{"id":16175,"date":"2017-09-27T11:45:45","date_gmt":"2017-09-27T09:45:45","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=16175\/"},"modified":"2025-06-06T10:30:47","modified_gmt":"2025-06-06T08:30:47","slug":"tony-wagner-la-formacio-dels-joves-innovadors-que-canviaran-el-mon","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2017\/09\/27\/tony-wagner-la-formacio-dels-joves-innovadors-que-canviaran-el-mon\/","title":{"rendered":"Tony Wagner<\/span> La formaci\u00f3 dels joves innovadors que canviaran el m\u00f3n"},"content":{"rendered":"

\"mon-empresarial-alfonso-cebrian\"Des del 2008 assistim a un profund canvi del m\u00f3n en qu\u00e8 vivim. Les principals economies estan esquerdades i el poder adquisitiu de la societat ha minvat considerablement. Ja no resulta tan senzill demanar diners a les entitats banc\u00e0ries i el ciutad\u00e0 mitj\u00e0 viu amb un temor constant a perdre el seu lloc de treball. La gran inc\u00f2gnita que Tony Wagner es planteja a l’obra Creando Innovadores. La formaci\u00f3n de los j\u00f3venes que cambiar\u00e1n el mundo<\/em> (Kolima, 2014) \u00e9s si el retorn a l’economia tradicional podr\u00e0 permetre reduir les taxes d’atur.<\/h4>\n

Text: Alfonso Cebri\u00e1n.<\/a> Doctor en Ci\u00e8ncies Econ\u00f2miques.<\/h4>\n
\n

\"mon-empresarial-004-guru-dirigent\"Amb aquest panorama,<\/span>\u00a0hi ha un punt en el qual convergeixen la majoria dels l\u00edders: la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica passa per la innovaci\u00f3. Wagner articula la regeneraci\u00f3 del sistema econ\u00f2mic al voltant de la formaci\u00f3 de joves innovadors. Hi ha una necessitat real de m\u00e9s gent jove capa\u00e7 d’aportar noves i millorades idees, nous productes i serveis que generin riquesa i, per descomptat, nous llocs de treball. L’educaci\u00f3 es converteix, en aquest sentit, en el pilar fonamental sobre el qual comen\u00e7ar a construir un nou model econ\u00f2mic i els principals protagonistes d’aquest canvi han de ser els professors i els tutors dels futurs innovadors que poden canviar el m\u00f3n. L’autor es mostra realment preocupat per la forma com els professors poden desenvolupar en els estudiants les capacitats essencials per al futur. La bretxa que s’entreveu \u00e9s la incapacitat de molts docents d’aconseguir que els seus alumnes desenvolupin un pensament cr\u00edtic i creatiu, es comuniquin efica\u00e7ment i treballin b\u00e9 en equip ja que, en moltes ocasions, semblen \u00fanicament centrats a obtenir un bon resultat en un examen puntual.<\/p>\n

NOUS TEMPS, NOVES HABILITATS<\/span>
\nEl canvi constant en qu\u00e8 vivim, el desenvolupament de les tecnologies i les noves formes d’actuaci\u00f3 i comunicaci\u00f3 han provocat que les habilitats dels joves hagin de ser, tamb\u00e9, diferents. La clau principal d’aquest text rau en la necessitat que des dels centres educatius s’imposi la “innovaci\u00f3” com un dels aspectes m\u00e9s importants. La innovaci\u00f3 es contempla com l’\u00fanica via capa\u00e7 d’acabar amb la crisi econ\u00f2mica mundial a trav\u00e9s de la creaci\u00f3 de noves empreses i de nous processos que, al seu torn, generen nous llocs de treball.<\/p>\n

