{"id":13346,"date":"2017-02-24T12:00:46","date_gmt":"2017-02-24T11:00:46","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=13346\/"},"modified":"2025-06-06T10:36:43","modified_gmt":"2025-06-06T08:36:43","slug":"nueva-rumasa-deja-vu-o-malediccio-xinesa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2017\/02\/24\/nueva-rumasa-deja-vu-o-malediccio-xinesa\/","title":{"rendered":"Nueva Rumasa:<\/span> d\u00e9j\u00e0 vu o maledicci\u00f3 xinesa?"},"content":{"rendered":"

Mai no han tingut la sensaci\u00f3 que all\u00f2 ja ho han viscut abans? Aquesta percepci\u00f3 de familiaritat i alhora d’estranyesa \u00e9s el que els francesos anomenen un d\u00e9j\u00e0 vu<\/em>. A Espanya, en canvi, de manera m\u00e9s gr\u00e0fica, es parla d\u2019\u201censopegar dues vegades amb la mateixa pedra\u201d o, en aquest cas, de \u201ccolpejar una altra vegada amb el pal legal el mateixa rusc\u201d. Permetin-me que els expliqui una hist\u00f2ria que a casa nostra es ve repetint cada 22 anys, aproximadament.<\/h4>\n

Text: Antonio S\u00e1nchez-Bay\u00f3n. Professor de Ci\u00e8ncies Socials i Jur\u00eddiques de CEDEU-URJC.<\/h4>\n
\n

El 1982 va arribar al Govern amb majoria absoluta el PSOE,<\/span> volent impulsar un dels seus projectes clau: aconseguir la redistribuci\u00f3 de riquesa al pa\u00eds. I sota aquesta justificaci\u00f3 va tenir lloc una de les hist\u00f2ries m\u00e9s excepcionals de la cultura empresarial espanyola, aix\u00ed com dels poders p\u00fablics involucrats. Tot va arrencar quan, el 23 de febrer de 1983, coincidint amb el segon aniversari del cop d’Estat de Tejero, el ministre d’Economia i Hisenda de llavors, Miguel Boyer, aconseguia que el Consell de Ministres decret\u00e9s l’expropiaci\u00f3 for\u00e7osa de Rumasa per decret llei, urgent i extraordinari. Per\u00f2, a qu\u00e8 es va deure aquesta decisi\u00f3? Quin perill representava l\u2019empresa per al pa\u00eds?<\/p>\n


\nL’ABELLA EN DIFICULTATS<\/span>
\n<\/span>Fundat per l\u2019andal\u00fas Jos\u00e9 Mar\u00eda Ruiz-Mateos el 1961, Rumasa (acr\u00f2nim de Ruiz Mateos SA) va ser un dels m\u00e9s grans grups empresarials que ha tingut Espanya: en el moment de la pol\u00e8mica, estava format per m\u00e9s de 700 companyies (majorit\u00e0riament d’alimentaci\u00f3, magatzems i del sector bancari) i per 60.000 treballadors. A m\u00e9s, la facturaci\u00f3 anual rondava els 350.000 milions de pessetes (gaireb\u00e9 el 2% del PIB de llavors). Amb aquestes xifres, cal preguntar-nos quines raons tenia el Govern per iniciar el proc\u00e9s d’expropiaci\u00f3.
\nPer comen\u00e7ar, la justificaci\u00f3 va ser donada a l’empara constitucional de \u201cla utilitat p\u00fablica i l’inter\u00e8s social\u201d (art. 33 i 128 CE) i en el decret llei s\u2019addu\u00efen: la reiterada falta d’auditories externes als bancs del grup i a les seves societats m\u00e9s importants des de l’any 1978, la permanent obstrucci\u00f3 a l’activitat inspectora del Banc d’Espanya, els desproporcionats riscos assumits pels bancs que finan\u00e7aven internament el grup tenint en compte la solv\u00e8ncia d’aquest, i la desatenci\u00f3 pel que fa a les m\u00faltiples advert\u00e8ncies de les autoritats monet\u00e0ries, que recomanaven a Rumasa una pol\u00edtica m\u00e9s prudent d’inversions i una desconcentraci\u00f3 de riscos. Com dades concretes, es va adduir el deute amb la Tresoreria General de la Seguretat Social, de 10.700 milions de pessetes, i amb Hisenda, de 19.300 milions de pessetes, per incorrectes retencions a treballadors i accionistes, aix\u00ed com en les factures a prove\u00efdors.
\nFinalment, es va procedir a l’expropiaci\u00f3 for\u00e7osa de Rumasa sota pol\u00e8mic preu just -recorregut des de llavors davant els tribunals pel fundador-, i la reprivatitzaci\u00f3 va costar milions a l’erari p\u00fablic. A m\u00e9s, es va acusar Ruiz-Mateos dels delictes d’estafa i frau comptable. A partir d’aquest moment i fins que l’Audi\u00e8ncia Nacional el va declarar innocent, l’empresari va estar capturat, pr\u00f2fug i empresonat.<\/p>\n

