{"id":10879,"date":"2016-08-24T08:30:10","date_gmt":"2016-08-24T06:30:10","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=10879"},"modified":"2025-06-06T10:38:42","modified_gmt":"2025-06-06T08:38:42","slug":"entrevista-a-jody-williams-premi-nobel-de-la-pau-1997","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2016\/08\/24\/entrevista-a-jody-williams-premi-nobel-de-la-pau-1997\/","title":{"rendered":"Entrevista a >Jody Williams,<\/span> Premi Nobel de la Pau 1997"},"content":{"rendered":"

Jody Williams transmet energia, vitalitat i sinceritat quan hi ha quelcom que no li agrada. De segur que aquestes qualitats han jugat un paper decisiu en la seva tasca d\u2019activista, primer a El Salvador i despr\u00e9s a la campanya per aturar la producci\u00f3 i \u00fas de les mines antipersones al m\u00f3n, per la qual va rebre el Nobel de la Pau el 1997. Les seves ganes de lluita, per\u00f2, no han cessat: ara alterna la defensa del rol de la dona a la Nobel Women\u2019s Initiative<\/i> amb les accions per posar fi a les armes letals aut\u00f2nomes, popularment conegudes com robots assassins<\/i>.<\/h4>\n

 
\nText: Berta Seijo<\/a>
\nFotos: Cedides<\/span>
\n <\/p>\n

\n
\"Quant
Quant al tema de la crisi dels refugiats, Williams reconeix que \u201cper a un pa\u00eds resulta realment xocant rebre de sobte desenes de milers de persones que desconeixen la teva llengua i els teus costums\u201d. Tot i aix\u00f2, destaca que \u201call\u00f2 veritablement important \u00e9s com els pa\u00efsos responen a aquest impacte\u201d, un repte que, segons ella mateixa afirma, \u201cla majoria d\u2019estats europeus no han sabut afrontar\u201d.<\/figcaption><\/figure>Quan va comen\u00e7ar la seva carrera com a activista i per qu\u00e8?<\/span>
\nEra maig de 1979 i jo estava estudiant a la Universitat de Vermont. Durant aquella \u00e8poca als EUA hi havia protestes en contra de la intervenci\u00f3 nord-americana a la Guerra del Vietnam i molts q\u00fcestion\u00e0vem la pol\u00edtica exterior del pa\u00eds. En aquest moment va comen\u00e7ar la meva carrera com a activista. <\/p>\n

Durant 11 anys va treballar per crear consci\u00e8ncia sobre la intervenci\u00f3 nord-americana a l\u2019Am\u00e8rica Central. Quin va ser el seu rol all\u00e0?<\/Span>
\nQuan els EUA van comen\u00e7ar a intervenir econ\u00f2mica, pol\u00edtica i militarment a El Salvador (i a Nicaragua) als anys 80, vaig tornar a experimentar el mateix enuig que amb el cas de Vietnam. En aquesta ocasi\u00f3, vaig treballar com a volunt\u00e0ria a diverses organitzacions que lluitaven per aturar aquesta intervenci\u00f3. Durant dos anys vaig ser la coordinadora del Nicaragua-Honduras Education Project<\/i>. Despr\u00e9s, i fins el 1992, vaig residir a El Salvador, exercint el c\u00e0rrec de subdirectora a Medical Aid for El Salvador<\/i> i traslladant nens salvadorenys ferits pel conflicte a hospitals nord-americans. <\/p>\n

\n

\u201cL\u2019activisme implica aixecar-te de la cadira, involucrar-te i treballar en equip per originar el canvi\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

I com va acabar lluitant contra les mines antipersones?<\/span>
\nDespr\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada a l\u2019Am\u00e8rica Central, estava llesta per engegar un canvi a la meva vida, per\u00f2 no estava segura del que faria. De fet, va ser un grup de veterans de la Guerra del Vietnam qui va preguntar-me si volia crear una campanya per aturar les mines antipersones. Al principi, no entenia per qu\u00e8 no se centraven en armes (a primera vista) m\u00e9s potents com les bombes nuclears. Per\u00f2, quan em van explicar la difer\u00e8ncia entre les armes convencionals i les mines terrestres, ho vaig veure clar: les mines, un cop desplegades, poden matar o mutilar diverses generacions. No necessiten cap nova ordre, cap uniforme, cap comandant per esclatar. S\u00f3n all\u00e0 per sempre.
\nAquesta reflexi\u00f3 em va horroritzar per\u00f2 tamb\u00e9 va fer n\u00e9ixer un fort entusiasme dins meu. Era necessari implicar un gran nombre d\u2019ONG per tal de fer la pressi\u00f3 necess\u00e0ria sobre els governs i desfer-nos d\u2019aquestes mines. I aix\u00ed ho vaig fer! <\/p>\n

