{"id":15528,"date":"2017-07-28T11:28:12","date_gmt":"2017-07-28T09:28:12","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=15528\/"},"modified":"2025-09-25T09:54:06","modified_gmt":"2025-09-25T07:54:06","slug":"entrevista-a-oliver-hart-premi-nobel-deconomia-2016","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2017\/07\/28\/entrevista-a-oliver-hart-premi-nobel-deconomia-2016\/","title":{"rendered":"Entrevista a Oliver Hart,<\/span> Premi Nobel d\u2019Economia 2016"},"content":{"rendered":"

Hauria esclatat la crisi financera si les hipoteques haguessin previst conting\u00e8ncies com una possible caiguda del mercat immobiliari? Actuaran en el futur els ordinadors com a \u00e0rbitres en les disputes contractuals? Com dividim el cost que comporta lluitar contra el canvi clim\u00e0tic? Tot i que Oliver Hart (Londres, Anglaterra, 1948) no t\u00e9 totes les respostes, descobrim amb l’actual premi Nobel d’Economia (guardonat juntament amb l’economista finland\u00e8s Bengt Holmstr\u00f6m) per qu\u00e8 els contractes juguen un paper cabdal en el funcionament de l’economia moderna, quines s\u00f3n les seves limitacions i en quines situacions l’assignaci\u00f3 del control \u00e9s important.<\/strong><\/p>\n

Emma Bouisset<\/a><\/h4>\n
\n

\"\"Les economies modernes se sostenen per innombrables contractes. Acceptar una feina, comprar una casa o fusionar una companyia exigeixen signar un acord entre dues parts. Dissenyar-los \u00e9s un terreny delicat?<\/span>
\nHo \u00e9s. Encara que no sempre, \u00e9s clar. Per\u00f2 en les relacions a llarg termini resulta dif\u00edcil anticipar tot el que podria arribar a passar durant el transcurs de la relaci\u00f3 i plasmar-ho en el contracte. Per tant, els contractes sempre seran, inevitablement, incomplets.<\/p>\n

Sabent aix\u00f2, com d\u2019important \u00e9s l\u2019assignaci\u00f3 de drets de decisi\u00f3\/propietat?<\/span>
\nEn algunes situacions \u00e9s molt important. Si ens centrem en les empreses, per exemple, tenen contractes amb molts stakeholders<\/em> (incloent accionistes i creditors, prove\u00efdors, clients i treballadors), per\u00f2 l’autoritat de presa de decisions sol recaure en el consell d’administraci\u00f3 -format pels principals propietaris, si l’empresa \u00e9s una empresa privada o, en el cas d’una gran empresa, per un grup a part-. Per tant, per lidiar amb els contractes incomplets, no especifiquem tot el que l’empresa far\u00e0 en el futur en un contracte sin\u00f3 que li donem a aquest grup -al consell- el dret a prendre moltes decisions, \u00e9s a dir, els drets de decisi\u00f3.
\nUn altre exemple: pensa en com organitzem el govern. Diversos \u00f2rgans prenen decisions sobre q\u00fcestions que no s\u2019havien especificat pr\u00e8viament. Aix\u00ed que aquest \u00e9s un altre exemple de com l’assignaci\u00f3 d\u2019aquests drets \u00e9s molt important. Encara que en aquest cas no s’atorguen per propietat, sin\u00f3 d\u2019una altra manera.<\/p>\n

\n

\u201cGran part del meu treball tracta de la dificultat d’anticipar el futur. Per\u00f2 de vegades, fins i tot quan podem anticipar-lo, aquesta informaci\u00f3 no s’inclou en el contracte. I no crec que encara n\u2019entenguem el perqu\u00e8.\u201d<\/h4>\n<\/blockquote>\n

