguns tipus de productes als quals les circumstàncies han convertit en especialment sensibles, com ara els subministraments d’equipaments sanitaris i mèdics, reapareixen debats de llarga tradició sobre les vulnerabilitats que suposa dependre d’uns proveïdors “diferents i distants” que, en els moments en què més es necessiten aquests béns, poden plantejar dificultats o, simplement, condicionar o tallar-ne el subministrament. Alguns episodis en els moments més durs de la pandèmia en què alguns contractes d’aprovisionament de respiradors o mascaretes s’han vist afectats han tingut un ampli ressò, accentuat les preocupacions per la “resiliència” de les cadenes de proveïment. Cal recordar que en els debats sobre els avantatges del lliure comerç versus el proteccionisme que es van produir a l’Anglaterra de principis de segle XIX, i que van donar lloc a la formulació per part de David Ricardo de la famosa teoria dels “avantatges comparatius”, el principal argument contra el lliure comerç es referia, precisament, a la fragilitat en què deixava, en matèria de productes alimentaris o altres essencials, als països que havien renunciat a produir-los per si mateixos

Diversos dels impactes sobre l’escenari global tenen a veure amb les experiències pel que fa al funcionament de les cadenes globals de valor en aquests últims mesos

Noves velles dinàmiques?
Però també s’ha de destacar, com ha fet l’edició 2020 del “World Investment Report” de la UNCTAD (la Conferència de Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament), que algunes coses que estan passant i que continuaran en el futur post-covid accentuen i modulen dinàmiques de fons iniciades ja amb anterioritat. La
figura 1, extreta d’aquest informe, reflecteix les diferències en les tres últimes dècades, amb l’ascens dels indicadors d’internacionalització en els anys 1990 i principis de segle XXI, el punt d’inflexió que va suposar la crisi financera des del 2008-2009 i l’alentiment des de llavors que va conduir a referències a una “slowbalization”, o simplement “desglobalització”, ja abans del coronavirus. Més enllà de les dades, el document de la UNCTAD assenyala tres factors importants. D’una banda els profunds canvis tecnològics associats al que s’anomena la “quarta revolució industrial”, amb la robòtica i la intel·ligència artificial com a aspectes més destacats (però no els únics). D’altra banda, les tensions geopolítiques vinculades en bona mesura (però, de nou, no exclusivament) a la pugna entre els Estats Units i la Xina, que generen comportaments que s’allunyen del lliure comerç i de la lliure mobilitat de capitals, donant lloc a la (re)aparició d’un “managed trade” o comerç gestionat segons els interessos de les grans potències. L’Informe apunta addicionalment als requeriments dels compromisos amb la sostenibilitat, que s’obrien pas -en uns casos amb més convicció, en d’altres com a mera declaració de principis- just abans de l’esclat dels problemes del coronavirus davant les aclaparadores dades dels costos, presents i futurs, de no rectificar la degradació mediambiental. L’aprovació de l’European Green Deal, el desembre del 2019, seria un exemple d’adopció recent de compromisos l’efectivitat del qual està per concretar en el nou escenari.

 

L’aprovació de l’European Green Deal, el desembre del 2019, seria un exemple d’adopció recent de compromisos l’efectivitat del qual està per concretar en el nou escenari

Serveis immaterials i intangibles: la globalització reformulada
Els efectes resultants d’aquestes tendències són complexos i requereixen d’interpretar amb cautela alguns dels indicadors tradicionals d’internacionalització o globalització. Hi ha casos en què algunes empreses que havien “deslocalitzat” parts del procés de producció buscant ubicacions amb salaris més baixos constaten, després, que els robots poden ser una opció encara més econòmica i induir així a una “relocalització”. Però, així mateix, adquireixen importància els casos en què la creixent facilitat per les “impressions en 3D” permet de culminar la producció material de forma descentralitzada, més propera a l’usuari final. Aquests processos permeten, doncs, de “replicar” la producció a escala global amb un abast difícil d’imaginar fa pocs anys. Encara que, en ocasions, els fluxos de mercaderies o de serveis tradicionals (transport de mercaderies, viatges) s’estan reduint, això es contraposa al molt més dinàmic comportament d’altres segments de fluxos internacionals, des dels de paqueteria (sent el cas d’Amazon el més conegut, però no l’únic) als de serveis immaterials i intangibles, des d’algunes plataformes d’oci fins als tecnològics necessaris per a l’esmentada impressió en 3D o formes més sofisticades de coordinar els “nodes” de les cadenes globals de valor en què aquests aspectes guanyen importància. En conjunt, tot i que alguns indicadors tradicionals de globalització poden estar mostrant retrocessos, si es tenen en compte els aspectes no-materials, des de la difusió d’idees a serveis intangibles, es constata que estem anant més aviat vers una reformulació important de la globalització que no pas a un simple retrocés. La figura 2 recull, així mateix, amb dades del World Investment Report, aquesta tendència a una globalització reformulada més cap a “intangibles”.

Una altra dimensió que guanya rellevància és la referida a l’”autonomia estratègica”: la voluntat de menor dependència en sectors en què la vulnerabilitat pot ser especialment delicada

L’autosuficiència serà un valor en alça
Com ja s’ha apuntat, una altra dimensió que guanya rellevància és la referida a l’”autonomia estratègica”: la voluntat de menor dependència en sectors en què la vulnerabilitat pot ser especialment delicada. Els casos d’aliments o material mèdic són els ja citats més obvis, però cal tenir en compte diverses vessants. D’una banda, que aquesta recerca de menor dependència/fragilitat no implica necessàriament més proteccionisme, sinó diverses possibles fórmules de plans de contingència, que inclouen vies de reconversió de la producció nacional en casos d’emergència. D’altra banda, la necessitat de mantenir-se cautelosos davant d’abusos de les apel·lacions a aquestes nocions: cal recordar les referències a la seguretat nacional utilitzades per tractar de justificar les mesures proteccionistes als Estats Units des del 2018. I, des de la perspectiva europea, cal afegir que, per evitar que la UE quedi en una difícil situació entre les pugnes xino-nord-americanes, és especialment important una estratègia per posicionar-nos en àmbits de futur, des del 5G a les finances, passant pels sectors de “manuservices” en què es combinen la millor tradicional industrial amb els més avançats serveis d’alt valor afegit. Els impactes de tots aquests factors són profunds, encara que presenten trets específics en els diversos sectors, des dels vehicles elèctrics a les activitats fintech, des de la provisió d’energies (renovables o no) als esmentats equips mèdics i el tema en marxa de les vacunes enfront de la Covid-19, per citar les referències que utilitza l’esmentat Informe de la UNCTAD.

Reinventar-se per encarar un procés complex
Quines lliçons bàsiques es poden extreure de tot el que està succeint? Podem destacar dues línies àmplies, cadascuna d’elles amb moltes derivades. La primera, la globalització no és un procés lineal d’augment d’alguns indicadors d’obertura o d’internacionalització, sinó que adquireix unes dinàmiques més complexes, amb moltes més dimensions rellevants: al cap i a la fi la globalització ha facilitat, paradoxalment, la difusió de la contaminació i dels virus que ara l’amenacen; i de forma més àmplia, les dimensions cada vegada més immaterials i intangibles dels processos de producció i consum guanyen pes, també, a escala global. La segona, tot això obliga a reformular les estratègies tant de les empreses com de les polítiques públiques i, en el marc geopolític actual, això és especialment important per a una Unió Europea, que no pot quedar-se atrapada en la pugna entre gegants que exerceixen la Xina i els Estats Units.

Enviar Comentari