{"id":12971,"date":"2016-11-09T14:41:25","date_gmt":"2016-11-09T13:41:25","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=12971"},"modified":"2025-09-25T10:21:46","modified_gmt":"2025-09-25T08:21:46","slug":"entrevista-a-josep-rull-conseller-de-territori-i-sostenibilitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2016\/11\/09\/entrevista-a-josep-rull-conseller-de-territori-i-sostenibilitat\/","title":{"rendered":"Entrevista a Josep Rull,<\/span> conseller de Territori i Sostenibilitat"},"content":{"rendered":"
\"El
El canvi clim\u00e0tic \u00e9s un fenomen amb unes profundes arrels socials, segons el conseller, d\u2019aqu\u00ed que la capacitat de resili\u00e8ncia de les societats front als seus efectes vindr\u00e0 molt determinada \u201cpels valors que siguin dominants en aquestes societats\u201d. Fer arribar la informaci\u00f3 al ciutad\u00e0, per tant, \u00e9s cabdal per a Rull.<\/figcaption><\/figure>\n

Quina \u00e9s l\u2019agenda del Govern en l\u2019\u00e0mbit de la lluita contra el canvi clim\u00e0tic? \u00c9s possible instaurar un model de turisme sostenible? Quines mesures de regulaci\u00f3 ambiental lligades a la innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica es treballen des de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat? I el model urban\u00edstic catal\u00e0, cap a on s\u2019encamina? Respon a aquestes i d\u2019altres q\u00fcestions Josep Rull, m\u00e0xim responsable de la cartera del medi ambient de Catalunya.<\/h4>\n

Text: Redacci\u00f3<\/span>
\nFoto: Departament de Territori i Sostenibilitat<\/span><\/p>\n

\n

CANVI CLIM\u00c0TIC<\/span>
\n\u201cL\u2019agenda del Govern en aquesta mat\u00e8ria consisteix, principalment, en l\u2019aplicaci\u00f3 de la Llei de Canvi Clim\u00e0tic, una vegada l\u2019aprovi el Parlament de Catalunya, on el Govern la va presentar a principis d\u2019aquesta legislatura. La Llei \u00e9s una norma curta i sint\u00e8tica que adopta les bases imprescindibles que es deriven de la legislaci\u00f3 comunit\u00e0ria b\u00e0sica i segueix els mateixos principis que han orientat la pol\u00edtica en mat\u00e8ria de clima fins ara: s\u2019ha optat per un model que es basa en la incentivaci\u00f3 i la complicitat, i no pas en l\u2019obligaci\u00f3 i el control. La Llei tamb\u00e9 fa una clara aposta per la participaci\u00f3 i la transpar\u00e8ncia. Tot i la complexitat del canvi clim\u00e0tic, \u00e9s important tenir present que, tant pel que fa a les seves causes com tamb\u00e9 a la capacitat de fer front a les conseq\u00fc\u00e8ncies, som davant d\u2019un fenomen amb profundes arrels socials, que sovint queden emmascarades pels aspectes tecnol\u00f2gics. \u00c9s el model de desenvolupament el que ha generat l\u2019increment de la concentraci\u00f3 de GEH a l\u2019atmosfera i la capacitat de resili\u00e8ncia de les societats front els efectes del canvi clim\u00e0tic vindr\u00e0 molt determinada pels valors que siguin dominants en aquestes societats. Per tot aix\u00f2, la Llei opta per establir mecanismes de transfer\u00e8ncia d\u2019informaci\u00f3, sense els quals dif\u00edcilment es pot plantejar una participaci\u00f3 real i efectiva.\u201d<\/p>\n

\n

\u201cCal que les infraestructures portu\u00e0ries s\u2019adaptin a les previsions en mat\u00e8ria de canvi clim\u00e0tic, a tot el r\u00e8gim de protecci\u00f3, els transvasaments de sorres, els abocaments, el tractament dels residus o la prevenci\u00f3 de la contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica i ac\u00fastica.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