\n

El 1983 es va procedir a l’expropiaci\u00f3 for\u00e7osa de Rumasa sota pol\u00e8mic preu just \u2013recorregut des de llavors davant els tribunals pel fundador\u2013. La reprivatitzaci\u00f3 va costar milions a l’erari p\u00fablic<\/h2>\n<\/blockquote>\n

TARGETA VERMELLA PER A RUIZ-MATEOS<\/span>
\nAra b\u00e9, si aprofundim en el decret llei, sustentador del proc\u00e9s, podem afirmar que es tracta d’un instrument de dubtosa legitimitat i validesa. En primer lloc, conforme al principi de legalitat i no interdicci\u00f3 arbitr\u00e0ria (art. 9 i 103 CE), \u00e9s inacceptable l’aprovaci\u00f3 de cap llei per a casos concrets. A m\u00e9s, segons l’art. 86 CE, sempre que no sigui un cas d’extraordin\u00e0ria i urgent necessitat, queda prohibida la vulneraci\u00f3 per aquesta via dels drets i llibertats dels ciutadans. En segon lloc, cal destacar que l’expropiaci\u00f3 no va comportar un major benestar general ni utilitat p\u00fablica. Els bancs expropiats van donar pas a l’auge de la banca p\u00fablica (o, en altres paraules, de les caixes d’estalvi causants de l’agreujament de la crisi financera de 2008), i les empreses es van malvendre a “coneguts”, provocant p\u00e8rdues que es van \u201csocialitzar\u201d despr\u00e9s i que van repercutir en la butxaca dels contribuents. Serveixi com a exemple (de la fallida i costosa privatitzaci\u00f3) el cas de Galer\u00edas Preciados. Cedida al Grupo Cisneros per m\u00e9s de 33.800 milions de pessetes, aquest va desemborsar nom\u00e9s 750 milions, incorrent en p\u00e8rdues durant uns mesos. Finalment, els magatzems es van vendre a la corporaci\u00f3 brit\u00e0nica Mountleigh per 30.000 milions, lliures de c\u00e0rregues. \u00danicament gr\u00e0cies a la recompra, temps despr\u00e9s, per El Corte Ingl\u00e9s, la marca va tornar a donar beneficis. No obstant els fonaments de dret addu\u00efts, tant per inconstitucionalitat com per empara, el Tribunal Constitucional, mitjan\u00e7ant la sent\u00e8ncia 111\/1983, de 2 de desembre, va avalar la constitucionalitat del decret llei at\u00e8s el risc per a l’economia espanyola de revertir l’expropiaci\u00f3.
\n\"\"<\/p>\n

