{"id":13296,"date":"2017-02-23T10:38:03","date_gmt":"2017-02-23T09:38:03","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=13296\/"},"modified":"2025-06-06T10:36:50","modified_gmt":"2025-06-06T08:36:50","slug":"cellnex-contribuint-a-una-societat-connectada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2017\/02\/23\/cellnex-contribuint-a-una-societat-connectada\/","title":{"rendered":"Cellnex: contribuint a una societat connectada<\/span>"},"content":{"rendered":"

La necessitat de connectar ve de lluny. Fa m\u00e9s de 1.000 anys, per exemple, quan a Catalunya hi havia la frontera entre l\u2019Islam i el m\u00f3n cristi\u00e0, es varen construir torres de guaita des de la Baixa Ribagor\u00e7a fins al Garraf. Aquestes torres vigilaven el territori dels atacs dels sarra\u00efns i comunicaven el perill a la torre m\u00e9s propera amb senyals visuals, com ara foc, fum o miralls. Avui dia, per\u00f2, aix\u00f2 ha canviat molt, i quan l\u2019usuari d\u2019un m\u00f2bil o una tableta est\u00e0 en una determinada localitzaci\u00f3 i t\u00e9 cobertura per poder connectar-se a Internet \u00e9s perqu\u00e8 a prop hi ha una torre sense fils. Aquesta \u00e9s una infraestructura imprescindible per tal que la poblaci\u00f3 pugui accedir a continguts de banda ampla (3G i 4G, b\u00e0sicament) a trav\u00e9s de m\u00f2bils i altres dispositius, i Cellnex n\u2019\u00e9s el principal operador independent a Europa.<\/strong><\/p>\n

ORIOL AMAT.<\/a> Catedr\u00e0tic d\u2019Economia de la Universitat Pompeu Fabra.<\/strong><\/h4>\n
\n

\"\"La principal activitat<\/span> del major operador independent europeu d\u2019infraestructures de telecomunicacions inal\u00e0mbriques, Cellnex, consisteix a operar torres per a la transmissi\u00f3 de dades i veu sense fils. L\u2019antiga filial de telecomunicacions d\u2019ABERTIS les lloga a les companyies de telefonia en els cinc pa\u00efsos on opera. D\u2019aquesta manera, els clients d\u2019aquestes empreses poden disposar de cobertura. Els operadors independents d’infraestructures de telecomunicacions ofereixen serveis de co-ubicaci\u00f3, \u00e9s a dir, espai a les torres per tal que els operadors m\u00f2bils instal\u00b7lin all\u00e0 els seus equips de telecomunicacions i de radiodifusi\u00f3 sense fils. Les torres de Cellnex a Espanya tenen una mitjana d\u20191,9 llogaters per instal\u00b7laci\u00f3.
\nEls seus ingressos provenen d\u2019infraestructures per a la telefonia m\u00f2bil (55%), xarxes de difusi\u00f3 audiovisual (30%) i serveis de xarxes de seguretat i serveis urbans (smart cities<\/em>, Internet de les Coses, etc.: 15%).<\/p>\n

El model econ\u00f2mic de les torres<\/span>
\nUna torre suposa una inversi\u00f3 que se situa entre 200.000 i 400.000 euros. Un cop feta la inversi\u00f3, les despeses de funcionament anual s\u00f3n baixes, el que explica que les torres acostumin a generar un EBITDA (benefici abans d\u2019interessos, impostos i amortitzacions) del 40%, que ha de cobrir les despeses financeres i l\u2019amortitzaci\u00f3 de la inversi\u00f3. En euros, una torre en ple rendiment genera un EBITDA d\u2019entre uns 34.000 i 50.000 euros\/any. En molts casos, la inversi\u00f3 efectuada es recupera en uns cinc anys. Com que els contractes de lloguer s\u00f3n a llarg termini (un lustre, com a m\u00ednim), normalment garanteixen la viabilitat financera de les torres. Per a rendibilitzar les torres \u00e9s clau aconseguir m\u00e9s d\u2019un llogater per a cada torre.<\/p>\n

\n

Els ingressos de Cellnex provenen d\u2019infraestructures per a la telefonia m\u00f2bil (55%), xarxes de difusi\u00f3 audiovisual (30%) i serveis de xarxes de seguretat i serveis urbans (smart cities<\/em>, Internet de les Coses, etc.: 15%). Les seves torres tenen una mitjana d\u20191,9 llogaters per instal\u00b7laci\u00f3<\/h4>\n<\/blockquote>\n