Qu\u00e8 va possibilitar l\u2019\u00e8xit de la Campanya Internacional per a la Prohibici\u00f3 de les Mines Antipersones (ICBL)? Com us vau organitzar per coordinar una xarxa tan amplia d\u2019organitzacions i voluntaris sense una oficina central?<\/span>
\nSuposo que l\u2019element decisiu fou que totes les ONG que van unir-se a la campanya ho feien amb veritable passi\u00f3 i que tots lluit\u00e0vem contra un mateix enemic. Algunes es dedicaven a l\u2019eliminaci\u00f3 de mines, altres ajudaven als supervivents i v\u00edctimes, i tamb\u00e9 hi havia organitzacions que analitzaven les raons per les quals les mines s\u2019havien d\u2019il\u00b7legalitzar. Com a coordinadora, vaig adonar-me que si tots aquests grups de persones havien de treballar junts, havien de rebre la mateixa informaci\u00f3. Per aix\u00f2 em vaig assegurar que tots tinguessin el fax \u2013el m\u00e9s nou i millor aparell tecnol\u00f2gic que hi havia al moment (riu)\u2013. Despr\u00e9s, quan va apar\u00e8ixer l\u2019e-mail, doncs vam canviar de sistema. Si tots els participants d\u2019un projecte tenen la mateixa informaci\u00f3, tamb\u00e9 tenen la mateixa quantitat de poder. Aix\u00f2 \u00e9s el que realment fa que tothom senti que pertany a una causa.
\n\"mon-empresarial-006-premi-nobel-pau-jody-williams\"
\nQuin va ser l\u2019impacte de la campanya?<\/span>
\nPer ara hi ha 162 pa\u00efsos que pertanyen al Tractat d\u2019Ottawa (o Convenci\u00f3 sobre la Prohibici\u00f3 de Mines Antipersona), \u00e9s a dir, el 80% dels estats que hi ha a tot el m\u00f3n. Cap pa\u00eds produeix mines. I malgrat que 35 estats romanen fora del Tractat, tampoc aquests no utilitzen o produeixen mines antipersona a l\u2019actualitat.
\nEncara que obeeixen les disposicions de la Convenci\u00f3, els EUA no han signat el Tractat perqu\u00e8 es reserven l\u2019\u00fas d\u2019aquestes armes en cas de guerra a Corea. La Xina tampoc no ha signat, per\u00f2 ja no produeix per exportar i \u00e9s un pa\u00eds involucrat en esfor\u00e7os humanitaris quant a la problem\u00e0tica de les mines antipersona. Aix\u00f2 demostra que si el m\u00f3n veu que quelcom no est\u00e0 b\u00e9, els governs comencen a impulsar el canvi moguts per la pressi\u00f3 global. <\/p>\n

\n

\u201cLes mines terrestres, un cop desplegades, poden matar o mutilar diverses generacions. No necessiten cap nova ordre, cap uniforme, cap comandant per esclatar. S\u00f3n all\u00e0 per sempre.\u201d <\/h2>\n<\/blockquote>\n

A dia d\u2019avui \u00e9s una de les fundadores de la Nobel Women\u2019s Initiative<\/i>. Com va comen\u00e7ar aquesta aventura?<\/span>
\nA finals de 2004, em trobava a Nairobi amb la Shirin Ebadi [Premi Nobel de la Pau 2003]. Recordo que coment\u00e0vem que tot just li havien entregat el Premi Nobel de la Pau a la Wangari Maathai. En aquell moment, nom\u00e9s hi havia set dones vives que haguessin rebut aquest guard\u00f3. Vam pensar que seria genial si totes ens pogu\u00e9ssim unir per tal d\u2019utilitzar la nostra capacitat d\u2019influ\u00e8ncia a l\u2019hora d\u2019ajudar i promoure la tasca de les dones que treballen per aconseguir una pau sostenible amb just\u00edcia i igualtat. Era una idea que m\u2019entusiasmava i em vaig oferir a recaptar diners i a involucrar gent en el projecte. Enguany celebrem 10 anys de la creaci\u00f3 d\u2019aquesta iniciativa i penso que hem aconseguit deixar clar que no es tracta d\u2019un afany de promocionar-nos nosaltres individualment, sin\u00f3 d\u2019utilitzar la nostra for\u00e7a per ressaltar la feina d\u2019altres dones. <\/p>\n

