{"id":1169,"date":"2014-09-09T08:00:13","date_gmt":"2014-09-09T06:00:13","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=1169"},"modified":"2015-01-19T18:34:11","modified_gmt":"2015-01-19T17:34:11","slug":"pressio-fiscal-legislativa-ens-esta-matant-cruelment","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2014\/09\/09\/pressio-fiscal-legislativa-ens-esta-matant-cruelment\/","title":{"rendered":"\u201cLa pressi\u00f3 fiscal i legislativa ens est\u00e0 matant cruelment\u201d"},"content":{"rendered":"

Entrevista a Jos\u00e9 Mar\u00eda Gay de Li\u00e9bana, professor titular d’Economia Financera i Comptabilitat de la UB<\/h4>\n

Company inseparable dels gr\u00e0fics i conegut per molta gent com l\u2019economista indignat<\/em>, Jos\u00e9 Mar\u00eda Gay de Li\u00e9bana \u00e9s capa\u00e7 de reclamar que s\u2019aprimi l\u2019estructura del sistema pol\u00edtic o que els futbolistes d\u2019elit es retallin el sou a favor d\u2019una economia que ens faci tocar de peus a terra a tots.<\/h5>\n

Jes\u00fas Abad<\/p>\n

\"Jos\u00e9
Jos\u00e9 Mar\u00eda Gay de Li\u00e9bana.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\/\u00a0CEDIDA.<\/figcaption><\/figure>\n

En un dels seus llibres diu que \u201cEspanya s\u2019escriu amb E d\u2019endeutament\u201d. En aquest any 2014, podr\u00edem dir que \u201cEspanya s\u2019escriur\u00e0 amb E d\u2019Esperan\u00e7a\u201d?<\/strong>
\nHome, direm que s\u00ed, perqu\u00e8 aix\u00ed animem una mica tot el personal i ens animem nosaltres tamb\u00e9. Esperan\u00e7a, s\u00ed, per\u00f2 relativa, en el sentit que no estem davant d\u2019un any aut\u00e8nticament meravell\u00f3s. Crec que la crisi ha tocat fons i ara caldr\u00e0 veure si ens hi estarem molta estona en el fons o si hi haur\u00e0 una recuperaci\u00f3 i anirem cap a la superf\u00edcie.<\/p>\n

Es creu les xifres oficials?<\/strong>
\nS\u00ed que em crec les dades que publiquen els organismes internacionals com el Banc d\u2019Espanya o l\u2019OCDE. Hi ha dos tipus de xifres: les que ens parlen de l\u2019evoluci\u00f3 o la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica, que no discutir\u00e9, i despr\u00e9s hi ha les que ens mostren si la ferida de la crisi \u00e9s molt important, i que s\u00f3n les que fan refer\u00e8ncia al d\u00e8ficit p\u00fablic. En acabar el 2018, acumularem un d\u00e8ficit total en 11 anys de 800.000 milions d\u2019euros, que \u00e9s una gran disbauxa.<\/p>\n

Aleshores, hem de pensar que ens estan venent que les coses van b\u00e9 o \u00e9s veritat que l\u2019economia millora?<\/strong>
\nEn l\u2019\u00e0mbit macroecon\u00f2mic hi ha un escenari que sembla bo, per\u00f2 diem que en un termini de temps curt o mitj\u00e0 hi haur\u00e0 una recuperaci\u00f3. Despr\u00e9s, hi ha l\u2019empresa petita i mitjana, la nostra, que dep\u00e8n de l\u2019economia real i que es mou en relaci\u00f3 al consum. Si no gastem diners, les empreses no facturen, les botigues no venen i, per tant, diem que hi ha una paralitzaci\u00f3 econ\u00f2mica.<\/p>\n

\n

\u201cLa gran neteja ja s\u2019ha fet. Ara hem d\u2019anar amb compte perqu\u00e8 els mercats financers es poden posar nerviosos i demanar-nos m\u00e9s interessos pel deute que tenim pendent\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Quin \u00e9s el matal\u00e0s que necessiten les pimes<\/em>?<\/strong>
\nParlem d\u2019un sector de l\u2019economia espanyola que representaria un 90% de pr\u00e0cticament tot. A hores d\u2019ara, aquestes empreses es troben en una situaci\u00f3 de manca de demanda perqu\u00e8 hi ha un problema de falta de consum. No hem mirat cap a l\u2019exterior ni hem tingut una vesant d\u2019internacionalitzaci\u00f3 dels productes i aix\u00f2 ens est\u00e0 passant factura. Hi ha un tema clau: les empreses necessiten finan\u00e7ament. Crec que el sector p\u00fablic hauria d\u2019entrar en acci\u00f3 per intentar ajudar aquestes empreses sense posar-los tantes traves.<\/p>\n

