\nFotos: London School of Economics (LSE)<\/span><\/p>\n
\n
Segons l\u2019ONU, m\u00e9s de la meitat de la poblaci\u00f3 mundial superar\u00e0 els 60 anys el 2030. Aix\u00f2 vol dir que viurem m\u00e9s que mai, per\u00f2 tamb\u00e9 que els diners que el Govern destina a finan\u00e7ar les pensions podrien esgotar-se abans del previst. Creu que encara tenim temps per v\u00e8ncer la creixent crisi de les pensions? I com haurien d\u2019actuar els pa\u00efsos davant d\u2019aquesta situaci\u00f3?<\/span> Vost\u00e8 ha afirmat en diverses ocasions que no hi ha un sistema de pensions adequat per a tots els pa\u00efsos. No obstant aix\u00f2, tamb\u00e9 ha suggerit que augmentar l\u2019edat de jubilaci\u00f3 pot ser sempre una bona soluci\u00f3 quan hi ha dificultats a l\u2019hora de pagar les pensions. Dit aix\u00f2, quina seria l\u2019edat de jubilaci\u00f3 \u201cideal\u201d? Hi ha alguna manera efectiva de calcular-la at\u00e8s l\u2019augment de la desigualtat al m\u00f3n quant a ingressos i esperan\u00e7a de vida? <\/span> Quina resposta donaria a aquells que pensen que una jubilaci\u00f3 m\u00e9s tardana podria afectar la m\u00e0 d\u2019obra jove? Pensa que una jubilaci\u00f3 primerenca ajuda realment a reduir l\u2019atur?<\/span> Creu que en un pa\u00eds com Espanya (que ja ha hagut de rec\u00f3rrer al seu Fons de Reserva de la Seguretat Social per cobrir un gran d\u00e8ficit del sistema de la Seguretat Social), seria aconsellable passar d\u2019un sistema de repartiment a un sistema de capitalitzaci\u00f3? Quants anys podrien ser necessaris per fer front a aquesta transici\u00f3 entre sistemes de pensions tan diferents?<\/span> Vost\u00e8 \u00e9s un defensor de la flexibilitat quan es tracta de deixar que les persones que arriben a la seva edat de jubilaci\u00f3 decideixin si volen seguir treballant a temps complet, a temps parcial o si prefereixen cobrar el 100% de la seva pensi\u00f3. Ara b\u00e9, creu que estem en general prou preparats a l\u2019hora de seleccionar un bon fons de pensions? On queda el lliure albir en aquest cas?<\/span> Aix\u00ed com la perdurabilitat dels sistemes de pensions a Europa, \u00faltimament l\u2019Estat del benestar tamb\u00e9 ha estat objecte d\u2019un intens escrutini a la gran majoria de pa\u00efsos membres de la UE a causa de les pressions pressupost\u00e0ries. Tenint aix\u00f2 en compte, quina \u00e9s la seva visi\u00f3 sobre el futur dels Estats del benestar europeus si les reformes no donen resultats? Podem afirmar que la salut i l\u2019educaci\u00f3 p\u00fablica estan sota amena\u00e7a?<\/span> En termes generals, podem considerar que la soluci\u00f3 a l\u2019embolic de les pensions rau en la planificaci\u00f3 a llarg termini? Creu que els pol\u00edtics finalment optaran per aquesta via tot i que aix\u00f2 doni lloc a mesures impopulars per als treballadors actuals?<\/span> Qu\u00e8 falla en els sistemes de pensions de la gran majoria de pa\u00efsos? Nicholas Barr, un dels gurus de refer\u00e8ncia mundial en mat\u00e8ria d\u2019economia p\u00fablica i pol\u00edtica social ens ho explica en aquesta entrevista on, a m\u00e9s, esbrinarem per qu\u00e8 l\u2019adaptaci\u00f3 permanent als canvis demogr\u00e0fics i econ\u00f2mics \u00e9s l\u2019\u00fanic remei per salvaguardar el futur de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":13181,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[11148,9,10820,10821,10824,15],"tags":[5106,1000,1522,1982,2041,5102,5103,5104,5105],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13160"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13160"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13160\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":48149,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13160\/revisions\/48149"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/13181"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13160"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13160"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13160"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nL\u2019envelliment de la poblaci\u00f3 t\u00e9 dues causes: l\u2019allargament de l\u2019esperan\u00e7a de vida i la caiguda de la taxa de natalitat. La primera \u00e9s una molt bona not\u00edcia. Per\u00f2 si l\u2019edat de jubilaci\u00f3 roman, per exemple, als 65 anys, com que les persones viuen cada vegada m\u00e9s, finan\u00e7ar les pensions esdev\u00e9 tamb\u00e9 m\u00e9s car.