Tamb\u00e9 es troba immersa en la lluita contra els robots assassins amb el seu marit, l\u2019activista Stephen Goose. Veig que li agraden els reptes…<\/span>
\n\u00c9s que fa uns anys, mentre em documentava per redactar un article sobre l\u2019\u00fas il\u00b7legal que fan els EUA dels drones<\/i> en l\u2019\u00e0mbit militar, vaig esbrinar que s\u2019estava investigant per desenvolupar armes totalment aut\u00f2nomes, els anomenats robots assassins<\/i>. Almenys, en el cas dels drones<\/i> hi ha una persona que mira la pantalla de l\u2019ordinador, que selecciona l\u2019objectiu, que decideix si aquest \u00e9s qualc\u00fa que ha de ser destru\u00eft, i que prem el bot\u00f3 per disparar els m\u00edssils. Els robots assassins funcionen i decideixen sols; no hi ha cap \u00e9sser hum\u00e0 involucrat en la selecci\u00f3 i assassinat de la v\u00edctima. Quan em vaig assabentar d\u2019aix\u00f2, em vaig quedar horroritzada i molt impactada veient que hi ha persones que pensen que no hi ha cap problema a l\u2019hora de dotar les m\u00e0quines del dret de matar \u00e9ssers humans.
\nA l\u2019abril del 2013 vam comen\u00e7ar a aglutinar les ONG que coneix\u00edem de la ICBL i vam iniciar la campanya Stop Killer Robots<\/i>. En nom\u00e9s nou mesos ja hav\u00edem exercit prou pressi\u00f3 als governs i la comunitat internacional perqu\u00e8 experts de l\u2019ONU tractessin el tema a Ginebra. Ara seguim amb aquest di\u00e0leg que esperem ens ajudi a assolir una mesura internacional que prohibeixi els robots assassins que s\u00f3n completament aut\u00f2noms. <\/p>\n

Com b\u00e9 deu saber, el 90% de persones assassinades pels atacs de drones<\/i> nord-americans no eren l\u2019objectiu buscat. Amb aquesta dada en ment, com \u00e9s que el president Barack Obama va guanyar el Premi Nobel de la Pau 2009?<\/span>
\nEm va impactar molt aquesta not\u00edcia, suposo que com a molta gent. Obama mai no ha fet res per demostrar el seu comprom\u00eds real amb la pau. Per\u00f2, sobretot, aix\u00f2 fou culpa del propi Comit\u00e8 Nobel. Com pots donar-li a alg\u00fa que comanda guerres el Nobel de la Pau? I el senyor Obama no va dir res durant uns dies, fins que va parlar i va recon\u00e8ixer que no mereixia aquest premi. Primer vaig celebrar aquesta decisi\u00f3, per\u00f2 quan vaig saber que ho acceptava \u201cen nom dels nord-americans\u201d, vaig pensar que tot plegat era horror\u00f3s. Si sabia que no el mereixia, no l\u2019hauria d\u2019haver acceptat de cap de les maneres! <\/p>\n

\n

\u201cEnguany celebrem 10 anys de la creaci\u00f3 de la Nobel Women\u2019s Initiative i penso que hem aconseguit deixar clar que no es tracta d\u2019un afany de promocionar-nos nosaltres individualment, sin\u00f3 d\u2019utilitzar la nostra for\u00e7a per ressaltar la feina d\u2019altres dones.\u201d <\/h2>\n<\/blockquote>\n