Parlant de decisions, d\u2019on prov\u00e9 el seu inter\u00e8s per les negociacions contractuals complexes?<\/span>
\nVa ser una evoluci\u00f3. Com a part de la meva tesi estava interessat en quina \u00e9s la funci\u00f3 objectiu apropiada per a una empresa en un m\u00f3n d’incertesa. Inicialment em vaig centrar en la idea que els diferents accionistes d’una empresa podrien tenir objectius diferents (per exemple, podrien tenir actituds oposades pel que fa al risc). Despr\u00e9s, em vaig adonar que els conflictes entre els diferents accionistes eren probablement menys importants que el conflicte entre la direcci\u00f3 i els accionistes. En conseq\u00fc\u00e8ncia, com alinear-ne les prefer\u00e8ncies? I aix\u00f2 em va portar a un estudi dels diversos mecanismes de mercat que existeixen per resoldre aquest problema.
\nM\u00e9s tard, vaig estimar que si estem interessats en el conflicte entre gerents i accionistes potser una manera natural de tractar aix\u00f2 sigui a trav\u00e9s d’un contracte entre els propietaris i els executius. I aix\u00f2 em va portar a pensar en aquest tipus de contractes (d’incentius) en particular. Per\u00f2 aqu\u00ed no va acabar tot. Amb el temps, vaig comen\u00e7ar a q\u00fcestionar-me -i aix\u00f2 ho vaig fer inicialment amb Sanford Grossman i, despr\u00e9s, amb John Moore- per qu\u00e8 aquest contracte d’incentiu pressuposa que l’empresa ja existeix i que t\u00e9 una certa mida. \u00c9s a dir, per qu\u00e8 l’empresa ja \u00e9s aix\u00ed en primer lloc? I aquesta \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 que els economistes ja havien estat estudiant i que s’anomena “els l\u00edmits de l’empresa”. I quan vaig comen\u00e7ar a indagar-hi em vaig adonar que tot girava al voltant dels contractes. En quins sup\u00f2sits el contracte entre l\u2019empresa A i l\u2019empresa B funciona b\u00e9 o si no seria millor (o quan seria millor) per a l\u2019empresa A d\u2019adquirir l\u2019empresa B o per a l\u2019empresa B d\u2019adquirir l\u2019empresa A. I aix\u00f2 em va portar als contractes incomplets. Per\u00f2 va ser un proc\u00e9s de 10 anys.<\/p>\n

\"\"
Cinc nobels d\u2019esquerra a dreta: Bengt Holmstr\u00f6m (2016), Alvin E. Roth (2012), Christopher A. Sims (2011), James A. Mirrlees (1996) i Oliver Hart (2016).<\/figcaption><\/figure>\n

Quins eren els seus objectius quan va escollir aquesta \u00e0rea d\u2019investigaci\u00f3? Diria que els ha complert?<\/span>
\nQuan vaig comen\u00e7ar aquest treball amb Sanford Grossman, el 1983, i tamb\u00e9 despr\u00e9s amb John Moore, sab\u00edem que hi havia bibliografia sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3, les anomenades preguntes sobre fabricar o comprar: si vost\u00e8 necessita un input<\/em>, el fabrica amb els seus propis empleats o b\u00e9 redacta un contracte amb una empresa externa perqu\u00e8 l’hi subministri? De nou, la q\u00fcesti\u00f3 dels \u201cl\u00edmits de l’empresa\u201d. Per\u00f2 es tractava d’una literatura informal i, per tant, el nostre objectiu era d\u2019establir una teoria formal sobre els costos i beneficis de fer les coses dins de l’empresa vs. externalitzar-los. Per tant, en aquest sentit, crec que nom\u00e9s he estat parcialment reeixit, perqu\u00e8 resulta que els models formals que hem constru\u00eft no s\u00f3n \u00edntegrament satisfactoris. Resulta que si les parts contractants s\u00f3n totalment racionals i estan interessades en elles mateixes -que \u00e9s la suposici\u00f3 est\u00e0ndard en l’economia-, hi ha enginyosos mecanismes que permeten de superar la imperfecci\u00f3 contractual que resolen essencialment el problema, per la qual cosa, els drets de propietat o de control deixen de ser necessaris. Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s una cosa que no passa mai al m\u00f3n real. Per aix\u00f2, en les meves investigacions dels \u00faltims 10 anys, m’he apartat d’aquests sup\u00f2sits est\u00e0ndard i hi he introdu\u00eft alguns elements conductuals, com l’inter\u00e8s per l’equitat i el comportament raonable. I hi segueixo treballant, encara que molts economistes s\u2019hi mostrin esc\u00e8ptics perqu\u00e8 els agrada l’assumpci\u00f3 de la racionalitat i realment no creuen en les teories que se n\u2019aparten.<\/p>\n

