\n\n\n Adaptaci\u00f3 d\u2019un article publicat a La Vanguardia\u00a0<\/em>(Barcelona, 30 d\u2019abril del 1988)<\/strong><\/span><\/h4>\n<\/div>\nJumberca \u00e9s el primer fabricant espanyol\u00a0de maquin\u00e0ria t\u00e8xtil<\/span> i exporta habitualment entre el 80% i el 90% de la seva producci\u00f3. El seu director general afirma que tenen una clar\u00edssima necessitat d’exportar per seguir creixent. El 1987 la firma va col\u00b7locar el 86%de les seves vendes a l’exterior. A finals dels 70 i principis dels 80, la crisi del sector t\u00e8xtil, la p\u00e8rdua de competitivitat com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la inflaci\u00f3 de costos i els molts episodis de volatilitat en la paritat de la pesseta van provocar serioses dificultats a l’empresa, en un moment en qu\u00e8 s’havien dut a terme importants inversions. Per\u00f2 despr\u00e9s d’alguns anys de sanejament i capitalitzaci\u00f3, han sabut treure partit al seu excel\u00b7lent coneixement dels mercats, i els beneficis i el dividend han tornat a la firma de Badalona.![\"infografia-1\"](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/infograf\u00eda-1.png\")
\nA hores d’ara Jumberca, amb m\u00e9s de 600 empleats i amb 18 milions d’euros1<\/sup>\u00a0de benefici net acumulat en els \u00faltims quatre anys ha iniciat la col\u00b7locaci\u00f3 del 20% del seu capital, per la via d’una ampliaci\u00f3 dirigida i assegurada per un conegut banc de inversions. La fidelitat de l’accionista es veur\u00e0 \u00e0mpliament recompensada at\u00e8s que, del preu de l’emissi\u00f3, cinc sisenes parts van a recompensar a l’accionista existent que cedeix els seus drets i nom\u00e9s la restant sisena part es constitueix en nou capital social. El capital social de l’empresa s’incrementar\u00e0 aix\u00ed en 2,25 milions d’euros fins a arribar als 11,25 milions.
\nA m\u00e9s, aquest any, els accionistes rebran un dividend del 15% sobre el nominal amb c\u00e0rrec als beneficis de l’exercici passat. Els principals socis de la firma s\u00f3n la fam\u00edlia Dalmau i el Banc de Bilbao. Jos\u00e9 Mar\u00eda Dalmau, fundador de la mateixa i president del Consell d’Administraci\u00f3, va fundar Jumberca a finals de la d\u00e8cada dels 40. Enginyer per vocaci\u00f3 i inventor, va crear un petit taller de reparaci\u00f3 de maquin\u00e0ria t\u00e8xtil. Amb el temps, va idear els seus propis models i, a partir dels anys 60 va comen\u00e7ar a construir i a vendre maquin\u00e0ria t\u00e8xtil.
\nLa intenci\u00f3 del director general \u00e9s que l’empresa passi a cotitzar a la Borsa de Barcelona per poder tenir millor acc\u00e9s al mercat de capitals. Un altre dels projectes de rellev\u00e0ncia als quals es refereix el directiu \u00e9s la progressiva instal\u00b7laci\u00f3 de l’empresa al pol\u00edgon de Les Guixeres de Badalona, on comptar\u00e0 amb m\u00e9s de 80.000 m2 constru\u00efts en 13 hect\u00e0rees.<\/p>\n1: Dades en euros i no en pessetes per a facilitar la comparaci\u00f3 de les xifres.<\/em><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\n![](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/fitxa-e1477642950955.png\") La crua realitat<\/span>
\n<\/span>Tres anys despr\u00e9s de tan brillant traject\u00f2ria, la companyia es veia abocada a la suspensi\u00f3 de pagaments i a renegociar un deute ingent. Com va ser possible?