\"mon-empresarial-006-llibre-jody-williams\"M\u2019agradaria saber la seva opini\u00f3 sobre l\u2019actual situaci\u00f3 de les dones refugiades que, despr\u00e9s de viure els horrors de la guerra, estan exposades a tot tipus de viol\u00e8ncia i explotaci\u00f3 durant el seu viatge per Europa sense cap ajuda o protecci\u00f3. Com poden permetre les autoritats europees que aix\u00f2 passi?<\/span>
\nEl passat novembre, la Shirin Ebadi, la Tawakkol Karman [Premi Nobel de la Pau 2011] i jo mateixa vam liderar una delegaci\u00f3 d\u2019experts per trobar-nos amb dones s\u00edries que escapaven de la guerra en busca de refugi. Vam seguir la ruta que moltes d\u2019aquestes persones han de fer: de S\u00e8rbia a Cro\u00e0cia, passant per Eslov\u00e8nia, fins a arribar a Alemanya. Despr\u00e9s d\u2019aix\u00f2, t\u2019adones que per a un pa\u00eds resulta realment xocant rebre de sobte desenes de milers de persones que desconeixen la teva llengua i els teus costums. Ara b\u00e9, crec que all\u00f2 veritablement important \u00e9s com els pa\u00efsos responen a aquest impacte. En altres paraules, com els governs entenen que \u00e9s essencial ajudar als refugiats i crear un sistema per fer-ho tot m\u00e9s f\u00e0cil. Est\u00e0 clar que la majoria d\u2019estats europeus no han sabut afrontar aquest repte. Quan els refugiats abandonen Turquia i arriben a Gr\u00e8cia no s\u00f3n ben rebuts… S\u00e8rbia tampoc no fa res per ajudar-los i s\u00f3n explotats; fins i tot hi ha conductors d\u2019autobusos que els cobren m\u00e9s del que toca per un bitllet! Si proven sort a Eslov\u00e8nia, se\u2019ls tracta com a ramat… En definitiva, crec que el prop\u00f2sit d\u2019aquests pa\u00efsos \u00e9s fer-los sentir rebutjats. <\/p>\n

I aix\u00ed assegurar-se que faran tot el possible per escapar…<\/span>
\nExacte. A Alemanya, al Regne Unit, a Su\u00e8cia,… I aix\u00f2 \u00e9s horrible. Per descomptat, Alemanya ha estat el pa\u00eds m\u00e9s gener\u00f3s acceptant milers de refugiats per\u00f2 encara manca d\u2019un programa complert d\u2019integraci\u00f3 per ensenyar la llengua als nouvinguts o per assegurar que els menors reben educaci\u00f3 i els adults formaci\u00f3 professional. Els refugiats han de sentir que formen part de la societat. <\/p>\n

Ent\u00e9n que hi hagi dones que afirmin que no s\u00f3n feministes? Creu que hi ha encara molts prejudicis que envolten aquest concepte?<\/span>
\nQualsevol dona que cregui en la igualtat \u00e9s feminista. Ser feminista no implica res m\u00e9s que pensar que els homes i les dones haurien de tenir els mateixos drets i oportunitats. Ara b\u00e9, si prefereixes no fer \u00fas de la paraula \u201cfeminista\u201d, no passa res; per a mi t\u00e9 m\u00e9s valor all\u00f2 que fas per canviar les coses que com et vulguis anomenar. <\/p>\n

\n

\u201cEl 2013 vam comen\u00e7ar a aglutinar les ONG que coneix\u00edem de la ICBL i vam iniciar la campanya Stop Killer Robots. En nom\u00e9s nou mesos ja hav\u00edem exercit prou pressi\u00f3 perqu\u00e8 experts de l\u2019ONU tractessin el tema a Ginebra. Ara seguim amb aquest di\u00e0leg que esperem ens ajudi a assolir una mesura internacional que prohibeixi els robots assassins.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

I parlant de m\u00e9s fets i menys paraules, qu\u00e8 pensa sobre l\u2019activisme a trav\u00e9s de les xarxes socials?<\/span>
\nLes xarxes socials s\u00f3n una eina per arribar a m\u00e9s gent, com ho era el fax quan vaig iniciar la campanya contra les mines antipersona. Insisteixo: s\u00f3n nom\u00e9s un element que apropa l\u2019activisme a la gent, per\u00f2 esdevenir un activista implica moltes m\u00e9s coses. Implica aixecar-te de la cadira, ser actiu, involucrar-te i treballar amb els altres per originar el canvi. <\/p>\n

Per \u00faltim, qu\u00e8 \u00e9s realment la pau al m\u00f3n per a vost\u00e8?<\/span>
\nPer a mi la pau no \u00e9s nom\u00e9s l\u2019abs\u00e8ncia de guerra. Una pau sostenible significa que la majoria de persones d\u2019aquest planeta tenen acc\u00e9s als recursos per viure dignament: sanitat, educaci\u00f3, formaci\u00f3 professional, etc. En altres paraules, el que anomenem seguretat humana<\/i>, un concepte que difereix molt de la seguretat nacional<\/i>, que es d\u00f3na quan els governs destinen tots els diners a armament i conflictes, sense prestar atenci\u00f3 a les veritables necessitats del poble. <\/p>\n