Per\u00f2 despr\u00e9s de gaireb\u00e9 30 anys d’estudi dels contractes incomplets, b\u00e9 haurem evolucionat. Quin impacte han tingut fets clau com la crisi financera i la digitalitzaci\u00f3 de les empreses en l\u2019”art” d’arribar a acords?<\/span>
\n\u00c9s una pregunta bastant dif\u00edcil i no estic segur de tenir totes les respostes, en el sentit que es podria dir que la crisi financera potser va sorgir en part perqu\u00e8 no es van redactar bons contractes. Les hipoteques que es van signar podien tenir sentit en un escenari en qu\u00e8 els preus dels habitatges pugessin eternament, per\u00f2 no en un en qu\u00e8 no ho fessin. I no nom\u00e9s no van pujar, sin\u00f3 que es van enfonsar! Aix\u00ed, molts d’aquests contractes, que es van revelar com a est\u00fapids, van conduir a m\u00e9s problemes. Cal preguntar-nos, llavors, per qu\u00e8 es van redactar d’aquesta manera. Per qu\u00e8 no s\u2019hi van incloure conting\u00e8ncies que haurien significat que funcionessin millor si les coses no sortien tal com s’esperava? I aquesta \u00e9s una pregunta fonamental. Gran part del meu treball tracta de la dificultat d’anticipar el futur. Per\u00f2 de vegades, fins i tot quan podem anticipar-lo -\u00e9s a dir, quan almenys podem preveure algunes de les possibilitats que podrien arriba a succeir-, aquesta informaci\u00f3 no s’inclou en el contracte. No \u00e9s que no s’hagi previst o que no es pogu\u00e9s preveure, \u00e9s que malgrat de con\u00e8ixer-la, s’opta per ignorar-la. I aquest \u00e9s un trencaclosques important: no crec que entenguem encara per qu\u00e8 \u00e9s aix\u00ed.
\nSobre la digitalitzaci\u00f3, algunes persones han suggerit que en el futur podrem fer servir ordinadors per redactar millors contractes i fins i tot que tot el proc\u00e9s es podria automatitzar. S\u00f3c esc\u00e8ptic respecte d\u2019aix\u00f2 perqu\u00e8 crec que hi ha moltes situacions complicades i no estic segur que una tecnologia pugui resoldre-les totes. Les m\u00e0quines poden ser \u00fatils, per exemple, per alertar sobre escenaris en els quals potser no haur\u00edem pensat o per resoldre algunes disputes a manera d’\u00e0rbitres. Per\u00f2 no veig que tot el proc\u00e9s arribi a un punt en qu\u00e8 puguem delegar-hi completament.<\/p>\n

\n

\u201cCom a economista, crec que el lliure comer\u00e7 \u00e9s positiu perqu\u00e8, en general, n\u2019obtenim guanys.\u201d<\/h4>\n<\/blockquote>\n

I respecte del canvi clim\u00e0tic, est\u00e0 canviant la manera com pactem?<\/span>
\nFer alguna cosa pel clima \u00e9s de l\u2019inter\u00e8s de tots. Per\u00f2 cal preguntar-nos com dividim el cost de passar a una energia neta. Els pa\u00efsos en una etapa primerenca de desenvolupament podrien afirmar que els pa\u00efsos desenvolupats han d’assumir un cost m\u00e9s gran. I els pa\u00efsos desenvolupats podrien no veure-ho de la mateixa manera. Hi ha molta pol\u00e8mica sobre com dividir aquest cost i aix\u00f2 dificulta d\u2019avan\u00e7ar. I despr\u00e9s, per descomptat, hi ha qui, per no pagar, negar\u00e0 el problema. Crec que \u00e9s similar al debat que estem tenint sobre la globalitzaci\u00f3. Com a economista, crec que el lliure comer\u00e7 \u00e9s positiu perqu\u00e8, en general, n\u2019obtenim guanys. Per\u00f2 el problema \u00e9s que no tothom es beneficia dels acords comercials entre pa\u00efsos. I aix\u00f2 pot portar a algunes persones a dir que no haur\u00edem de tenir un acord comercial en absolut. Per\u00f2 crec que \u00e9s el cam\u00ed equivocat. Seria similar a dir que no haur\u00edem de tenir un acord clim\u00e0tic. De fet, haur\u00edem de tenir aquests acords perqu\u00e8 per sobre de tot ens beneficien.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

