{"id":12677,"date":"2016-11-03T13:00:52","date_gmt":"2016-11-03T12:00:52","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=12677"},"modified":"2025-09-25T10:24:14","modified_gmt":"2025-09-25T08:24:14","slug":"la-salut-financera-de-leconomia-global","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2016\/11\/03\/la-salut-financera-de-leconomia-global\/","title":{"rendered":"La salut financera<\/span> de l’economia global"},"content":{"rendered":"

\"mon-empresarial-005-joan-tugores\"El paper dels factors financers en la g\u00e8nesi de la crisi des del 2008\u00a0converteix en cabdal la resposta a la pregunta sobre si s\u2019ha aconseguit restablir l\u2019estabilitat financera global. Recentment reapareixen dubtes que reediten temors i impedeixen qualsevol complaen\u00e7a.<\/h4>\n

Joan Tugores Ques. <\/span>Catedr\u00e0tic d’Economia de la UB.<\/h4>\n
\n

L\u2019edici\u00f3 de primavera del 2016<\/span> de l\u2019Informe sobre Estabilitat Financera Global<\/em> de l\u2019FMI constatava l\u2019increment dels riscos, percepcions de fragilitats i incerteses al sistema financer global. A les economies avan\u00e7ades reapareixien dubtes sobre la pretesa recuperaci\u00f3 de la solidesa de les entitats financeres, al temps que els problemes en algunes importants economies emergents i en desenvolupament feien aflorar les febleses en unes dimensions com les financeres en qu\u00e8 aquestes economies no havien progressat tant com en industrialitzaci\u00f3 o exportacions. Per la seva part, des del 2013, l\u2019OCDE inclou als seus peri\u00f2dics Informes de Perspectives Semestrals<\/em> el seguiment d\u2019uns \u00edndexs de \u201cvulnerabilitats financeres\u201d, tota una declaraci\u00f3 de principis d\u2019uns vessants que requereixen una monitoritzaci\u00f3<\/em> m\u00e9s estricta.
\n\"salud-financiera\"Un vell principi econ\u00f2mic \u2013i de sentit com\u00fa\u2013 ens diu que per superar una situaci\u00f3 delicada de manera solvent cal eradicar les febleses de fons que van donar lloc als problemes. Si hi ha consens que els factors financers m\u00e9s importants a la crisi que esclata l\u2019any 2008 van tornar a ser \u2013com ja havia document en 1933 Irving Fisher com a tret general de les crisis financeres greus\u2013 la combinaci\u00f3 d\u2019excessos en el cr\u00e8dits per part de les entitats financeres i el correlatiu sobreendeutament<\/em> per part d\u2019empreses i fam\u00edlies, amb els seus negatius impactes sobre la salut financera dels actors econ\u00f2mics, incloses les entitats financeres, caldria avaluar si aix\u00f2 s\u2019ha corregit substancialment. Des del 2009 hem sentit a parlar de les exig\u00e8ncies de desendeutament, de la necessitat de restablir la solv\u00e8ncia de les institucions financeres \u2013sovint amb aportacions de recursos p\u00fablics que han generat pol\u00e8miques sociopol\u00edtiques\u2013 i, en resum, del retorn a una situaci\u00f3 de normalitat financera. Semblava, fins i tot, haver-se arribat a una certa m\u00ednima complaen\u00e7a respecte d\u2019aix\u00f2 que suggeria que el sistema financer estava en condicions de reprendre la seva tasca de canalitzar l\u2019estalvi envers les inversions productives despr\u00e9s d\u2019uns anys de \u201ctancament de l\u2019aixeta del cr\u00e8dit\u201d. Per\u00f2 les crues realitats d\u2019un creixement m\u00e9s baix del que s\u2019esperava \u2013un creixement massa lent durant massa temps<\/em>, en l\u2019expressiva formulaci\u00f3 de l\u2019FMI\u2013 han portat a difuminar els components artificials d\u2019un prematur optimisme: no podia tornar a funcionar el que va passar abans de la crisi quan una \u201cpujada de la marea\u201d en termes de bonan\u00e7a econ\u00f2mica va tapar les vergonyes, sin\u00f3 que, al contrari, la feblesa de la recuperaci\u00f3 obligava a garantir que els ajustos cap a una m\u00e9s gran solidesa eren realment seriosos.<\/p>\n