\nSi vivim m\u00e9s, una resposta raonable seria que treball\u00e9ssim m\u00e9s anys i, per tant, l\u2019edat de jubilaci\u00f3 hauria d\u2019incrementar-se a mesura que l\u2019esperan\u00e7a de vida augmenta. Si la taxa de natalitat baixa, la poblaci\u00f3 activa es veur\u00e0 redu\u00efda i haur\u00e0 d\u2019esdevenir molt m\u00e9s productiva per tal de mantenir econ\u00f2micament una generaci\u00f3 de pensionistes tan amplia. Penso que la manera d\u2019afrontar aquest repte passa per incrementar la inversi\u00f3 en capital f\u00edsic i capital hum\u00e0; la manera de finan\u00e7ar una major inversi\u00f3 \u00e9s a trav\u00e9s d\u2019un major estalvi.<\/p>\n\n
\u201cLa tria de l\u2019edat de jubilaci\u00f3 dep\u00e8n d\u2019una combinaci\u00f3 de factors com ara la demografia, la situaci\u00f3 fiscal d\u2019un pa\u00eds i l\u2019economia pol\u00edtica, els quals varien al llarg dels anys i segons el pa\u00eds.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n
\nQualsevol bon sistema de pensions disposa d\u2019una edat de partida en la qual una persona pot comen\u00e7ar a cobrar la seva pensi\u00f3, amb les pensions creixent de forma actuarial en l\u00ednies generals per a un inici retardat de la prestaci\u00f3. En aquest sentit, no hi ha una edat m\u00e9s \u201cid\u00f2nia\u201d que una altra. Ara b\u00e9, els legisladors s\u2019enfronten a dos fen\u00f2mens compensatoris: per una banda, la gent viu m\u00e9s i apunta cap a una edat de jubilaci\u00f3 m\u00e9s tardana i, per l\u2019altra, els pa\u00efsos cada vegada s\u00f3n m\u00e9s rics i es poden permetre el luxe d\u2019oferir a la poblaci\u00f3 un per\u00edode de temps lliure al final de la seva vida \u00fatil, tend\u00e8ncia que els empeny a voler fixar una edat de jubilaci\u00f3 m\u00e9s primerenca.
\nPer tant, la tria de l\u2019edat de jubilaci\u00f3 dep\u00e8n d\u2019una combinaci\u00f3 de factors com la demografia (per exemple, quant augmenta l\u2019esperan\u00e7a de vida), l\u2019economia (la situaci\u00f3 fiscal d\u2019un pa\u00eds) i l\u2019economia pol\u00edtica (si les taxes m\u00e9s altes de cotitzaci\u00f3 per a les pensions s\u00f3n pol\u00edticament factibles), que varien al llarg dels anys i segons el pa\u00eds.<\/p>\n\n
\u201cSi la fal\u2022l\u00e0cia de la porci\u00f3 de treball fos certa\u201d, els pa\u00efsos amb una edat de jubilaci\u00f3 m\u00e9s tardana tindrien taxes d\u2019atur juvenil m\u00e9s elevades. I aix\u00f2 no passa. De fet, s\u00f3n els pa\u00efsos amb una edat de jubilaci\u00f3 m\u00e9s primerenca els que acumulen les xifres m\u00e9s elevades d\u2019atur juvenil.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n
\nAfirmar que la jubilaci\u00f3 anticipada agreuja la desocupaci\u00f3 juvenil \u00e9s el que els economistes anomenem la \u201cfal\u00b7l\u00e0cia de la porci\u00f3 de treball\u201d o, en altres paraules, assumir que el nombre de llocs de treball \u00e9s fix i que, per tant, si els treballadors de major edat tenen una taxa d\u2019ocupaci\u00f3 elevada hi haur\u00e0 un menor nombre de vacants per als treballadors m\u00e9s joves. Per\u00f2 la realitat \u00e9s molt diferent. Si un pa\u00eds disposa d\u2019un mercat de treball que funciona correctament, l\u2019impacte de l\u2019augment gradual de l\u2019edat de jubilaci\u00f3 conduir\u00e0 a un increment progressiu de la poblaci\u00f3 activa. I que hi hagi m\u00e9s treballadors equivaldr\u00e0 a qu\u00e8 els salaris pujaran m\u00e9s lentament del que ho farien en un altre cas i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, els empresaris ampliaran la seva plantilla. En resum, si hi ha un increment gradual en el subministrament de m\u00e0 d\u2019obra, el mercat laboral s\u2019hi adaptar\u00e0.
