Mostrant: Tendencias

0

A la cimera del Clima de 2022, la COP27, celebrada a Xarm al-Xeikh, Egipte, es va declarar formalment el final de l’era del carbó. No havia estat possible aconseguir-ho en la de l’any anterior a Glasgow per les pressions de l’Índia i els tripijocs de Rússia i la Xina. Des de la COP28 a la COP36, que s’acaba de celebrar ara, al 2030, s’han encadenat una sèrie de passos definitius a la UE i a tot el món per reduir substancialment la producció de les energies fòssils. Alhora, s’han complert amb escreix els objectius plantejats per augmentar l’ús de les energies renovables que les substitueixen. Hi ha hagut diners i s’han fet servir correctament. D’aquesta manera, es comença a tancar un parèntesi de fort desequilibri energètic, forjat durant els darrers dos-cents anys des de la Revolució Industrial.

Més
0

Hem interromput un parell de mesos la tertúlia. Coses d’agenda. Encara que avui hi participarà menys gent del que és habitual, he preferit convocar-la sense dilació. L’oportunitat és que aquesta setmana hi he convidat un col·lega especial. Va ser el rector europeu més jove que va signar la Magna Charta Universitatum, a Bolonya, Itàlia, el 1988 i que, posteriorment, estamparia la seva signatura com a ministre del seu país a la Declaració de Bolonya el 1999. Trenta anys després de la signatura d’aquesta declaració, sembla un bon moment per comentar amb uns quants amics sobre el compliment dels objectius d’aquest procés de reforma dels sistemes d’educació superior dels països europeus. Ens hi acompanyen les dues tertulianes habituals, els dos doctorands —aquesta vegada, en Educació Superior—, un parell de professors nord-americans i un altre de xinès. Nou, en total; no es tracta d’un nombre bíblic, però un dels seus significats l’associa amb la saviesa i la brillantor.

Més
0

L’any 2020 es calculava que arreu del món hi havia unes 500 empreses unicorn, 100.000 corporacions transnacionals, a les quals cal afegir un milió de filials, i 400.000 start-up. Però les unicorn, les multinacionals i les start-up no aportaven més del 20% del PIB mundial. El 80% restant el cobrien les pimes, que ocupaven més del 65% de la població treballadora mundial. Deu anys després, l’any 2030, s’ha doblat el nombre d’empreses unicorn i de multinacionals, les start-up ho poblen tot fins a decuplicar-se, però les pimes segueixen representant una proporció semblant del PIB i de la població ocupada

Més
0

Vista des de l’actualitat, som al mes de març del 2030, l’última dècada ha presentat dos grans reptes a la formació. El primer, ha calgut formar, a marxes forçades, a la gent per accedir al 80% dels nous llocs de treball creats. El segon, un dels reptes de l’Agenda 2030, signada el 2015 pels 193 països de tot el món, consistia a assegurar l’accés igualitari d’homes i dones a una formació tècnica, professional, superior i universitària de qualitat. En tots dos casos, s’han vist avenços, però la formació continua quarterada. Les diferències de poder adquisitiu, regió de procedència, religió o cultura i gènere segueixen frenant la majoria dels esforços.

Més
0

S’han complert els pronòstics d’Eurostat efectuats ara fa deu anys. L’any 2030, els majors han passat de ser del 20 al 25% del conjunt de la UE. Les previsions sobre la taxa de reemplaçament (cotitzadors per pensionista) s’han superat amb escreix i s’ha ensorrat de l’1,92 a l’1,50. Durant la dècada 2020-2030, els governs han batallat per assegurar les pensions, mantenir el nivell assistencial, retardar l’edat de jubilació i reformar el mercat de treball. Però, a hores d’ara, encara no sabem què fer amb els sèniors.

Més
0

L’any 2020, la Covid-19 es va emportar un milió de morts sobre un total de 28 milions d’afectats. La suma de perjudicats va créixer en els anys següents, tot i que el nombre de morts es va mantenir al voltant d’aquesta tràgica xifra fins el 2025. La vacuna, millor dit,…Més

0

Tot i pertànyer a l’edat de risc, el vell professor va superar sense dificultats la pandèmia de la Covid-19. D’això ja fa 10 deu anys. Van ser mesos llargs de tribulació i confinament per a la majoria de la població. Ningú no esperava una contaminació vírica de proporcions planetàries. Però el pitjor estava per arribar. Des de la Covid-19 la preocupació principal de la dècada ha estat el següent virus. Resulta cada cop més intel·ligent.

Més
0

Avui celebrem dinar mensual. L’organització corre a càrrec meu. Bona data, principis de 2030. Gener és un mes que em dona ànims. M’acostuma a tocar l’organització d’aquest esdeveniment durant el primer trimestre. Els vells amics mantenen altes exigències gastronòmiques. La cerimònia promet perquè a més -resulta estimulant competir per millorar la proposta de l’amic que en convida-, ens disposem a posar en discussió l’estat de l’economia circular. Després d’una dècada volcànica, quan tot va començar pels volts del 2020 amb la conscienciació col·lectiva sobre el planeta, el seguim destrossant com llavors. No creguin que hem avançat gaire. .

Més
0

Molt li va costar a la vella Europa de restaurar les seves estructures ferroviàries, però, finalment, ho està acabant d’aconseguir, gràcies a l’esforç titànic de l’última dècada. El 2020, va entrar en vigor el IV Paquet de liberalització Ferroviària i, ara, en ple 2030, els europeus disposen d’alta velocitat pràcticament a tot el continent, des de Lisboa i Cadis fins Tallin, Oslo i Estocolm. El que el 2020 era considerat com un “mosaic ineficient” de vies i trens sense continuïtat –segons els auditors de la Unió Europea– s’ha convertit en un contínuum que uneix la majoria de les grans capitals europees entre elles a través de l’alta velocitat , i de rodalies, amb la resta del territori.

Més
0

L’any 2030, assistim eufòrics a la quarta fase -i definitiva, tal com afirmen experts de rellevància- de l’aviació comercial. La primera es va produir ara fa 30 anys, el 2000. Airbus batia, amb el Concorde, el rècord de velocitat d’un vol comercial trencant la barrera del so. Però un desgraciat accident va truncar l’invent. La segona va tenir lloc ara en fa 25, el 2005. L’Airbus A-380, de doble pis, aconseguia transportar la màxima quantitat de viatgers mai aconseguida, 800-850 persones. Però el 2021, setze anys després, va deixar de fabricar-se bruscament. La tercera fase es va acarnissar amb Boeing, el 2019, després de dos desgraciats accidents, just quan la companyia aèria nord-americana estava aconseguint vols de pilotatge automàtic.
Doncs bé, ara, en aquests dies pletòrics del 2030, la velocitat i la capacitat aèria es donen la mà i arriben a la seva plenitud. A les companyies fabricants els treuen de les mans els aparells completament automatitzats que transporten més de 1.000 passatgers a velocitat supersònica.

Més