Els caps per lligar<\/span>
\nPel que fa a les q\u00fcestions juridicoecon\u00f2miques presentades en el decret llei (i esmentades anteriorment), no se sost\u00e9 la de falta d’auditories externes, ja que fins a desembre de 1982 l’empresa Arthur Andersen portava auditats m\u00e9s del 75% dels comptes, retirant-se i tornant-se a fer c\u00e0rrec de l’auditoria un cop intervinguda Rumasa. Aix\u00ed mateix, en el cas del risc i endeutament assumit per Rumasa, s’usava un model financer diferent al de l’oligopoli dels set grans bancs (Central, Banesto, Hispano, Bilbao, Biscaia, Santander i Popular), que es veia com una amena\u00e7a. I, finalment, tenint en compte que en total els suposats deutes del grup d’empreses de l’abella no superaven els 260.000 milions de pessetes per\u00f2 que els seus ingressos anuals eren de 350.000 milions de pessetes (en l’\u00faltim exercici), llavors, era necessari intervenir de tal manera? Per qu\u00e8 la Fiscalia va acabar elevant el cost nominal del “cas Rumasa” a 677.000 milions de pessetes? Una quantitat que no es va recuperar quan es van malvendre(1)<\/sup> els actius per aproximadament 438.000 milions de pessetes.
\n\"\"Sobre les acusacions personals contra Jos\u00e9 Mar\u00eda Ruiz-Mateos \u2013responsabilitat per falsedat i estafa\u2013 ni l’Audi\u00e8ncia Nacional ni el Tribunal Suprem el van trobar culpable. En aquells dies, es va dir que l’empresari s’havia beneficiat dels canvis reguladors aprovats pel PSOE tant en el codi penal de 1995 com a la resta de regulaci\u00f3 per responsabilitat civil.
\nEn resum, el greu error empresarial com\u00e8s per Rumasa va passar per ser un agent social independent dins un sistema tocat per l’activisme politicojur\u00eddic \u2013fent-se servir el dret com a motor d’enginyeria social\u2013, la voluble hiperregulaci\u00f3 intervencionista \u2013generant inseguretat en el tr\u00e0fic empresarial\u2013 i, sobretot, la desafecci\u00f3 institucional \u2013per desconfian\u00e7a cap als poders p\u00fablics, incomplidors de les seves funcions taxades, assumint en canvi altres ultra vires<\/em>, o aplicant un doble raser, vegeu Nova Rumasa\u2013.
\nI ten\u00edem tamb\u00e9 els terrenys adquirits per a la construcci\u00f3 de la nova planta. Una inversi\u00f3 molt important, no nom\u00e9s per la compra dels mateixos, sin\u00f3 per les grans quantitats que s’havien hagut de destinar a projectes arquitect\u00f2nics i d’enginyeria, perqu\u00e8, al final, l’\u00fanic que es fes en aquella finca fos la cerim\u00f2nia de col\u00b7locaci\u00f3 de la primera pedra.<\/p>\n

\n

El greu error empresarial com\u00e8s per Rumasa va passar per ser un agent social independent en un sistema tocat per l’activisme politicojur\u00eddic, la voluble hiperregulaci\u00f3 intervencionista i, sobretot, la desafecci\u00f3 institucional<\/h2>\n<\/blockquote>\n

