XAVIER TORRENS.<\/a> Professor de Ci\u00e8ncia Pol\u00edtica a la UB i soci\u00f2leg.<\/p>\n <\/p>\n
\n <\/p>\n
Sovint la gent creu que l\u2019educaci\u00f3 milloraria<\/span> amb una nova llei d\u2019educaci\u00f3, amb m\u00e9s anys d\u2019escolaritzaci\u00f3 obligat\u00f2ria, m\u00e9s hores a l\u2019escola (la famosa sisena hora, per exemple), apujant el sou als mestres i professorat, fent repetir el curs als alumnes suspesos, posant m\u00e9s deures extraescolars i, sobretot, augmentant la despesa p\u00fablica en educaci\u00f3. Aix\u00f2 s\u2019ho creuen fil per randa for\u00e7a ciutadans i, fins i tot, pol\u00edtics i t\u00e8cnics avesats a la gesti\u00f3 educativa. El sentit com\u00fa els duu a pensar que s\u00f3n mesures que farien millorar l\u2019ensenyament. Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s pressuposar que si incrementem hores, sous, deures o pressupost resoldrem el problema. I no \u00e9s aix\u00ed.
\nLa soluci\u00f3, que no ser\u00e0 \u00f2ptima per\u00f2 que pot esdevenir satisfact\u00f2ria, \u00e9s dissenyar racionalment un nou model educatiu, sabent les limitacions que tenim d\u2019entrada. I els referents educatius s\u00f3n prou coneguts: Finl\u00e0ndia quant a la prim\u00e0ria i la secund\u00e0ria; Alemanya per als cicles formatius; i els EUA, Israel i Canad\u00e0 per a la universitat.<\/p>\nIncrementar recursos, s\u00ed o no?<\/span>
\nEls recursos s\u00f3n all\u00f2 m\u00e9s important? Durant els anys del creixement econ\u00f2mic, Catalunya va augmentar els diners p\u00fablics adre\u00e7ats a l\u2019ensenyament. Doncs b\u00e9, tenim els mateixos resultats dolents durant la d\u00e8cada de la crisi econ\u00f2mica (2007-2017) que en els anys de les vaques grosses. M\u00e9s o menys diners no \u00e9s el criteri. Per qu\u00e8? Per una ra\u00f3 ben senzilla per\u00f2 que sovint passa inadvertida: si el model educatiu \u00e9s regular, m\u00e9s diners no faran m\u00e9s bo el sistema educatiu.\u00a0S\u00f3c ferm partidari d\u2019augmentar els recursos. Malgrat aix\u00f2, invertir m\u00e9s diners p\u00fablics en un model educatiu que no d\u00f3na gaire bon resultat, \u00e9s malbaratar diners en un model que fa figa. La millora de deb\u00f2 de l\u2019educaci\u00f3 \u00e9s una altra cosa. Vegem-ho.<\/p>\n\nAdoptar Finl\u00e0ndia i adaptar a Catalunya cal que sigui el mantra educatiu de totes les persones que ens estimem l\u2019educaci\u00f3. Referents clars: Finl\u00e0ndia per a la prim\u00e0ria i la secund\u00e0ria; Alemanya per als cicles formatius; Estats Units, Israel i Canad\u00e0 per a la universitat<\/h2>\n<\/blockquote>\n
Massa lleis![\"classes-magistrals\"](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/Classes-magistrals.png\")
\n<\/span>
\nA Espanya s\u2019ha dut a terme el model d\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica tradicional en mat\u00e8ria educativa. L\u2019\u00e8mfasi s\u2019ha posat a redactar lleis noves pensant que es canviaria la realitat educativa. Hi ha hagut fins a nou lleis d\u2019educaci\u00f3 en els gaireb\u00e9 darrers 40 anys de democr\u00e0cia: LGE, 1970; LOECE, 1980; LODE, 1985; LOGSE, 1990; LOPEG, 1995; LOCFP, 2002; LOCE, 2002; LOE, 2006, i la vigent, LOMCE, 2013. Una llei aprovada, com a mitjana, cada quatre anys i escaig. I aix\u00f2 \u00e9s una insensatesa per dues raons.