\nLa prova m\u00e9s clara \u00e9s que si la fal\u00b7l\u00e0cia de la porci\u00f3 de treball fos certa, els pa\u00efsos amb una edat de jubilaci\u00f3 m\u00e9s tardana tindrien taxes d\u2019atur juvenil m\u00e9s elevades. I aix\u00f2 no passa. De fet, s\u00f3n els pa\u00efsos amb una edat de jubilaci\u00f3 m\u00e9s primerenca els que acumulen les xifres m\u00e9s elevades d\u2019atur juvenil. L\u2019atur juvenil \u00e9s un problema terrible que els pol\u00edtics han d\u2019abordar. Per\u00f2 una resposta efectiva requereix d\u2019un diagn\u00f2stic correcte de la causa. I la causa no \u00e9s el disseny de les pensions, sin\u00f3 m\u00e9s aviat una q\u00fcesti\u00f3 de la formaci\u00f3 disponible per a la gent jove i la flexibilitat del mercat laboral.<\/p>\n
\nEncara que fomentar l’estalvi \u00e9s recomanable, la transici\u00f3 cap al sistema de capitalitzaci\u00f3 no \u00e9s f\u00e0cil. Els costos s\u00f3n importants. Si les contribucions dels treballadors es desvien cap a comptes individuals, aquestes no es podran utilitzar per a finan\u00e7ar les pensions actuals i, per tant, les promeses fetes en el passat s\u2019hauran de complir agafant diners provinents d\u2019altres partides pressupost\u00e0ries.
\nTot i que s\u2019anomenin \u201ccostos de transici\u00f3\u201d, cal assenyalar que s\u00f3n significatius i de llarga durada. Xile va introduir comptes de capitalitzaci\u00f3 individual el 1981, per\u00f2 entre aquell any i el 2004 (\u00e9s a dir, al llarg de prop de dues d\u00e8cades) la despesa anual en pensions p\u00fabliques va suposar el 5% del PIB. A m\u00e9s a m\u00e9s, el cost total no desapareixer\u00e0 fins al 2050… En resum, trigaran 70 anys a saldar les despeses de la transici\u00f3.
\nAix\u00ed, el canvi cap a un sistema de capitalitzaci\u00f3 s\u2019ha de dur a terme quan un pa\u00eds t\u00e9 una posici\u00f3 fiscal s\u00f2lida a llarg termini, i no com a resposta a una crisi pressupost\u00e0ria. Per tant, no \u00e9s sorprenent que aquells estats de l\u2019Europa central i de l\u2019Est que van incorporar comptes de capitalitzaci\u00f3 individual a finals dels anys 90 haguessin de fer front a molts problemes un cop va esclatar la crisi el 2008. Finalment, molts d\u2019aquests pa\u00efsos van haver de renunciar per for\u00e7a a aquest tipus de reformes.
\nAra b\u00e9, els costos administratius s\u00f3n una altra q\u00fcesti\u00f3 important. Una taxa administrativa d\u2019un 1% sobre l\u2019acumulaci\u00f3 d\u2019una persona (xifra que no \u00e9s pas excessiva), al llarg de tota la seva carrera professional, comportar\u00e0 una acumulaci\u00f3 (i, per tant, una pensi\u00f3) un 20% menor del que resultaria sense aquesta c\u00e0rrega. Per tant, els projectes que tenen l\u2019objectiu de fomentar o obligar a estalviar haurien de ser el m\u00e9s simples possibles per tal de reduir els costos administratius.
\nPer \u00faltim, tamb\u00e9 hem de tenir present l\u2019economia pol\u00edtica de la reforma. Pensions de major quantia poden actuar com un imant per als governs que enfronten problemes fiscals, com foren els casos notables de l\u2019Argentina l\u2019any 2000 i Hongria, el 2010. Els plans de pensions requereixen de bons governs durant molts anys.<\/p>\n![](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/Barr-3.jpg\")
\nEncara que en principi ens sembli una bona idea poder prendre les decisions que m\u00e9s ens convenen, no sempre estem prou ben informats per encertar. Per exemple, en el cas dels medicaments necessitem el consell d\u2019un farmac\u00e8utic o d\u2019un metge per la senzilla ra\u00f3 que les decisions involucrades s\u00f3n t\u00e8cnicament molt complexes per a la majoria de la poblaci\u00f3. I les pensions s\u00f3n instruments financers altament complexos amb un ampli horitz\u00f3 a llarg termini. La majoria de gent no ent\u00e9n els principis subjacents (per exemple el concepte d\u2019un valor present que apuntali els c\u00e0lculs de les rendes); per\u00f2 fins i tot alg\u00fa que els entengui (per exemple, jo mateix) a la pr\u00e0ctica no est\u00e0 ben equipat quan es tracta de gestionar un bon fons de pensions. I no oblidem que encara que un fons de pensions funcion\u00e9s b\u00e9 en el passat no hi ha cap motiu per pensar que ho far\u00e0 igual en el futur.
