{"id":15336,"date":"2017-06-13T10:10:04","date_gmt":"2017-06-13T08:10:04","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=15336\/"},"modified":"2025-09-25T09:56:08","modified_gmt":"2025-09-25T07:56:08","slug":"biblioteca-empresarial-entrevista-a-jose-maria-gay-de-liebana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2017\/06\/13\/biblioteca-empresarial-entrevista-a-jose-maria-gay-de-liebana\/","title":{"rendered":"Biblioteca Empresarial: entrevista a Jos\u00e9 Mar\u00eda Gay de Li\u00e9bana<\/span>"},"content":{"rendered":"

El punt de partida de l\u2019\u00faltim llibre<\/span> de Jos\u00e9 Mar\u00eda Gay de Li\u00e9bana \u00e9s la situaci\u00f3 actual de l\u2019economia espanyola. On som per\u00f2 tamb\u00e9 cap a on anem s\u00f3n dos dels interrogants sobre els quals pivota una obra que sobretot analitza els elements que han d\u2019anar junts per posar rumb a la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica.<\/h4>\n

Text:<\/span> Berta Seijo<\/a><\/h4>\n
\n

\"\"20% d\u2019atur i m\u00e9s de 6 milions d\u2019espanyols que viuen amb un sou inferior a 700 euros al mes. Realment podem parlar de recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica?<\/span>
\nCrec que no, i hi ha una q\u00fcesti\u00f3 que em preocupa: el 2008 l\u2019economia espanyola superava els 1,116 bilions d\u2019euros i treballaven 20,5 milions de persones. Ara el nostre PIB \u00e9s una mica inferior i treballen 18,5 milions de persones. Per tant, hi ha dos milions que han quedat fora del mercat laboral i que no s\u00f3n necess\u00e0ries per assolir el PIB del 2008. I \u00e9s que cada vegada \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent la substituci\u00f3 de la m\u00e0 d\u2019obra humana pels aven\u00e7os tecnol\u00f2gics. A m\u00e9s, encara hi ha 300.000 empreses desaparegudes (el nombre d\u2019empreses abans de la crisi era de 3,4 milions; ara \u00e9s de 3,1 milions). Per\u00f2, fonamentalment, jo el que veig \u00e9s que el jard\u00ed no est\u00e0 llest per plantar-hi res.<\/p>\n

Aix\u00f2 dista molt del missatge que llan\u00e7a el Govern\u2026<\/span>
\nEl Govern ven i fa el seu m\u00e0rqueting, per\u00f2 el nostre model de creixement \u00e9s a cop de turisme manllevat i low cost<\/em>. A la resta de sectors no estem avan\u00e7ant: la ind\u00fastria, que per a mi \u00e9s fonamental, nom\u00e9s suposa el 14% del PIB (si obviem el pes del sector energ\u00e8tic).<\/p>\n

I quin paper juga l\u2019economia submergida en tot aix\u00f2?<\/span>
\nL\u2019economia submergida \u00e9s una realitat evident. Sempre hi ha aquest desfasament entre el nombre d\u2019aturats segons l\u2019EPA i el nombre d\u2019aturats segons la Seguretat Social: una difer\u00e8ncia de, m\u00e9s o menys, 1,8 milions de llocs de treball. Bandejant que l\u2019economia submergida \u00e9s de per si dolenta, jo crec que, en definitiva, els grans incentivadors d\u2019aquesta pr\u00e0ctica s\u00f3n el mateix Govern i la classe pol\u00edtica. Ells estableixen un circuit ple de burocr\u00e0cia, excessos legislatius i pressi\u00f3 administrativa que frena la creaci\u00f3 d\u2019empreses.<\/p>\n

\n

\u201cA la llarga, un pa\u00eds endeutat \u00e9s un pa\u00eds esclavitzat\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

A banda de la desburocratitzaci\u00f3, quin tipus de pol\u00edtiques fiscals i laborals creu que s\u2019haurien d\u2019implantar per potenciar el creixement econ\u00f2mic del pa\u00eds?<\/span>
\nTenint en compte que les pimes representen pr\u00e0cticament el 100% del nostre teixit empresarial, cal que se\u2019ls posin les coses molt f\u00e0cils des de la perspectiva fiscal i laboral. Actualment, les pimes tributen a m\u00e9s del 20%. I aquest \u00e9s el primer problema, perqu\u00e8 una petita o mitjana empresa no pot suportar la mateixa c\u00e0rrega tribut\u00e0ria que una gran empresa.
\nDespr\u00e9s, hem d\u2019afavorir la contractaci\u00f3 de personal per part de les pimes, habilitant mecanismes especials com ara abaratir la Seguretat Social (la nostra \u00e9s la m\u00e9s cara d\u2019Europa) o bonificar els aturats de llarga durada perqu\u00e8 siguin contractats i passin a cobrar del sector privat i no dels pressupostos generals de l\u2019Estat.<\/p>\n