TURISME SOSTENIBLE I CREUERS<\/span>
\n\u201cEl turisme sostenible \u00e9s cabdal en un pa\u00eds que rep m\u00e9s de 30 milions de visitants l\u2019any i aquesta \u00e9s una xifra que creix any rere any. S\u2019hi est\u00e0 treballant molt des de diferents perspectives, no nom\u00e9s des del turisme de natura i activitats que semblen m\u00e9s properes al turisme verd, sin\u00f3 a tot el sector globalment. Sovint tamb\u00e9 es fa indirectament, per\u00f2 de forma molt potent, en l\u2019ambientalitzaci\u00f3 dels establiments d\u2019acollida, dels transports i despla\u00e7aments, la millor gesti\u00f3 dels residus o la gesti\u00f3 sostenible del cicle de l\u2019aigua, adaptat a l\u2019estacionalitat.\u201d
\n\u201cPel que fa al turisme de creuers i, en general a l\u2019activitat del Port de Barcelona, actualment la seva contribuci\u00f3 en la contaminaci\u00f3 de la Zona de Protecci\u00f3 Especial de la conurbaci\u00f3 de Barcelona (ZPE), formada per Barcelona i 39 municipis m\u00e9s de la seva aglomeraci\u00f3, \u00e9s del 23% de les emissions de part\u00edcules en suspensi\u00f3 i el 14% de les emissions de NOX. Unes dades importants que posen de relleu l\u2019activitat d\u2019un dels principals ports de la Mediterr\u00e0nia. Ara b\u00e9, aquesta import\u00e0ncia relativa de les emissions generades al port no es reflecteix en la mateixa proporci\u00f3 pel que fa a les immissions, \u00e9s a dir, amb la contaminaci\u00f3 que afecta els municipis de la ZPE, ja que bona part de les emissions portu\u00e0ries s\u00f3n despla\u00e7ades cap al mar.\u201d
\n\u201cQuant a l\u2019efecte de l\u2019activitat dels creuers com l\u2019Harmony of the seas, evidentment aquest impacte s\u2019ha de reduir, per\u00f2 les emissions dels vaixells estan regulades per l\u2019OMI (Organitzaci\u00f3 Mar\u00edtima Internacional). Amb tot, l\u2019administraci\u00f3 portu\u00e0ria pret\u00e9n bonificar els vaixells m\u00e9s nets. Tota una altra l\u00ednia \u00e9s la gasificaci\u00f3 dels vaixells. Actualment hi ha projectes de gasificaci\u00f3 de creuers que podria tenir la base al Port de Barcelona, per\u00f2 encara s\u2019han d\u2019acabar de concretar.\u201d<\/p>\n

\n

\u201cEl turisme sostenible \u00e9s cabdal en un pa\u00eds que rep m\u00e9s de 30 milions de visitants l\u2019any.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n


\nINNOVACI\u00d3 TECNOL\u00d2GICA I MEDI AMBIENT<\/span>
\n\u201cAl Departament de Territori i Sostenibilitat treballem per implementar la Directiva d\u2019Emissions Industrials (DEI). Aquesta directiva estableix l\u2019obligaci\u00f3 dels titulars de les instal\u00b7lacions incloses en el seu abast d\u2019emprar les millors t\u00e8cniques disponibles (MTD), i a l\u2019autoritat competent de garantir el compliment dels nivells d\u2019emissi\u00f3 associats a l\u2019\u00fas de les MTD establertes en les decisions publicades en virtut de les quals s\u2019estableixen les conclusions per a diferents sectors. L\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019aquestes conclusions pot comportar la implantaci\u00f3 d\u2019algunes innovacions tecnol\u00f2giques, especialment quan l\u2019activitat opta per l\u2019aplicaci\u00f3 de les anomenades t\u00e8cniques emergents. Aquestes t\u00e8cniques innovadores per una activitat industrial poden aportar un grau m\u00e9s alt de protecci\u00f3 del medi ambient i uns estalvis de costos superiors als que s\u2019obtindrien amb les MTD actuals, si es desenvolupen comercialment. A Catalunya tenim un parell d\u2019exemples de proposta d\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019aquestes t\u00e8cniques, en el sector sider\u00fargic i en el sector de refinatge de petroli.\u201d<\/p>\n

\"hc-josep-rull-026\"<\/span><\/p>\n

URBANISME<\/span>
\n\u201cAra ens trobem en una \u00e8poca en qu\u00e8 estem elaborant uns nous instruments i mecanismes que senten les bases del desenvolupament futur en el territori. Posem l\u2019accent en la generaci\u00f3 d\u2019activitat econ\u00f2mica de caire estrat\u00e8gic, mitjan\u00e7ant l\u2019elaboraci\u00f3 de plans directors urban\u00edstics, dels quals ja hem pogut veure alguns exemples, com el del PDU del Parc de l\u2019Alba o el PDU del Circuit Barcelona \u2013 Catalunya, que plantegen el desenvolupament d\u2019actuacions vinculades a sectors econ\u00f2mics avan\u00e7ats que poden generar alhora sin\u00e8rgies positives en el territori de l\u2019entorn. I, per altra banda, estem impulsant una nova Llei de territori, que ha de permetre que l\u2019acci\u00f3 urban\u00edstica i territorial s\u2019aline\u00ef amb els par\u00e0metres del pa\u00eds i del m\u00f3n que volem. Parlo d\u2019integrar m\u00e9s fermament la sostenibilitat social, ambiental i econ\u00f2mica en la presa de decisions territorials, de tenir un sistema territorial m\u00e9s eficient i competitiu o de mirar m\u00e9s cap a la regeneraci\u00f3 dels teixits urbans existents. Aquest punt \u00e9s important, perqu\u00e8 ciutats i viles han de viure en els propers temps una \u00e8poca de revitalitzaci\u00f3 que permeti afrontar els reptes que ja tenim aqu\u00ed: aconseguir que siguin m\u00e9s habitables, inclusives, generadores d\u2019oportunitats, resilients i sostenibles.\u201d<\/p>\n

