{"id":10078,"date":"2016-06-20T08:30:29","date_gmt":"2016-06-20T06:30:29","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=10078"},"modified":"2025-09-24T10:19:17","modified_gmt":"2025-09-24T08:19:17","slug":"tipus-interes-negatius-una-nova-realitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2016\/06\/20\/tipus-interes-negatius-una-nova-realitat\/","title":{"rendered":"Tipus d\u2019inter\u00e8s negatius: una nova realitat?"},"content":{"rendered":"

En els darrers temps\"mon-empresarial-005-joan-tugores\" ens hem habituat a escoltar o a llegir informacions sobre tipus d\u2019inter\u00e8s negatius, trencant fronteres que semblaven fermes. Per\u00f2, s\u00f3n aquests el resultat excepcional de moments singulars o veritablement ens hi hem de comen\u00e7ar a acostumar?<\/h4>\n

Joan Tugores Ques. <\/span>Catedr\u00e0tic d’Economia de la UB.<\/h4>\n
\n

\"mon-empresarial-006-economia-mundial-tipus-interes\"En diferents moments de les darreres d\u00e8cades<\/span> ja hav\u00edem conegut valors negatius dels tipus d\u2019inter\u00e8s reals, que s\u00f3n el resultat de descomptar la inflaci\u00f3 del tipus d\u2019inter\u00e8s nominal amb qu\u00e8 es negocien habitualment els contractes. Aix\u00ed, per exemple, en el cam\u00ed que ens va conduir a la crisi de 2008 v\u00e0rem con\u00e8ixer moments en qu\u00e8 la inflaci\u00f3 a l\u2019al\u00e7a a pa\u00efsos que creixien molt (ara sabem que de forma insostenible i fr\u00e0gil) es va situar per sobre dels tipus d\u2019inter\u00e8s oficials del BCE. Aix\u00f2 va abaratir un endeutament excessiu que tamb\u00e9 sabem com va acabar \u2013b\u00e9, de fet encara l\u2019estem arrossegant…\u2013.<\/p>\n

Per\u00f2 ara afrontem d\u2019una dimensi\u00f3 nova, ja que fins i tot alguns tipus d\u2019inter\u00e8s nominals se situen per sota del l\u00edmit que semblava infranquejable del zero, l\u2019anomenat \u201cl\u00edmit inferior zero\u201d (ZLB amb les sigles angleses). Cada vegada m\u00e9s bancs centrals \u2013el pioner va ser el Banc de Su\u00e8cia\u2013 apliquen tipus negatius als dip\u00f2sits que les entitats financers mantenen amb ells com a forma de la m\u00e0xima seguretat amb qu\u00e8 mantenir posicions. Ja ens hem acostumat que algunes emissions de deute p\u00fablic es col\u00b7loquin a tipus d\u2019inter\u00e8s negatius, implicant quelcom tan aparentment sorprenent com que els inversors paguen (en lloc de cobrar) per deixar diners als governs. I no tan sols ens referim a les emissions de deute de pa\u00efsos com Alemanya o Su\u00efssa sin\u00f3 tamb\u00e9 a Espanya, on alguns inversors han preferit pagar una mica per tenir els seus t\u00edtols de deute abans que inc\u00f3rrer en els costos de seguretat i manteniment de diners en efectiu. I fins i tot comencen a plantejar-se si, arribat el cas, els bancs hauran de deixar de cobrar interessos (positius) per pr\u00e9stecs als seus clients i passar a haver d\u2019abonar diners (interessos negatius) pel \u201cprivilegi\u201d d\u2019haver rebut pr\u00e9stecs. Les entitats financeres tremolen per la rendibilitat del seu model de negoci tradicional basat en ingressos derivats dels interessos pels cr\u00e8dits concedits i aquesta preocupaci\u00f3 les incentiva a buscar vies alternatives que inclouen (encara m\u00e9s) comissions i col\u00b7locar als clientes altres tipus de productes.<\/p>\n

\n

Les entitats financeres tremolen per la rendibilitat del seu model de negoci tradicional basat en ingressos derivats dels interessos pels cr\u00e8dits concedits i aquesta preocupaci\u00f3 les incentiva a buscar vies alternatives que inclouen (encara m\u00e9s) comissions i col\u00b7locar als clientes altres tipus de productes<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Desencadenants i altres raons de fons per anar a la baixa<\/span><\/p>\n

