{"id":15052,"date":"2017-04-19T14:33:52","date_gmt":"2017-04-19T12:33:52","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=15052\/"},"modified":"2025-09-25T10:03:39","modified_gmt":"2025-09-25T08:03:39","slug":"entrevista-a-maria-teresa-fernandez-de-la-vega-presidenta-de-mujeres-por-africa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2017\/04\/19\/entrevista-a-maria-teresa-fernandez-de-la-vega-presidenta-de-mujeres-por-africa\/","title":{"rendered":"Entrevista a Mar\u00eda Teresa Fern\u00e1ndez de la Vega,<\/span> presidenta de Mujeres por \u00c1frica"},"content":{"rendered":"

Amb motiu de la tercera confer\u00e8ncia sobre apoderament de la dona \u2018Mujeres por el Mediterr\u00e1neo: motor para el desarrollo y la estabilidad\u2019, M\u00f3n Empresarial<\/em> va entrevistar en exclusiva a l’exvicepresidenta del Govern d’Espanya, membre del Consell d\u2019Estat i presidenta de Mujeres por \u00c1frica, Mar\u00eda Teresa Fern\u00e1ndez de la Vega. Amb ella vam abordar els principals reptes del lideratge femen\u00ed en l’actual context de crisi civilitzat\u00f2ria<\/em>.<\/strong><\/p>\n

Text: Emma Bouisset<\/a>\u00a0<\/strong>
\nFotos: Ignacio Adeva <\/span><\/strong><\/strong><\/p>\n

\n
\"Maria
Maria Teresa Fern\u00e1ndez de la Vega \u00e9s una de les veus m\u00e9s reconegudes en la lluita per l’apoderament de la dona, i en qualitat de presidenta de la Fundaci\u00f3n Mujeres por \u00c1frica ha pogut constatar de primera m\u00e0 el potencial emprenedor de les empres\u00e0ries d’aquest continent, de qui destaca la seva “impressionant capacitat d’innovaci\u00f3”.<\/figcaption><\/figure>\n

Cito les seves paraules: “En moments de crisi \u00e9s molt m\u00e9s important la pres\u00e8ncia de la veu de les dones als mitjans”. Ho comentava en una recent trobada amb periodistes. Per\u00f2, i a l’empresa? Hi ha veu femenina? L’estudi del Centre de Govern Corporatiu de l’IE, Dones en l’Alta Direcci\u00f3 a Espanya<\/em>, assenyala que nom\u00e9s un 13% de c\u00e0rrecs directius estan ocupats per dones. Una dada preocupant.<\/span>
\nEfectivament la dona no participa en condicions de, diguem-ne, igualtat -ni tan sols per tots els seus m\u00e8rits- en tots els \u00e0mbits de la vida pol\u00edtica, econ\u00f2mica i social. I, per descomptat, l’empresa n\u2019\u00e9s un. \u00c9s veritat que la dona ha entrat a l’Administraci\u00f3, per\u00f2 encara hi ha una bretxa. En els \u00e0mbits on les dones entren per m\u00e8rits, per oposicions, guanyem. En aquells en qu\u00e8 entren per cooptaci\u00f3, perdem. Perqu\u00e8 la cooptaci\u00f3 la fan els homes. La massa cr\u00edtica del poder encara la posseeix l’home. I, per tant, cal seguir obrint molts camins. Hi ha molt\u00edssimes dones empres\u00e0ries. Per exemple, a l’\u00c0frica \u00e9s impressionant la capacitat que tenen les dones d’emprendre, i d’emprendre b\u00e9, amb molta innovaci\u00f3. Per\u00f2 encara el percentatge \u00e9s petit. I quan es tracta de participar en els consells d’administraci\u00f3, el percentatge \u00e9s baix\u00edssim, fins a l’extrem que ha estat necess\u00e0ria una resoluci\u00f3 europea per reservar, de la mateixa manera que ho fem en la pol\u00edtica, un percentatge per a les dones als consells d’administraci\u00f3 . Perqu\u00e8, a m\u00e9s, est\u00e0 demostrat que on hi ha pres\u00e8ncia femenina, les coses milloren.<\/p>\n

