{"id":10753,"date":"2016-08-17T08:30:12","date_gmt":"2016-08-17T06:30:12","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=10753"},"modified":"2025-06-06T10:38:50","modified_gmt":"2025-06-06T08:38:50","slug":"steven-dsouza-diana-renner-zona-confort-aventura-inspiradora-saber","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2016\/08\/17\/steven-dsouza-diana-renner-zona-confort-aventura-inspiradora-saber\/","title":{"rendered":"Steven D\u2019Souza i Diana Renner<\/Span> De la zona de confort a l\u2019aventura inspiradora del saber."},"content":{"rendered":"<h4 style=\"color: #000000;\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignright size-full wp-image-8389\" src=\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/mon-empresarial-alfonso-cebrian.png\" alt=\"mon-empresarial-alfonso-cebrian\" width=\"215\" height=\"281\" \/>Steven D&#8217;Souza i Diana Renner parlen sobre l&#8217;art de transformar la incertesa en oportunitat en el seu llibre titulat <i>Not Knowing<\/i> (Lid Editorial, 2015). Un obra diferent, curiosa i original de la qual ens sorpr\u00e8n el seu contingut, tant per all\u00f2 que explica com pels elements gr\u00e0fics totalment coordinats amb el text que, subtilment, ens donen una idea de qu\u00e8 es tracta a cada cap\u00edtol i que, a m\u00e9s a m\u00e9s, ens ajuden a reflexionar sobre el que ja s&#8217;ha comentat a les p\u00e0gines anteriors.<\/h4>\n<h4 style=\"color: #000000;\">Text: <a style=\"color: #cc8215;\" href=\"http:\/\/monempresarial.com\/author\/acebrian\/\">Alfonso Cebri\u00e1n.<\/a> Doctor en Ci\u00e8ncies Econ\u00f2miques.<\/h4>\n<hr style=\"color: #b72126;\" \/>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignleft size-full wp-image-8397\" src=\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/mon-empresarial-004-guru-dirigent.png\" alt=\"mon-empresarial-004-guru-dirigent\" width=\"215\" height=\"256\" \/><span style=\"color: #cc8215; font-weight: bold; text-transform: uppercase;\">\u201cNo ho s\u00e9\u201d: tres paraules que fa m\u00e9s por dir-les que escoltar-les,<\/span> sobretot en el nostre entorn professional. Admetre que no sabem alguna cosa ens pot deixar un sabor amarg i d&#8217;inseguretat que ens perseguir\u00e0 una llarga temporada, i encara m\u00e9s si se suposa que \u00e9s quelcom que haur\u00edem de saber perqu\u00e8 entra dins de les nostres compet\u00e8ncies o perqu\u00e8 \u00e9s el que s&#8217;espera de nosaltres.<br \/>\n\u00c9s per aquesta ra\u00f3 que actualment les entrevistes a pol\u00edtics o a altres personalitats han esdevingut una mena de \u201ccaces de bruixes\u201d on els periodistes, usuaris i ciutadans ens esforcem a veure qu\u00e8 podem preguntar perqu\u00e8 s&#8217;equivoquin, perqu\u00e8 fallin, perqu\u00e8 creguin que saben all\u00f2 que no saben i ho demostrin al m\u00f3n. \u00c9s el moment en el qual se&#8217;ls planteja una pregunta i experimenten la pressi\u00f3 que han de contestar-la al moment i, si no saben la resposta, poden maquillar-la esperant que passi per alt que no saben del cert si all\u00f2 que diuen \u00e9s o no correcte.<\/p>\n<p><span style=\"color: #cc8215; font-weight: bold; text-transform: uppercase;\">Coneixement, el perfecte salvavides<\/span><br \/>\nLa societat tal com la coneixem est\u00e0 basada en el coneixement, la qual cosa d\u00f3na un gran valor a la seguretat i a qu\u00e8 sembli que sabem perfectament de qu\u00e8 estem parlant i que siguem individus segurs de nosaltres mateixos. D&#8217;aquesta manera, la resta de persones ens consideren competents. Sempre que ens trobem en una situaci\u00f3 inc\u00f2moda o d&#8217;incertesa, ens alleuja comptar amb alg\u00fa que sabem (o suposem) que sabr\u00e0 qu\u00e8 fer. Aquesta confian\u00e7a genera certesa, mentre que els dubtes generen incertesa i falta de seguretat en la nostra capacitat a l\u2019hora de desenvolupar-nos en el nostre treball. Aquesta il\u00b7lusi\u00f3, segons la qual tots els experts saben el que fan, ens aporta una gran tranquil\u00b7litat.