\n

\u201cLes ciutats i viles han de viure en els propers temps una \u00e8poca de revitalitzaci\u00f3 que permeti afrontar els reptes que ja tenim aqu\u00ed: aconseguir que siguin m\u00e9s habitables, inclusives, generadores d\u2019oportunitats, resilients i sostenibles.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

NOU PLA DE PORTS<\/span>
\n\u201cEl tr\u00e0fic portuari pesquer presenta signes que evidencien un proc\u00e9s de canvi. Un significatiu descens de les captures de pesca fresca descarregades en els ports catalans ha motivat un proc\u00e9s integral de modernitzaci\u00f3 de les llotges pesqueres, dirigit i coordinat per l\u2019Administraci\u00f3 portu\u00e0ria catalana per tal d\u2019aportar valor al proc\u00e9s de comercialitzaci\u00f3 i fomentar una gesti\u00f3 professionalitzada i adequada a l\u2019inter\u00e8s del sector pesquer.\u201d
\n\u201cRespecte dels tr\u00e0fics portuaris comercial i industrial, s\u2019observa que el nombre total de passatgers i de mercaderies que han transitat pels ports catalans mostra un gir positiu i aquestes infraestructures portu\u00e0ries es configuren com a instrument important en el desenvolupament econ\u00f2mic del pa\u00eds, essent una aportaci\u00f3 a l\u2019economia productiva. Per tant, l’increment generalitzat de l’activitat econ\u00f2mica als ports catalans ha portat aparellada una major pres\u00e8ncia de la iniciativa privada en aquestes infraestructures.\u201d
\n\u201cD’altra banda, en aquest per\u00edode tamb\u00e9 s’han produ\u00eft canvis de car\u00e0cter qualitatiu en els tr\u00e0fics portuaris associats al vaixell, el passatge i la mercaderia. En efecte, les instal\u00b7lacions portu\u00e0ries catalanes comencen a ser dest\u00ed i base d’embarcacions d’esbarjo (superiots i megaiots) que exigeixen realitzar importants obres de remodelaci\u00f3 en les nostres infraestructures portu\u00e0ries per satisfer aquesta incipient demanda. Aix\u00ed mateix, els ports catalans comencen a ser un punt de refer\u00e8ncia al mercat internacional de creuers tur\u00edstics. Aquesta nova modalitat de tr\u00e0fic portuari reclama dotar els nostres ports d’estacions mar\u00edtimes modernes i segures per donar un servei eficient als passatgers. I el transport de mercaderies tamb\u00e9 comen\u00e7a a deixar-se sentir als ports comercials, la qual cosa, sens dubte, ha de provocar noves necessitats d’espai per a les empreses del sector. Per tant, cal que les infraestructures portu\u00e0ries s\u2019adaptin a les previsions en mat\u00e8ria de canvi clim\u00e0tic, a tot el r\u00e8gim de protecci\u00f3, els transvasaments de sorres, els abocaments, el tractament dels residus o la prevenci\u00f3 de la contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica i ac\u00fastica.\u201d<\/p>\n

\"hc-josep-rull-039\"<\/p>\n

RESIDUS I RECICLATGE<\/span>
\n\u201cHi ha un context general, en l\u00ednia amb Europa, pel qual hem de ser capa\u00e7os de transformar el nostre esquema econ\u00f2mic lineal en un esquema d\u2019economia circular. El camp de la gesti\u00f3 de residus \u00e9s una oportunitat de transformar la seva visi\u00f3 cap a recursos. Per exemple, els residus de la construcci\u00f3 i demolici\u00f3 tenen un alt potencial de valoritzaci\u00f3, de l\u2019ordre del 80%.\u201d<\/p>\n

\n

\u201cHem de ser capa\u00e7os de transformar el nostre esquema econ\u00f2mic lineal en un esquema d\u2019economia circular.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