\n

\u201cAll\u00e0 on el percentatge de dones supera el 30%, l\u2019empresa millora.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Precisament, l\u2019informe Is Gender Diversity Profitable<\/em>? (del Peterson Institute for International Economics i EY) suggereix que la pres\u00e8ncia de dones en posicions de lideratge empresarial pot millorar el rendiment de les companyies fins a 1 punt percentual del seu marge net.<\/span>
\nNo nom\u00e9s pot, ja hi ha dades que demostren que ho fa. \u00c9s a dir, no \u00e9s una declaraci\u00f3, una manifestaci\u00f3 de voluntat. All\u00e0 on el percentatge de dones \u00e9s superior al 30%, millora l’empresa, milloren les decisions. Tots els indicadors de totes les organitzacions internacionals posen de manifest -si parlem en termes econ\u00f2mics- que on hi ha m\u00e9s dones, els beneficis de les empreses i la rendibilitat de les societats creixen.<\/p>\n

Aleshores, creu que les dones lideren millor?<\/span>
\nEn general les dones som grans l\u00edders perqu\u00e8 sabem escoltar, som molt innovadores i utilitzem la nostra intel\u00b7lig\u00e8ncia simf\u00f2nica<\/em> per veure les coses des de diverses perspectives, per\u00f2, sobretot, des d’una diferent d’aquella que ha creat el problema. Perqu\u00e8 un pot buscar una soluci\u00f3 a un conflicte, a un problema, mirant-lo amb els mateixos ulls de qui l’ha creat, per\u00f2 cal sortir, cal tenir una altra perspectiva. I jo crec que aix\u00f2 les dones som expertes a fer-ho, perqu\u00e8 ho fem cont\u00ednuament en el dia a dia.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Aquest mateix informe afegeix que els sectors financer, sanitari, de serveis p\u00fablics i telecomunicacions s\u00f3n els que presenten els majors percentatges de dones en c\u00e0rrecs executius, mentre que les \u00e0rees d’activitat relacionades amb les mat\u00e8ries primeres, la tecnologia, l’energia i els serveis industrials compten amb una representaci\u00f3 femenina menor. Per qu\u00e8 sembla que hi ha sectors m\u00e9s hostils al lideratge femen\u00ed?<\/span>
\nDoncs perqu\u00e8 han estat tradicionalment masculins. No hi ha hagut dones. En el sector financer, per exemple, encara no hi ha moltes dones. Tot i que comencen a apar\u00e8ixer. Tenim exemples com el d’Ana Bot\u00edn, presidenta de la primera entitat financera d’Europa, el Banc de Santander. I les dones necessiten referents. Hi ha una dona en aquest \u00e0mbit? Doncs aleshores \u00e9s un \u00e0mbit en el qual jo puc figurar. I cal anar obrint camins.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, una investigaci\u00f3 realitzada pel departament d’antropologia de Harvard conclou que si les dones tenen poca pres\u00e8ncia en certs sectors laborals \u00e9s perqu\u00e8 no tenen la suficient testosterona. Quina opini\u00f3 li mereix aquesta afirmaci\u00f3?<\/span>
\nB\u00e9, aix\u00f2 parteix d’una idea que cal testosterona per estar en determinats sectors. I jo crec que m\u00e9s que testosterona, calen neurones.<\/p>\n

Doncs de neurones, les dones, en tenen\u2026<\/span>
\nPer aix\u00f2. Jo crec que \u00e9s un problema m\u00e9s aviat cultural. \u00c9s veritat que som diferents. I, afortunadament, que visqui la difer\u00e8ncia! El que passa \u00e9s que aquesta difer\u00e8ncia no cal transformar-la en discriminaci\u00f3. I aix\u00f2 \u00e9s el que ha passat. Som iguals en drets, iguals en capacitats, per\u00f2 diferents. I jo crec que aquesta difer\u00e8ncia \u00e9s bona, perqu\u00e8 aportem coses que completen. Avui el m\u00f3n \u00e9s divers i plural. I les dones aportem precisament una cosa molt positiva: sabem entendre molt b\u00e9 la diversitat.<\/p>\n

