{"id":1604,"date":"2014-11-12T08:00:15","date_gmt":"2014-11-12T07:00:15","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=1604"},"modified":"2023-05-23T13:08:00","modified_gmt":"2023-05-23T11:08:00","slug":"sector-salut-catalunya-motor-economic-punt-inflexio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2014\/11\/12\/sector-salut-catalunya-motor-economic-punt-inflexio\/","title":{"rendered":"El sector salut a Catalunya: un motor econ\u00f2mic en el punt d\u2019inflexi\u00f3"},"content":{"rendered":"

Professionals de primera l\u00ednia, excel\u00b7l\u00e8ncia investigadora i un sistema sanitari de refer\u00e8ncia s\u00f3n la punta de llan\u00e7a d\u2019un sector, el de la salut, que s\u2019erigeix com a un dels motors econ\u00f2mics del pa\u00eds. Tot i aix\u00f2, no es pot obviar que les retallades aplicades pel Govern han fet trontollar els fonaments de la sanitat p\u00fablica – fins ara considerada com una de les potes de l\u2019estat del benestar \u2013 i han repercutit en l\u2019\u00e0mbit privat, fent revifar el debat sobre la relaci\u00f3 entre el sector p\u00fablic i el privat. Alhora, tot i unes condicions poc favorables, les empreses del sector sanitari resisteixen i, fins i tot, repunten, i \u00e0rees de futur com la recerca biom\u00e8dica confien la seva viabilitat a la inversi\u00f3 privada. Amb el pitjor de la crisi a les esquenes, s\u2019ha arribat a un punt d\u2019inflexi\u00f3 en qu\u00e8 definir els passos a seguir \u00e9s clau per aprofitar totes les oportunitats que ofereix aquest sector de futur.<\/strong><\/p>\n

\"Informe<\/a><\/p>\n

Andrea Cosialls<\/p>\n

Prendre la temperatura al sector de la salut a Catalunya passa, inevitablement, per analitzar el sotrac que ha patit la sanitat p\u00fablica arran de la crisi. Des que el 2011 el govern de la Generalitat va comen\u00e7ar a aplicar la seva pol\u00edtica d\u2019ajustos, el sistema p\u00fablic de salut ha perdut m\u00e9s d\u2019un 16% del pressupost i, entre 2013 i 2014, aquest descens ha estat del 2,8%. En conseq\u00fc\u00e8ncia, el salari del personal sanitari s\u2019ha redu\u00eft en un 20% de mitjana, molts hospitals han hagut de retallar les seves plantilles i la fotografia que s\u2019ha repetit estiu rere estiu ha estat la de plantes i llits d\u2019hospitals tancats \u2013fins a 3.000 el passat mes d\u2019agost- que han fet engruixir considerablement les llistes d\u2019espera. Les farm\u00e0cies, per la seva banda, tamb\u00e9 han estat v\u00edctimes dels repetits impagaments per part de la Generalitat i, a m\u00e9s d\u2019afrontar canvis legislatius com l\u2019euro per recepta o el copagament, moltes han hagut de pagar la factura farmac\u00e8utica de la seva pr\u00f2pia butxaca (a mitjan d\u2019octubre, el deute pujava fins els 220,90 milions d\u2019euros).<\/p>\n

Cal optimizar recursos<\/strong>
\nAmb tot, i malgrat el gran esfor\u00e7 que estan fent els professionals del sector per mantenir un sistema que ha estat reconegut com a un dels millors del m\u00f3n per la seva qualitat i cobertura, l\u2019escenari que es dibuixa \u00e9s el de dues realitats contraposades: mentre d\u2019una banda creixen els costos de la sanitat -fruit de l\u2019envelliment de la poblaci\u00f3, l\u2019augment de les malalties cr\u00f2niques o la polimedicaci\u00f3-, de l\u2019altra, els pressupostos sanitaris van a la baixa.
\nDavant d\u2019aquesta situaci\u00f3, els professionals sanitaris coincideixen en la necessitat d\u2019optimitzar recursos. La subdirectora gerent de l\u2019Hospital Universitari de Bellvitge, Berta Ortiga, assenyala que \u201ctot i que \u00e9s innegable que la crisi ha afectat el sistema de salut, tamb\u00e9 ens ha fet ser m\u00e9s estrictes a l\u2019hora de valorar necessitats o q\u00fcestionar models poc eficients\u201d. D\u2019altra banda, apunta que la situaci\u00f3 econ\u00f2mica ha frenat la demanda de serveis assistencials: \u201cLa tend\u00e8ncia de creixement pr\u00e8via a la recessi\u00f3 era alt\u00edssima i insostenible, i reduir la despesa en els primers anys de crisi va suposar un gran estr\u00e8s al sistema.\u201d<\/p>\n