En un article coescrit amb Luigi Zingales el 2008, vost\u00e8 va argumentar que els economistes havien \u201cabandonat els seus principis\u201d en afavorir els rescats als bancs. Quin creu que ha de ser, doncs, el seu paper?<\/span>
\nCrec que els economistes hem de ser honestos sobre qu\u00e8 entenem i qu\u00e8 no. I en el cas de la crisi financera, no crec que entengu\u00e9ssim per qu\u00e8 va passar. Per\u00f2 tampoc crec que entengu\u00e9ssim per qu\u00e8 era necess\u00e0ria una intervenci\u00f3. Per aix\u00f2 vam escriure aquest article. Perceberem que els economistes que van assessorar en mat\u00e8ria pol\u00edtica potser s\u00ed que tenien ra\u00f3, potser s\u00ed que calia que els bancs fossin rescatats, per\u00f2 certament la seva opini\u00f3 no es va basar en cap teoria econ\u00f2mica fundada. Va ser m\u00e9s una intu\u00efci\u00f3 que calia fer alguna cosa<\/em>. Per\u00f2 no crec que la teoria econ\u00f2mica ho justifiqu\u00e9s.<\/p>\n

I com a economista brit\u00e0nic que viu als Estats Units, quins canvis creu que hem d’esperar a banda i banda de l’Atl\u00e0ntic? Vost\u00e8 estava a favor que la Gran Bretanya romangu\u00e9s a la UE…<\/span>
\nEfectivament, era partidari de la perman\u00e8ncia, per\u00f2 puc entendre el desig de recuperar el control d’alguns brit\u00e0nics. Aix\u00f2 est\u00e0 molt en l’esperit del meu propi treball i del que parl\u00e0vem abans, que en un m\u00f3n de contractes incomplets, que \u00e9s el m\u00f3n real, tenir drets residuals de control \u00e9s crucial. I penso que els brit\u00e0nics van creure que havien cedit massa poder a Brussel\u00b7les. Aix\u00ed que puc entendre-ho. No obstant aix\u00f2, jo estaria a favor de tractar de modificar la UE una mica en lloc de sortir-ne perqu\u00e8 no crec que [el Brexit] hagi de funcionar b\u00e9. Em preocupa que la Gran Bretanya s’a\u00eflli. Al llarg dels anys les universitats brit\u00e0niques s’han beneficiat molt del fet de ser m\u00e9s internacionals. El Regne Unit \u00e9s ara una destinaci\u00f3 molt atractiva i em preocupa que deixi de ser-ho d\u2019aqu\u00ed pocs anys. Per tant, no em sento molt positiu en aquest moment.<\/p>\n

\n

\u201cTrump \u00e9s un president aterridor i tot el que hem vist des de les eleccions m’ha convertit en encara menys entusiasta envers ell, cosa que no creia possible.\u201d<\/h4>\n<\/blockquote>\n

\"\"Vost\u00e8, d\u2019altra banda, tamb\u00e9 era partidari de Hillary Clinton.<\/span>
\nAix\u00ed \u00e9s. Crec que Donald Trump \u00e9s un president aterridor, i tot el que hem vist des de les eleccions m’ha convertit en una persona encara menys entusiasta envers ell del que ja ho era abans. I aix\u00f2 que ho creia impossible, ja que el meu nivell d’entusiasme en aquells dies era zero o negatiu. Trump empra el llenguatge del proteccionisme que desmantella els acords comercials; el llenguatge d’abandonar la lluita contra el canvi clim\u00e0tic. No s\u00e9 qu\u00e8 passar\u00e0 realment. Potser tot sigui nom\u00e9s xerrameca. Per\u00f2 em preocupa el futur a banda i banda de l’Atl\u00e0ntic.<\/p>\n

Parlem, doncs, de coses m\u00e9s alegres. Li va passar mai pel cap que podia arribar a guanyar el Premi Nobel?<\/span>
\nB\u00e9, crec que com a investigador d’alguna manera sempre he oscil\u00b7lat entre considerar que el meu treball era genial i que no ho era en absolut. Les meves sensacions anaven d’una banda cap a l’altra. Per\u00f2 quan em sentia optimista, s\u00ed creia que realment tenia una oportunitat. He de dir, per\u00f2, que des que vaig rebre el premi m\u2019han sorgit molts m\u00e9s dubtes!<\/p>\n

I ara que \u00e9s vost\u00e8 un acad\u00e8mic premiat, \u00bfquines habilitats creu que s\u00f3n les m\u00e9s importants en la investigaci\u00f3 en Economia?<\/span>
\n\u00d2bviament, cal tenir una bona ment anal\u00edtica i, sobretot, procurar d\u2019aportar quelcom nou.<\/p>\n