\n

Des del 2009 hem sentit a parlar de les exig\u00e8ncies de desendeutament, de la necessitat de restablir la solv\u00e8ncia de les institucions financeres \u2013sovint amb aportacions de recursos p\u00fablics que han generat pol\u00e8miques sociopol\u00edtiques\u2013 i, en resum, del retorn a una situaci\u00f3 de normalitat financera. Per\u00f2 les crues realitats d\u2019un creixement m\u00e9s baix del que s\u2019esperava han portat a difuminar els components artificials d\u2019un prematur optimisme<\/h2>\n<\/blockquote>\n

I aix\u00f2 no s\u2019estava aconseguint. Com mostra la figura 1<\/strong>, la ralentitzaci\u00f3 del creixement l\u2019any 2016 feia aflorar el llegat negatiu dels forats als balan\u00e7os de les entitats financeres en termes de \u2013entre d\u2019altres indicadors\u2013 cr\u00e8dits impagats que continuaven essent un llast per a la solv\u00e8ncia d\u2019algunes entitats financeres. La figura \u00e9s un dels indicadors triats per l\u2019FMI per evidenciar la correlaci\u00f3 entre el pes del cr\u00e8dits impagats (non performing exposures)<\/em> i la valoraci\u00f3 de les entitats financeres. El llegat de la crisi no semblava, doncs, superat pr\u00e0cticament vuit anys despr\u00e9s del seu esclat sin\u00f3 que, m\u00e9s aviat, reapareixien els deures pendents respecte d\u2019aix\u00f2.<\/p>\n

\"figura-1\"<\/p>\n

I a les economies emergents?<\/span>
\nNo es tracta nom\u00e9s d\u2019un tema de solv\u00e8ncia financera sin\u00f3 que, en paral\u00b7lel, guanyaven pes -i sovint acritud\u2013 els debats sociopol\u00edtics sobre l\u2019efectivitat dels ajustos\/rescats p\u00fablics a algunes entitats i sobre a qui estaven beneficiant realment les reformes regulat\u00f2ries als sistemes financers occidentals: als poderosos lobbys implicats m\u00e9s que no pas al conjunt de la ciutadania? L\u2019estrat\u00e8gia de posar peda\u00e7os mostrava les seves grans limitacions i calien reformes serioses i profundes. Alguns enyoraven les mesures m\u00e9s atrevides de l\u2019Administraci\u00f3 Roosevelt als Estats Units des del 1933 i constataven el menor rigor i sentit d\u2019inter\u00e8s p\u00fablic de les adoptades els darrers anys…
\nA les economies emergents els debats sobre la salut financera eren encara m\u00e9s grans. En primer lloc, perqu\u00e8 l\u2019acceptaci\u00f3 d\u2019un grau m\u00e9s gran d\u2019obertura o integraci\u00f3 financera havia estat una de les tend\u00e8ncies globals pr\u00e8vies m\u00e9s notables. Indicadors en aquest sentit s\u2019incorporaven al selecte estoc de mesures de pres\u00e8ncia global amb qu\u00e8 els organismes internacionals valoren l\u2019assumpci\u00f3 dels reptes globals. Per\u00f2, en segon lloc, moltes de les economies emergents i en desenvolupament han anat (con)cedint m\u00e9s protagonisme als fluxos financers internacionals amb efectes que semblaven positius inicialment, quan arribaven m\u00e9s capitals i m\u00e9s barats, per\u00f2 les coses semblaven endurir-se m\u00e9s de l\u2019esperat a mesura que les incerteses sobre l\u2019economia global s\u2019accentuaven.
\nPer entendre les dificultats financeres en alguns pa\u00efsos emergents basta combinar dos criteris senzills. D\u2019una banda, que assolir un cert grau de sofisticaci\u00f3 financera \u00e9s, hist\u00f2ricament, m\u00e9s dif\u00edcil que ascendir posicions en exportacions o manufactures. El cas de la Xina \u00e9s el m\u00e9s clar, per\u00f2 no l\u2019\u00fanic. D\u2019altra banda, que les economies en ascens no sempre sembla que han apr\u00e8s\u00a0 les lli\u00e7ons dels errors que hem anant cometent les economies dites avan\u00e7ades en mat\u00e8ria de fragilitats financeres i la forma de gestionar-los. Al cap i a la fi les bombolles, les temptacions per trobar dreceres<\/em> cap a un r\u00e0pid enriquiment \u2013comprant a 100 i venent en pocs temps a 150\u2013, semblen ser consubstancials a la naturalesa humana, per sobre de qualsevol difer\u00e8ncia de grau de desenvolupament o context sociocultural.<\/p>\n