\"\"<\/p>\n

Pilars de l\u2019estrat\u00e8gia de Cellnex<\/span>
\nCellnex t\u00e9 la missi\u00f3 de prestar serveis de xarxes compartides i infraestructures de telecomunicacions amb la visi\u00f3 de ser el l\u00edder europeu entre els operadors independents. L\u2019empresa prioritza aspectes que s\u00f3n fonamentals en qualsevol negoci que vulgui tenir \u00e8xit a llarg termini: l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia, la qualitat, la cura del medi ambient, la prevenci\u00f3 de riscos laborals, les activitats d\u2019R+D+i i la seguretat de la informaci\u00f3.
\nPer\u00f2 a m\u00e9s, l\u2019estrat\u00e8gia de la companyia es basa en tres pilars diferencials: internacionalitzaci\u00f3, elevat ritme inversor i finan\u00e7ament via el mercat de capitals.
\n1.Internacionalitzaci\u00f3:<\/span> Cellnex va comen\u00e7ar actuant en el mercat espanyol. A continuaci\u00f3, va apostar per It\u00e0lia i Holanda. Despr\u00e9s, ha continuat amb Fran\u00e7a i el Regne Unit. Actualment, disposa de 16.600 torres a Espanya, It\u00e0lia, Fran\u00e7a, Holanda i el Regne Unit (veure gr\u00e0fic 1). El 58% de les infraestructures de Cellnex se situa fora d\u2019Espanya i el 40% del resultat operatiu tamb\u00e9. En un any i mig, ha adquirit 9.000 torres de telefonia m\u00f2bil en quatre pa\u00efsos europeus. El 58% de les torres estan en zones rurals i el 42% en zones urbanes.
\nEl focus geogr\u00e0fic que orienta el creixement de la companyia \u00e9s europeu, prioritzant en una primera corona l’Europa occidental, i en una segona ampliant aquest inter\u00e8s potencial a la resta de pa\u00efsos de la Uni\u00f3 que miren a l’est.<\/p>\n

\"\"2.Elevat ritme inversor:<\/span> Per la via de les adquisicions, en dos anys l\u2019empresa ha invertit 1.400 milions d\u2019euros, convertint-se en el primer operador independent d\u2019Europa.\"\"
\n3.Finan\u00e7ament via el mercat de capitals:<\/span> El 7 de maig del 2015, Cellnex va sortir a Borsa i va comen\u00e7ar a cotitzar amb una capitalitzaci\u00f3 de 3.240 milions d\u2019euros. Avui, els accionistes principals de la companyia s\u00f3n Abertis (34%), Columbia Threadneedle (8%), Black Rock (6%), Criteria (5%) i Cantillon Capital (3%); la resta d\u2019accionistes tenen el 34%.
\nLa major part del finan\u00e7ament de l\u2019operador d\u2019infraestructures de telecomunicacions inal\u00e0mbriques prov\u00e9 d\u2019endeutament en els mercats. De fet, en aquests moments la companyia pr\u00e0cticament no t\u00e9 deute bancari. El 2015 va emetre un bo corporatiu per 600 milions d’euros a set anys que va col\u00b7locar r\u00e0pidament. I aquest mes d’agost ha col\u00b7locat un segon bo per 750 milions d’euros amb venciment el 2023. Les qualificacions que li atorguen les ag\u00e8ncies de r\u00e0ting Fitch i Standard & Poors (BBB- i BB+, respectivament) s\u00f3n de solv\u00e8ncia elevada, i cal seguir l\u2019evoluci\u00f3 dels factors que puguin afectar l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019empresa.
\nEn aquests moments Cellnex disposa de 605 milions d\u2019euros sense utilitzar provinents de les operacions de finan\u00e7ament que ha fet, comptant la disponibilitat del segon bo corporatiu i les l\u00ednies de cr\u00e8dit d’acc\u00e9s immediat i no disposades.<\/p>\n

\n

L\u2019estrat\u00e8gia de l\u2019antiga filial de telecomunicacions d\u2019ABERTIS es basa en tres pilars diferencials: internacionalitzaci\u00f3, elevat ritme inversor i finan\u00e7ament via el mercat de capitals<\/h4>\n<\/blockquote>\n