\nEn primer lloc, perqu\u00e8 totes les lleis d\u2019educaci\u00f3 han donat gaireb\u00e9 els mateixos resultats mediocres, segons l\u2019Informe PISA. Per tant, la llei no \u00e9s all\u00f2 fonamental que influeix en els resultats educatius. L\u2019eix substancial \u00e9s la pr\u00f2pia pol\u00edtica p\u00fablica que es desenvolupa tot just despr\u00e9s de la llei; juntament amb l\u2019estructura del sistema educatiu, all\u00f2 que t\u00e9 impacte social s\u00f3n els programes i els projectes educatius.
\nEn segon lloc, perqu\u00e8 (com passa a Finl\u00e0ndia) s\u2019hauria d\u2019elaborar una llei consensuada pel Govern i l\u2019oposici\u00f3 parlament\u00e0ria per a qu\u00e8 la llei perdur\u00e9s m\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada. Aix\u00f2 \u00e9s el que es va assolir amb la Llei d\u2019Educaci\u00f3 de Catalunya, aprovada el 2009, amb el suport del Govern i bona part de l\u2019oposici\u00f3. No hem de perdre el temps canviant la llei d\u2019educaci\u00f3, sin\u00f3 trencant-nos el cap dissenyant programes i projectes educatius amb excel\u00b7l\u00e8ncia, equitat i efic\u00e0cia. \u00c9s la nova gesti\u00f3 p\u00fablica aplicada a l\u2019ensenyament la que posa sobre la taula l\u2019\u00e8xit educatiu i els bons resultats.<\/p>\n\nA Finl\u00e0ndia tenen menys anys d\u2019escolaritzaci\u00f3 que Catalunya, menys hores de classe i temps de deures extraescolars, menys salari per als professors, no hi ha repetici\u00f3 del curs i, en contrast, obtenen millors resultats educatius<\/h2>\n<\/blockquote>\n
Posar deures i repetir curs<\/span>
\nPosar deures per a casa o fer activitats extraescolars no \u00e9s la panacea. All\u00f2 creador \u00e9s fer els deures a l\u2019aula, els exercicis pr\u00e0ctics a la classe, els estudis de cas al centre d\u2019ensenyament. Fixem-nos-hi: mentre que M\u00e8xic fa 5,2 hores de deures extraescolars i Espanya en fa 6,5, Finl\u00e0ndia aposta per les 2,8 hores i Corea del Sud per les 2,9 hores. M\u00e8xic \u00e9s el pitjor pa\u00eds de l\u2019OCDE i Espanya va for\u00e7a endarrerida mentre que els pa\u00efsos m\u00e9s avan\u00e7ats en mat\u00e8ria d\u2019educaci\u00f3 fan menys deures a casa i m\u00e9s deures a l\u2019aula.