\n

L\u2019escenari que es dibuixa \u00e9s el de dues realitats contraposades: mentre d\u2019una banda creixen els costos de la sanitat -fruit de l\u2019envelliment de la poblaci\u00f3, l\u2019augment de les malalties cr\u00f2niques o la polimedicaci\u00f3-, de l\u2019altra, els pressupostos sanitaris van a la baixa<\/h4>\n<\/blockquote>\n

L\u2019altra cara de la moneda la trobem en el sector privat. I \u00e9s que, m\u00e9s enll\u00e0 del debat de si les retallades en sanitat p\u00fablica responen a aspectes ideol\u00f2gics o a motius estrictament econ\u00f2mics, sindicats com la Plataforma pel Dret a la Salut apunten que, mentre els hospitals p\u00fablics han vist retallats els seus pressupostos fins a un 15% en els darrers tres anys, als centres privats se\u2019ls ha augmentat el concert de 71 milions d\u2019euros a 127, un 78,6% m\u00e9s. Davant d\u2019aix\u00f2, no \u00e9s d\u2019estranyar que, en el que portem d\u2019any, molts dels hospitals que formen part de l\u2019Institut Catal\u00e0 de la Salut hagin derivat fins a 2.500 operacions als centres concertats i privats per poder complir els temps d\u2019espera m\u00e0xims garantits per llei.
\nJosep Cararach, president del Consell d\u2019Administraci\u00f3 de la Cl\u00ednica Sant Jordi admet que \u201cles retallades en sanitat p\u00fablica han servit per mantenir l\u2019activitat privada, tant a nivell d\u2019hospitalitzaci\u00f3 com en l\u2019ambulatori o en proves complement\u00e0ries i, fins i tot, en alguns casos l\u2019han incrementat\u201d. Tot i aix\u00f2, assenyala que \u201cel que s\u2019ha vist afectat s\u00f3n els marges, pel manteniment o disminuci\u00f3 de tarifes\u201d.
\nDe la seva banda, Cristina Contel, presidenta de la patronal de les empreses privades del sector sanitari de Catalunya (ACES), defineix el moment que travessa actualment el sistema sanitari privat com a \u201cdelicat i decisiu\u201d. A difer\u00e8ncia de Cararach, Contel lamenta que \u201cla crisi s\u2019ha vist agreujada en el cas de les empreses privades per l\u2019intent de les entitats de sanitat p\u00fablica d\u2019eixugar el seu d\u00e8ficit cr\u00f2nic realitzant activitat privada des d\u2019estructures p\u00fabliques.\u201d Tots dos coincideixen a veure el problema de fons en la manca de concreci\u00f3 del model per part del Govern catal\u00e0. \u201cLa indefinici\u00f3 del marc on es desenvolupa l\u2019activitat dels centres privats pot comportar situacions an\u00f2males. Seria desitjable un model on la relaci\u00f3 p\u00fablic-privat fos complement\u00e0ria, aprofitant tots els recursos existents, per\u00f2 en un marc d\u2019actuaci\u00f3 clar i definit\u201d, assegura Cararach. Contel es mostra m\u00e9s taxativa i recorda que en la darrera sessi\u00f3 de la Comissi\u00f3 pel Pacte Nacional de Salut de Catalunya, de qu\u00e8 l\u2019ACES forma part, es va negar a subscriure\u2019l perqu\u00e8 \u201cno es va suprimir el que considerem una l\u00ednia vermella: la voluntat de regular la possibilitat que les entitats sanit\u00e0ries p\u00fabliques puguin fer activitat sanit\u00e0ria privada.\u201d<\/p>\n