<\/p>\n<blockquote>\n<h2 style=\"color: #cc8215;\">En lloc de concebre el frac\u00e0s com quelcom que ens ha de generar vergonya i remordiment, hem ensenyar-nos a nosaltres mateixos i al nostre entorn que els errors s\u00f3n inevitables i acceptables<\/h2>\n<\/blockquote>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignright size-full wp-image-10762\" src=\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2016\/07\/mon-empresarial-006-steven-d-souza-diana-renner.png\" alt=\"mon-empresarial-006-steven-d-souza-diana-renner\" width=\"300\" height=\"758\" srcset=\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2016\/07\/mon-empresarial-006-steven-d-souza-diana-renner.png 300w, https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2016\/07\/mon-empresarial-006-steven-d-souza-diana-renner-119x300.png 119w, https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2016\/07\/mon-empresarial-006-steven-d-souza-diana-renner-119x300@2x.png 238w\" sizes=\"(max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><span style=\"color: #cc8215; font-weight: bold; text-transform: uppercase;\">La por al frac\u00e0s<\/span><br \/>\nAvui dia, tendim a mesurar el que valem en termes que poden veure\u2019s simplificats en els \u00e8xits i les fites que hem pogut aconseguir, tant en l\u2019\u00e0mbit personal com en el professional. Formulem altes expectatives sobre nosaltres mateixos i sobre els altres, aix\u00ed que, quan no assolim els objectius establerts, ens sentim decebuts. Quan les coses surten b\u00e9 i complim els objectius, ens atribu\u00efm el m\u00e8rit sense contemplacions, per\u00f2 acostumem a culpar els altres quan les coses surten malament. \u00c9s per aix\u00f2 que sovint els errors ens enxampen per sorpresa, i \u00e9s llavors quan ens sentim deprimits i els veiem com una amena\u00e7a a la nostra v\u00e0lua i compet\u00e8ncia. En lloc de concebre el frac\u00e0s com quelcom que ens ha de generar vergonya i remordiment, hem ensenyar-nos a nosaltres mateixos i al nostre entorn que els errors s\u00f3n inevitables, a part d&#8217;acceptables, tenint en compte que treballem en un medi m\u00e9s que complex i incert.<\/p>\n<p>Realment, si ho analitzem de forma detinguda, la por que tenim dels desconeguts \u00e9s, en si mateixa, la por d\u2019enfrontar-nos cara a cara amb nosaltres mateixos, amb la nostra fragilitat, doncs \u00e9s aqu\u00ed quan ens adonem que no som infal\u00b7libles. Mentre estem dins de la coneguda com a zona de confort personal \u2013enfrontant-nos a situacions i problemes que ja coneixem i dels quals sabem les respostes\u2013 sentim que tenim el control. En canvi, quan tenim la sensaci\u00f3 que ens hem equivocat o que no sabem el que passar\u00e0, ens sentim amena\u00e7ats. No nom\u00e9s pels nostres actes, sin\u00f3 perqu\u00e8 ens sentim vulnerables i aflora la vergonya, concepte que l&#8217;investigador Bren\u00e9 Brown defineix amb les seg\u00fcents paraules: \u201cLa sensaci\u00f3 o experi\u00e8ncia d&#8217;intens dolor que provoca veure que tenim errors i que, per tant, no ens mereixem ni que ens estimin ni que ens valorin\u201d. Aquesta vergonya pot fer-nos sentir a\u00efllats i, fins i tot, pot arribar a impedir-nos de seguir endavant perqu\u00e8 volem allunyar-nos de la situaci\u00f3 i de la gent que ens fa sentir aix\u00ed. La vergonya, finalment, fa que no vulguem parlar mai de qu\u00e8 pensem sobre una situaci\u00f3. I sentir-se incompetent, inepte o in\u00fatil en el treball \u00e9s una situaci\u00f3 molt inc\u00f2moda: admetre \u201cno saber\u201d pot restar autoritat perqu\u00e8 all\u00f2 que realment suposa \u00e9s la sensaci\u00f3 d&#8217;experimentar una p\u00e8rdua de poder i de control que ens pot fer arribar a sentir vergonya.<\/p>\n<blockquote>\n<h2 style=\"color: #cc8215;\">No hem de aferrar-nos amb tanta for\u00e7a a all\u00f2 que sabem i a les nostres idees: admetre que no sabem pot propiciar que desenvolupem una sensaci\u00f3 de connexi\u00f3 amb els que ens envolten<\/h2>\n<\/blockquote>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignleft size-full wp-image-10758\" src=\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2016\/07\/mon-empresarial-006-not-knowing.png\" alt=\"mon-empresarial-006-not-knowing\" width=\"300\" height=\"440\" srcset=\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2016\/07\/mon-empresarial-006-not-knowing.png 300w, https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2016\/07\/mon-empresarial-006-not-knowing-205x300.png 