POL\u00cdTIQUES DE GESTI\u00d3 DE L\u2019AIGUA<\/span>
\n\u201cTot i que venim d\u2019un any molt sec, gr\u00e0cies a la gesti\u00f3 acurada de les reserves dels embassaments, a l\u2019increment durant els primers mesos dels 2016 de la producci\u00f3 d\u2019aigua dessalinitzada i, posteriorment, a les pluges del mes d\u2019abril, la situaci\u00f3 actual \u00e9s de normalitat. Aix\u00f2 vol dir que en condicions normals, i comptant que a la tardor plogui, tenim aigua per garantir les demandes d\u2019abastament, de reg i d\u2019altres usos. Tanmateix, en un pa\u00eds com el nostre en el qual els recursos h\u00eddrics s\u00f3n limitats, especialment a les conques internes, on resideix el 80% de la poblaci\u00f3 per\u00f2 tan sols tenim el 40% de la disponibilitat d\u2019aigua no ens podem permetre el luxe de malbaratar un recurs tan vital, i per aix\u00f2 apliquem un model de gesti\u00f3 que es fonamenta en l\u2019estalvi, la prevenci\u00f3 i la coordinaci\u00f3 i l\u2019entesa amb els diferents usuaris de l\u2019aigua a trav\u00e9s de les comissions de desembassament.\u201d
\n\u201cPrecisament acabem de treure a informaci\u00f3 p\u00fablica el Pla especial de sequera, una eina essencial que volem que sigui coneguda i compartida pel territori i que millorar\u00e0 molt la nostra capacitat de resposta davant d\u2019una eventual sequera, evitant els problemes que es van patir durant la darrera (2008). El Pla estableix, amb molta anticipaci\u00f3 i tamb\u00e9 de manera territorialitzada, els diferents escenaris i les mesures i actuacions que hauran de prendre cadascun dels diferents usuaris de l\u2019aigua amb l\u2019objectiu de garantir l\u2019abastament a la poblaci\u00f3 amb car\u00e0cter prioritari, aix\u00ed com la distribuci\u00f3 dels recursos disponibles per atendre la resta d\u2019usos.\u201d<\/p>\n

Un pla nefast<\/span><\/div>\n

\"shutterstock_146406056\"<\/p>\n

Per al conseller de Territori i Sostenibilitat, \u201cel Pla Hidrol\u00f2gic de l\u2019Ebre \u00e9s nefast per als cabals ecol\u00f2gics i dolent per al delta de l\u2019Ebre, per als regadius i per a l\u2019economia catalana\u201d. Per aix\u00f2, subratlla que el Govern est\u00e0 defensant el Delta a trav\u00e9s d\u2019un contenci\u00f3s administratiu amb la just\u00edcia de l\u2019Estat espanyol i, sobretot, a escala de la Uni\u00f3 Europea, i que des del seu departament \u201cseguirem treballant de manera transversal i coordinada amb la resta d\u2019institucions, els experts del m\u00f3n cient\u00edfic, de la recerca i la innovaci\u00f3, les entitats i resta d\u2019agents territorials, per reclamar els cabals ecol\u00f2gics per l\u2019Ebre i impulsar totes aquelles eines al nostre abast per minimitzar els riscos associats a la p\u00e8rdua de superf\u00edcie i la salinitzaci\u00f3 del Delta\u201d.
\nUn ecosistema en perill<\/span>
\nI \u00e9s que, tal com explica Rull, \u201cel delta de l\u2019Ebre \u00e9s sense dubte un dels ecosistemes m\u00e9s valuosos de Catalunya, amb un \u00edndex de biodiversitat m\u00e9s elevat i alhora m\u00e9s fr\u00e0gil i vulnerable a la petjada humana i als escenaris d\u2019impacte del canvi clim\u00e0tic. Aquest ecosistema tan fr\u00e0gil est\u00e0 amena\u00e7at tenint en compte que en el transcurs d’aquest segle es preveu que el 45% de la seva superf\u00edcie quedi per sota del nivell del mar. Aquest fet es deu principalment a l’enfonsament natural de la plana deltaica, que s’est\u00e0 agreujant per la retenci\u00f3 de sediment en els embassaments, i per la pujada del nivell del mar a causa del canvi clim\u00e0tic. El transport de sediments a mar \u00e9s font de nutrients i riquesa per a la pesca i el manteniment de les zones protegides i les aus (Reserva Natural de les Illes Columbretes). Aquest \u00e9s un element que des de la Generalitat s\u2019ha demanat que es tingui en consideraci\u00f3 en el Pla Hidrol\u00f2gic de l\u2019Ebre que l\u2019Estat va aprovar a inicis d\u2019aquest any, per\u00f2 que malauradament no ens ha fet cas.\u201d<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quina \u00e9s l\u2019agenda del Govern en l\u2019\u00e0mbit de la lluita contra el canvi clim\u00e0tic? \u00c9s possible instaurar un model de turisme sostenible? Quines mesures de regulaci\u00f3 ambiental lligades a la innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica es treballen des de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat? I el model urban\u00edstic catal\u00e0, cap a on s\u2019encamina? Respon a aquestes i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":12974,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[12],"tags":[771,826,1576,4936,5019,5020],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12971"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12971"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12971\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":48157,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12971\/revisions\/48157"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12974"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12971"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12971"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12971"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}