{"id":10864,"date":"2016-08-23T08:30:56","date_gmt":"2016-08-23T06:30:56","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=10864"},"modified":"2022-12-22T10:21:25","modified_gmt":"2022-12-22T09:21:25","slug":"dones-i-moviment-llibertari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2016\/08\/23\/dones-i-moviment-llibertari\/","title":{"rendered":"Dones i moviment llibertari<\/span>"},"content":{"rendered":"
El mes de juliol\"mon-empresarial-gregor-siles\" de 1936 era derrotat als carrers de Barcelona el cop militar del general Franco contra la Rep\u00fablica; de seguida, milers de voluntaris partien al front per lluitar contra l\u2019aixecament de l\u2019ex\u00e8rcit. Aviat la imatge de la miliciana llibert\u00e0ria que partia al front per lluitar juntament amb els homes es va convertir en un dels s\u00edmbols de la lluita contra el feixisme. Darrere aquesta imatge hi havia una motxilla d\u2019anys a l\u2019esquena, en defensa de l\u2019emancipaci\u00f3 de les dones que a la guerra civil tamb\u00e9 es dirimiria.<\/h5>\n

 
\n 
\nText: Gregor Siles.<\/a> Historiador, professor de la UNED i coordinador de Tot Hist\u00f2ria Associaci\u00f3 Cultural.
\n 
\n <\/p>\n

\n
\"CRAI
CRAI Biblioteca Pavell\u00f3 de la Rep\u00fablica (Universitat de Barcelona)<\/figcaption><\/figure>COM S\u2019ARRIBA A AQUESTA SITUACI\u00d3?<\/span>
\nL\u2019anarquisme, com a teoria revolucion\u00e0ria, propugnava l\u2019emancipaci\u00f3 de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 amb l\u2019establiment d\u2019una societat igualit\u00e0ria que acab\u00e9s amb totes les relacions de poder, comen\u00e7ant per la supressi\u00f3 de l\u2019Estat. Aquesta ideologia arrel\u00e0 a Catalunya al segle XIX entre les classes populars, que percebien sovint l\u2019Estat com a opressor i estranger, al qual s\u2019hi sumava el mal govern, la corrupci\u00f3 burocr\u00e0tica i un parlamentarisme buit de democr\u00e0cia. Davant d\u2019aquesta situaci\u00f3, els sectors m\u00e9s oprimits cercaran altres idees i m\u00e8todes per fer-se escoltar, i en el marc de l\u2019apoliticisme llibertari, desenvoluparan una cultura de la reivindicaci\u00f3 per la transformaci\u00f3 social. Les m\u00e9s oprimides de tota la societat eren les dones de les classes populars, que patien una major explotaci\u00f3 laboral que els homes, amb salaris molt m\u00e9s baixos, jornades prolongades i nocturnes, discriminaci\u00f3 social dins la feina i la llar, viol\u00e8ncia sexual i major analfabetisme. Aquestes tamb\u00e9 trobaran en el moviment llibertari un espai per la seva emancipaci\u00f3 com a dones. <\/p>\n
\n

Al segle XIX, les dones de les classes populars eren les m\u00e9s oprimides de tota la societat: patien una major explotaci\u00f3 laboral que els homes, amb salaris molt m\u00e9s baixos, jornades prolongades i nocturnes, discriminaci\u00f3 social dins la feina i la llar, viol\u00e8ncia sexual i major analfabetisme. Trobaran en el moviment llibertari un espai per la seva emancipaci\u00f3 com a dones.<\/h2>\n<\/blockquote>\n

L\u2019ANTECEDENT<\/span>
\nLa reivindicaci\u00f3 de les dones dintre del moviment llibertari tindr\u00e0 dues vessants, una de car\u00e0cter sindical en defensa dels seus drets com a treballadores, i una altra de cultural per rebre una formaci\u00f3 laboral i intel\u00b7lectual per emancipar-se com a dones. <\/p>\n