El futur<\/span>
\nDe cara al futur del sector, en general, i de Cellnex, en particular, cal aprofitar les fortaleses i gestionar b\u00e9 els reptes, i tamb\u00e9 caldr\u00e0 seguir de prop diversos factors com els seg\u00fcents:
\n\u21d2 Elevat ritme inversor:<\/span> Per la via de les adquisicions, en dos anys l\u2019empresa ha invertit 1.400 milions d\u2019euros, convertint-se en el primer operador independent d\u2019Europa.
\n\u21d2 Pol\u00edtiques de la Comissi\u00f3 Europea:<\/span> Per exemple, l\u2019entrada d\u2019un quart operador de telefonia a It\u00e0lia arran de la llum verda a la fusi\u00f3 entre els operadors WIND i H3G pot fer que Cellnex obtingui un millor aprofitament del parc de 8.000 torres en aquell pa\u00eds i millorar, aix\u00ed, la seva rendibilitat.
\n\u21d2 Pol\u00edtiques de les operadores de telefonia que estan considerant externalitzar les seves torres:<\/span> A Europa, entre un 20% i un 30% de la infraestructura es troba duplicada. \u00c9s, per exemple, el cas de Deutsche Telecom que, segons Bloomberg, est\u00e0 estudiant vendre les 40.000 torres que t\u00e9 a Alemanya, Pol\u00f2nia, Holanda i \u00c0ustria. Aix\u00f2 pot ser una oportunitat per a les operadores independents, que poden augmentar el nombre de llogaters per torre. Als EUA hi ha una mitjana de dos llogaters per torre, mentre que a Europa aquesta xifra oscil\u00b7la entre l\u20191,3 i l\u20191,9.
\n\u21d2 Desplegament de les tecnologies 4G i 5G de banda ampla m\u00f2bil que requereixen xarxes denses i capil\u00b7lars (sovint compartides) i amb \u00e0rees de cobertura m\u00e9s redu\u00efdes (smalls cells):<\/span> El desplegament de petites antenes i sistemes distribu\u00efts de transmissi\u00f3 de senyal (DAS) en mobiliari urb\u00e0 (small cells<\/em>) en sem\u00e0fors, enllumenat p\u00fablic, estadis, t\u00fanels de metro, aeroports, etc., \u00e9s una gran oportunitat per al creixement futur, ja que s\u2019espera que fins l\u2019any 2022 es desplegaran unes 350.000 smalls cells.
\n\u21d2 Comprom\u00eds de la comunitat internacional amb la Televisi\u00f3 Digital Terrestre (TDT),<\/span> que t\u00e9 assegurada la disponibilitat d’espectre radioel\u00e8ctric fins al 2030 com a m\u00ednim.\"\"<\/span><\/p>\n

En resum, Cellnex \u00e9s una empresa que opera en un sector en creixement contribuint a millorar la connectivitat de les persones i organitzacions. At\u00e8s el seu posicionament, en funci\u00f3 de com evolucionin els reptes esmentats podr\u00e0 seguir creixent i liderant el sector dels operadors independents d\u2019infraestructures de telecomunicacions inal\u00e0mbriques a Europa.<\/p>\n

\n

La major part del finan\u00e7ament de l\u2019operador d\u2019infraestructures de telecomunicacions inal\u00e0mbriques prov\u00e9 d\u2019endeutament en els mercats. De fet, en aquests moments la companyia pr\u00e0cticament no t\u00e9 deute bancari<\/h4>\n

\"\"<\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La necessitat de connectar ve de lluny. Fa m\u00e9s de 1.000 anys, per exemple, quan a Catalunya hi havia la frontera entre l\u2019Islam i el m\u00f3n cristi\u00e0, es varen construir torres de guaita des de la Baixa Ribagor\u00e7a fins al Garraf. Aquestes torres vigilaven el territori dels atacs dels sarra\u00efns i comunicaven el perill a […]<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":13334,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":{"source_name":"","source_url":"","via_name":"","via_url":"","override_template":"0","override":[{"template":"1","single_blog_custom":"","parallax":"1","fullscreen":"1","layout":"right-sidebar","sidebar":"default-sidebar","second_sidebar":"default-sidebar","sticky_sidebar":"1","share_position":"bottom","share_float_style":"share-monocrhome","show_share_counter":"1","show_view_counter":"1","show_featured":"1","show_post_meta":"1","show_post_author":"1","show_post_author_image":"1","show_post_date":"1","post_date_format":"default","post_date_format_custom":"Y\/m\/d","show_post_category":"0","show_post_reading_time":"1","post_reading_time_wpm":"300","show_zoom_button":"0","zoom_button_out_step":"2","zoom_button_in_step":"3","show_post_tag":"1","show_prev_next_post":"0","show_popup_post":"1","number_popup_post":"2","show_author_box":"1","show_post_related":"1","show_inline_post_related":"1"}],"override_image_size":"0","image_override":[{"single_post_thumbnail_size":"crop-715","single_post_gallery_size":"crop-500"}],"trending_post":"0","trending_post_position":"meta","trending_post_label":"Trending","sponsored_post":"0","sponsored_post_label":"Sponsored by","sponsored_post_name":"","sponsored_post_url":"","sponsored_post_logo_enable":"0","sponsored_post_logo":"","sponsored_post_desc":"","disable_ad":"0"},"jnews_primary_category":{"id":"10829","hide":""}},"categories":[10820,11,5070,10819,10829],"tags":[2465,5141,5142,5143,5144],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13296"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13296"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13296\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46251,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13296\/revisions\/46251"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/13334"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13296"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13296"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13296"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}