\"mon-empresarial-006-tipus-interes-negatius\"Per\u00f2, qu\u00e8 est\u00e0 passant? La resposta combina molt ingredients. Aqu\u00ed n\u2019esmentarem tres: en primer lloc, factors que han fet que el tipus d\u2019inter\u00e8s real d\u2019equilibri, resultat de les interaccions entre estalvi i inversi\u00f3, vagi a la baixa. C\u00e0lculs de diversos organismes i analistes internacionals confirmen que hauria passat de nivells propers al 5% fa unes d\u00e8cades fins a valors del 2% just abans de la crisi, i a nivells pr\u00e0cticament zero en els darrers anys. La figura 1 mostra aquesta evoluci\u00f3 entre 1980 i 2013 a trav\u00e9s de la mitjana de les economies avan\u00e7ades. D\u2019altra banda, la figura 2 mostra, amb dades de l\u2019FMI, el descens d\u2019alguns tipus d\u2019inter\u00e8s a les m\u00e9s importants economies avan\u00e7ades, des de la crisi fins a l\u2019actualitat, per\u00edode que van entrar en territori negatiu a Alemanya i al Jap\u00f3. L\u2019exsecretari del Tresor dels Estats Units, Larry Summers, considera que uns tipus d\u2019inter\u00e8s zero o negatius s\u00f3n un dels trets del que anomena un \u201cnou estancament secular\u201d, amb qu\u00e8 resumeix les dificultats per recuperar un ritme s\u00f2lid de creixement de l\u2019economia mundial. Entre les raons de fons: problemes demogr\u00e0fics, augment de les desigualtats (amb p\u00e8rdua de pes del sector de rendes baixes i mitjanes, que gasten una fracci\u00f3 m\u00e9s elevada dels seus ingressos), temor al futur (econ\u00f2mic i riscos de les pensions), incerteses que frenen inversions a alguns pa\u00efsos o sobrecapacitat productiva a d\u2019altres (comen\u00e7ant per la Xina), etc. Totes elles (massa estalvi per a massa poca inversi\u00f3) s\u2019estarien conjugant per pressionar a la baixa els tipus d\u2019inter\u00e8s.<\/p>\n

En segon lloc, les pol\u00edtiques monet\u00e0ries a pr\u00e0cticament tots els principals pa\u00efsos han fet front als efectes recessius de la crisi amb mecanismes expansius que inicialment van adoptar la forma tradicional de reduccions dr\u00e0stiques dels tipus d\u2019inter\u00e8s oficials de refer\u00e8ncia. Quan es va veure que aix\u00f2 era insuficient, el pas seg\u00fcent \u2013adoptat de forma r\u00e0pida als Estats Units i al Jap\u00f3, i amb un cert retard a la zona euro\u2013 fou aplicar les anomenades \u201cexpansions quantitatives\u201d o \u201cpol\u00edtiques monet\u00e0ries no convencionals\u201d consistents a injectar liquiditat als bancs centrals \u201ca canvi\u201d d\u2019instruments financers de qualitat cada vegada m\u00e9s revisada a la baixa. Quan fins i tot aix\u00f2 sembla arribar al seu l\u00edmit, es reactiva la controv\u00e8rsia sobre mecanismes m\u00e9s creatius per doblegar el ZLB, el l\u00edmit zero als tipus d\u2019inter\u00e8s nominals.
\n\"mon-empresarial-006-evolucio-tipus-interes\"
\nUn tercer factor sobrevola aquest debat: una inflaci\u00f3 molt baixa i, en alguns casos, fins i tot una deflaci\u00f3, una caiguda de preus. Aix\u00f2 t\u00e9 una implicaci\u00f3 important: per assolir un tipus d\u2019inter\u00e8s real negatiu, si es considera que \u00e9s necessari per restablir l\u2019equilibri entre estalvi i inversi\u00f3, si es creu que cal per reactivar l\u2019economia, ja no funciona el mecanisme de combinar tipus d\u2019inter\u00e8s moderats positius amb una inflaci\u00f3 de certa magnitud \u2013recordem que generar una inflaci\u00f3 m\u00e9s alta va ser la proposta de Krugman, entre d\u2019altres, per combatre l\u2019estancament al Jap\u00f3 o els problemes a la zona euro\u2013. Una deflaci\u00f3, d\u2019altra banda, t\u00e9 efectes colaterals preocupants com, per exemple, augmentar el valor en termes reals dels deutes (almenys dels que estan fixats en un valor nominal), la qual cosa dificulta un desendeutament necessari per engegar una recuperaci\u00f3 m\u00e9s s\u00f2lida. Cal recordar que en altres moments de la hist\u00f2ria, com despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, una inflaci\u00f3 moderada va ser una eina de desendeutament que va contribuir a redre\u00e7ar la situaci\u00f3.<\/p>\n

\n

L\u2019exsecretari del Tresor dels Estats Units, Larry Summers, considera que uns tipus d\u2019inter\u00e8s zero o negatius s\u00f3n un dels trets del que anomena un \u201cnou estancament secular\u201d, amb qu\u00e8 resumeix les dificultats per recuperar un ritme s\u00f2lid de creixement de l\u2019economia mundial<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Conseq\u00fc\u00e8ncies i escenari de futur<\/span><\/p>\n

