\nFoto: Instituto Clima e Sociedade<\/span><\/p>\n
\n
Fins a quin punt \u00e9s possible una economia i societat en equilibri amb el planeta? L\u2019acord de Paris contra el canvi clim\u00e0tic ja reconeixia que els pa\u00efsos m\u00e9s pobres necessitaran m\u00e9s temps i ajudes econ\u00f2miques per assolir els nivells m\u00e0xims d\u2019emissions establerts…<\/span> Una oportunitat amb unes xifres, com a m\u00ednim, interessants. L’informe de Greenpeace Espanya, La recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica amb renovables<\/em>, sost\u00e9 que \u201cun model basat majorit\u00e0riament en energies renovables i estalvi energ\u00e8tic crearia m\u00e9s de tres milions de llocs de treball a l’Estat Espanyol, incrementaria en dos punts anuals el PIB i disminuiria la factura energ\u00e8tica en un 34% respecte a l\u2019any 2012, tot aix\u00f2 per a l’any 2030.\u201d Quins interessos s\u2019amaguen darrere del model energ\u00e8tic actual?<\/span> I creu que el m\u00f3n de l\u2019empresa ha pres consci\u00e8ncia ja de la seva responsabilitat en aquest sentit?<\/span> Quins sectors encara han de fer \u201cels deures\u201d?<\/span> Quins s\u00f3n els exemples de bones pr\u00e0ctiques a seguir?<\/span> Parlant de consumidors, vost\u00e8s estan en contra que se signin els acords comercials TTIP i CETA, entre la UE i els EUA i la UE i Canad\u00e0, respectivament, ja que afirmen que amb aquests pactes es posen els interessos de les grans corporacions per davant dels de la ciutadania. Per\u00f2 en un m\u00f3n globalitzat, \u00e9s possible apostar nom\u00e9s pel comer\u00e7 local i\/o de proximitat?<\/span> Per acabar amb una mica d\u2019optimisme, acabem de con\u00e8ixer la noticia que la capa d\u2019oz\u00f3 podria estar-se recuperant gr\u00e0cies a la prohibici\u00f3 dels gasos CFC. \u00c9s aquest un exemple de cooperaci\u00f3 global sostenible? <\/span> Fer front al canvi clim\u00e0tic possiblement sigui el repte m\u00e9s urgent i important al qual s\u2019hagi enfrontat mai la humanitat. En parlem amb la presidenta de Greenpeace Internacional, Ana Toni. Text: Emma Bouisset Foto: Instituto Clima e Sociedade Fins a quin punt \u00e9s possible una economia i societat en equilibri amb el planeta? L\u2019acord de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":12540,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10820,10821,10822,12,33,30],"tags":[4829,485,826,1576,4826,4827,4828],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12538"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12538"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12538\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46259,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12538\/revisions\/46259"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12540"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12538"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12538"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12538"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nDeixi\u2019m comen\u00e7ar per dir-li que tant pa\u00efsos desenvolupats com pa\u00efsos en vies de desenvolupament no podem perdre m\u00e9s temps. Hem d\u2019adaptar-nos al nou escenari i assegurar-nos que les nostres societats i economies reajusten la manera com pensem i fem les coses per tal d’emetre menys carboni. I en alguns pa\u00efsos en desenvolupament, com ara el meu, Brasil, el canvi clim\u00e0tic ha de ser percebut com una oportunitat per debatre sobre el nostre model de desenvolupament.<\/p>\n\n
\u201cNo podem perdre m\u00e9s temps\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n
\nEl principal fre a l\u2019hora de canviar en aquest moment \u00e9s la relaci\u00f3 de poder en l’economia existent entre els actors forts (energies f\u00f2ssils) i els d\u00e8bils (energies renovables). \u00c9s un problema pol\u00edtic, no una q\u00fcesti\u00f3 tecnol\u00f2gica o relacionada amb el fet que l’energia no estigui disponible o que se\u2019n desconegui el problema. Per tant, hem d\u2019aconseguir conv\u00e8ncer els actors m\u00e9s poderosos perqu\u00e8 ens ajudin a realitzar el canvi i assegurar-nos que els actors m\u00e9s d\u00e8bils tamb\u00e9 tinguin veu en la pol\u00edtica.<\/p>\n
\nCrec que el m\u00f3n empresarial ent\u00e9n perfectament que el futur passa per una economia baixa en carboni. Per\u00f2 com tota comunitat de negocis, intenten allargar al m\u00e0xim la vida \u00fatil de les seves inversions ja existents. El problema \u00e9s que no tenim temps com a planeta. Cal que les legislacions accelerin aquest proc\u00e9s i que la comunitat de negocis se\u2019n faci responsable.<\/p>\n