Una rebel<\/span> amb causa <\/span><\/div>\n

\"mon-empresarial-006-jody-williams\"Jody Williams (Vermont, 1950) va n\u00e9ixer en el si d\u2019una fam\u00edlia humil i tradicional, per\u00f2 r\u00e0pidament va abandonar l\u2019edat de la innoc\u00e8ncia per involucrar-se de ple en les protestes contra la Guerra del Vietnam. En aquell temps estudiava Humanitats a la Universitat de Vermont, llicenciatura que va complementar amb un m\u00e0ster en Relacions Internacionals a la Johns Hopkins. Fou llavors quan va comen\u00e7ar realment la seva carrera com a activista, moguda per la intervenci\u00f3 nord-americana al Salvador. Williams va dedicar 10 anys de la seva vida a aquesta causa, liderant tasques d\u2019ajuda humanit\u00e0ria. En aquest conflicte les mines antipersona ja s\u2019utilitzaven per acabar amb l\u2019enemic, per\u00f2 ni ella era conscient que la lluita contra aquestes armes jugaria un paper tan important a la seva traject\u00f2ria personal i professional. I \u00e9s que el 1991 Jody Williams va engegar, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de dues ONG, la Campanya Internacional per a la Prohibici\u00f3 de les Mines Antipersones (ICBL). El projecte va arribar al seu punt m\u00e9s \u00e0lgid sis anys (i 1.000 ONG de 60 pa\u00efsos d\u2019arreu del m\u00f3n) despr\u00e9s, quan Williams i tot l\u2019equip van rebre conjuntament el Premi Nobel de la Pau.<\/p>\n

Actualment, l\u2019activista nord-americana encap\u00e7ala la batalla, juntament amb el seu marit i director de la Divisi\u00f3 d\u2019Armes a Human Rights Watch<\/i>, Stephen Goose, contra els robots assassins. De la mateixa manera, \u00e9s una de les fundadores i portaveus de la Nobel Women’s Initiative<\/i>, organitzaci\u00f3 que finan\u00e7a i intensifica els esfor\u00e7os de les dones que treballen per una pau sostenible que promou la just\u00edcia i la igualtat a tot el m\u00f3n. <\/p>\n

La uni\u00f3<\/span> fa la for\u00e7a<\/span><\/div>\n

\u201cVull que la gent entengui que no has de ser ric ni important ni rebre el perm\u00eds de ning\u00fa a l\u2019hora de millorar el m\u00f3n\u201d. Aquest \u00e9s l\u2019objectiu \u00faltim de I am Jody Williams<\/i> (University of California Press<\/i>), les mem\u00f2ries que la Premi Nobel de la Pau va escriure el 2013 per gaudi propi (\u201cva ser divertit rememorar viv\u00e8ncies de la meva joventut!\u201d) per\u00f2 tamb\u00e9 per encoratjar als seus lectors a ser proactius. I \u00e9s que la seva experi\u00e8ncia vital \u00e9s un molt bon exemple de com qualsevol persona pot esdevenir agent de canvi si treballa en equip i amb un objectiu com\u00fa. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Jody Williams transmet energia, vitalitat i sinceritat quan hi ha quelcom que no li agrada. De segur que aquestes qualitats han jugat un paper decisiu en la seva tasca d\u2019activista, primer a El Salvador i despr\u00e9s a la campanya per aturar la producci\u00f3 i \u00fas de les mines antipersones al m\u00f3n, per la qual va rebre el Nobel de la Pau el 1997. Les seves ganes de lluita, per\u00f2, no han cessat: ara alterna la defensa del rol de la dona a la Nobel Women\u2019s Initiative amb les accions per posar fi a les armes letals aut\u00f2nomes, popularment conegudes com robots assassins.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":10887,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[11148,10820,10821,10824,12,2203],"tags":[3219,3360,3399,4659,4660,4661,4662,4663,4664,4665,4666,4667,4668,4669,4670,1444,4671],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10879"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10879"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10879\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46261,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10879\/revisions\/46261"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10887"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10879"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10879"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10879"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}