\nEn realitat, la bona gesti\u00f3 industrial i comercial del director general havia anat acompanyada d’un bon punt de sort. \u00c9s cert que les m\u00e0quines de Jumberca estaven entre les millors del planeta, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s veritat que, en els bons anys de mitjans dels 80, factors conjunturals com ara la favorable evoluci\u00f3 del tipus de canvi entre la pesseta i el d\u00f2lar, el manteniment d’algunes ajudes fiscals a l’exportaci\u00f3 i un comportament anormalment positiu dels mercats del Sud-est Asi\u00e0tic, van provocar comptes de resultats molt voluminosos. Sense aquests factors, els resultats estructurals s\u2019haurien mogut en xifres molt inferiors a les publicades.<\/p>\n\nEn els bons anys de mitjans dels 80, factors conjunturals com la favorable evoluci\u00f3 del tipus de canvi entre la pesseta i el d\u00f2lar, el manteniment d’algunes ajudes fiscals a l’exportaci\u00f3 i un comportament anormalment positiu dels mercats del Sud-est Asi\u00e0tic, van provocar a Jumberca la il\u00b7lusi\u00f3 d’uns comptes de resultats que, tot i que s\u00f2lids, reflectien en exc\u00e9s aspectes conjunturals, fet que va provocar l’inici dels disbarats<\/h2>\n<\/blockquote>\nEn conseq\u00fc\u00e8ncia, la il\u00b7lusi\u00f3 d’uns comptes de resultats que, malgrat \u00e9sser s\u00f2lids, reflectien en exc\u00e9s aspectes conjunturals, va provocar l’inici dels disbarats. Entre ells, destaquen:<\/p>\n \n- El llan\u00e7ament d’una ampliaci\u00f3 de capital<\/strong> que va significar un increment relativament modest en els fons propis reals de la companyia i, en canvi, s\u00ed que va servir, molt especialment, per a qu\u00e8 els accionistes de refer\u00e8ncia “fessin caixa” aprofitant el bon moment de la firma.<\/li>\n<\/ul>\n
\n- La decisi\u00f3 de pagar un dividend del 15% sobre capital social<\/strong> que va acabar gaireb\u00e9 \u00edntegrament amb el discret increment de fons propis provinent de l’ampliaci\u00f3 de capital i va contribuir al festival de liquiditat rebut pels accionistes.<\/li>\n<\/ul>\n
A m\u00e9s, l’empresa s’embarc\u00e0 en algunes accions arriscades:<\/p>\n \n- Va posar en marxa una pol\u00edtica agressiva d\u2019R+D<\/strong>, traient diversos nous productes alhora i en un termini de temps curt per copar major quota de mercat.<\/li>\n<\/ul>\n
\n- Va iniciar una pol\u00edtica d’internalitzaci\u00f3 de la major part de processos<\/strong>, no nom\u00e9s pel que fa al disseny, com havia fet fins aleshores, sin\u00f3 tamb\u00e9 en l’\u00e0mbit de la producci\u00f3, l’acoblament i, fins i tot, la log\u00edstica. Aquesta pol\u00edtica d’absorci\u00f3 de prove\u00efdors portaria a una maximitzaci\u00f3 dels marges.<\/li>\n<\/ul>\n
\n- I, finalment, va realitzar una inversi\u00f3 immobili\u00e0ria al pol\u00edgon de Les Guixeres de Badalona<\/strong> per poder construir una factoria moderna i eficient capa\u00e7 de triplicar la producci\u00f3 i ser un emblema de la companyia.<\/li>\n<\/ul>\n
Algunes d’aquelles decisions, juntament amb la desaparici\u00f3 dels aspectes conjunturals que havien afavorit els excel\u00b7lents resultats de mitjans dels 80, van comen\u00e7ar, aix\u00ed, a passar factura a la firma badalonina.
\nPer exemple, la inversi\u00f3 en diversos nous models de m\u00e0quines sortides del departament d’investigaci\u00f3 i desenvolupament en els \u00faltims tres anys (inversi\u00f3 que havia anat acompanyada d’un gran esfor\u00e7 de m\u00e0rqueting i de posicionament dels nous models tant en fires internacionals com en presentacions espec\u00edfiques en diferents pa\u00efsos i mercats) va resultar un fiasco. Els nous models presentaven errors de rellev\u00e0ncia en el seu funcionament. Per posar remei al problema, es van despla\u00e7ar des de Badalona diversos equips t\u00e8cnics a diverses parts del m\u00f3n per reparar les m\u00e0quines d’alguns clients hist\u00f2rics, per\u00f2 en d\u2019altres casos, simplement es van produir devolucions d’import\u00e0ncia. Tant en un cas com en l\u2019altre, l’efecte sobre el compte d’explotaci\u00f3 va ser demolidor.
\nPer\u00f2 aix\u00f2 no va ser el m\u00e9s important. El pitjor va ser que la compet\u00e8ncia va aprofitar aquests problemes de Jumberca per esgarrapar quota de mercat i posicionar-se en territoris en els quals la firma de Badalona sempre havia estat l\u00edder indiscutible.<\/p>\n Una estructura massa feixuga<\/span>
\nAix\u00ed les coses, era dif\u00edcil poder resistir tants revessos. L’estructura de costos que havia de permetre millorar els marges es va tornar en realitat molt pesada. En un context dif\u00edcil, la companyia hagu\u00e9s preferit una estructura m\u00e9s flexible basada en una xarxa de prove\u00efdors fiables i no en una plantilla que s’estava demostrant sobredimensionada i, pel fet d\u2019haver crescut molt en poc temps, mancada de rodatge i de la formaci\u00f3 adequades.
