{"id":10558,"date":"2016-07-25T08:30:14","date_gmt":"2016-07-25T06:30:14","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=10558"},"modified":"2025-06-06T10:40:21","modified_gmt":"2025-06-06T08:40:21","slug":"fagor-llast-de-la-vella-economia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2016\/07\/25\/fagor-llast-de-la-vella-economia\/","title":{"rendered":"FAGOR:<\/span> El llast de la vella economia"},"content":{"rendered":"
El cas de Fagor \u00e9s el d\u2019una empresa adaptada a la nova economia, per\u00f2 llastada, alhora, per un sistema caduc. La marca va n\u00e9ixer durant la postguerra espanyola, pr\u00e8via al Pla d’Estabilitzaci\u00f3 Econ\u00f2mica (1957-1959) i malgrat oferir \u2013o precisament per aix\u00f2- un model alternatiu, de tall cooperatiu i responsable, tamb\u00e9 ha patit els efectes de la crisi. A continuaci\u00f3 n\u2019expliquem les causes.<\/h5>\n

 
\n 
\nText: Antonio S\u00e1nchez-Bay\u00f3n.<\/a> CEDEU-URJC.
\n <\/p>\n

\n\"mon-empresarial-006-logo-fagor\"Per entendre el cas de frac\u00e0s empresarial de Fagor,<\/span> cal comen\u00e7ar, primer, remuntant-nos a la decisi\u00f3 d’un personatge singular: Jos\u00e9 Mar\u00eda Arizmendiarrieta Madariaga, pol\u00edtic (va militar al PNB, resultant despr\u00e9s delegat de Falange), militar (Regiment d’Artilleria lleugera n\u00ba 11 de Burgos), sacerdot (ordenat despr\u00e9s de la Guerra Civil) , mestre i empresari (tot aix\u00f2 consta en l’Ofici del Bisbat de Vit\u00f2ria de 8 de juliol de 1944). Arizmendiarrieta funda, el 1943,l’Escola professional, que a finals de la d\u00e8cada de 1990 es converteix en la Universitat de Mondrag\u00f3n. Del si d’aquesta escola, un grup d’exalumnes (Usatorre, Larra\u00f1aga, Gorro\u00f1ogoitia, Ormaetxea i Ortubay) crea l’empresa Ulgor el 1955, dedicada a la fabricaci\u00f3 i distribuci\u00f3 d’estufes i cuines. Tres anys despr\u00e9s, l’empresa passa a radicar a Mondrag\u00f3n, canviant la seva denominaci\u00f3 d’Ulgor a Fagor. El seu model \u00e9s cooperativista i d’all\u00f2 m\u00e9s din\u00e0mic, ja que al llarg de la d\u00e8cada de 1960 es conformen les tres grans branques de negoci: la branca industrial, liderada per Fagor; la de distribuci\u00f3, abanderada per Eroski; i la financera, via Caja Laboral i l’asseguradora Lagun Aro. El pla de negoci resulta aix\u00ed d’all\u00f2 m\u00e9s solidari, amb treballadors-propietaris, i una xarxa d’empreses entrella\u00e7ades per facilitar el dinamisme i l’expansi\u00f3: els beneficis de Fagor, no nom\u00e9s es reparteixen entre els treballadors (els qui eren cooperativistes), sin\u00f3 que a m\u00e9s permeten d\u2019obrir nous projectes cooperatius, la producci\u00f3 \u00e9s distribu\u00efda pels canals d’Eroski (en botigues, magatzems, etc.), i el seu finan\u00e7ament s’aconsegueix a trav\u00e9s de la Caixa, alhora que les dificultats i conting\u00e8ncies estan cobertes amb l\u2019asseguradora. <\/p>\n
\n

\"mon-empresarial-006-fabrica-fagor\"Quan comen\u00e7a la globalitzaci\u00f3, Fagor d\u00f3na feina a m\u00e9s de 80.000 persones (computant els llocs de treball indirectes), consolidant-se com el cinqu\u00e8 fabricant europeu d’electrodom\u00e8stics<\/h2>\n<\/blockquote>\n