Ja que ha fet refer\u00e8ncia a l\u2019atur de llarga durada, quins factors creu que afavoreixen el seu augment?<\/span>
\nSobretot, la manca de formaci\u00f3. M\u00e9s del 60% dels aturats espanyols de llarga durada t\u00e9 una molt baixa qualificaci\u00f3, per\u00f2 cap partit pol\u00edtic en el poder ha volgut fer front a aquesta realitat.
\nDarrere d\u2019aix\u00f2 hi ha un sistema educatiu nefast, com a resultat de la polititzaci\u00f3 dels plans d\u2019estudis. Despr\u00e9s, tamb\u00e9 s\u2019ha apostat massa pel sistema universitari, deixant de banda la Formaci\u00f3 Professional. Hem de revaloritzar-la com han fet a Alemanya, \u00c0ustria o Su\u00efssa. Aquests pa\u00efsos aposten per la Formaci\u00f3 Professional Dual, precisament el que nosaltres necessitem.<\/p>\n

Tard o d\u2019hora alg\u00fa haur\u00e0 de posar fre al greu problema de la desocupaci\u00f3, m\u00e9s encara sabent que el deute p\u00fablic a Espanya va tancar el 2016 en el 99% del PIB…<\/span>
\nVivim en una societat molt subsidiada on, sobretot, s\u2019ha volgut dotar b\u00e9 l\u2019Estat del benestar. Ara, per\u00f2, ens estem comen\u00e7ant a plantejar si el podem mantenir, perqu\u00e8 els comptes p\u00fablics no ho aguanten. Aquest any, el deute p\u00fablic espanyol ha arribat a ser superior al 100% del PIB i ja \u00e9s alarmant. El deute p\u00fablic es va formant a causa del desfasament entre el que s\u2019ingressa i el que es gasta, i aix\u00f2 provoca el d\u00e8ficit p\u00fablic. El d\u00e8ficit p\u00fablic a Espanya no es controla perqu\u00e8 la despesa p\u00fablica es va disparant i els governants no tenen cap inter\u00e8s a posar-hi fre.<\/p>\n

\n

\u201cVivim en una societat molt subsidiada on, sobretot, s\u2019ha volgut dotar b\u00e9 l\u2019Estat del benestar. Ara, per\u00f2, ens estem comen\u00e7ant a plantejar si el podem mantenir, perqu\u00e8 els comptes p\u00fablics no ho aguanten.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Quina seria la conseq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s directa d\u2019aquesta manca d\u2019inter\u00e8s?<\/span>
\nDoncs que cada any tanquem amb p\u00e8rdues. I com incrementant els impostos als ciutadans no n\u2019hi ha prou, ens endeutem. El 2008, els passius en circulaci\u00f3 del conjunt de les administracions p\u00fabliques ascendien a mig bili\u00f3 d\u2019euros. Al novembre del 2016, tot aquest deute p\u00fablic ja sumava m\u00e9s d\u20191,5 bilions d\u2019euros. Per ara, el Banc Central Europeu compra deute p\u00fablic espanyol i d\u2019altres pa\u00efsos de la UE, per\u00f2 te\u00f2ricament a la fi del 2017, Mario Draghi retirar\u00e0 els est\u00edmuls monetaris.<\/p>\n

\"\"<\/span><\/p>\n

Qu\u00e8 pot suposar aquest cop per a l\u2019economia europea?<\/span>
\nSi aix\u00f2 succeeix, haurem d\u2019esperar que vingui un altre senyor que compri deute p\u00fablic. Per\u00f2 veient que mai no es tornen, no ens deixar\u00e0 els diners al 3 o al 4%, sin\u00f3 al 12 o al 15%. Aix\u00f2 pot provocar a nivell espanyol, europeu i mundial una situaci\u00f3 d\u2019inestabilitat important. Fins i tot podria suposar l\u2019esclat d\u2019una altra crisi, aquest cop encara m\u00e9s forta perqu\u00e8 comprometria els propis estats, al marge del sector privat.
\nJo vaig analitzant els comptes cada setmana i el problema \u00e9s sempre el mateix: que aix\u00f2 no t\u00e9 fre. I \u00e9s quelcom que em preocupa, fonamentalment perqu\u00e8 des del Govern se\u2019ns diu amb tota naturalitat que enguany les pensions es pagaran amb deute p\u00fablic. O dit d\u2019una altra manera: que d\u2019aqu\u00ed a uns anys, el meu fill haur\u00e0 de pagar la pensi\u00f3 d\u2019alg\u00fa que ja haur\u00e0 mort. \u00c9s un desprop\u00f2sit, i es nota que els nostres mandataris no s\u00f3n conscients del m\u00f3n real ni del que s\u00f3n les finances perqu\u00e8, a la llarga, un pa\u00eds endeutat \u00e9s un pa\u00eds esclavitzat.<\/p>\n