Per la via sindical destacar\u00e0 l\u2019activista Teresa Claramunt (1862-1931), que des de diferents organitzacions en qu\u00e8 participa, com la Secci\u00f3n Varia de Trabajadoras An\u00e1rquico Colectivista de Sabadell (1884) o la Sociedad Aut\u00f3noma de Trabajadoras de Barcelona y su Plano (1891), proposar\u00e0 una estrat\u00e8gia diferenciada respecte als homes, preconitzant que l\u2019emancipaci\u00f3 de les treballadores nom\u00e9s vindria per elles mateixes. I \u00e9s que sovint les reivindicacions de les dones eren ignorades per les societats obreres, majorit\u00e0riament dirigides per homes.
\nLes dones llibert\u00e0ries mostraran al carrer una gran capacitat de mobilitzaci\u00f3: l\u2019any 1891 a Barcelona en dos grans m\u00edtings en preparaci\u00f3 de l\u20191 de maig es reuniran prop de 8.000 dones. Tamb\u00e9 seran protagonistes juntament amb els homes, en vagues generals o revoltes com la Setmana Tr\u00e0gica de 1909. I tamb\u00e9 apareixeran com a \u00faniques protagonistes, com a la vaga de 1913 del sindicat del t\u00e8xtil La Const\u00e0ncia, on durant dos mesos es manifestaran di\u00e0riament pel centre de Barcelona en defensa d\u2019una millora de les condicions laborals i per la supressi\u00f3 del treball infantil. Tamb\u00e9 a la Ciutat Comtal esclata el 1918 esclata la revolta coneguda com la \u201cguerra de les dones\u201d davant la pujada dels preus i l\u2019escassetat d\u2019aliments, paralitzant la ciutat i nom\u00e9s sent sufocada per la intervenci\u00f3 de l\u2019ex\u00e8rcit. <\/p>\n

Pel que fa al vessant educatiu, ser\u00e0 una de les principals aportacions del moviment llibertari, decidit a alfabetitzar i donar una formaci\u00f3 cultural a les classes populars que abandonaven aviat l\u2019escola per la necessitat de treballar. Ateneus, escoles i biblioteques populars proliferaran arreu de Catalunya amb l\u2019experi\u00e8ncia destacada de l\u2019Escola Moderna (1901-1906) de Francesc Ferrer i Gu\u00e0rdia (afusellat l\u2019any 1909 per l\u2019amena\u00e7a que representava el seu projecte davant l\u2019escola tradicional), centre laic que recollir\u00e0 les experi\u00e8ncies pedag\u00f2giques m\u00e9s avan\u00e7ades i que tindr\u00e0 entre els seus principis la coeducaci\u00f3 entre nens i nenes. Activistes llibert\u00e0ries com Teresa Ma\u00f1e, crearan escoles per nenes defensant la igualtat d\u2019instrucci\u00f3 cap a la dona, doncs predominava una educaci\u00f3 diferenciada, als nens dirigida al m\u00f3n del treball i a les nenes per la llar. <\/p>\n

\n

El vessant educatiu ser\u00e0 una de les principals aportacions del moviment llibertari, decidit a alfabetitzar i donar una formaci\u00f3 cultural a les classes populars que abandonaven aviat l\u2019escola per la necessitat de treballar. Ateneus, escoles i biblioteques populars proliferaran arreu de Catalunya amb l\u2019experi\u00e8ncia destacada de l\u2019Escola Moderna (1901-1906) de Francesc Ferrer i Gu\u00e0rdia.<\/h2>\n<\/blockquote>\n

EL RESULTAT<\/span>
\n\"mon-empresarial-006-dones-llibertat\"En el marc democr\u00e0tic de la II Rep\u00fablica hi ha un esclat de l\u2019ateneisme llibertari. Nom\u00e9s a la ciutat de Barcelona i als seus voltants s\u2019han xifrat m\u00e9s de 80 centres anarquistes que donaven formaci\u00f3 a nens, nenes i adults. En aquests locals s\u2019impartia alfabetitzaci\u00f3, lectura, formaci\u00f3 professional, classes nocturnes, visites guiades, confer\u00e8ncies, educaci\u00f3 sexual i per la salut, visi\u00f3 de pel\u00b7l\u00edcules, dibuix, pintura, etc. En els ateneus les dones s\u2019organitzaran en agrupacions on compartiran coneixements, experi\u00e8ncies i converses, adquirint una major conscienciaci\u00f3 de g\u00e8nere i de voluntat emancipadora. En aquests espais de socialitzaci\u00f3 femenina ser\u00e0 recurrent la tem\u00e0tica de l\u2019amor lliure, ent\u00e8s com la llibertat de la dona per escollir la persona amb qui vol estar, i aix\u00ed com per acabar lliurament una relaci\u00f3. <\/p>\n