\nA Finl\u00e0ndia no es fa la repetici\u00f3 del curs perqu\u00e8 se sap prou b\u00e9 que aix\u00f2 produeix l\u2019estigmatitzaci\u00f3 de l\u2019alumne, rebaixa la seva autoestima i el desmoralitza. A m\u00e9s de ser cost\u00f3s pel sistema educatiu, no resol el problema. Si un estudiant va endarrerit en l\u2019aprenentatge, el cam\u00ed \u00e9s la motivaci\u00f3, que el dur\u00e0 a un major esfor\u00e7. No li donem m\u00e9s voltes. A Finl\u00e0ndia fins a la d\u00e8cada dels 50 es feia repetir curs i s\u2019obtenien pitjors resultats. A m\u00e9s, la repetici\u00f3 fa mal a l\u2019equitat, doncs les dades mostren que es fa repetir m\u00e9s a les minories culturals i immigrants, les dones i les persones de baix nivell socioecon\u00f2mic.<\/p>\n![\"comprensio-lectora\"](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/Comprensi\u00f3-lectora.png\")
<\/p>\n
L\u00edders en hores i anys <\/span>
\nObligar a molts anys d\u2019escolaritzaci\u00f3 o a fer m\u00e9s hores de classe di\u00e0ries no resol tampoc el problema educatiu. Anys i panys d\u2019anar a l\u2019escola \u00e9s all\u00f2 que fem a l\u2019Argentina, Espanya i M\u00e8xic, pa\u00efsos que lideren tamb\u00e9 en hores de classe. Corea del Sud i Finl\u00e0ndia, en canvi, s\u2019ubiquen a la franja baixa d\u2019hores de classe, per sota de la mitjana de la UE i de l\u2019OCDE. En d\u2019altres paraules, els pa\u00efsos amb excel\u00b7l\u00e8ncia educativa imparteixen menys hores de classe que els pa\u00efsos amb resultats regulars o dolents. Perqu\u00e8 all\u00f2 important no \u00e9s la quantitat sin\u00f3 la qualitat.\u00a0Hi ha qui creu que pagar millor els mestres milloraria l\u2019ensenyament. Apujar el sou del professorat no fa millorar la seva capacitat docent. All\u00f2 que s\u00ed \u00e9s un est\u00edmul \u00e9s el que es coneix com a salari ps\u00edquic: el reconeixement p\u00fablic (social i institucional) de la feina de mestre i professor. El prestigi social s\u00ed que \u00e9s una font de motivaci\u00f3 pels que som educadors.<\/p>\nLa selecci\u00f3 del professorat<\/span>
\nPer\u00f2 la variable crucial, la clau per a canviar el model d\u2019ensenyament \u00e9s la selecci\u00f3 d\u2019un professorat excel\u00b7lent. Aix\u00f2 es podria fer amb la preselecci\u00f3 d\u2019estudiants amb un alt nivell educatiu i cultural, tant pel Grau d\u2019Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria, com pel M\u00e0ster en Formaci\u00f3 del Professorat. Posem el dit a la llaga: com volem que un mestre que, quan era estudiant de magisteri treia un suficient a les seves qualificacions, faci que el seu alumnat sigui notable o excel\u00b7lent? No \u00e9s gaire factible. Ens cal, de forma progressiva, seleccionar els millors estudiants com ja es fa a les facultats de medicina i, per aix\u00f2, disposem d\u2019un dels millors sistemes de salut del m\u00f3n.<\/p>\n<\/h2>\n
<\/p>\n
\nLa clau per canviar el model d\u2019ensenyament \u00e9s la selecci\u00f3 d\u2019un professorat excel\u00b7lent. Aix\u00f2 es fa amb la preselecci\u00f3 d\u2019estudiants amb un alt nivell educatiu i cultural pel Grau d\u2019Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria i pel M\u00e0ster en Formaci\u00f3 del Professorat<\/h2>\n<\/blockquote>\n
Llegir llibres \u00e9s clau<\/span>
\nFinalment, cal afegir que la lectura \u00e9s la base de qualsevol pa\u00eds que vulgui ser innovador en \u00e0mbits professionals diferents i en diverses esferes productives i econ\u00f2miques. Bona part de la transmissi\u00f3 de coneixements al nostre pa\u00eds es fa mitjan\u00e7ant l\u2019ensenyament oral i la cultura audiovisual. Aix\u00f2 \u00e9s una errada estructural. El sistema educatiu de pa\u00efsos com Finl\u00e0ndia i Israel acaba donant un gruix m\u00e9s nombr\u00f3s de persones creatives i competents perqu\u00e8 t\u00e9 com a base principal l\u2019aprenentatge des dels llibres i la cultura lectoescriptura.