\"mon-empresarial-006-evolucio-tipus-interes-paisos\"Uns tipus d\u2019inter\u00e8s negatius engloben altres aspectes delicats. Un especialment important \u00e9s que desincentiven l\u2019estalvi, almenys el que no dep\u00e8n tan sols del temor al futur (\u201cmotiu precauci\u00f3\u201d, li diuen). Es podria argumentar que, com ja s\u2019ha comentat anteriorment, els tipus estan en m\u00ednims per \u201cmassa estalvi\u201d. Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s a nivell global i els pa\u00efsos amb m\u00e9s necessitats respecte d\u2019aix\u00f2 ja no poden confiar que els arribi estalvi abundant i barat de l\u2019exterior, com abans de la crisi. Ben al contrari, necessiten \u2013com en el nostre cas\u2013 redre\u00e7ar l\u2019estalvi dom\u00e8stic i uns tipus negatius s\u00f3n just el contrari del que conv\u00e9 per a aix\u00f2.
\nM\u00e9s enll\u00e0 de la situaci\u00f3 actual, quines perspectives hi ha pel futur? Dep\u00e8n de com evolucionin els factors que hi ha darrere. L\u2019envelliment de la poblaci\u00f3 generar\u00e0 una despesa m\u00e9s gran a c\u00e0rrec dels estalvis acumulats a tal efecte, o els temors del futur continuaran bloquejant la capacitat de consum? Es mantindr\u00e0 una desigualtat que acumula rendes en mans dels sectors amb m\u00e9s capacitat per estalviar o es revertir\u00e0 aquesta tend\u00e8ncia? Es preocupar\u00e0 la pol\u00edtica econ\u00f2mica de garantir un millor entorn i condicions de finan\u00e7ament al teixit realment productiu, especialment de mitjana i petita empresa, per tal de recuperar seriosament les inversions productives o es continuar\u00e0 com fins ara?<\/p>\n

\n

Per assolir un tipus d\u2019inter\u00e8s real negatiu, si es considera que \u00e9s necessari per restablir l\u2019equilibri entre estalvi i inversi\u00f3, si es creu que cal per reactivar l\u2019economia, ja no funciona el mecanisme de combinar tipus d\u2019inter\u00e8s moderats positius amb una inflaci\u00f3 de certa magnitud<\/h2>\n<\/blockquote>\n
Qu\u00e8 falla amb<\/span>els tipus d\u2019inter\u00e8s negatius?<\/span><\/div>\n

Amb aquest t\u00edtol el Premi Nobel d\u2019Economia 2001, Joseph Stiglitz, va publicar un article en qu\u00e8 resumia algunes raons de preocupaci\u00f3 sobre els efectes dels tipus negatius. A banda d\u2019algunes de les ja esmentades, assenyalava: a) reduir els tipus oficials no garanteix que l\u2019acc\u00e9s del teixit productiu de la mitjana i la petita empresa sigui ni tan barat ni fluid com s\u2019ha vist en els darrers temps; b) reduir el cost del capital incentiva, si de cas, despeses en tecnologies intensives en un capital (m\u00e9s) barat, defugint la creaci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3, almenys a curt termini. En un m\u00f3n preocupat pels impactes de la robotitzaci\u00f3 sobre els llocs de treball, l\u2019argument mereix atenci\u00f3.<\/p>\n

Tipus negatius,<\/span>un nou impost sobre el diner?<\/span><\/div>\n

A l\u2019actual entorn apareixen temptacions per for\u00e7ar tipus negatius eliminant el seu principal obstacle,<\/span> que \u00e9s la potestat per mantenir diners en efectiu (a \u201ctipus nominal zero\u201d). Efectivament, l\u2019efectiu permet que si les entitats financers volen aplicar a la gent normal interessos negatius sobre els dip\u00f2sits de forma directa \u2013\u00e9s a dir, m\u00e9s enll\u00e0 de les comissions\u2013 sempre es t\u00e9, per ara, l\u2019opci\u00f3 de retirar-los. Una eventual supressi\u00f3 dels diners en efectiu, com cada vegada s\u2019insinua m\u00e9s \u2013apel\u00b7lant a arguments de modernitat tecnol\u00f2gica en els pagaments o de lluita contra el frau\u2013 deixaria a la ciutadania sense aquesta l\u00ednia de defensa i obriria la porta no tan sols a tipus d\u2019inter\u00e8s negatius que erosionarien el valor dels dip\u00f2sits, actuant com a un impost sobre les tinences de diners.
\n\"mon-empresarial-006-nou-impost-diner\"<\/p>\n

Llegeix tamb\u00e9:<\/span> Infografia: Tipus d\u2019inter\u00e8s i baixes inflacions<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En els darrers temps ens hem habituat a escoltar o a llegir informacions sobre tipus d\u2019inter\u00e8s negatius, trencant fronteres que semblaven fermes. Per\u00f2, s\u00f3n aquests el resultat excepcional de moments singulars o veritablement ens hi hem de comen\u00e7ar a acostumar?<\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":10087,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[9,10839,10840,10815,18],"tags":[3685,10693,251,3686,323,3687,918,3688,1012,3689,1015,3690,1047,3691,1349,3692,1401,3693,2210,3694,2382,3695,3150,3696,3674,3697,3682,3698,3683,3699,3684,10692],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10078"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10078"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10078\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47436,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10078\/revisions\/47436"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10087"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10078"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10078"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10078"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}