\n

“Encara hi ha una bretxa. En els \u00e0mbits on les dones entren per m\u00e8rits, per oposicions, guanyem. En aquells en qu\u00e8 entren per cooptaci\u00f3, perdem. Perqu\u00e8 la cooptaci\u00f3 la fan els homes. La massa cr\u00edtica del poder encara la posseeix l’home.”<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Menys positives s\u00f3n les xifres de la bretxa salarial de g\u00e8nere a Espanya (24%). \u00c9s realment possible apoderar les dones en una societat aix\u00ed?<\/span>
\nDoncs \u00e9s possible perqu\u00e8 no ens queda cap altre remei. Per\u00f2 aquesta bretxa salarial que existeix a Espanya existeix pr\u00e0cticament a tot el m\u00f3n. I aquest \u00e9s un tema que en aquests moments s’est\u00e0 debatent molt. El 2015, quan es van analitzar els objectius de desenvolupament del mil\u00b7lenni, es va posar de manifest que hav\u00edem avan\u00e7at molt poc en aquest \u00e0mbit. El c\u00e0lcul que es feia era que per tenir equitat en el mateix lloc de treball, al ritme que hem anat avan\u00e7ant, haurien de passar m\u00e9s de 80 anys, i per assolir la igualtat salarial a id\u00e8ntic lloc de treball, 75. Per tant, no es pot continuar avan\u00e7ant al ritme que ho hem fet fins ara perqu\u00e8, ja no \u00e9s que jo no ho veur\u00e9, \u00e9s que no ho veuran ni les noves generacions. Jo crec que \u00e9s necessari prendre mesures, crear consci\u00e8ncia i denunciar aquesta situaci\u00f3 que \u00e9s completament injusta i que nom\u00e9s es correspon amb una pura i dura discriminaci\u00f3 que avui \u00e9s inconcebible, te\u00f2ricament, per\u00f2 que, de fet, es produeix.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Precisament la bretxa augmenta el risc de pobresa en les mares treballadores. Aix\u00ed ho recull un estudi de l’Observatori Dona i Empresa i la Cambra de Comer\u00e7 de Barcelona que posa de manifest que tot i que les dones tenen una formaci\u00f3 superior a la dels homes, els seus contractes s\u00f3n m\u00e9s precaris. I aix\u00f2 es tradueix en pensions un 31% m\u00e9s baixes i en pitjors prestacions d’atur (-12%). En aquest sentit, creu que algun dia aconseguirem una conciliaci\u00f3 laboral i familiar que no obligui les dones a haver de triar entre la maternitat o la carrera professional?
\n<\/span>Totes les dades que has descrit s\u00f3n certes, i aix\u00f2 posa de manifest el que et deia: que no hi ha equitat en el lloc de treball. Hi ha una veritable bretxa de desigualtat en les condicions laborals. I despr\u00e9s, a m\u00e9s, afegeix a aix\u00f2 el fet que no es comparteix. Jo no parlo de conciliar, perqu\u00e8 no ens ha anat molt b\u00e9 amb la conciliaci\u00f3. Perqu\u00e8 hem dit, establirem passos perqu\u00e8 les dones -les dones!- puguin conciliar la vida laboral amb la vida familiar. I no es tracta d’aix\u00f2. Es tracta de tenir vida familiar i vida laboral, tant dones com homes. Es tracta de compartir en igualtat de condicions les responsabilitats familiars. I la maternitat \u00e9s una decisi\u00f3 personal per\u00f2 que forma part tamb\u00e9 d’una pol\u00edtica d’Estat. Perqu\u00e8 la demografia no va b\u00e9, i si no hi ha joves i no tenim nens, aix\u00f2 generar\u00e0 problemes en el curt-mitj\u00e0 termini per a les nostres pensions. Per tant, cal donar condicions perqu\u00e8 la gent tri\u00ef lliurement, per\u00f2 que aquesta elecci\u00f3 no sigui una c\u00e0rrega exclusivament per a una part. Ha de ser una cosa compartida.<\/p>\n