El que m\u2019est\u00e0 dient \u00e9s que el pa\u00eds pateix la s\u00edndrome de la inflaci\u00f3 legislativa?<\/strong>
\nS\u00ed. A dia d\u2019avui hi ha 120.000 lleis vigents a Espanya; aix\u00f2 vol dir que estem en un pa\u00eds on nom\u00e9s es preocupen de legislar, legislar i legislar. Cada divendres s\u2019aprova una nova disposici\u00f3 per part del Govern central, i per part de les Comunitats Aut\u00f2nomes tamb\u00e9 s\u2019estan aprovant coses sempre. La pressi\u00f3 fiscal i legislativa ens est\u00e0 matant d\u2019una manera molt cruel. I al final, l\u2019objectiu sempre \u00e9s el mateix: sancionar, sancionar i sancionar, i fer la vida impossible a la gent, al ciutad\u00e0, l\u2019empresa, la ind\u00fastria i el comer\u00e7. D\u2019altra banda, hem creat una ind\u00fastria pol\u00edtica que \u00e9s exagerada. El que no podem \u00e9s tenir-ne tanta. L\u2019any 1995, la despesa p\u00fablica total d\u2019Espanya era de 190.000 milions d\u2019euros i l\u2019any 2013 ha estat de 458.000 milions d\u2019euros, \u00e9s a dir que tenim una estructura que s\u2019ha anat fent pesada i succionant els recursos del sector privat cap el sector p\u00fablic.<\/p>\n

\n

\u201cHem creat una ind\u00fastria pol\u00edtica que \u00e9s exagerada. (…) L\u2019any 1995, la despesa p\u00fablica total d\u2019Espanya era de 190.000 milions d\u2019euros i l\u2019any 2013, de 458.000 milions d\u2019euros\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

I el sistema financer espanyol pot respirar tranquil? Est\u00e0 sanejat?<\/strong>
\nCrec que hi ha hagut anys molt dif\u00edcils, como el 2011 i 2012, per\u00f2 tamb\u00e9 crec que s\u2019han volgut cobrir les espatlles per evitar m\u00e9s ensurts. Sembla ser que la gran neteja ja s\u2019ha fet. Ara hem d\u2019anar amb compte perqu\u00e8 els mercats financers es poden posar nerviosos i demanarnos m\u00e9s interessos pel deute que tenim pendent; i aleshores la prima de risc es dispararia i ja l\u2019haur\u00edem espifiada.<\/p>\n

Tothom parla de la bombolla immobili\u00e0ria. Hi ha altres bombolles, com la del futbol, que ens podrien esclatar a les mans?<\/strong>
\nS\u00ed, crec que quant a la bombolla del futbol, el pitjor ja ha anat esclatant, perqu\u00e8 hem de tenir present que s\u2019han<\/p>\n\n\n\n\n\n\n
\n
Espa\u00f1a se escribe con E de Endeudamiento<\/h5>\n<\/td>\n
<\/td>\nprodu\u00eft 25 concursos de creditors a tot Europa en els \u00faltims anys. Veig que hi ha hagut una disminuci\u00f3 del deute, fonamentalment perqu\u00e8 molts clubs han renegociat el seu deute, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha hagut clubs que han fet un proc\u00e9s de millora dels seus comptes, com ara el Bar\u00e7a i el Vila-real. El deute dels clubs de primera divisi\u00f3 estaria al voltant dels 3.300 milions d\u2019euros i crec que aix\u00f2 demostra que hi ha un proc\u00e9s de reducci\u00f3 del deute. Els clubs no es poden permetre pagar les fortunes que s\u2019estaven pagant aquests \u00faltims anys. S\u2019han d\u2019ajustar les despeses als ingressos que tenen.<\/p>\n

Arribem al final del partit. L\u2019any 2007 vost\u00e8 preveia que passar\u00edem de menjar llagostes a sardines. Tornarem al men\u00fa anterior?<\/strong>
\nS\u00ed, senyor. M\u2019alegro que vost\u00e8 lleg\u00eds aix\u00f2, perqu\u00e8 ni els meus amics em feien cas aleshores. La llagosta quedar\u00e0 per alguna ocasi\u00f3 molt puntual i la sardineta l\u2019haur\u00edem de tenir damunt la taula pel que pugui passar. En definitiva, s\u00f3c optimista, per\u00f2 vull tocar de peus a terra, fonamentalment hem de tenir una visi\u00f3 molt clara de la realitat. Crec que aquells anys no tornaran i que hem de canviar el model econ\u00f2mic d\u2019Espanya.<\/td>\n<\/tr>\n

\"Espa\u00f1a<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Jos\u00e9 Mar\u00eda Gay de Li\u00e9bana<\/td>\n<\/tr>\n
472 p\u00e0gines
\nISBN: 978-84-234-1297-6
\nDeusto Ediciones<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Company inseparable dels gr\u00e0fics i conegut per molta gent com l\u2019economista indignat<\/em>, Jos\u00e9 Mar\u00eda Gay de Li\u00e9bana \u00e9s capa\u00e7 de reclamar que s\u2019aprimi l\u2019estructura del sistema pol\u00edtic o que els futbolistes d\u2019elit es retallin el sou a favor d\u2019una economia que ens faci tocar de peus a terra a tots.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1171,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[11,38],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1169"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1169"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1169\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1171"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1169"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1169"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1169"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}