{"id":10298,"date":"2016-07-05T08:30:41","date_gmt":"2016-07-05T06:30:41","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=10298"},"modified":"2025-09-24T10:17:51","modified_gmt":"2025-09-24T08:17:51","slug":"entrevista-cesar-molins-director-general-ames","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2016\/07\/05\/entrevista-cesar-molins-director-general-ames\/","title":{"rendered":"Entrevista a C\u00e8sar Molins, Director general d\u2019AMES"},"content":{"rendered":"
C\u00e8sar Molins \u00e9s director general d\u2019Ames, un dels l\u00edders mundials en la fabricaci\u00f3 de components sintetitzats en grans s\u00e8ries. Una empresa amb centres productius a Hongria i als EUA, que ara prepara el desembarcament a la Xina. Amb ell parlem dels reptes de l\u2019economia catalana en un mercat cada vegada m\u00e9s globalitzat i de la import\u00e0ncia de mantenir uns valors, tamb\u00e9 en el m\u00f3n de la gran empresa.<\/h5>\n

 
\nText:Montse Torres<\/a>
\nFotos: cedides<\/span>
\n <\/p>\n

\nAmes va n\u00e9ixer l\u2019any 1951 com una petita empresa i en 60 anys s\u2019ha convertit en un dels l\u00edders mundials en el seu sector. Com s\u2019ha gestionat aquest creixement sense perdre els valors d\u2019empresa familiar?<\/span>
\nTenim la sort d\u2019estar encara a la segona generaci\u00f3. El pas de primera a segona generaci\u00f3, si es fa b\u00e9, permet mantenir bastant b\u00e9 el valor d\u2019empresa familiar. De segona a tercera generaci\u00f3 costa basant m\u00e9s i a la tercera ser\u00e0 for\u00e7a m\u00e9s complicat. De totes maneres, jo crec que \u00e9s un tema de valors. El meu pare ens va inculcar valors com la lleialtat i, a partir d\u2019aqu\u00ed, nosaltres ens hem esfor\u00e7at molt a transmetre aquest sentit de fam\u00edlia i aquests valors a tots els nostres treballadors. Quan es tracta de feina ja \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil entendre el concepte de lleialtat. Una lleialtat bidireccional: l\u2019empresa \u00e9s lleial als treballadors i els treballadors s\u00f3n lleials a l\u2019empresa.<\/p>\n
\n

\u201cEuropa no \u00e9s exportar: hauria de ser un mercat local\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

\"Per
Per a Molins, \u00e9s un \u00e8xit haver \u201caconseguit crear una cultura de formaci\u00f3 a l\u2019empresa\u201d. Per a cada lloc de treball tenen dissenyat un curr\u00edculum dels coneixements que s\u2019haurien de tenir i cada cap intenta parlar amb la seva gent per veure qu\u00e8 sap i qu\u00e8 no sap, i anar oferint la possibilitat que vagin omplint els forats que queden.<\/figcaption><\/figure>Com s\u2019expressa aquesta lleialtat per part de l\u2019empresa?<\/span>
\nPer exemple, a la nostra empresa, els directius surten sempre de la pedrera, sempre que trobem alg\u00fa que estigui suficientment preparat. Donem a la gent l\u2019oportunitat de formar-se, i quan hi ha una oportunitat de promoci\u00f3 es fa l\u2019impossible perqu\u00e8 sigui alg\u00fa de dintre qui ocupi el lloc. En contrapartida, tenim una rotaci\u00f3 de personal baix\u00edssima, gaireb\u00e9 nul\u00b7la. Els nostres treballadors tenen una longevitat a l\u2019empresa extraordin\u00e0ria. Fins i tot ara que estem obrint una f\u00e0brica a la Xina vam demanar voluntaris per anar-hi a treballar i va sortir una colla de gent volunt\u00e0ria. Aix\u00f2 denota una confian\u00e7a m\u00fatua i crea aquest sentit familiar.<\/p>\n