\nD\u2019altra banda, les persones coneixen les seves prefer\u00e8ncies sobre si els agradaria retirar-se tan aviat com se\u2019ls permeti, o si volen seguir treballant a temps complet, o si els agradaria combinar la pensi\u00f3 amb una feina a temps parcial. Aquesta elecci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s simple que la tria d\u2019un fons de pensions, i un sistema de pensions ben dissenyat hauria de permetre als ciutadans de prendre aquesta decisi\u00f3.<\/p>\n\n
Encara que fomentar l’estalvi \u00e9s recomanable, la transici\u00f3 cap al sistema de capitalitzaci\u00f3 no \u00e9s f\u00e0cil. Els costos s\u00f3n importants. Si les contribucions dels treballadors es desvien cap a comptes individuals, aquestes no es podran utilitzar per a finan\u00e7ar les pensions actuals.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n
\nL\u2019Estat del benestar fa coses que, per raons t\u00e8cniques, els mercats privats farien malament o directament no farien i, en aquest sentit, \u00e9s aqu\u00ed per quedar-s\u2019hi. Per\u00f2, encara que les institucions siguin raonablement consistents, all\u00f2 que podria canviar \u00e9s el nombre de prestacions, que podrien disminuir amb el temps. I em refereixo als \u00e0mbits de les pensions i, com dius, tamb\u00e9 de l\u2019educaci\u00f3 i la sanitat. La inquietud p\u00fablica es mantindr\u00e0 i segurament notarem la pressi\u00f3 en la caiguda de les prestacions i\/o en la pujada de les taxes.<\/p>\n
\nLes reformes que exposen les persones properes a la jubilaci\u00f3 a grans xocs s\u00f3n dolentes. I \u00e9s que la pol\u00edtica s\u2019ha de fer amb una perspectiva a llarg termini, que requereix del suport de tots els partits tant en el moment immediat de la reforma com a partir de llavors. Su\u00e8cia, que va introduir una reforma estrat\u00e8gica ben dissenyada a finals dels 90, \u00e9s precisament un bon exemple d\u2019aquesta manera de fer. L\u2019altra cara de la moneda \u00e9s It\u00e0lia: durant molt de temps va anar ajornant una reforma necess\u00e0ria fins que el 2011 va haver de dur a terme canvis molt dr\u00e0stics per a la seva poblaci\u00f3, coronant aix\u00ed 25 anys de frac\u00e0s pol\u00edtic.<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/Barr-1.jpg\")
Professor d\u2019Economia P\u00fablica a la London School of Economics and Political Science (LSE), Nicholas Barr (Regne Unit, 1943) \u00e9s expert en m\u00faltiples camps d\u2019investigaci\u00f3 com ara la teoria econ\u00f2mica de l\u2019Estat del benestar, els sistemes de la seguretat social, les pensions o el finan\u00e7ament de la sanitat i de l\u2019educaci\u00f3 superior al m\u00f3n. Precisament, aquests temes s\u00f3n la font d\u2019inspiraci\u00f3 de la vintena de llibres que nodreixen la seva carrera acad\u00e8mica.
\nBarr, per\u00f2, tamb\u00e9 compta amb una gran participaci\u00f3 al m\u00f3n pol\u00edtic. Durant dos anys (1990-1992) va formar part del Banc Mundial, treballant en el disseny de les transfer\u00e8ncies d\u2019ingressos i el finan\u00e7ament de la sanitat a l\u2019Europa central i de l\u2019Est, i R\u00fassia. D\u2019altra banda, entre el 2008 i el 2010 va ser professor convidat al departament d\u2019Assumptes Fiscals de l\u2019FMI i membre del Consell de l’Agenda Global sobre canvis demogr\u00e0fics i envelliment de la poblaci\u00f3 del F\u00f2rum Econ\u00f2mic Mundial.
\nQuant al seu tema predilecte, la reforma de les pensions, Barr ha aconsellat diversos governs, com ara el xin\u00e8s, l\u2019any 2004, o m\u00e9s recentment, el xil\u00e8, l\u2019any 2015.<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2017\/01\/LIBRO-Barr.jpg\")
Considerat per molts el gran manual sobre pensions, La reforma necesaria: el futuro de las pensiones<\/em> (El Hombre del Tres, 2012) \u00e9s obra de Nicholas Barr i Peter Diamond, Premi Nobel d\u2019Economia 2010. El llibre, escrit originalment en angl\u00e8s, ha estat tradu\u00eft al castell\u00e0 i al xin\u00e8s, i analitza el per qu\u00e8 i el com dels sistemes de pensions existents, tot avaluant cada alternativa segons els seus avantatges i inconvenients. Ara b\u00e9, ambd\u00f3s economistes deixen molt clar que el sistema ideal no existeix i que l\u2019\u00fanica manera que tenen els governs de salvaguardar el nostre futur passa per combinar mesures, pensar a llarg termini i acceptar els canvis demogr\u00e0fics que v\u00e9nen.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"