M\u00fatues de salut i serveis sociosanitaris, \u00e0mbits amb futur<\/strong>
\nPer\u00f2 si hi ha un \u00e0mbit del sector salut que ha resistit la crisi amb certa estabilitat, aquest \u00e9s el de les m\u00fatues. Segons les darreres dades presentades per la ICEA (Investigaci\u00f3n Cooperativa entre Entidades Aseguradoras y Fondos de Pensiones), el volum de primes de la branca salut a juny de 2014 havia crescut un 3% respecte el mateix per\u00edode de l\u2019any anterior. Daniel Redondo, director general de M\u00fatua General de Catalunya, assegura que \u201cmentre la sanitat p\u00fablica travessa un moment dif\u00edcil amb una gran p\u00e8rdua de confian\u00e7a generalitzada, en la sanitat privada la percepci\u00f3 no ha tingut cap evoluci\u00f3 negativa\u201d. Redondo afegeix que actualment les m\u00fatues \u201ctenen perspectives de millora, tant a nivell tecnol\u00f2gic com d\u2019aven\u00e7os m\u00e8dics, aix\u00ed com un augment constant de la qualitat assistencial\u201d. Destaca, per\u00f2, que \u201cla crisi aparta de l\u2019asseguran\u00e7a a aquelles persones i fam\u00edlies que m\u00e9s la pateixen\u201d i que els creixements dels \u00faltims anys disten molt dels de temps de bonan\u00e7a: si abans de la crisi eren del 9% i el 10%, el 2013 amb prou feines assolien l\u20191,63%.<\/p>\n

\n

Les m\u00fatues resisteixen, per\u00f2 els creixements dels \u00faltims anys disten molt dels de temps de bonan\u00e7a: si abans de la crisi eren del 9% i el 10%, el 2013 amb prou feines assolien l\u20191,63%<\/h4>\n<\/blockquote>\n

Els serveis sociosanitaris, per la seva banda, tamb\u00e9 gaudeixen de bones perspectives. Segons dades d\u2019ESADE, el nombre de persones ocupades al sector assistencial de la gent gran ha crescut un 10,7% des de 2009. Per a Charo Casas, directora assistencial de la Cl\u00ednica Ntra. Sra. Guadalupe, \u201cel major envelliment, la disminuci\u00f3 de la natalitat i l\u2019augment de la depend\u00e8ncia incrementen la demanda d\u2019atenci\u00f3 sociosanit\u00e0ria i aix\u00f2 fa que aquest sector sigui un dels que m\u00e9s pot cr\u00e9ixer en un futur, sempre que es destinin els recursos necessaris per evolucionar\u201d. Tot i aix\u00f2, Casas lamenta que les retallades tamb\u00e9 han afectat els centres sociosanitaris de Catalunya i que han suposat \u201cuna disminuci\u00f3 del 10% de l\u2019activitat, del 7,8% de tarifes i un augment de l\u2019IVA de l\u20191% que ha portat els centres a reduir en RH i en salaris\u201d. El repte, assegura, \u00e9s \u201cfer canvis en el model de sistemes de pagament i fer front a l\u2019augment de les necessitats sanit\u00e0ries i socials de la poblaci\u00f3\u201d.<\/p>\n