205w\" sizes=\"(max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><span style=\"color: #cc8215; font-weight: bold; text-transform: uppercase;\">Els l\u00edders que volen saber<\/span><br \/>\n\u00c9s dif\u00edcil \u201cno saber\u201d quan els altres ens miren buscant respostes, per\u00f2 hem de resistir la temptaci\u00f3 d&#8217;omplir amb coneixement l&#8217;espai creat per la ignor\u00e0ncia. D&#8217;aquesta manera permetem que sorgeixin noves idees, pensaments i percepcions. No hem de aferrar-nos amb tanta for\u00e7a a all\u00f2 que sabem i a les nostres idees: admetre que no sabem pot propiciar que desenvolupem una sensaci\u00f3 de connexi\u00f3 amb els que ens envolten. Per als directius, aquesta vulnerabilitat i humilitat que vivim a l\u2019hora d\u2019admetre el que no sabem ens pot apropar a les persones amb les que treballem i compartim cada dia, i pot involucrar-les en els grans desafiaments d&#8217;avan\u00e7ar i intentar resoldre els problemes que tenim entre mans. Aquesta difer\u00e8ncia de poder i l&#8217;estructura jer\u00e0rquica establerta deixen de tenir import\u00e0ncia quan abordem com a equip els majors reptes.<br \/>\nDir &#8220;no ho s\u00e9&#8221; no ens fa menys l\u00edders o menys capa\u00e7os, sin\u00f3 que ens d\u00f3na a nosaltres i als altres el perm\u00eds de buscar noves formes, nous camins per esdevenir principiants i veure-ho tot amb una altra perspectiva. Recon\u00e8ixer les nostres limitacions \u00e9s incre\u00efblement alliberador.<\/p>\n<div style=\"background-color: #cc8215; text-align: center;\"><span style=\"color: #ffffff; font-weight: bold; font-size: 20px;\">DE PROP<\/span><\/div>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignright size-full wp-image-10760\" src=\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2016\/07\/mon-empresarial-006-por-fracas.png\" alt=\"mon-empresarial-006-por-fracas\" width=\"250\" height=\"195\" \/>Steven D&#8217;Souza i Diana Renner acumulen entre els dos m\u00e9s de 30 anys d&#8217;experi\u00e8ncia treballant amb clients d&#8217;arreu del m\u00f3n de l\u2019\u00e0mbit empresarial, del sector p\u00fablic i de les organitzacions sense \u00e0nim de lucre. Es van con\u00e8ixer mentre estudiaven el programa L&#8217;art i la pr\u00e0ctica del desenvolupament del lideratge a l&#8217;Escola Kennedy de la Universitat de Harvard. Steven i Diana ajuden, formen i fan <i>coaching<\/i> per a diferents programes de desenvolupament del lideratge i l&#8217;administraci\u00f3. Steven \u00e9s el director dels programes de l&#8217;Europa occidental per al <i>Financial Times<\/i>\/IE Business School Corporate Learning Alliance. Diana \u00e9s la directora del laboratori Metta Leadership Not Knowing i viu a Melbourne (Austr\u00e0lia).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Steven D&#8217;Souza i Diana Renner parlen sobre l&#8217;art de transformar la incertesa en oportunitat en el seu llibre titulat Not Knowing (Lid Editorial, 2015). Un obra diferent, curiosa i original de la qual ens sorpr\u00e8n el seu contingut, tant per all\u00f2 que explica com pels elements gr\u00e0fics totalment coordinats amb el text que, subtilment, ens donen una idea de qu\u00e8 es tracta a cada cap\u00edtol i que, a m\u00e9s a m\u00e9s, ens ajuden a reflexionar sobre el que ja s&#8217;ha comentat a les p\u00e0gines anteriors. <\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":10756,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10820,10821,10822,11,5057],"tags":[1231,4559,1508,4560,2041,4561,2178,4562,2512,4563,2605,4564,2857,4324,4551,4552,4553,4554,679,4555,954,4556,1149,4557,1197,4558],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10753"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10753"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10753\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46262,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10753\/revisions\/46262"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10756"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10753"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10753"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10753"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}