Revista d'Anàlisi Plural

El repte de la resiliència

0

Per tenir èxit en un món volàtil, incert i complex es necessiten organitzacions i equips altament resilients

Albert Bosch. Aventurer i emprenedor.


Fa més de dues dècades que experimento aventures extremes per tot el món, on he compartit tant moments molt positius com molt negatius amb persones de tot tipus. I per més que un projecte acabi molt bé, és inevitable s’hi visquin episodis de gran complexitat, tensió, dubtes i sofriments. A banda, hi ha projectes que no acaben bé, ja sigui perquè no se n’assoleix l’objectiu, perquè hi ha circumstàncies que obliguen a una retirada, perquè hi ha algun problema en l’equip o perquè hi passa alguna cosa greu amb alguna o algunes persones de l’expedició. És impossible afrontar un Dakar, pujar a l’Everest o creuar l’Antàrtida en solitari sense que sorgeixi en el camí alguna sorpresa, ensurt o obstacle inesperat.
Qualsevol expedició mínimament ambiciosa suposa un gran experiment de resiliència per a cada integrant de la mateixa i per a tota l’organització. I després d’haver tingut molts companys d’equip diferents enfrontats a situacions molt extremes, em queda claríssim que les persones més resolutives i més fiables en qualsevol projecte són les que desenvolupen una actitud més resilient.

Quan tot ens va a la contra, és el moment de treure energia, convicció i confiança d’on ja sembla que no n’hi ha per continuar avançant

UNA QUALITAT QUE PODEM ENTRENAR
La resiliència és un mecanisme d’autoprotecció i conducta inherent a l’ésser humà a través de la qual es generen respostes adaptatives que permeten a l’individu resistir i manejar-se de forma efectiva tot i viure esdeveniments desestabilitzadors, condicions d’adversitat, risc, fracassos o circumstàncies estressants.

Quan tot ens va a la contra, l’equip està desmotivat, sorgeixen obstacles per tot arreu, tot es complica, i, a més, es viuen situacions d’incomoditat o risc evident, és el moment de treure energia, convicció i confiança d’on ja sembla no haver-n’hi, per poder continuar avançant pas a pas i dia a dia.

Un punt de partida essencial és assumir que la normalitat comporta moments negatius que es van combinant amb alguns episodis neutres i d’altres -pocs- de molt positius; això respon a una actitud madura i molt equilibrada a nivell emocional, que confereix a les persones resiliència vital.

En ple segle XXI, tenim clar que per tal de sobreviure i tenir èxit en un món volàtil, incert i complex com el nostre, les organitzacions necessiten ser resilients en el seu conjunt. I per a això han d’agrupar, majoritàriament, persones resilients.

La gran notícia en tot aquest tema és que una immensa majoria de psicòlegs afirmen que la resiliència no és una qualitat innata. I si bé pot existir una certa predisposició genètica a gestionar bé les adversitats, en general, la resiliència és una cosa que podem desenvolupar al llarg de la nostra vida. I precisament per això, les organitzacions poden ajudar a potenciar i propiciar que totes les persones que formen els seus equips de treball la millorin o la portin al màxim nivell, incorporant una potent arma secreta basada en l’actitud del grup

No es poden controlar tots els aspectes de la vida; per això, si no es pot canviar la realitat, toca centrar-se a canviar les emocions

UN PODER TRANSFORMADOR
La resiliència està molt relacionada amb la intel·ligència emocional. El punt de partida en aquest tema és un mateix: conèixer-se, controlar-se i motivar-se davant de qualsevol procés o circumstància per assimilar el propi estat emocional al pensament, i així poder modificar la perspectiva de les adversitats, adoptant una visió més positiva, transformant punts de vista negatius i optimitzant o ampliant les maneres de solucionar els problemes.

Per poder ser més resilients com a persones i com a organització, hauríem de valorar i fomentar les conductes següents:

  • Ser conscients de les nostres debilitats i fortaleses. Primer pas, conèixer-nos. Les febleses, per poder-les gestionar i millorar-les o utilitzar-les al nostre favor. I les fortaleses, per aprofitar-les al màxim i guanyar més confiança en nosaltres mateixos.
  • Desenvolupar un optimisme realista. És important mantenir una visió positiva, però reconeixent molt bé la realitat i visualitzant les nostres pròpies capacitats davant seu.
  • Assumir les dificultats com una oportunitat per aprendre. Si enfront de cada adversitat ens preguntem què en podem aprendre, ja estarem generant més resiliència.
  • Ser positius i envoltar-nos d’entorns positius. Ser positius i envoltar-nos de persones amb la mateixa actitud; així s’eviten els vampirs d’energia i, a més, s’estableixen xarxes de suport per als moments difícils.
  • Ser flexibles davant els canvis. Obrir-nos al canvi sense aferrar-nos de forma obsessiva als plans o desitjos inicials, o a una única solució.
  • Ser creatius. Imposar-nos el repte d’intentar ser creatius per transformar qualsevol experiència negativa en alguna cosa interessant i atractiva.
  • Intentar controlar les emocions i no les situacions. Entendre que no es poden controlar tots els aspectes de la vida o d’un projecte, i aprendre a conviure amb la incertesa. Si no podem canviar la realitat, centrar-nos a canviar les emocions.
  • Ser tenaços en els propòsits. Tenir clar el propòsit que guia la nostra vida o el propòsit o objectiu de cada projecte.
  • Afrontar l’adversitat amb humor. Riure’s de l’adversitat i fer broma en situacions extremes permet mantenir l’optimisme, relativitzar el problema i mantenir-se serè, donant una via d’escapament a la tensió, la qual cosa ens converteix en més eficaços, i tempera els ànims en moments difícils.

Enviar Comentari