Hauria esclatat la crisi financera si les hipoteques haguessin previst contingències com una possible caiguda del mercat immobiliari? Actuaran en el futur els ordinadors com a àrbitres en les disputes contractuals? Com dividim el cost que comporta lluitar contra el canvi climàtic? Tot i que Oliver Hart (Londres, Anglaterra, 1948)…Més
Què falla en els sistemes de pensions de la gran majoria de països? Nicholas Barr, un dels gurus de referència mundial en matèria d’economia pública i política social ens ho explica en aquesta entrevista on, a més, esbrinarem per què l’adaptació permanent als canvis demogràfics i econòmics és l’únic remei…Més
L’Acadèmia sueca ha reconegut el treball de l’economista nord-americà Lars Peter Hansen en dues ocasions. El 2011, el va citar per la seva contribució quan els premiats van ser Thomas J. Sargent i Christopher A. Sims, dos dels seus mentors i companys de professió. Dos anys després va aconseguir el guardó juntament amb Eugene F. Fama i Robert J. Shiller per haver creat tècniques economètriques avançades que permetien als investigadors de dissenyar millors models matemàtics. Actualment, continua fent progressos en una gran diversitat de projectes perquè el seu objectiu, com ha demostrat al llarg dels anys amb la seva perseverança, és “anar avançant encara que no es pugui fer tot alhora”
Més
Un noi nascut i criat a l’entorn més rural de Kansas durant el Dust Bowl i la Gran Depressió, salvat en part gràcies a la pensió de viudetat de la seva mare però també a un esperit aventurer, inquiet i curiós que no el va abandonar mai. Vernon Smith, el pare de l’economia experimental, va demostrar el 2002 que guanyar el Premi Nobel d’Economia és propi de persones que s’arrisquen i que, tot i les opinions de tercers, aposten per idees que en un primer moment poden semblar rocambolesques, però que esdevenen magníficament revolucionàries amb el pas del temps.
Més
Apassionat per les matemàtiques pures des dels inicis de la seva carrera acadèmica, Robert J. Aumann (Frankfurt, Alemanya, 1930) va acabar sucumbint a la teoria de jocs i, de rebot, a les ciències econòmiques. Qualsevol que el conegués de prop diria que aquest canvi de rumb li va obrir infinitat de portes, inclosa la de rebre el Premi Nobel d’Economia 2005 per les seves contribucions en el camp dels jocs repetits i la creació del comportament cooperatiu. Amb ell hem parlat sobre aquests temes, sense passar-ne per alt d’altres com la crisi financera, la situació grega o l’estira-i-arronsa entre territoris.
Més
Món Empresarial va assistir el passat mes de març a la conferència sobre els efectes que les polítiques monetàries tenen sobre l’economia real i, en concret, sobre el cost d’hipotecar-se, impartida per l’economista Finn E. Kydland (Gjesdal, Noruega, 1943) a la Universitat Autònoma de Barcelona amb motiu del taller MOVE Barcelona Macroeconomics Workshop. Aquesta és la crònica de la jornada.
Més
Sobre els efectes de la crisi en l’economia nord-americana, europea i espanyola, l’atur, la inflació, els salaris i les pensions, entre d’altres temes, parlem en aquesta conversa amb Edmund S. Phelps (Evanston, Illinois, EUA, 1933), un economista prudent que tanca l’entrevista amb un savi consell: “Comencin a estalviar ara”.
Més
Provinent del món de l’enginyeria, Alvin E. Roth (Nova York, NY, EUA, 1951) ha treballat al llarg dels anys en l’estudi del disseny de mercats i les seves aplicacions pràctiques amb l’objectiu de solucionar problemes reals i fer que tot funcioni millor.
De moment, tant el mercat laboral de metges nord-americà com el sistema d’escoles públiques de Nova York o Boston o el Programa de Donació de Ronyons de Nova Anglaterra s’han beneficiat de les seves teories que, a més, van ser premiades amb el Nobel d’Economia l’any 2012. Hi parlem.
L’economista nord-americà Michael Spence (Montclair, Nova Jersey, 1943) va compartir el Premi Nobel d’Economia l’any 2001 amb els seus compatriotes George A. Akerlof i Joseph E. Stiglitz. Les seves teories sobre el flux de la informació i la formació de mercats es van veure reconegudes amb el prestigiós guardó internacional.
Més