L\u2019any 1936 es cre\u00e0 a Madrid l\u2019organitzaci\u00f3 llibert\u00e0ria Mujeres Libres, que es fusionar\u00e0 aviat amb el Grupo Cultural Femenino de la CNT de Barcelona. Aquesta organitzaci\u00f3 llibert\u00e0ria, que arribar\u00e0 a tenir m\u00e9s de 40.000 afiliades, desenvolupar\u00e0 un ampli programa socioeducatiu, que es veur\u00e0 en part trastocat per la guerra. En les zones controlades per la Rep\u00fablica faran escoles, campanyes de lectura, tert\u00falies liter\u00e0ries on llegiran cl\u00e0ssics universals, tamb\u00e9 substituiran els mestres que marxaven al front… I crearan liberatoris de prostituci\u00f3 on donaven una formaci\u00f3 per poder reinserir laboralment a les dones que l\u2019exercien, i habilitaran guarderies i sales de lact\u00e0ncia a les f\u00e0briques, per facilitar la conciliaci\u00f3 i la crian\u00e7a. Per\u00f2 una de les principals creacions de Mujeres Libres ser\u00e0 el Casal de la Dona Treballadora on recolliran l\u2019ess\u00e8ncia dels ateneus amb activitats formatives per a m\u00e9s de 600 dones. <\/p>\n

UNS SOMNIS TRUNCATS<\/span>PELS FUSELLS<\/span><\/div>\n

La derrota de la Rep\u00fablica a la Guerra Civil<\/span> va ser tamb\u00e9 la derrota de les dones. L\u2019exili i la repressi\u00f3 s\u2019emportaria molts d\u2019aquells somnis emancipadors, i es perdria molt de bagatge acumulat. I encara que en molts aspectes les dones van haver d\u2019al\u00e7ar-se per comen\u00e7ar de nou, van quedar aquelles experi\u00e8ncies viscudes que, m\u00e9s enll\u00e0 del moviment llibertari, van ser aportacions a la democr\u00e0cia. <\/p>\n

Refer\u00e8ncies<\/span><\/div>\n

Ackelsberg, M. A. (2000). Mujeres libres: El anarquismo y la lucha por la emancipaci\u00f3n de las mujeres.<\/b><\/i> Barcelona: Virus.
\nKaplan, T. (2003). Ciudad roja, per\u00edodo azul: Los movimientos sociales en la Barcelona de Picasso.<\/b><\/i> Barcelona, Pen\u00ednsula.
\nNash, Mary. (1999).Rojas: las mujeres republicanas en la guerra.<\/i><\/b> Madrid Taurus. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El mes de juliol de 1936 era derrotat als carrers de Barcelona el cop militar del general Franco contra la Rep\u00fablica; de seguida, milers de voluntaris partien al front per lluitar contra l\u2019aixecament de l\u2019ex\u00e8rcit. Aviat la imatge de la miliciana llibert\u00e0ria que partia al front per lluitar juntament amb els homes es va convertir en un dels s\u00edmbols de la lluita contra el feixisme. Darrere aquesta imatge hi havia una motxilla d\u2019anys a l\u2019esquena, en defensa de l\u2019emancipaci\u00f3 de les dones que a la guerra civil tamb\u00e9 es dirimiria. <\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":10871,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10847,12,10816,54],"tags":[4633,4654,4635,4655,4636,4656,4638,4657,4640,4658,4642,10995,4644,4645,4646,4647,4648,4649,116,4650,884,4651,1281,4652,3360,4653],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10864"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10864"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10864\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10871"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10864"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10864"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10864"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}