\n

Per entendre les dificultats financeres en alguns pa\u00efsos emergents basta combinar dos criteris senzills. D\u2019una banda, que assolir un cert grau de sofisticaci\u00f3 financera \u00e9s, hist\u00f2ricament, m\u00e9s dif\u00edcil que ascendir posicions en exportacions o manufactures. I, d\u2019altra banda, que les economies en ascens no sempre sembla que han apr\u00e8s les lli\u00e7ons dels errors que hem anant cometent les economies dites avan\u00e7ades en mat\u00e8ria de fragilitats financeres i la forma de gestionar-los. Al cap i a la fi les bombolles semblen ser consubstancials a la naturalesa humana, per sobre de qualsevol difer\u00e8ncia de grau de desenvolupament o context sociocultural<\/h2>\n<\/blockquote>\n

La figura 2<\/strong> mostra, amb dades de l\u2019OCDE, com a partir del 2007 algunes economies emergents haurien pres el relleu de les avan\u00e7ades pel que fa a r\u00e0pids creixements en el cr\u00e8dit absorbit per fam\u00edlies i empreses. De nou, les lli\u00e7ons d\u2019Irving Fisher d\u2019anar en compte amb aquestes din\u00e0miques semblaven ser ignorades. Sobretot a la Xina, un context de r\u00e0pid creixement servia per dissipar recels, per defugir prud\u00e8ncies i donar ales a processos que la Hist\u00f2ria, tossudament, ens diu que acaben en augments de preus dels actius, bombolles que sovint esclaten i efectes socioecon\u00f2mics delicats.<\/p>\n

\"figura-2\"
\nPer la seva banda, la figura 3<\/strong> recull alguns indicadors que fa servir l\u2019FMI per mostrar com la gesti\u00f3 de riscos financers per part de la Xina tamb\u00e9 sembla repetir pautes que haurien d\u2019haver fet saltar senyals d\u2019alarma, abans que els riscos anessin m\u00e9s enll\u00e0 del que pot gestionar fins i tot un pa\u00eds amb el volum de reserves i l\u2019executivitat<\/em> \u2013siguem pol\u00edticament correctes\u2013 per prendre decisions com \u00e9s la Xina.<\/p>\n

\"figura-3\"<\/p>\n

Riscos fora de control: deures pendents<\/span>
\nEns trobem doncs amb m\u00e9s que s\u00edmptomes que els riscos financers a l\u2019economia global no estan tan controlats ni continguts com seria desitjable vuit anys despr\u00e9s de l\u2019esclat de la crisi. Per ser ponderats, cal defugir posicions simplistes extremes, per grates que siguin a molts analistes i comentaristes: un sistema financer obert i fluid \u00e9s un mecanisme cabdal de mobilitzaci\u00f3 de recursos productius i generaci\u00f3 de riquesa que mereix una valoraci\u00f3 positiva. Per\u00f2, precisament per aix\u00f2, en pocs \u00e0mbits com al sistema financer \u00e9s evident que mercats i regulacions s\u00f3n complementaris i no contraposats: uns mercats financers eficients requereixen regulacions de qualitat, que evitin comportaments oportunistes, que garanteixin que els recursos van als projectes i \u00e0mbits amb m\u00e9s potencial de generaci\u00f3 de riquesa, i no als millors \u201cconnectats\u201d. I unes regulacions de qualitat requereixen un marc institucional s\u00f2lid i solvent.<\/p>\n