Quins s\u00f3n els grans reptes de gestionar una empresa amb centres productius a diferents continents i m\u00e9s de 950 treballadors?<\/span>
\nN\u2019hi ha molts. El repte m\u00e9s gran \u00e9s, precisament, mantenir aquest esperit de fam\u00edlia amb cultures molt diferents, amb lleng\u00fces molt diferents i, sobretot, tenint en compte que arriba a ser gaireb\u00e9 impossible estar a tot arreu. Jo crec que una part del nostre \u00e8xit recau en aquesta lleialtat que d\u00e8iem abans i en moltes m\u00e9s coses: en l\u2019esperit de sacrifici, en l\u2019austeritat, en l\u2019esperit de ci\u00e8ncia i tecnologia, en la inversi\u00f3 continuada, etc. Per\u00f2 el repte m\u00e9s important \u00e9s com aconseguir fer un equip cohesionat estant a llocs diferents i amb cultures tan separades f\u00edsicament i intel\u00b7lectualment. <\/p>\n

Implantar-se a mercats tan llunyans com la Xina ho deu complicar encara m\u00e9s…<\/span>
\nS\u00ed, fa un any i escaig que vam obrir a Hongria i aviat ho farem a la Xina. I ens trobem per primera vegada a la nostra hist\u00f2ria que no podrem parlar directament a la nostra gent amb el seu idioma, i aix\u00f2 no m\u2019havia passat mai i \u00e9s complicat, perqu\u00e8 per a mi \u00e9s prioritari crear aquest vincle d\u2019empresa familiar. <\/p>\n

En alguna ocasi\u00f3 ha comentat que la crisi ha servit per fer valdre el model alemany d’una ind\u00fastria basada en sectors tradicionals. Creu que hi ha molta feina per fer encara en aquest sentit?<\/span>
\nMolta i, sobretot, a Espanya. A Espanya tenim un problema molt greu i \u00e9s que en el fons no creiem en la ind\u00fastria. Ara s\u2019est\u00e0 parlant d\u2019ind\u00fastria simplement perqu\u00e8 li hem vist les orelles al llop i hem sigut prou intel\u00b7ligents per veure que Alemanya \u00e9s el pa\u00eds que millor se\u2019n ha sortit, per\u00f2 no hi ha cultura industrial. Encara hi ha la idea que la ind\u00fastria \u00e9s contaminant i aquest \u00e9s el missatge que es d\u00f3na a les escoles. Amb els anys, la tecnologia ha anat canviant, tots els processos industrials han millorat una barbaritat i penjar l\u2019etiqueta que la industria \u00e9s una cosa horrorosa denota una gran ignor\u00e0ncia.<\/p>\n

\n

\u201cEl repte m\u00e9s important d\u2019Ames \u00e9s com aconseguir fer un equip cohesionat estant a llocs diferents i amb cultures tan separades f\u00edsicament i intel\u00b7lectualment.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

\"mon-empresarial-006-cesar-molins\"Deia que \u201cli hem vist les orelles al llop\u201d. Quines considera que s\u00f3n les lli\u00e7ons empresarials que ens ha deixat la crisi econ\u00f2mica?<\/span>
\nMoltes. Algunes les hem apr\u00e8s i d\u2019altres no. Una, que l\u2019especulaci\u00f3 \u00e9s perillosa. Una altra, que l\u2019austeritat \u00e9s necess\u00e0ria. Des del punt de vista de les empreses, que s\u2019ha de diversificar risc i que s\u2019ha de ser tremendament prudent. Una altra cosa, i aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil de veure, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s veritat, \u00e9s que el m\u00f3n cada vegada est\u00e0 m\u00e9s globalitzat i, ens agradi o no ens agradi, competim amb tot el m\u00f3n. Si estem buscant uns salaris molt alts, quan la productivitat no ho sustenta, aix\u00f2 no s\u2019aguanta. Nom\u00e9s es pot tenir el salari que vingui justificat per la productivitat que es t\u00e9. <\/p>\n