\nI ten\u00edem tamb\u00e9 els terrenys adquirits per a la construcci\u00f3 de la nova planta. Una inversi\u00f3 molt important, no nom\u00e9s per la compra dels mateixos, sin\u00f3 per les grans quantitats que s’havien hagut de destinar a projectes arquitect\u00f2nics i d’enginyeria, perqu\u00e8, al final, l’\u00fanic que es fes en aquella finca fos la cerim\u00f2nia de col\u00b7locaci\u00f3 de la primera pedra.<\/p>\n\nL’estructura de costos que havia de permetre millorar els marges de la companyia, es va tornar en realitat molt pesada. Quan les coses es van posar dif\u00edcils, la companyia hagu\u00e9s preferit una estructura m\u00e9s flexible basada en una xarxa de prove\u00efdors fiables, i no en una plantilla que s’estava demostrant sobredimensionada i, pel fet d\u2019haver crescut molt en poc temps, mancada de rodatge i de la formaci\u00f3 adequades<\/h2>\n<\/blockquote>\nAix\u00ed, tan sols uns pocs anys despr\u00e9s de registrar els millors resultats de la hist\u00f2ria, amb un producte lloat a tot el m\u00f3n, una tecnologia reconeguda i una solidesa financera envejable, Jumberca es va ensorrar com un castell de cartes. En poc temps. De manera gaireb\u00e9 sorprenent.
\nLa injecci\u00f3 de liquiditat que havia suposat la hipoteca sobre els terrenys on pensaven construir la seva nova f\u00e0brica havia durat poc. La sagnia va continuar. Els errors t\u00e8cnics dels nous models van anar en augment i les vendes van mantenir el seu deteriorament. Clients de tota la vida es van passar a la compet\u00e8ncia. I fins i tot els models m\u00e9s tradicionals i fiables, contaminats per la poca fiabilitat dels nous, van veure com les comandes minvaven.
\nDes de la direcci\u00f3 de l’empresa no van aconseguir donar la volta a la situaci\u00f3. Ja era tard per instaurar un millor sistema de control de qualitat i revisar els processos d\u2019R+D. Amb unes vendes profundament deteriorades, uns marges escassos a causa dels problemes t\u00e8cnics i als costos d’estructura i una imatge en caiguda lliure, havien hagut de seguir pagant una plantilla sobredimensionada i fent front a una hipoteca de grans dimensions. I la firma no ho va suportar.<\/p>\n \nUna estrat\u00e8gia arriscada d’integraci\u00f3 vertical per mantenir marges insostenibles, un ambici\u00f3s pla d\u2019R+D per copar el mercat, l’adquisici\u00f3 de nous terrenys per construir una nova f\u00e0brica, i una OPV destinada, sobretot, a premiar els accionistes tradicionals van marcar l\u2019inici de la fi de la firma de Badalona. Massa risc a la vegada<\/h2>\n<\/blockquote>\nEn el seu oc\u00e0s, a m\u00e9s Jumberca va acabar perjudicant la majoria dels seus stakeholders<\/em>: treballadors, petits prove\u00efdors, bancs, accionistes minoritaris i fins i tot clients de tot el m\u00f3n que havien confiat en la seva tecnologia.<\/p>\nEL VEREDICTE<\/span><\/div>\nEl cas de Jumberca \u00e9s probablement un dels casos m\u00e9s t\u00edpics de mortalitat empresarial.<\/span> Com sempre, la hist\u00f2ria t\u00e9 molt poc de t\u00e8cnica i molt d’humana perqu\u00e8, en el fons, les causes “t\u00e8cniques” de la mort no existeixen com a tals, sin\u00f3 que les causes “t\u00e8cniques” s\u00f3n sempre conseq\u00fc\u00e8ncia d’actuacions humanes que sempre estan a la base de la pir\u00e0mide a l’hora d’analitzar tant \u00e8xits com fracassos.
\nSi analitzem els fets descrits en l’article, tal com eren visualitzats pel director general, podr\u00edem al\u00b7legar que els problemes de la firma van venir en bona part per causes externes a la pr\u00f2pia companyia. I \u00e9s cert que n’hi va haver: per exemple, l’eliminaci\u00f3 de les ajudes fiscals a l’exportaci\u00f3, una evoluci\u00f3 del tipus de canvi pesseta contra d\u00f2lar nord-americ\u00e0 contr\u00e0ria als interessos dels exportadors, una major agressivitat dels competidors globals, especialment de les firmes japoneses, etc.