\n

“Per aconseguir l’equitat en el mateix lloc de treball, al ritme que hem anat avan\u00e7ant, haurien de passar m\u00e9s de 80 anys, i per assolir la igualtat salarial a id\u00e8ntic lloc de treball, 75. Per tant no es pot avan\u00e7ar al ritme actual (…) i cal prendre mesures, crear consci\u00e8ncia i denunciar aquesta situaci\u00f3 que \u00e9s completament injusta.”<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Llavors, quines mesures creu que s\u2019haurien d’implementar per aconseguir aquesta conscienciaci\u00f3 social?<\/span>
\nJo crec que l’educaci\u00f3 \u00e9s un tema clau. Cal educar els nens des de petits en la igualtat i en la diversitat. Som diferents, per\u00f2 la difer\u00e8ncia no es pot traduir en desigualtat. Tenim els mateixos drets, les mateixes oportunitats i hem de tenir els mateixos drets i les mateixes oportunitats.<\/p>\n

\"\"<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 quan una dona fa una entrevista de treball, per exemple, sempre li pregunten per la maternitat. I, en canvi, a un home, no.<\/span>
\nPerqu\u00e8 hi ha desigualtat. I tot aix\u00f2 forma part de la cultura. Cap entrevistador no hauria de fer aquesta pregunta, perqu\u00e8, si es d\u00f3na el cas que hi hagi una dona embarassada, aix\u00f2 \u00e9s un b\u00e9 per al pa\u00eds. I, al mateix temps, la dona ha de tenir uns drets a compartir en igualtat de condicions amb la seva parella, que treballar\u00e0 en aquesta empresa o en una altra. I aix\u00f2 \u00e9s cultura, \u00e9s educaci\u00f3. \u00c9s assumir de veritat que vivim en una societat parit\u00e0ria on homes i dones som diferents i aportem coses diferents. I precisament perqu\u00e8 som diferents cal posar mesures per arribar a ser tractats iguals. I aqu\u00ed s\u00ed que hi ha d’haver una pol\u00edtica d’Estat per afavorir la igualtat.<\/p>\n

\n

“Cal educar els nens des de petits en la igualtat i en la diversitat. Som diferents, per\u00f2 la difer\u00e8ncia no es pot traduir en desigualtat. Tenim els mateixos drets, les mateixes oportunitats i hem de tenir els mateixos drets i les mateixes oportunitats.”<\/h2>\n<\/blockquote>\n

D’altra banda, durant d\u00e8cades, l’assetjament sexual que s’ha practicat a Wall Street ha convertit anar a treballar en un suplici si eres dona i broker. Les regles del joc segueixen estant pensades per als homes?<\/span>
\nLa cultura segueix sent molt patriarcal. \u00c9s la cultura encara dominant. Un model que ha fet d\u2019all\u00f2 mascul\u00ed un valor preponderant i d\u2019all\u00f2 femen\u00ed un valor subordinat. Aix\u00f2 va canviant, per\u00f2 encara persisteix. Per tant, cal seguir treballant per la igualtat. Perqu\u00e8 no hi ha res millor per a una societat que la igualtat de g\u00e8nere.
\nPel que fa a la viol\u00e8ncia sexual \u00e9s un dels problemes m\u00e9s greus que tenim, i acabar aquesta \u00e9s prioritari. Perqu\u00e8, a m\u00e9s, es produeix en totes les parts del m\u00f3n. Que una de cada tres dones a Europa hagi patit al llarg de la seva vida un ab\u00fas sexual \u00e9s una dada veritablement esfere\u00efdora. Per tant, educaci\u00f3. Tornem una altra vegada a l’educaci\u00f3, al respecte i al respecte a la difer\u00e8ncia.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Amb motiu de la tercera confer\u00e8ncia sobre apoderament de la dona \u2018Mujeres por el Mediterr\u00e1neo: motor para el desarrollo y la estabilidad\u2019, M\u00f3n Empresarial va entrevistar en exclusiva a l’exvicepresidenta del Govern d’Espanya, membre del Consell d\u2019Estat i presidenta de Mujeres por \u00c1frica, Mar\u00eda Teresa Fern\u00e1ndez de la Vega. Amb ella vam abordar els principals […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":15063,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[12,55],"tags":[5285,435,437,5283,5284],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15052"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15052"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15052\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":48119,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15052\/revisions\/48119"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/15063"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15052"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15052"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15052"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}