En la d\u00e8cada de 1970, el grup Fagor -com se’l coneix col\u00b7loquialment(1)- compta amb 41 empreses i m\u00e9s de 8.000 treballadors. Malgrat les crisis econ\u00f2miques de la d\u00e8cada de 1980 per adaptar el model productiu econ\u00f2mic espanyol al marc del que ser\u00e0 despr\u00e9s la Uni\u00f3 Europea, el grup surt refor\u00e7at (a difer\u00e8ncia de bona part de la ind\u00fastria basca) gr\u00e0cies a mesures pioneres llavors \u2013flexibilitzaci\u00f3 de calendaris, capitalitzaci\u00f3 de resultats, ajustaments retributius, reciclatge i reubicaci\u00f3 de personal, etc. \u2013 i, sobretot, a mantenir criteris tecnicoprofessionals i no ideol\u00f2gicopol\u00edtics (per exemple, el localisme nacionalista), ni seguir tend\u00e8ncies conjunturals (com ara l\u2019especulaci\u00f3 de la cultura del pelotazo). Tant \u00e9s aix\u00ed que, al comen\u00e7ament de la globalitzaci\u00f3, Fagor compta amb pres\u00e8ncia mundial, amb mitja desena de filials (destacant Copreci a M\u00e8xic, Mastercook a Irlanda, i FagorBrandt a Fran\u00e7a, aix\u00ed com Edesa per a Espanya), i per mitj\u00e0 de la diversificaci\u00f3 dels seus productes i serveis, acaba donant feina a m\u00e9s de 80.000 persones (computant els llocs de treball indirectes), consolidant-se, finalment, com el cinqu\u00e8 fabricant europeu d’electrodom\u00e8stics. Amb una traject\u00f2ria d’\u00e8xit com aquesta, com s\u2019arriba a la suspensi\u00f3 de pagaments i concurs de creditors de novembre de 2013?
\n\"mon-empresarial-006-fagor\"
\nL\u2019explosi\u00f3 de la bombolla immobili\u00e0ria: una explicaci\u00f3 localista<\/span>
\nHi ha qui atribueix el problema a la globalitzaci\u00f3 i la crisi financera de 2008; per\u00f2, com s’ha vist, Fagor \u00e9s una gran multinacional, flexible i diversificada, d’all\u00f2 m\u00e9s acostumada als mercats internacionals i les seves possibles turbul\u00e8ncies. D\u2019altra banda, la fallida tampoc no es pot atribuir en exclusiva a un error d’estrat\u00e8gia empresarial (per la compra i endeutament que va suposar l’adquisici\u00f3 de la competidora francesa Brandt), ja que la facturaci\u00f3 de Fagor va seguir augmentant fins que van comen\u00e7ar a trontollar les economies nacionals (en concret, la banca p\u00fablica). Aix\u00ed mateix, un incompliment de criteris financers i comptables no sembla ser tampoc el detonant del frac\u00e0s, ja que el grup fabricant d\u2019electrodom\u00e8stics va satisfer en tot moment el coeficient de caixa i les provisions m\u00ednimes. S’insisteix, per tant, en la tesi de la decisi\u00f3 de la vella economia (intervinguda per l’Estat-naci\u00f3), ja que el resultat d’una mateixa crisi mundial ha estat diferent segons com s’han gestionat les economies dom\u00e8stiques: els problemes en les filials mexicana, polonesa i irlandesa es van resoldre (fet que va contribuir a la recuperaci\u00f3 del grup); per\u00f2, les divisions francesa i espanyola segueixen sense superar les seves dificultats, ja que estan a l’atzar de les economies d’aquests pa\u00efsos.<\/p>\n

\n

La manca de liquiditat per pagar a prove\u00efdors i creditors i el fet de no poder comptar amb la seva pr\u00f2pia entitat financera va fer insuficient l’esfor\u00e7 solidari de la resta d’integrants del grup i va provocar la suspensi\u00f3 de pagaments i l\u2019inici del concurs de creditors <\/h2>\n<\/blockquote>\n