\nPer tant, el full de ruta f\u00f3ra extraordinari si, des de primer de prim\u00e0ria els nens i les nenes llegissin (almenys) una hora di\u00e0ria a l\u2019aula fins a arribar al final de l\u2019escolaritzaci\u00f3 obligat\u00f2ria i, fins i tot, for\u00e7a millor, fins a assolir els 18 anys. Amb una hora di\u00e0ria des dels sis fins als 18 anys tindr\u00edem una formaci\u00f3 molt diferent a l\u2019actual. Els llibres s\u00f3n la clau de volta.<\/p>\n![\"nova-gestio-publica-educativa\"](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/Nova-gesti\u00f3-p\u00fablica-educativa.png\")
<\/p>\n
\nLa lectura de llibres \u00e9s la \u2018f\u00f3rmula m\u00e0gica\u2019 que fa que pa\u00efsos petits com Finl\u00e0ndia i Israel siguin creatius, innovadors i avan\u00e7ats. La lectura cal fer-la a dojo i incentivar-la a tort i a dret des de primer de prim\u00e0ria i fins la universitat, sense parar ni un dia<\/h2>\n<\/blockquote>\n
Adoptar i adaptar
\n<\/span>Per tot plegat, l\u2019\u00e8xit educatiu catal\u00e0 dep\u00e8n de copsar els grans trets del model finland\u00e8s i adaptar-los a la realitat catalana. El Parlament de Catalunya va fer una llei de consens el 2009 i no cal tocar-la. Cal dissenyar noves pol\u00edtiques p\u00fabliques que implementin plans d\u2019aprenentatge i projectes educatius efica\u00e7os, impulsors de bons resultats educatius.\u00a0El Departament d\u2019Ensenyament s\u2019escarrassa a anar envers aquest nou model. Hi ha alguns sectors educatius que, incomprensiblement, el critiquen i s\u2019hi oposen. \u00c9s un error de pol\u00edtica educativa comparada. M\u00e9s aviat, fins i tot, caldria que el Departament d\u2019Ensenyament s\u2019endins\u00e9s encara amb m\u00e9s \u00edmpetu en aquest nou model que adopta Finl\u00e0ndia i que es vol adoptar a Catalunya.\u00a0El canvi de model educatiu pot garantir uns bons resultats educatius, \u00e9s a dir, donar pas a la primera generaci\u00f3 amb un h\u00e0bit lector superior, uns coneixements m\u00e9s cr\u00edtics, unes compet\u00e8ncies m\u00e9s desenvolupades per a l\u2019autorealitzaci\u00f3 personal i unes millors habilitats per a la cohesi\u00f3 i conviv\u00e8ncia social.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Catalunya t\u00e9 una educaci\u00f3 bona en relaci\u00f3 amb la resta de l\u2019estat espanyol, per\u00f2 endarrerida en refer\u00e8ncia als pa\u00efsos avan\u00e7ats com Finl\u00e0ndia, Holanda o Canad\u00e0. Per aix\u00f2 cal el disseny i la implementaci\u00f3 d\u2019un nou model d\u2019ensenyament que combini les dues grans \u2018e\u2019 de l\u2019educaci\u00f3: l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia i l\u2019equitat. XAVIER TORRENS. Professor de Ci\u00e8ncia Pol\u00edtica a […]<\/p>\n","protected":false},"author":16,"featured_media":12674,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[9,10847,10816,24],"tags":[364,2264,2846,3260,4864,4865,4866],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12648"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/16"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12648"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12648\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":48180,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12648\/revisions\/48180"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12674"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12648"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12648"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12648"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"mon-empresarial-005-xavier-torrens\"](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/mon-empresarial-005-xavier-torrens.png\")
Catalunya t\u00e9 una educaci\u00f3 bona en relaci\u00f3 amb la resta de l\u2019estat espanyol, per\u00f2 endarrerida en refer\u00e8ncia als pa\u00efsos avan\u00e7ats com Finl\u00e0ndia, Holanda o Canad\u00e0. Per aix\u00f2 cal el disseny i la implementaci\u00f3 d\u2019un nou model d\u2019ensenyament que combini les dues grans \u2018e\u2019 de l\u2019educaci\u00f3: l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia i l\u2019equitat.<\/h4>\n