{"id":1429,"date":"2014-10-23T08:00:23","date_gmt":"2014-10-23T06:00:23","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=1429"},"modified":"2025-09-16T11:43:38","modified_gmt":"2025-09-16T09:43:38","slug":"punts-clau-fer-mes-europa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2014\/10\/23\/punts-clau-fer-mes-europa\/","title":{"rendered":"4+1 punts clau<\/span> per fer m\u00e9s Europa"},"content":{"rendered":"

Podr\u00e0 un gat vell de la pol\u00edtica europea com \u00e9s Jean-Claude Juncker aportar els canvis que necessita l\u2019Europa del segle XXI? Si, com diuen, una mateixa caracter\u00edstica pot ser alhora el punt feble i el punt fort d\u2019alg\u00fa, contra Juncker hi juga que presentar-se com la renovaci\u00f3 per al Vell Continent als gaireb\u00e9 60 anys \u2013i despr\u00e9s d\u2019haver-ne passat 18 com a primer ministre de Luxemburg i vuit com a president de l\u2019Eurogrup, en el punt m\u00e9s \u00e0lgid de la crisi- t\u00e9 poca credibilitat. Per\u00f2 d\u2019altra banda, els anys d\u2019experi\u00e8ncia certifiquen que coneix m\u00e9s que ning\u00fa els passadissos de Brussel\u00b7les. En la seva carta de presentaci\u00f3, Juncker es marca cinc grans reptes econ\u00f2mics que han de permetre que, de l\u2019actual crisi financera, Europa en surti m\u00e9s forta.<\/h4>\n

Text:\u00a0Raquel Correa, Brussel\u00b7les.<\/a><\/h4>\n
\n

Els reptes econ\u00f2mics de la futura Comissi\u00f3 Juncker:<\/span><\/p>\n

1. Generar creixement econ\u00f2mic i l\u2019ocupaci\u00f3<\/span>
\nEl primer repte per a Juncker \u00e9s, sens dubte, generar un creixement econ\u00f2mic i una creaci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3 que permetin a Europa, per fi, passar p\u00e0gina a la crisi. Un objectiu evident, tenint en compte que la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica del continent es va estancar al segon trimestre i que l\u2019atur encara se situa per damunt de l\u201911% -i supera el 23% per als joves. Per aconseguir sortir del forat, la mesura estrella de Juncker \u00e9s un paquet d\u2019inversi\u00f3 p\u00fablico-privada que ha de ser aprovat a principis de l\u2019any que ve i mobilitzar 300.000 milions d\u2019euros en els propers tres anys. Un pla d\u2019inversions que se centrar\u00e0 en projectes d\u2019infraestructures de transport, banda ampla \u2013l\u2019agenda digital guanya pes en el programa de Juncker-, interconnexions energ\u00e8tiques i innovaci\u00f3, i que no es basar\u00e0 en l\u2019engreixament del deute sin\u00f3 que es finan\u00e7ar\u00e0 a trav\u00e9s de fons estructurals europeus i del Banc Europeu d\u2019Inversions.<\/p>\n

\n

Juncker es proposa fomentar el creixement econ\u00f2mic i la creaci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3 perqu\u00e8 Europa pugui superar definitivament la crisi<\/h2>\n<\/blockquote>\n

2. Comptar amb la credibilitat dels mercats<\/span>
\nJuncker, a m\u00e9s, haur\u00e0 de buscar el dif\u00edcil equilibri entre aquestes pol\u00edtiques que fomentin el creixement i l\u2019ocupaci\u00f3, i la consolidaci\u00f3 fiscal necess\u00e0ria per comptar amb credibilitat als mercats. La legislatura de l\u2019expresident de l\u2019Eurogrup ha de servir perqu\u00e8 en l\u2019exercici de transformar l\u2019actual uni\u00f3 monet\u00e0ria de l\u2019eurozona en una vertadera uni\u00f3 econ\u00f2mica, els lligams a l\u2019euro siguin m\u00e9s profunds per\u00f2, el luxemburgu\u00e8s no ho amaga, tamb\u00e9 m\u00e9s justos. O, sigui, que els programes d\u2019austeritat que fins ara ha implementat la Troika al peu de la lletra, no tinguin en compte nom\u00e9s les xifres macroecon\u00f2miques sin\u00f3 tamb\u00e9 l\u2019impacte social de les reformes estructurals i les retallades exigides als estats membre que han de sanejar els seus comptes.<\/p>\n

\n

La Comissi\u00f3 busca reduir la depend\u00e8ncia energ\u00e8tica europea de R\u00fassia; el 30% del gas que importa la UE \u00e9s rus<\/h2>\n<\/blockquote>\n