Per acabar, qu\u00e8 poden fer els EUA i Europa per fomentar el desenvolupament de les carreres d\u2019investigaci\u00f3 en Economia?<\/span>
\nCrec que \u00e9s important que els pa\u00efsos s’adonin que la investigaci\u00f3 b\u00e0sica \u00e9s fonamental, i que cal trobar alguna manera de finan\u00e7ar-la perqu\u00e8 la gent percebi que una carrera com a investigador \u00e9s atractiva i no consideri que l’\u00fanica manera de tenir un bon nivell de vida \u00e9s anant a Wall Street o al seu equivalent europeu.<\/p>\n

\n

\u201cEn les relacions a llarg termini, els contractes seran, inevitablement, incomplets.\u201d<\/h4>\n<\/blockquote>\n
EL PERFIL<\/span><\/div>\n

Londinenc de naixement, Oliver Hart t\u00e9 la doble nacionalitat brit\u00e0nica-americana fruit del seu matrimoni amb l\u2019escriptora i professora de literatura de Harvard, Rita Goldberg. Despr\u00e9s de graduar-se en Matem\u00e0tiques al King\u2019s College de Cambridge (1969), va estudiar un M\u00e0ster en Economia a la Universitat de Warwick (1972) i, dos anys m\u00e9s tard, es va doctorar a la Universitat de Princeton. Docent des d\u2019alehores a la London School of Economics (on segueix fent-hi de professor visitant em\u00e8rit) i investigador al Churchill College de Cambridge durant un temps, el 1984 va tornar als Estats Units, on va ensenyar primer al MIT. Des del 1993 \u00e9s professor d\u2019Economia a la Universitat de Harvard. El seu \u00faltim projecte (a banda de trobar el lloc perfecte on col\u00b7locar el preuat guard\u00f3) \u00e9s un assaig sobre la idea que els accionistes d\u2019una empresa no estarien \u00fanicament interessats en q\u00fcestions monet\u00e0ries. \u201cPoden tenir preocupacions mediambientals\u201d, diu Hart, \u201cde manera que podrien estar disposats a renunciar a algun benefici econ\u00f2mic a canvi que la seva sigui una empresa neta<\/em>\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hauria esclatat la crisi financera si les hipoteques haguessin previst conting\u00e8ncies com una possible caiguda del mercat immobiliari? Actuaran en el futur els ordinadors com a \u00e0rbitres en les disputes contractuals? Com dividim el cost que comporta lluitar contra el canvi clim\u00e0tic? Tot i que Oliver Hart (Londres, Anglaterra, 1948) no t\u00e9 totes les respostes, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":15542,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":{"source_name":"","source_url":"","via_name":"","via_url":"","override_template":"0","override":[{"template":"1","single_blog_custom":"","parallax":"1","fullscreen":"1","layout":"right-sidebar","sidebar":"default-sidebar","second_sidebar":"default-sidebar","sticky_sidebar":"1","share_position":"bottom","share_float_style":"share-monocrhome","show_share_counter":"1","show_view_counter":"1","show_featured":"1","show_post_meta":"1","show_post_author":"1","show_post_author_image":"1","show_post_date":"1","post_date_format":"default","post_date_format_custom":"Y\/m\/d","show_post_category":"0","show_post_reading_time":"1","post_reading_time_wpm":"300","show_zoom_button":"0","zoom_button_out_step":"2","zoom_button_in_step":"3","show_post_tag":"1","show_prev_next_post":"0","show_popup_post":"1","number_popup_post":"2","show_author_box":"1","show_post_related":"1","show_inline_post_related":"1"}],"override_image_size":"0","image_override":[{"single_post_thumbnail_size":"crop-715","single_post_gallery_size":"crop-500"}],"trending_post":"0","trending_post_position":"meta","trending_post_label":"Trending","sponsored_post":"0","sponsored_post_label":"Sponsored by","sponsored_post_name":"","sponsored_post_url":"","sponsored_post_logo_enable":"0","sponsored_post_logo":"","sponsored_post_desc":"","disable_ad":"0"},"jnews_primary_category":{"id":"","hide":""}},"categories":[11148,9,10820,10821,10824,15],"tags":[915,1374,1434,2956,5330,5534,5535,7792],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15528"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15528"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15528\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":48083,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15528\/revisions\/48083"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/15542"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15528"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15528"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15528"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}