Un dels set motors econ\u00f2mics del pa\u00eds<\/strong>
\nM\u00e9s enll\u00e0 del pols que mantenen l\u2019\u00e0mbit p\u00fablic i privat pel que fa als serveis assistencials, les ind\u00fastries de la salut tenen un paper clau a Catalunya. Segons l\u2019Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, \u00e9s el sector m\u00e9s important quant a pes econ\u00f2mic (8,4% del VAB) i el segon pel que fa a generaci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3 (10% de les persones ocupades), aix\u00ed com el quart sector exportador m\u00e9s important del pa\u00eds, amb un 8,1% del total de les exportacions catalanes el 2012. D\u2019altra banda, el darrer pla de pol\u00edtica industrial que va presentar la Generalitat de Catalunya, el situava com a un dels set motors econ\u00f2mics del pa\u00eds, amb 4.042 empreses, 33.357 milions d\u2019euros de facturaci\u00f3 i 98.000 persones ocupades. I \u00e9s que, malgrat l\u2019impacte de la crisi econ\u00f2mica, el nombre d\u2019empreses d\u2019activitats sanit\u00e0ries ha crescut entre el 2008 i el 2013 \u2013excepte el 2012- a un ritme mitj\u00e0 anual del 3,3%. Un dels motius rau en el fet que les empreses de l\u2019\u00e0mbit de la salut \u201cpoden identificar oportunitats de negoci no explorades, optimitzar tecnologies amb punts d\u00e8bils i aprofitar coneixements cient\u00edfics que no han estat materialitzats en forma de productes\u201d, explica Joan Colom\u00e9, CEO de Mitelos, una empresa de fabricaci\u00f3 de productes sanitaris ubicada al Parc Cient\u00edfic de Barcelona. Tot i aix\u00f2, Colom\u00e9 no amaga les dificultats de n\u00e9ixer el 2013, en plena crisi: \u201ccosta accedir al finan\u00e7ament p\u00fablic i hi ha una caiguda de la demanda privada, la qual cosa fa que vendre sigui m\u00e9s dif\u00edcil\u201d. Tot i aix\u00f2, apunta que \u201ccal fer una lectura de la crisi en clau d\u2019oportunitat, perqu\u00e8 moltes empreses estan \u00e0vides de productes innovadors. A m\u00e9s, no s\u2019ha de buscar en l\u2019exportaci\u00f3 un alternativa per cr\u00e9ixer, sin\u00f3 mirar cap al mercat exterior des del primer moment\u201d.<\/p>\n

\n

La cobertura de noves necessitats, com les malalties rares -\u00e0mbit que creix a un ritme anual del 20% a nivell mundial- \u00e9s una oportunitat per al sector farmac\u00e8utic<\/h4>\n<\/blockquote>\n

El sector farmac\u00e8utic \u00e9s un altre dels puntals de les ind\u00fastries de la salut al nostre pa\u00eds. Concentra el 50% de l\u2019activitat que es fa al conjunt de l\u2019Estat i el 64% de les empreses que han patentat el 2011. No obstant aix\u00f2, tamb\u00e9 afronta un moment d\u2019inflexi\u00f3 i nous reptes: si b\u00e9 \u00e9s cert que cada vegada s\u2019aproven m\u00e9s medicaments nous, els seu cost \u00e9s m\u00e9s alt i s\u2019incrementen els dubtes sobre la rendibilitat que obtindr\u00e0 cada nou f\u00e0rmac. D\u2019altra banda, les empreses biotecnol\u00f2giques estan guanyant pes i aix\u00f2 obliga les farmac\u00e8utiques a transformar-se. La contrapartida s\u00f3n les oportunitats que s\u2019obren en la cobertura de noves necessitats, com les malalties rares, \u00e0mbit que creix a un ritme anual del 20% a nivell mundial.
\nTanmateix, les tecnologies de la salut presenten un gran potencial de creixement. Actualment, a Catalunya hi ha unes 300 empreses d\u2019aquest \u00e0mbit que aporten un 2% del PIB catal\u00e0. Dins dels reptes a assolir hi ha la gesti\u00f3 i millora del torrent de dades que proporciona el seguiment dels malalts o el desenvolupament de la medicina personalitzada.<\/p>\n

La inversi\u00f3 privada alimenta la recerca<\/strong>
\nNo es pot parlar d\u2019ind\u00fastries de la salut sense fer menci\u00f3 a la recerca biom\u00e8dica, un \u00e0mbit on la crisi tamb\u00e9 ha deixat una forta petjada. Si els recursos per a recerca i innovaci\u00f3 en els pressupostos generals de l\u2019Estat s\u2019han redu\u00eft un 39% entre 2009 i 2013, a Catalunya, el percentatge del PIB catal\u00e0 destinat a R+D se situa encara lluny de la mitjana de la Uni\u00f3 Europea. Paradoxalment, per\u00f2, Catalunya representa el 7,65% de la producci\u00f3 cient\u00edfica a la Uni\u00f3 Europea: el 2012 s\u2019hi van produir 6.400 articles, el 60% dels quals es van publicar a revistes d\u2019alta qualitat, segons els darrer informe Biocat 2013. Quins s\u00f3n, doncs, els punts febles de la recerca del nostre pa\u00eds? D\u2019una banda, el temps de posada en marxa d\u2019un assaig cl\u00ednic \u00e9s m\u00e9s llarg a Catalunya (amb 217 dies de mitjana) que a altres pa\u00efsos (a Alemanya, per exemple, \u00e9s de 156). Un altre indicador \u00e9s que, tot i l\u2019alt \u00edndex de recerca, el 2012 nom\u00e9s es van registrar 29 noves patents llicenciades comercialment, fet que denota una gran dificultat per transferir la recerca a les empreses.<\/p>\n