segones parts mai no van ser bones<\/span>
\nAra b\u00e9, la hist\u00f2ria no acaba aqu\u00ed, ja que la fam\u00edlia Ruiz-Mateos va aconseguir refer el seu grup empresarial el 1986 per\u00f2, aquest cop, amb algunes difer\u00e8ncies quant al passat: el va tornar m\u00e9s opac pel que fa a les relacions entre les companyies, va internacionalitzar les seves constitucions i obligacions fiscals, va prescindir d’empreses banc\u00e0ries o actuarials, i es va veure obligada a buscar finan\u00e7ament via emissi\u00f3 d’instruments financers (empr\u00e8stits, pagar\u00e9s, etc.) i, indirectament, a trav\u00e9s del negoci immobiliari.
\nAbans de la crisi financera de 2008, el grup Nueva Rumasa (com va passar a denominar-se) comptava amb m\u00e9s d’un centenar d’empreses \u2013majorit\u00e0riament recuperades de l’expropiada Rumasa\u2013. El gruix del grup estava en el sector alimentari, cellers i empreses subsidi\u00e0ries de distribuci\u00f3 incloses. Tamb\u00e9 s’havia recuperat bona part del negoci hoteler, una emissora de r\u00e0dio i un equip de futbol. En aquella \u00e8poca, el nou entramat empresarial donava feina a unes 10.000 persones i tenia un valor patrimonial de 6.000 milions d’euros \u2013despr\u00e9s d\u2019inflar, possiblement, els comptes de nou\u2013.
\nTot semblava funcionar encara que la crisi ja comen\u00e7ava a afectar, primer, la divisi\u00f3 immobili\u00e0ria del grup i, poc despr\u00e9s, el seu sector alimentari i hoteler. I \u00e9s que el grup Nueva Rumasa creia haver trobat la soluci\u00f3 per aconseguir finan\u00e7ament: l’emissi\u00f3 de pagar\u00e9s i les ampliacions de capital. El 2009, al mateix temps que es contreia l’economia espanyola, el h\u00f2lding de Ruiz-Mateos i fills va apostar per accelerar motors i sortir aix\u00ed abans de la tempesta financera, conservant els llocs de treball i mantenint certa rendibilitat per als inversors.\"\"
\nLlavors, si havien aconseguit refer el grup empresarial, amb m\u00e9s precaucions i procurant no cometre els mateixos errors financers del passat, i disposaven d\u2019un pla estrat\u00e8gic per afrontar la crisi, per qu\u00e8 Nueva Rumasa va desapar\u00e8ixer de nou? Aquest \u00e9s el d\u00e9j\u00e0 vu<\/em>: el 2008, 25 anys despr\u00e9s de l’expropiaci\u00f3 de Rumasa i, curiosament, una altra vegada, 22 anys despr\u00e9s de la seva reconstituci\u00f3, i en plena eclosi\u00f3 de la crisi financera internacional, el PSOE renova la seva vict\u00f2ria al capdavant del Govern. De nou, la ministra d’Economia i Hisenda, Elena Salgado (col\u00b7laboradora de Boyer en els anys 80), canvia les regles del joc i promou la Llei d’Economia Sostenible. I aquest \u00e9s l’instrument que desmantellar\u00e0 el grup Nueva Rumasa. Ara b\u00e9, a qu\u00e8 respon aquest canvi?: enginyeria social per sortir de la crisi?, una manera d’assegurar que la canalitzaci\u00f3 de l’estalvi disponible vagi cap al deute p\u00fablic em\u00e8s (relegant, per tant, els altres actors socials, especialment les empreses, a la manca de liquiditat)?
\nLa hist\u00f2ria es repeteix. Despr\u00e9s de dos emissions de Nueva Rumasa, la Comissi\u00f3 Nacional del Mercat de Valors (CNMV) \u2013i no el mateix Banc d’Espanya\u2013 adverteix els estalviadors i inversors qualificant aquestes emissions d’alt risc, amb rendibilitats no assegurades. No obstant aix\u00f2, en aquell moment, grans empreses com Abengoa o poders p\u00fablics com la Generalitat estaven emetent instruments financers a tipus similars. Aqu\u00ed hi hem de sumar un altre desprop\u00f2sit: la CNMV nom\u00e9s pot intervenir en el cas de les companyies cotitzades en borsa, i aquest no era el cas de Nueva Rumasa. A causa del senyal d\u2019alarma, les seg\u00fcents emissions van haver d\u2019oferir uns tipus m\u00e9s alts per compensar o per pagar aquells que van voler desinvertir. D’aquesta manera, es va agreujar el problema de manca de liquiditat en ple proc\u00e9s de reconversi\u00f3 del sector financer \u2013que impossibilitava a qualsevol agent econ\u00f2mic l’acc\u00e9s a finan\u00e7ament per la via banc\u00e0ria\u2013.<\/p>\n

\n

Ruiz-Mateos va aconseguir refer el seu grup empresarial el 1986 amb Nueva Rumasa per\u00f2 va prescindir d’empreses banc\u00e0ries o actuarials i es va veure obligat a buscar finan\u00e7ament a trav\u00e9s de l’emissi\u00f3 d’instruments financers i (indirectament) del negoci immobiliari<\/h2>\n<\/blockquote>\n