3. Crear una uni\u00f3 energ\u00e8tica a Europa<\/span>
\nUna tercera prioritat per a Juncker \u00e9s crear una veritable uni\u00f3 energ\u00e8tica a Europa que permeti completar el mercat interior de l’energia i diversificar les fonts de subministrament de la Uni\u00f3, apostant \u2013amb inversi\u00f3 en recerca i innovaci\u00f3- per les energies renovables. O dit d\u2019una altra manera, l\u2019expresident de l\u2019Eurogrup pret\u00e9n reduir la depend\u00e8ncia energ\u00e8tica europea de R\u00fassia. Una depend\u00e8ncia que encara avui \u00e9s massa forta \u2013el 30% del gas que importa la UE \u00e9s rus- i que treu poder de negociaci\u00f3 a Brussel\u00b7les a l\u2019hora de plantar-se contra Moscou, com ha posat de manifest el conflicte a Ucra\u00efna.<\/p>\n

\n

La macrozona de lliure comer\u00e7 fruit de l\u2019acord entre Brussel.les i Washington donar\u00e0 lloc a un creixement econ\u00f2mic anual equivalent a mig punt del PIB europeu; l\u2019esquerra, per\u00f2, es mostra neguitosa davant l\u2019eliminaci\u00f3 de barreres comercials<\/h2>\n<\/blockquote>\n
\"La
La legislatura de l\u2019expresident de l\u2019Eurogrup ha de servir, entre d’altres, per establir una vertadera uni\u00f3 econ\u00f2mica a l\u2019eurozona, on els lligams a l\u2019euro siguin m\u00e9s profunds. \/ SHUTTERSTOCK<\/figcaption><\/figure>\n

4. Negociar l’aord comercial amb els EUA<\/span>
\nEl quart repte del nou executiu comunitari, que entrar\u00e0 en funcionament l\u20191 de novembre, \u00e9s la negociaci\u00f3 de l\u2019acord comercial entre Washington i Brussel\u00b7les. Un acord que reportar\u00e0 molts beneficis a Europa \u2013la Comissi\u00f3 calcula que la creaci\u00f3 d\u2019aquesta macrozona de lliure comer\u00e7 generar\u00e0 un creixement econ\u00f2mic anual equivalent a mig punt del PIB europeu-, per\u00f2 que ha fet que l\u2019esquerra es posi en peu de guerra, neguitosa perqu\u00e8 l\u2019eliminaci\u00f3 de barreres comercials inundi el mercat comunitari amb productes americans que segueixen una legislaci\u00f3 molt m\u00e9s laxa en sectors tan sensibles com s\u00f3n els transg\u00e8nics. \u201cNo sacrificar\u00e9 els est\u00e0ndards europeus de seguretat aliment\u00e0ria, protecci\u00f3 de dades o diversitat cultural a l\u2019altar del lliure comer\u00e7\u201d, assegura el luxemburgu\u00e8s.<\/p>\n

5. Lluitar contra l’enginyeria fiscal<\/span>
\nI \u00e9s que les difer\u00e8ncies impositives i la falta d’harmonitzaci\u00f3 fiscal entre els socis de la Uni\u00f3 Europea permeten que grans companyies puguin manegar-s\u2019ho per, dins del compliment de la normativa, canalitzar els ingressos cap a un pa\u00eds de la Uni\u00f3 que els permeti pagar molt poc al fisc.El cinqu\u00e8 gran repte que t\u00e9 la futura Comissi\u00f3 Europea \u00e9s aprofundir el mercat interior europeu, un dels pilars de la construcci\u00f3 comunit\u00e0ria. O m\u00e9s concretament, continuar la croada contra l\u2019enginyeria fiscal que Brussel\u00b7les va comen\u00e7ar ara fa un any i que pret\u00e9n acabar amb una estructura que permet que una multinacional com Apple hagi pagat durant anys un impost de societats inferior al 2%, aprofitant els avantatges fiscals que li ofereix Irlanda, on hi t\u00e9 la seu europea, i esquivant de pagar l\u2019impost de societats a pa\u00efsos com Espanya, on ronda el 30%.<\/p>\n

\n

Brussel\u00b7les calcula que, entre el frau i l\u2019evasi\u00f3 fiscal, Europa perd un bili\u00f3 d\u2019euros anual en impostos<\/h2>\n<\/blockquote>\n

L\u2019actual legislaci\u00f3 europea est\u00e0 pensada per evitar que les societats amb filials en diferents pa\u00efsos hagin de tributar dues vegades. Per\u00f2 a la pr\u00e0ctica, la directiva facilita que les grans companyies s\u2019estalvi\u00efn impostos que la resta d\u2019empreses s\u00ed que paga. Establir-se en un estat membre amb una legislaci\u00f3 favorable per a les societats, com Irlanda, i traslladar-hi tots els beneficis que genera una filial del mateix grup basada en un altre estat membre, o crear artificialment filials \u2013que no tenen ni treballadors ni oficina, per\u00f2 canalitzen milions d’euros- s\u00f3n algunes de les arg\u00facies financeres que utilitzen les multinacionals per pagar menys.
\nLa tasca que la futura Comissi\u00f3 ha d\u2019assumir no \u00e9s gens f\u00e0cil \u2013per poder fer qualsevol pas endavant en la mat\u00e8ria es requereix d\u2019una unanimitat gens evident entre els 28-, per\u00f2 Juncker vol avan\u00e7ar en l\u2019harmonitzaci\u00f3 fiscal. I si Irlanda no est\u00e0 per la feina d\u2019equiparar el seu avantatj\u00f3s model fiscal \u2013que fa servir com a imant per atraure les grans empreses- a la mitjana europea, l\u2019euroesc\u00e8ptica Gran Bretanya fuig encara m\u00e9s de qualsevol regulaci\u00f3 financera que vingui de Brussel\u00b7les i pugui afectar la gelosament protegida City de Londres.<\/p>\n