\nCrec que, en general, tothom hi est\u00e0 treballant, per\u00f2 a alguns sectors com el de l’acer o el ciment els costa m\u00e9s. I alguns pa\u00efsos, com ara l\u2019\u00cdndia o la Xina, si b\u00e9 estan investint fortament en renovables, alhora, tamb\u00e9 inverteixen en carb\u00f3 aprofitant aquesta escletxa. Per aix\u00f2 vull recalcar la import\u00e0ncia que tenen els consumidors. Perqu\u00e8 el mercat respon a la legislaci\u00f3 que imposen els governs, per\u00f2 els consumidors hi juguen un rol capital i hem d\u2019aconseguir que es facin escoltar.<\/p>\n\n
“La globalitzaci\u00f3 ha aportat coses bones, \u00e9s clar, per\u00f2 \u00e9s obvi que tamb\u00e9 ha causat enormes desigualtats”<\/h2>\n<\/blockquote>\n
\nNo conec exemples a Espanya, per\u00f2 s\u00e9 d\u2019algunes empreses a Alemanya o aqu\u00ed, al Brasil, que han ent\u00e8s que apostar per la sostenibilitat i les renovables les situa per davant dels seus competidors. Per exemple, en el cas del Brasil, la ind\u00fastria cosm\u00e8tica ja ho est\u00e0 fent. Nike est\u00e0 impulsant l\u2019economia circular, Unilever t\u00e9 pol\u00edtiques de sostenibilitat i diverses empreses del sector de les TIC nom\u00e9s utilitzen fonts d\u2019energia renovables . Per tant, s\u00ed, tenim exemples. Per\u00f2 no s\u00f3n suficients. El canvi ha de ser global. I \u00e9s per aix\u00f2 que torno a invocar el paper dels consumidors en aquest sentit: s\u00f3n la clau per emp\u00e8nyer les empres cap al canvi.<\/p>\n
\nLa globalitzaci\u00f3 ha aportat coses bones, \u00e9s clar, per\u00f2 \u00e9s obvi que tamb\u00e9 ha causat enormes desigualtats, i deixi\u2019m dir-li que el que acaba de passar amb el Brexit crec que \u00e9s, precisament, un s\u00edmbol emocional d’aix\u00f2 \u00faltim. Aix\u00ed, crec que aquesta mena d\u2019acords en qu\u00e8 es desincentiva que la gent consumeixi localment tenen conseq\u00fc\u00e8ncies. I \u00e9s que, en minvar la capacitat dels consumidors davant les multinacionals, les quals tenen, a m\u00e9s, tant de poder com els pa\u00efsos, la gent perd for\u00e7a per exigir lleis a favor del medi ambient i dels drets humans. I no pot ser que sigui el mercat qui decideixi aquesta mena de lleis. \u00c9s responsabilitat de la gent, dels estats. Per aix\u00f2, qualsevol acord que ho debiliti ser\u00e0, \u00f2bviament, molt perill\u00f3s.<\/p>\n
\nAbsolutament. Crec que mostra la import\u00e0ncia de la cooperaci\u00f3 mundial en la lluita per un b\u00e9 com\u00fa. Per\u00f2 el gran problema amb el canvi clim\u00e0tic \u00e9s de temps. No \u00e9s un tema d\u2019optimisme o de pessimisme; necessitem reajustar el sistema amb uns intervals molt m\u00e9s curts del que mai ho hem fet. Tot i aix\u00ed, s\u00f3c optimista. Quan Internet va arribar, b\u00e9 va canviar el m\u00f3n sencer, tamb\u00e9 l’economia. I ho va fer en un imp\u00e0s molt r\u00e0pid. Crec que el mateix passar\u00e0 amb l’energia. Per\u00f2 hem d’accelerar el canvi tant com sigui possible i assegurar-nos que seguim en aquesta direcci\u00f3. Perqu\u00e8, com ha assenyalat Kumi Naidoo moltes vegades, el planeta seguir\u00e0. Aqu\u00ed parlem de la superviv\u00e8ncia de la humanitat. Lluitem, doncs, per ella.<\/p>\n![\"transgenicos\"](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/transgenicos.png\")
El passat mes de juny, m\u00e9s d\u2019un centenar de Premis Nobel van signar una carta on demanaven a Greenpeace, les Nacions Unides i els governs d\u2019arreu del m\u00f3n abandonar la campanya contra els organismes modificats gen\u00e8ticament en general ja que, afirmaven els signants, s\u00f3n segurs i respectuosos amb el medi ambient, a banda que poden ajudar a reduir el nombre de v\u00edctimes associades a un d\u00e8ficit de vitamina A, sobretot a poblacions d\u2019\u00c0frica i del Sud-est Asi\u00e0tic. Qu\u00e8 hi tenen a dir des de l\u2019ONG internacional? \u201cQuan vam comen\u00e7ar a parlar del canvi clim\u00e0tic fa uns 30 anys tamb\u00e9 ens van titllar d\u2019exagerats i, per desgr\u00e0cia, ten\u00edem ra\u00f3\u201d, respon la presidenta de Greenpeace Internacional, Ana Toni. I afegeix: \u201cCrec que en el cas dels transg\u00e8nics passar\u00e0 el mateix. Ara encara som a temps de prevenir els problemes abans no escapin al nostre control. Per aix\u00f2, la nostra resposta \u00e9s: \u2018Titlleu-nos de llun\u00e0tics, si ho voleu, per\u00f2 deixeu-nos treballar i d\u2019aqu\u00ed a 30 anys, ja veurem qui estava exagerant\u2019.\u201d<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"