un desenlla\u00e7 inesperat<\/span>
\nEl 2011, Nueva Rumasa acumulava un deute de 700 milions d’euros amb el duopoli bancari espanyol (Banco Santander i BBVA), altres creditors i organismes p\u00fablics a causa dels problemes amb la Seguretat Social i Hisenda, sobretot pels canvis introdu\u00efts a l’esmentada Llei d’Economia Sostenible i a la Llei General de Pressupostos (contravenint aix\u00ed la Constituci\u00f3, ja que no s\u2019ha de fer servir per a tals fins).
\nLa meitat d’aquest deute correspon a les veteranes empreses Clesa i Dhul (430 milions d’euros). L’endeutament estrat\u00e8gic i la falta de liquiditat (per la crisi i per la seva canalitzaci\u00f3 cap al deute p\u00fablic) va deixar en una situaci\u00f3 vulnerable Nueva Rumasa, que comen\u00e7ava a veure\u2019s embolicada en processos d’ERO, aix\u00ed com en processos de cobrament judicialitzats.
\nDavant d’aquesta situaci\u00f3 d’inestabilitat, al febrer de 2011, 10 de les principals empreses del grup Nueva Rumasa van sol\u00b7licitar el preconcurs de creditors. El r\u00e8gim concursal reformat el 2003 havia tipificat la figura del preconcurs com una mena de tallafocs o, si es prefereix, de torniquet per evitar el dessagnament. No obstant aix\u00f2, el percentatge d’empreses que aconsegueixen sortir amb \u00e8xit d’aquesta situaci\u00f3 \u00e9s inferior al 10% \u2013llevat que es rebi ajuda d’organismes p\u00fablics\u2013.<\/p>\n

Article realitzat en el si de GiDECoG, amb el recolzament d\u2019IsPE\/ISCE\u2013URJC, LAS\u2013Baylor & ELLSP\u2013DePaul.<\/em><\/p>\n

(1) En realitat el seu valor s’estimava per sobre del bili\u00f3 de pessetes \u2013<\/em>revaloritzats cap al 2010, en els plets pendents, sobre els 18.000 milions d’euros\u2013<\/em>. Despr\u00e9s de la seva privatitzaci\u00f3 per parts, fou necessari cobrir la difer\u00e8ncia amb c\u00e0rrec a l’erari p\u00fablic.<\/p>\n

EL VEREDICTE<\/span><\/div>\n

Del cas (Nueva) Rumasa cal extreure un bon c\u00famul de lli\u00e7ons<\/span>\u00a0tant positives (la seva emprenedoria, la seva creativitat financera, la seva responsabilitat social corporativa, etc.) com negatives (la seva mala gesti\u00f3 medi\u00e0tica, els seus enfrontaments directes amb els representants dels poders p\u00fablics, la seva identificaci\u00f3 religiosa quan es tractava de negocis, etc.).
\nLa hist\u00f2ria de (Nueva) Rumasa recorda molt especialment el mite d’\u00cdcar: la possibilitat de caure en picat quan es vola alt, prop del sol. Perqu\u00e8, quin va ser el major error d’aquest grup empresarial?: aconseguir finan\u00e7ament per a unes \u201cales de cera\u201d, no escoltar les advert\u00e8ncies de les \u201cdivinitats\u201d pol\u00edtiques i\/o volar prop del sol, \u00e9s a dir, d’un sistema endog\u00e0mic que rebutja qualsevol iniciativa aut\u00f2noma que considera aliena?
\nFins i tot, segur que hi ha qui atribueix all\u00f2 que ha passat ni a una mala gesti\u00f3, ni a un sistema urgit de millores, sin\u00f3 m\u00e9s aviat al compliment de la maledicci\u00f3 xinesa: \u201cQue es compleixin els teus desitjos, que rebis les atencions dels poderosos i que visquis temps interessants.\u201d<\/p>\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Mai no han tingut la sensaci\u00f3 que all\u00f2 ja ho han viscut abans? Aquesta percepci\u00f3 de familiaritat i alhora d’estranyesa \u00e9s el que els francesos anomenen un d\u00e9j\u00e0 vu. A Espanya, en canvi, de manera m\u00e9s gr\u00e0fica, es parla d\u2019\u201censopegar dues vegades amb la mateixa pedra\u201d o, en aquest cas, de \u201ccolpejar una altra vegada […]<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":13365,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[36,10820,11,10819],"tags":[5163,5161,5162],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13346"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13346"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13346\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46250,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13346\/revisions\/46250"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/13365"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13346"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13346"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13346"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}