Entenc que la classe pol\u00edtica actual no \u00e9s molt del seu grat…<\/span>
\nTenim una classe pol\u00edtica de pati de col\u00b7legi, que l\u2019\u00fanica cosa que fa \u00e9s desacreditar-se m\u00fatuament i que ho arregla tot a for\u00e7a de lleis. No pensa en el futur del pa\u00eds, sin\u00f3 que nom\u00e9s es preocupa per l\u2019er\u00f2tica del poder i per fer vida de burg\u00e8s. Lamentablement, fins i tot l\u2019esquerra m\u00e9s revolucion\u00e0ria, des que ha arribat al poder ja forma part de la mateixa casta.
\nPer tant, quant a l\u00edders, fa anys que a Espanya (i a Europa) no hi ha cap referent que arrossegui les masses en el bon sentit, que encomani la seva il\u00b7lusi\u00f3, el seu entusiasme, les seves ganes a la resta i, sobretot, que escolti la gent i que s\u2019interessi de veritat pels seus problemes.<\/p>\n

Podria dir-se que aquesta necessitat de bons l\u00edders \u00e9s el que incrementa la popularitat de personatges com Trump o Le Pen?<\/span>
\n\u00c9s clar, els pa\u00efsos davant d\u2019aquesta debilitat i p\u00e8rdua de lideratge no saben reaccionar. Despr\u00e9s, tots aquests personatges i moviments en el cas d\u2019Espanya i Europa ens estan conduint a l\u2019auge dels populismes i dels nacionalismes.<\/p>\n

I tamb\u00e9 a la incertesa que pesa sobre la continu\u00eftat dels Estats del benestar europeus.<\/span>
\nTal com funciona el m\u00f3n occidental, a base d\u2019un sistema de repartiment, si cada vegada hi ha menys gent que treballa i que cotitza, i cada vegada hi ha m\u00e9s pensionistes, tenim un desequilibri. Si a aix\u00f2 li sumem la revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica, el problema s\u2019agreuja. I \u00e9s que molts dels treballs que ara duen a terme joves que acaben de sortir de la universitat en un futur no tan lluny\u00e0 els duran a terme robots, drons i humanoides. Per tant, si no hi ha gent treballant i els estats volen seguir tenint ingressos, aquests robots hauran de cotitzar i pagar impostos per finan\u00e7ar la renda b\u00e0sica, que \u00e9s cap a on va la nostra societat. El m\u00f3n ha canviat i encara que es defensi que la ind\u00fastria torna a Europa, el panorama no \u00e9s el mateix i les noves f\u00e0briques que ja estan obrint s\u00f3n robotitzades.<\/p>\n

Un\u00a0economista sense p\u00e8ls a la llengua<\/span><\/div>\n

\"\"Proper i cr\u00edtic amb all\u00f2 que no li agrada, Jos\u00e9 Maria Gay de Li\u00e9bana (Barcelona, \u200b\u200b1953) combina a la perfecci\u00f3 i amb l\u2019energia que el caracteritza la seva faceta d\u2019economista, professor universitari i comentarista medi\u00e0tic en televisi\u00f3, r\u00e0dio i premsa. Popularment, se\u2019l coneix com \u201cel catedr\u00e0tic del sentit com\u00fa\u201d o \u201cl\u2019economista indignat\u201d, sense oblidar la seva afici\u00f3 pel futbol, \u200b\u200bconcretament per l\u2019Espanyol, club del qual \u00e9s seguidor fervent. Gay de Li\u00e9bana, a m\u00e9s, va ser un dels primers experts que van predir la crisi al nostre pa\u00eds. I \u00e9s que, pels volts del 2007, aquest Doctor en Economia i Dret va posar el focus en la \u201cborratxera de deute\u201d que els governants, al seu torn, estaven passant per alt i que no gaire m\u00e9s tard portaria conseq\u00fc\u00e8ncies nefastes per a tothom. Actualment, Gay de Li\u00e9bana segueix denunciant la gesti\u00f3 que la classe pol\u00edtica fa de les finances p\u00fabliques i la seva incapacitat per incentivar el teixit empresarial del pa\u00eds. El seu inter\u00e8s insaciable per disseccionar la realitat econ\u00f2mica l\u2019ha portat a participar a nombroses confer\u00e8ncies i a escriure diversos llibres.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El punt de partida de l\u2019\u00faltim llibre de Jos\u00e9 Mar\u00eda Gay de Li\u00e9bana \u00e9s la situaci\u00f3 actual de l\u2019economia espanyola. On som per\u00f2 tamb\u00e9 cap a on anem s\u00f3n dos dels interrogants sobre els quals pivota una obra que sobretot analitza els elements que han d\u2019anar junts per posar rumb a la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica. Text: […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":15344,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[11,38,10817,10838],"tags":[723,995,1204,1918,2947,3150,5426,112,113,179,242],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15336"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15336"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15336\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":48093,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15336\/revisions\/48093"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/15344"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15336"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15336"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15336"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}