\nTamb\u00e9 hi va haver causes “t\u00e8cniques” internes que van provocar aquesta caiguda, com s\u00f3n una arriscada i deficient implementaci\u00f3 de pol\u00edtiques d’R+D sense un suficient control de qualitat en els nous models, un gran increment del palanquejament operatiu al llarg de la segona meitat de la d\u00e8cada dels 90 amb la finalitat de millorar encara m\u00e9s els marges a mesura que creixessin les vendes, o la c\u00e0rrega financera provocada per l’adquisici\u00f3 dels terrenys per construir aquella nova factoria que mai no va arribar a veure la llum.<\/p>\n![](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/infografia-1.png\") <\/p>\n
De l\u2019euf\u00f2ria a la trag\u00e8dia<\/span>
\nProbablement, i aix\u00f2 s\u00f3n nom\u00e9s conjectures, l’inici de la fi es va produir quan, despr\u00e9s d’alguns anys de lleugeres dificultats, la companyia li d\u00f3na la volta a la situaci\u00f3 i torna al cam\u00ed dels beneficis durant el per\u00edode 1984 – 1987. L’euf\u00f2ria, tant de la propietat com del Consell d’Administraci\u00f3 i de l’equip directiu, podria considerar-se com justificada. Per\u00f2, paradoxalment, la desgr\u00e0cia de Jumberca va ser que, despr\u00e9s d’aquest bon trienni en vendes, imatge i resultats, van venir dos anys m\u00e9s (1988 i 1989) que no podem qualificar com a bons sin\u00f3 com a excepcionals. Per diversos motius, alguns intr\u00ednsecs que estan relacionats amb la bona qualitat dels productes i la seva competitivitat, per\u00f2 d\u2019altres extr\u00ednsecs, i en bona mesura conjunturals que ja hem esmentat, la xifra de vendes i els resultats de la firma es van disparar de forma contundent sense representar grans esfor\u00e7os addicionals a la companyia.
\nI \u00e9s en aquest segon cap\u00edtol on es forja la trag\u00e8dia, perqu\u00e8 l’euf\u00f2ria positiva i raonable generada durant el per\u00edode 84-87 no nom\u00e9s no es va diluir sin\u00f3 que va cr\u00e9ixer de manera desmesurada i es va convertir en una bombolla d’autocomplaen\u00e7a i sup\u00e8rbia dif\u00edcil de tallar.<\/p>\n![\"crisis\"](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/crisis.png\")
\nTant la Direcci\u00f3 General com el Consell d\u2019Administraci\u00f3 de la companyia es van cegar amb els resultats de 1988 i 1999. Encara que van ser capa\u00e7os de verbalitzar que aquestes xifres tenien una miqueta d’excepcionals, en el fons es van creure amb la possibilitat de fer de l’excepcionalitat l\u2019est\u00e0ndard i van tra\u00e7ar un pla per intentar mantenir la l\u00ednia de resultats d’aquell excepcional bienni. S\u00f3n els temps en qu\u00e8 les declaracions i els textos que surten de Jumberca estan plens d’expressions com “l\u00edder mundial” o “la millor empresa de mec\u00e0nica t\u00e8xtil” o altres frases per l’estil. I \u00e9s que a Jumberca l’arrog\u00e0ncia li va jugar una mala passada.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Tan sols uns pocs anys despr\u00e9s de registrar els millors resultats de la hist\u00f2ria, amb un producte lloat a tot el m\u00f3n, una tecnologia reconeguda i una solidesa financera envejable, Jumberca, el primer fabricant espanyol de maquin\u00e0ria t\u00e8xtil, es va ensorrar com un castell de cartes. Text: Marcos Eguiguren. Professor del Departament d\u2019Organitzaci\u00f3 d\u2019Empreses […]<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":12800,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[36,10820,11,10819],"tags":[180,932,4788,4923,4924,4925],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12780"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12780"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12780\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46256,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12780\/revisions\/46256"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12800"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12780"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12780"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12780"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
|
![](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2016\/10\/marcos-eguiguren-2-e1477642460495.png\")
Tan sols uns pocs anys despr\u00e9s de registrar els millors resultats de la hist\u00f2ria, amb un producte lloat a tot el m\u00f3n, una tecnologia reconeguda i una solidesa financera envejable, Jumberca, el primer fabricant espanyol de maquin\u00e0ria t\u00e8xtil, es va ensorrar com un castell de cartes.<\/h5>\n