\n

Les difer\u00e8ncies impositives i la falta d’harmonitzaci\u00f3 fiscal entre els socis de la Uni\u00f3 Europea permeten que grans companyies puguin manegar-s\u2019ho per, dins del compliment de la normativa, canalitzar els ingressos cap a un pa\u00eds de la Uni\u00f3 que els permeti pagar molt poc al fisc<\/h2>\n<\/blockquote>\n
\"La
La lluita contra una estructura que permet que una multinacional com Apple hagi pagat durant anys un impost de societats inferior al 2%, aprofitant els avantatges fiscals que li ofereix Irlanda, \u00e9s una prioritat a l\u2019agenda de la futura Comissi\u00f3 Juncker.<\/figcaption><\/figure>\n

6. Saltar-se la norma<\/span>
\nPer\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s tot: Brussel\u00b7les sospita que alguns estats membre ofereixen tractaments preferencials a les grans companyies que podrien distorsionar la lliure compet\u00e8ncia perqu\u00e8 els atorguen uns beneficis de qu\u00e8 la resta d\u2019empreses no gaudeix. L\u2019ast\u00facia \u00e9s la seg\u00fcent: una multinacional t\u00e9 una s\u00e8rie de filials amb qui comercia i, a trav\u00e9s d\u2019una planificaci\u00f3 fiscal agressiva, organitza les transfer\u00e8ncies que es produeixen dins la pr\u00f2pia empresa de manera que acabi tributant pels beneficis al pa\u00eds amb impostos m\u00e9s baixos. La llei obliga que l\u2019import d\u2019aquests intercanvis dins d\u2019un mateix grup es fixi a preus de mercat, per\u00f2 un govern determinat pot oferir-li certs avantatges a una empresa que no tenen la resta de companyies.
\nI, pel que sembla, aquest \u00e9s el cas d\u2019Apple a Irlanda, Starbucks a Holanda i la divisi\u00f3 financera de Fiat a Luxemburg. Tres casos que el fins ara responsable de Compet\u00e8ncia a Brussel\u00b7les, Joaqu\u00edn Almunia, va destapar aquest estiu. Tres casos en qu\u00e8 se sospita que les multinacionals han rebut tractaments fiscals favorables per part dels governs de cada pa\u00eds, que els han evitat de pagar uns impostos m\u00e9s imprescindibles avui que mai. \u201cEn el context actual de restriccions pressupost\u00e0ries, i amb els ciutadans fent grans esfor\u00e7os per les conseq\u00fc\u00e8ncies de la crisi, \u00e9s important que les multinacionals paguin els impostos que els corresponen\u201d, alertava Almunia en anunciar que els obria un expedient. De fet, Brussel\u00b7les calcula que, entre el frau i l\u2019evasi\u00f3 fiscal, Europa perd un bili\u00f3 d\u2019euros anual en impostos. I tot i que els assumptes fiscals s\u00f3n compet\u00e8ncia exclusiva dels estats, Juncker intentar\u00e0 aprofundir la cooperaci\u00f3 entre administracions que impedeixi que els diners dels impostos s\u2019esfumin viatjant d\u2019un pa\u00eds a l\u2019altre.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Podr\u00e0 un gat vell de la pol\u00edtica europea com \u00e9s Jean-Claude Juncker aportar els canvis que necessita l\u2019Europa del segle XXI? Si, com diuen, una mateixa caracter\u00edstica pot ser alhora el punt feble i el punt fort d\u2019alg\u00fa, contra Juncker hi juga que presentar-se com la renovaci\u00f3 per al Vell Continent als gaireb\u00e9 60 anys \u2013i despr\u00e9s d\u2019haver-ne passat 18 com a primer ministre de Luxemburg i vuit com a president de l\u2019Eurogrup, en el punt m\u00e9s \u00e0lgid de la crisi- t\u00e9 poca credibilitat. Per\u00f2 d\u2019altra banda, els anys d\u2019experi\u00e8ncia certifiquen que coneix m\u00e9s que ning\u00fa els passadissos de Brussel\u00b7les. En la seva carta de presentaci\u00f3, Juncker es marca cinc grans reptes econ\u00f2mics que han de permetre que, de l\u2019actual crisi financera, Europa en surti m\u00e9s forta.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1433,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[9,10839,10815,10843,19],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1429"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1429"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1429\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47110,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1429\/revisions\/47110"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1433"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1429"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1429"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1429"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}