\"mon-empresarial-006-electrodomoestics-fagor\"En el cas espanyol, es va dir que el problema va partir de la rebentada de la bombolla immobili\u00e0ria: en deixar de vendre\u2019s pisos, no es demanaven electrodom\u00e8stics per als mateixos. Tal explicaci\u00f3 localista \u00e9s, a m\u00e9s d\u2019insatisfact\u00f2ria, poc sostenible: la crisi de 2008 no va ser un problema immobiliari, sin\u00f3 financer. La banca estava molt afectada, especialment la p\u00fablica europea, creada com a eina de finan\u00e7ament de l’estat de benestar. Comen\u00e7a a parlar-se llavors d’urgents i necessaris rescats a la banca, per\u00f2 no conforme a models ja experimentats d’intervenci\u00f3 (Banesto), sin\u00f3 coma injeccions de fons (des de la UE) i fusions d’entitats financeres (tal com es va dirigir des del Banc d’Espanya-BE). En aquest entorn es trobava Fagor. \u00c9s cert que hi havia una crisi mundial que havia deixat en escac el model productiu espanyol general -massa intensificat en turisme i habitatge-, per\u00f2 \u00e9s que Fagor era una multinacional consolidada que havia diversificat els seus negocis (electrodom\u00e8stics , assegurances, educaci\u00f3, etc.), comptant a m\u00e9s amb el suport de tot el grup en tractar-se d’un model cooperatiu: la resta d’empreses van contribuir amb gaireb\u00e9 100 milions per reflotar Fagor; fins i tot, els treballadors van acordar abaixar-se els sous, com a mesura provisional de contenci\u00f3. Llavors, qu\u00e8 va fallar si l\u2019empresa estava complint totes les regles i es trobava en el marc institucional? <\/p>\n

El rescat europeu i la manca de liquiditat<\/span>
\nEn realitat, el problema va ser essencialment de liquiditat per pagar a prove\u00efdors i creditors, no podent comptar en aquesta ocasi\u00f3 amb la seva pr\u00f2pia entitat financera (en reestructurar seguint les directrius del BE), i sent insuficient l’esfor\u00e7 solidari de la resta d’integrants del grup . Per\u00f2, com es va arribar a aquesta situaci\u00f3? L\u2019explicaci\u00f3 \u00e9s aquesta: Fagor comptava amb sobrats recursos, s\u00ed, per\u00f2 aquests estaven paralitzats en inventari, i sense vendes suficients no podia disposar de l\u00edquid amb el qual anar pagant les despeses corrents. A m\u00e9s, tot i el rescat parcial europeu a Espanya -\u00e9s a dir, al seu sistema bancari-, i essent el cost tan baix del diner, Fagor no va aconseguir finan\u00e7ament malgrat comptar amb avals suficients. La clau estava en el pacte no publicitat per a la reconversi\u00f3 de la banca p\u00fablica: el Govern d’Espanya aconseguia el rescat europeu per a la seva banca p\u00fablica, a canvi que la mateixa assum\u00eds la canalitzaci\u00f3 del deute p\u00fablic. La compet\u00e8ncia era deslleial: a m\u00e9s de les pressions de l’acord no publicitat (de donar prioritat a l’adquisici\u00f3 i negociaci\u00f3 del deute p\u00fablic), d’acord amb les regles del sistema financer i comptable espanyol, per a una entitat financera \u00e9s preferible concedir pr\u00e9stecs a la Administraci\u00f3, que a qualsevol empresa privada, ja que es presumeix que l’Estat sempre paga, mentre que per a la resta d’actors econ\u00f2mics \u00e9s necess\u00e0ria una alta provisi\u00f3 de fons per impagaments. <\/p>\n

\n

Actualment Fagor ha pogut fer front als seus deutes i t\u00e9 projectat expandir-se, amb m\u00e9s filials i productes, a la Rep\u00fablica Txeca , la Xina, el Marroc, Dubai, Mal\u00e0isia, EUA i Canad\u00e0<\/h2>\n<\/blockquote>\n

