Revista d'Anàlisi Plural

Efectes de la COVID-19: en quins sectors econòmics i territoris s’incrementa més l’atur?

0
  • L’atur registrat del mes de març estableix un augment sense precedents que colpeja especialment el sector de la construcció i fa enfonsar la contractació
  • Andalusia és la Comunitat Autònoma més afectada, seguida de Navarra, la Comunitat Valenciana, les Illes Balears i Canàries

Text: Adrià Gratacós Torras

A principis d’any l’economia de l’Eurozona mostrava certs símptomes de debilitat que ja feien preveure una desacceleració del creixement econòmic. Al mes de febrer el Fons Monetari Internacional (FMI) pronosticava un creixement de l’1,3% del PIB a l’Eurozona i de l’1,6% per a l’Estat espanyol. Uns pronòstics que revisaven a la baixa les estimacions realitzades anteriorment.

I en aquest context, l’esclat de la crisi sanitària provocada per la COVID-19 fa preveure el pitjor dels presagis per al teixit productiu. Tot i els esforços de les administracions per mirar de mitigar els efectes econòmics de la crisi, l’aturada de la pràctica totalitat de l’activitat econòmica del país ja està tenint efectes evidents en l’ocupabilitat de pràcticament tots els sectors productius. Els primers indicadors d’aquesta tendència els trobem en les dades d’atur registrat referent al mes de març publicats pel Servicio de Empleo Publico Estatal (SEPE). Segons l’organisme públic el mes de març de 2020 es va tancar a Espanya amb més de 3,5 milions de persones aturades, cosa que suposa un augment en 302.265 persones respecte el mes anterior. Un increment del 9,31%.

Però altres indicadors demostren que l’envergadura dels estralls de la crisi sanitària en l’ocupació és molt major. El Servei Nacional d’Ocupació (SNE) també ha fet públiques les dades d’afiliació a la Seguretat Social del mes de març. Les dades asseguren que el 31 de març de 2020 a Espanya hi havia un total de 18,45 milions d’afiliats, cosa que suposa la pèrdua de 833.979 afiliats en els darrers 30 dies. La davallada és semblant a la patida en l’acumulat dels cinc pitjors mesos de la crisi financera del 2008 i 2009. En aquell moment es van perdre prop de 900.000 afiliats a la Seguretat Social entre el mes d’octubre de 2008 i el mes de febrer del 2009. La COVID-19 ha destruït en 15 dies l’ocupació que la crisi de 2008 va destruir en cinc mesos.

Les dades fetes públiques pel Servei Nacional d’Ocupació no comptabilitzen els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) presentat per milers d’empreses. Segons les dades facilitades per les Comunitats Autònomes el 3 d’abril s’havien acumulat 452.000 expedients temporals que afecten a 2,6 milions de treballadors i treballadores. Catalunya (603.105 treballadors afectats), Andalusia (427.000) i la Comunitat de Madrid (400.000) són els territoris més afectats pels ERTOS aplicats fins ara.

L’enorme impacte que ha suposat la crisi sanitària en el teixit productiu es deu al sorgiment de tres crisis de forma simultània: una crisi de demanda, una crisi d’oferta i una crisi del sistema financer, quelcom que no s’havia viscut mai fins ara. Així ho assegura Francesc Prior, doctor en economia i professor d’ESIC Business & Marketing School. Segons Prior, la destrucció d’ocupació que reflecteixen les dades d’atur registrat fan referència a treballadors temporals i autònoms que han hagut d’aturar la seva activitat. “Principalment es tracten de treballadors de sectors econòmics que han patit un impacte directe, com la construcció i el turisme”.

Però l’impacte que pot tenir la crisi de la COVID-19 en l’ocupació pot ser molt major del viscut fins ara. “Els ERTOS fan referència a treballadors indefinits i sectors econòmics que podrien aturar el cop amb polítiques fiscals agressives i polítiques monetàries laxes, com s’està fent, si la crisi no dura molt”, assegura Prior. Ara bé, el doctor en economia alerta que si la crisi s’allarga en el temps i es converteix en estructural ens encaminem a un context de “destrucció massiva de feina”.

Una destrucció del mercat laboral que necessàriament comportarà una reestructuració del teixit productiu. “La crisi pot fomentar una redistribució de la capacitat productiva i un increment de la capacitat industrial d’Europa”, conclou Prior.

La construcció, el sector que més llocs de feina destrueix
Però tornant a les dades d’atur registrat, segons les dades del SEPE, el sector de la construcció és on la crisi de la COVID-19 ha incidit amb major virulència en l’ocupació. Segons les darreres dades publicades, el darrer dia de març el sector comptava amb 319.386 aturats, que suposa un increment del 22,9% respecte al mes anterior. L’impacte, que segons les autoritats del govern espanyol es va començar a notar a partir del dia 12 de març, també és significatiu en el sector serveis i la indústria. Pel que fa als serveis, al mes de març l’atur registrat va augmentar un 8,97% si es compara amb el mes anterior, amb 206.016 nous aturats registrats. En el cas del sector industrial, l’atur registrat s’ha incrementat en 25.194 persones, cosa que suposa un 9,15% més que al mes de febrer.

A l’altre cantó trobem el sector primari, que ha esdevingut el menys afectat per l’estat d’alarma en relació a l’ocupabilitat. Durant el mes de març l’agricultura, ramaderia i pesca comptava amb 159.420 aturats registrats, cosa que suposa un increment del 4,26% respecte el mes de febrer.

Increment generalitzat a tots els territoris de l’Estat, però amb variacions
L’atur registrat del mes de març  ha augmentat a les 17 Comunitats Autònomes de l’Estat espanyol, però amb diferents intensitats. En el cas d’Andalusia el nombre de persones aturades s’ha disparat un 17,2% respecte el mes de febrer i actualment frega els 950.000 treballadors aturats registrats. En canvi, Catalunya (amb un augment del 5,5%) i la Comunitat de Madrid (+3%) obtenen els increments més baixos. L’impacte de la crisi de la COVID-19 també és notori als arxipèlags. Tant les Illes Balears (+9%) com les Canàries (+9,5%), amb economies sustentades pel sector serveis, i en especial per l’hostaleria i la restauració, pateixen afectacions importants en l’ocupabilitat. També és el cas de Navarra (+10%), la Comunitat Valenciana (+9,7%) i el País Basc (+9,4%).

S’enfonsa la contractació i es perpetua la bretxa de gènere
El mes de març de 2020 ha estat catastròfic també per a l’evolució dels contractes laborals. Segons dades del SEPE durant el tercer mes de l’any es van formalitzar 1.256.000 contractes laborals, 340.000 contractes menys que els realitzats al mes de febrer de 2020 i gairebé 500.000 menys que al març del 2019. D’aquests, només l’11,5% (145.393) responen a contractes indefinits. L’enfonsament de la contractació va ser lleugerament superior per a les dones (-21,75%) que per als homes (-20,78%). D’altra banda, la bretxa de gènere en l’atur registrat es manté inalterable. Del total d’aturats a l’Estat espanyol el 56,9% són dones, pel 43,1% d’homes.

 

Enviar Comentari