\n

Malgrat l\u2019alt \u00edndex de recerca – Catalunya representa el 7,65% de la producci\u00f3 cient\u00edfica a la UE- el 2012 nom\u00e9s es van registrar 29 noves patents llicenciades comercialment<\/h4>\n<\/blockquote>\n

Un cop m\u00e9s, doncs, l\u2019acc\u00e9s al finan\u00e7ament continua sent el repte principal i sembla que la inversi\u00f3 privada \u00e9s l\u2019\u00fanica que pot fer reflotar la recerca: mentre que els recursos per a projectes d\u2019R+D del CDTI i ACCI\u00d3 van caure un 50% i un 70%, respectivament, entre gener de 2012 i setembre de 2013, la inversi\u00f3 privada en empreses del sector de ci\u00e8ncies de la vida a Catalunya va duplicar la dels anys 2010 i 2011, i la capitalitzaci\u00f3 privada amb inversions de capital risc s\u2019han multiplicat per cinc entre 2009 i 2013. Tot i aix\u00f2 les inversions que es fan en els departaments d\u2019R+D de les empreses del sector salut v\u00e9nen marcades pel baix risc i el retorn immediat. El CEO de Mitelos, coneixedor de primera m\u00e0 d\u2019aquesta realitat, demana \u201cmenys rigidesa i burocr\u00e0cia pel que fa al finan\u00e7ament p\u00fablic i m\u00e9s flexibilitat a l\u2019Administraci\u00f3\u201d. Als inversors privats els diria \u201cque no oblidin que l\u2019\u00e0mbit de la salut \u00e9s un valor refugi i que innova constantment, amb menor depend\u00e8ncia del cicle econ\u00f2mic que d\u2019altres sectors\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Professionals de primera l\u00ednia, excel\u00b7l\u00e8ncia investigadora i un sistema sanitari de refer\u00e8ncia s\u00f3n la punta de llan\u00e7a d\u2019un sector, el de la salut, que s\u2019erigeix com a un dels motors econ\u00f2mics del pa\u00eds. Tot i aix\u00f2, no es pot obviar que les retallades aplicades pel Govern han fet trontollar els fonaments de la sanitat p\u00fablica […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1603,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":{"source_name":"","source_url":"","via_name":"","via_url":"","override_template":"0","override":[{"template":"1","single_blog_custom":"","parallax":"1","fullscreen":"1","layout":"right-sidebar","sidebar":"default-sidebar","second_sidebar":"default-sidebar","sticky_sidebar":"1","share_position":"bottom","share_float_style":"share-monocrhome","show_share_counter":"1","show_view_counter":"1","show_featured":"1","show_post_meta":"1","show_post_author":"1","show_post_author_image":"1","show_post_date":"1","post_date_format":"default","post_date_format_custom":"Y\/m\/d","show_post_category":"0","show_post_reading_time":"1","post_reading_time_wpm":"300","show_zoom_button":"0","zoom_button_out_step":"2","zoom_button_in_step":"3","show_post_tag":"1","show_prev_next_post":"0","show_popup_post":"1","number_popup_post":"2","show_author_box":"1","show_post_related":"1","show_inline_post_related":"1"}],"override_image_size":"0","image_override":[{"single_post_thumbnail_size":"crop-715","single_post_gallery_size":"crop-500"}],"trending_post":"0","trending_post_position":"meta","trending_post_label":"Trending","sponsored_post":"0","sponsored_post_label":"Sponsored by","sponsored_post_name":"","sponsored_post_url":"","sponsored_post_logo_enable":"0","sponsored_post_logo":"","sponsored_post_desc":"","disable_ad":"0"},"jnews_primary_category":{"id":"10844","hide":""}},"categories":[10815,10844,10,35,30],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1604"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1604"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1604\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":41841,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1604\/revisions\/41841"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1603"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1604"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1604"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1604"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}