\n

En pocs \u00e0mbits com al sistema financer \u00e9s evident que mercats i regulacions s\u00f3n complementaris i no contraposats: uns mercats financers eficients requereixen regulacions de qualitat, que evitin comportaments oportunistes, que garanteixin que els recursos van als projectes i \u00e0mbits amb m\u00e9s potencial de generaci\u00f3 de riquesa, i no als millors \u201cconnectats\u201d. I unes regulacions de qualitat requereixen un marc institucional s\u00f2lid i solvent<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Cal recordar sempre que les interaccions entre salut del sistema financer i la del conjunt del sistema econ\u00f2mic s\u00f3n multidireccionals i profundes. \u00c9s cert que una insuficient reconstrucci\u00f3 de la solv\u00e8ncia financera ha estat contribuint a la feblesa de la recuperaci\u00f3, i les responsabilitats respecte dels poderosos lobbys financers no es poden negar. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert, com hem intentat argumentar, que la lenta recuperaci\u00f3, el \u201ccreixement elusiu\u201d de qu\u00e8 parla l\u2019OCDE, ha posat en evid\u00e8ncia les insufici\u00e8ncies greus en les reformes financeres aix\u00ed com la magnitud dels deures pendents<\/em>. \u201cPol\u00edtiques potents per a una normalitzaci\u00f3 amb \u00e8xit\u201d \u00e9s el t\u00edtol triat per l\u2019FMI pel principal cap\u00edtol del seu Informe respecte d\u2019aix\u00f2. F\u00e0cil de dir, dif\u00edcil de fer, pensarem molts. Per\u00f2 tamb\u00e9 cal tenir present que, precisament pel fet que els or\u00edgens financers de la crisi han portat a debats sobre la legitimitat i utilitat socials del sistema financer, les seves principals institucions, i fins i tot els seus principals protagonistes, adquireix ple sentit la pregunta que, provocativament, va llan\u00e7ar a principis d\u2019any el professor de Chicago Luigi Zingales als seu discurs com a president de la American Finance Association: \u201cBeneficien les finances a la societats?\u201d. Potencialment no hi ha dubte que la resposta hauria de ser clarament positiva, per\u00f2 el deteriorament de legitimitat del sistema financer ha fet que moltes persones i grups socials siguin reticents… o m\u00e9s que aix\u00f2. Retornar la responsabilitat al sistema financer, implementar regulacions eficients i assenyades que limitin els efectes colaterals de la naturalesa humana, \u00e9s tamb\u00e9 la forma de retornar tamb\u00e9 la seva utilitat social i redre\u00e7ar la seva legitimitat. Ambd\u00f3s ingredients d\u2019una recuperaci\u00f3 m\u00e9s s\u00f2lida, sostenible i inclusiva de l\u2019economia global. Ens hi juguem molt i el sistema financer ha de deixar de ser un llast i passar a ser un actiu.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El paper dels factors financers en la g\u00e8nesi de la crisi des del 2008 converteix en cabdal la resposta a la pregunta sobre si s\u2019ha aconseguit restablir l\u2019estabilitat financera global. Recentment reapareixen dubtes que reediten temors i impedeixen qualsevol complaen\u00e7a.<\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":12687,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[9,10839,10840,10815,18],"tags":[113,179,1048,1401,3150,4874,4875],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12677"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12677"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12677\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":48162,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12677\/revisions\/48162"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12687"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12677"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12677"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12677"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}