Ames va aterrar als EUA l\u2019any 1981, en un moment en qu\u00e8 les empreses catalanes gaireb\u00e9 no sortien a l\u2019exterior. Creu que 35 anys despr\u00e9s la internacionalitzaci\u00f3 continua essent una de les assignatures pendents?<\/span>
\nS\u2019ha de dir que l\u2019economia catalana \u00e9s la m\u00e9s internacionalitzada d\u2019Espanya. D\u00e9u n\u2019hi do els deures que hem fet en aquest sentit. Nosaltres vam ser molt pioners, quan vam comen\u00e7ar a sortir encara no es feia. Per\u00f2, actualment, jo diria que l\u2019economia catalana est\u00e0 for\u00e7a internacionalitzada. Que ho podria estar m\u00e9s? Segurament. Per\u00f2 estem a nivells molt homologables amb els pa\u00efsos forts del m\u00f3n. Ens hem d\u2019espavilar i tenir els ulls ben oberts, hem de mirar cap a Europa. <\/p>\n

Mirar cap a Europa \u00e9s un dels reptes de les empreses de casa nostra?<\/span>
\nJa \u00e9s hora d\u2019adonar-nos que Europa no \u00e9s exportar, Europa hauria de ser mercat local. Ara exportar hauria de ser a Am\u00e8rica, a \u00c0sia i a \u00c0frica i aix\u00f2 no ho tenim gaire clar encara. <\/p>\n

\n

“La clau de la internacionalitzaci\u00f3 d\u2019una empresa \u00e9s la seva competitivitat, i aquesta s\u2019aconsegueix amb una especialitzaci\u00f3 de qualitat i la dimensi\u00f3 m\u00ednima per poder explorar nous mercats amb prou recursos per superar les primeres dificultats.\u201d <\/h2>\n<\/blockquote>\n

La formaci\u00f3 i la recerca s\u00f3n dos dels pilars fonamentals a la seva empresa. Considera que s\u2019inverteix prou a escala general en aquests dos conceptes?<\/span>
\nNo, ens en falta molt. Aquestes s\u00f3n dues raons importants que expliquen perqu\u00e8 la nostra empresa funciona bastant b\u00e9. Aix\u00f2 ho vaig aprendre del meu pare, que era un obs\u00e9s de la formaci\u00f3, i jo li dono tamb\u00e9 una import\u00e0ncia alt\u00edssima. Aqu\u00ed tenim una organitzaci\u00f3 de la formaci\u00f3 molt efica\u00e7, i sobretot hem aconseguit crear una cultura de formaci\u00f3 a l\u2019empresa. La nostra gent es forma essencialment fora d\u2019hores de treball, sense compensaci\u00f3 i de forma volunt\u00e0ria. Per a cada lloc de treball tenim dissenyat un curr\u00edculum dels coneixements que s\u2019haurien de tenir i cada cap intenta parlar amb la seva gent per veure qu\u00e8 sap i qu\u00e8 no sap, i anar oferint la possibilitat que vagin omplint els forats que queden.<\/p>\n

AGOSARATS AMB SENY<\/span><\/div>\n

Segons el director general d\u2019Ames, els plans de futur de la companyia passen per \u201canar-nos expansionant en el m\u00f3n d\u2019una forma prudent i constant, mantenint alhora el sentiment familiar, la vocaci\u00f3 i la realitat d\u2019alta tecnologia\u201d. I \u00e9s que en la seva opini\u00f3, \u201cser agosarat tecnol\u00f2gicament i tocar de peus a terra econ\u00f2micament\u201d \u00e9s el que necessita el teixit empresarial catal\u00e0 per cr\u00e9ixer i mantenir-se entre \u201cels m\u00e9s bons\u201d. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

C\u00e8sar Molins \u00e9s director general d\u2019Ames, un dels l\u00edders mundials en la fabricaci\u00f3 de components sintetitzats en grans s\u00e8ries. Una empresa amb centres productius a Hongria i als EUA, que ara prepara el desembarcament a la Xina. Amb ell parlem dels reptes de l\u2019economia catalana en un mercat cada vegada m\u00e9s globalitzat i de la import\u00e0ncia de mantenir uns valors, tamb\u00e9 en el m\u00f3n de la gran empresa.<\/p>\n","protected":false},"author":31,"featured_media":10303,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10],"tags":[2462,2463,2800,3859,3908,3909,3910,3911,3912,3913,3914,853,3915,898,3916,965,3917,1416,10688,1871],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10298"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/31"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10298"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10298\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47431,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10298\/revisions\/47431"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10303"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10298"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10298"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10298"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}