En definitiva, quan Fagor va intentar accedir al finan\u00e7ament bancari, per fer front als seus pagaments de prove\u00efdors i creditors, no va trobar liquiditat, ja que els fons del rescat ja s’havien canalitzat cap a la reconversi\u00f3 del sector i l’adquisici\u00f3 de deute p\u00fablic.<\/p>\n

EL VEREDICTE <\/span><\/div>\n

Finalment, al novembre de 2013,<\/span> el Jutjat del Mercantil (n\u00ba 1 de Sant Sebasti\u00e0) va admetre la suspensi\u00f3 de pagaments, iniciant-se el concurs de creditors, notificant-ne tamb\u00e9 a la Comissi\u00f3 Nacional del Mercat de Valors (CNMV). I tot per un problema de liquiditat de 170 milions d’euros. \u00c9s clar, tampoc es podia rec\u00f3rrer a la via de captaci\u00f3 pr\u00f2pia de fons (via emissi\u00f3 i \/ o reconversi\u00f3 de t\u00edtols), despr\u00e9s de l’esc\u00e0ndol dels pagar\u00e9s de Nueva Rumasa el 2009, ni la pol\u00e8mica reestructuraci\u00f3 de deute del grup Prisa de 2012, et al. Fins i tot, hi va haver una proposta de pla de viabilitat liderat pel Govern de la Comunitat Aut\u00f2noma Basca, per\u00f2 d’acord amb l’esperit empresarial cooperatiu i responsable originari, el grup Mondrag\u00f3n va preferir seguir les regles i via institucional prevista, confiant que aix\u00ed es podria reflotar Fagor m\u00e9s endavant, recuperant el seu posicionament i quota de mercat. Es va acceptar en conseq\u00fc\u00e8ncia la proposta de l’empresa catalana Tast Electrodom\u00e8stics SL (del grup CNA), per ser la m\u00e9s ajustada a l’esmentat esperit empresarial. Actualment (abril de 2016), sembla que aquesta hist\u00f2ria ha tingut un final feli\u00e7, doncs Fagor no nom\u00e9s ha pogut fer front als seus deutes, sin\u00f3 que “Nova Fagor” t\u00e9 projectat expandir-se, amb m\u00e9s filials i productes, a la Rep\u00fablica Txeca , la Xina, el Marroc, Dubai, Mal\u00e0isia, EUA i Canad\u00e0.
\n\"mon-empresarial-006-nou-fagor\"
\n <\/p>\n

\n 
\n(1) En rigor, jur\u00eddicament \u00e9s Fagor Electrodom\u00e8stics S.Coop. (CIF F20020517, sota activitat 29: ind\u00fastria de construcci\u00f3 de maquin\u00e0ria i equips mec\u00e0nics de subactivitat), ja que a Espanya no hi ha pr\u00f2piament la figura del h\u00f2lding; el que s\u00ed est\u00e0 reconegut, i aix\u00ed passa a constituir des de 1984, \u00e9s el Grup Cooperatiu Mondrag\u00f3n (GCM, antecedent de l’MCC).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El cas de Fagor \u00e9s el d\u2019una empresa adaptada a la nova economia, per\u00f2 llastada, alhora, per un sistema caduc. La marca va n\u00e9ixer durant la postguerra espanyola, pr\u00e8via al Pla d’Estabilitzaci\u00f3 Econ\u00f2mica (1957-1959) i malgrat oferir \u2013o precisament per aix\u00f2- un model alternatiu, de tall cooperatiu i responsable, tamb\u00e9 ha patit els efectes de la crisi. A continuaci\u00f3 n\u2019expliquem les causes.<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":10561,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[36,10820,11,10819],"tags":[854,4158,4174,994,4159,4175,1416,4160,4176,1976,4161,4177,2200,4162,4178,2244,4163,4179,2605,4164,2846,4165,2880,4166,3072,4167,4152,4168,143,4153,4169,180,4154,4170,300,4155,4171,485,4156,4172,595,4157,4173],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10558"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10558"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10558\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46264,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10558\/revisions\/46264"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10561"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10558"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10558"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10558"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}