\n

Hi ha una necessitat real de m\u00e9s gent jove capa\u00e7 d’aportar noves i millorades idees, nous productes i serveis que generin riquesa i, per descomptat, nous llocs de treball. L’educaci\u00f3 es converteix, en aquest sentit, en el pilar fonamental sobre el qual comen\u00e7ar a construir un nou model econ\u00f2mic<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Ja en el seu treball anterior, Tony Wagner parlava de les “Set Habilitats de superviv\u00e8ncia” per\u00f2 si ens centrem en aquelles capacitats necess\u00e0ries per ser innovador, aquest llistat no sembla ser suficient. Segons l’autor, una persona innovadora ha de tenir qualitats com la perseveran\u00e7a, el desig d’experimentar, l’assumpci\u00f3 de riscos, la capacitat de tolerar el frac\u00e0s i el pensament des del disseny (design thinking<\/em>) juntament amb el pensament cr\u00edtic. Recolzant-se en un article de la Harvard Business Review<\/em> titulat “L’ADN de l’innovador”, els autors Jeffrey H.Dyer, Hal B. Gregersen i Clayton M. Christensen diferencien cinc habilitats que separen els innovadors dels no innovadors: associar-se, q\u00fcestionar-se, observar, experimentar i fer contactes pel m\u00f3n. Wagner conclou que les qualitats essencials d’un innovador d’\u00e8xit han de ser la curiositat, la col\u00b7laboraci\u00f3, el pensament associatiu i integrador i la inclinaci\u00f3 cap a l’acci\u00f3 i l’experimentaci\u00f3. El que m\u00e9s li sorpr\u00e8n, en aquest sentit, \u00e9s que totes aquestes qualitats es poden “inculcar, ensenyar i tutelar”. Per la qual cosa es tracta d’oferir l’entorn i les oportunitats necess\u00e0ries per propiciar un desenvolupament m\u00e9s gran de la capacitat creativa i innovadora. El que s’apr\u00e8n a fer \u00e9s m\u00e9s important que l’ADN, \u00e9s a dir, all\u00f2 amb qu\u00e8 neixes no \u00e9s el que et fa ser innovador.<\/p>\n

\"\"<\/a>lA GENERACI\u00d3 D’INTERNET<\/span>
\nUna de les caracter\u00edstiques definit\u00f2ries de la generaci\u00f3 dels “nadius digitals” \u00e9s que ha assistit al “col\u00b7legi a Internet”. Per aix\u00f2, mostren un major inter\u00e8s per la Xarxa que pels continguts que aborden els professors a les classes. A m\u00e9s, estan considerats com la “generaci\u00f3 de la innovaci\u00f3”, amb un extraordinari talent i atracci\u00f3 per aquesta i per l’emprenedoria com mai abans no havia tingut cap altra generaci\u00f3. La curiositat \u00e9s una de les primeres caracter\u00edstiques que s’ha vist refor\u00e7ada amb les noves tecnologies. El que els suscita inter\u00e8s s\u00f3n aquelles accions que realitzen a la Xarxa i no a les classes. Aquestes qualitats de qu\u00e8 parl\u00e0vem que defineixen l’innovador reeixit no les han assimilat a classe sin\u00f3 a trav\u00e9s de la interacci\u00f3 a Internet: han apr\u00e8s a crear i a col\u00b7laborar-hi. La Xarxa els permet, al seu torn, estar m\u00e9s informats que mai i aix\u00f2, sumat al domini que han desenvolupat de les noves tecnologies i que els ha perm\u00e8s d\u2019aprendre, expressar-se i fer contactes, els converteix en individus ansiosos per deixar empremta en la societat.<\/p>\n

\n

L’inter\u00e8s per alguna cosa i la capacitat de crear noves formes de resoldre problemes \u00e9s una de les capacitats m\u00e9s importants que tots els alumnes haurien d’adquirir avui dia. Una caracter\u00edstica comuna a tots els innovadors d’\u00e8xit \u00e9s la capacitat que han desenvolupat per aprendre per si mateixos i aplicar, posteriorment, aquests coneixements d’una manera nova<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Aquests joves es mostren preocupats pel futur del planeta i busquen nous estils de vida m\u00e9s saludables. Saben que han de passar per les aules per adquirir un t\u00edtol escolar necessari, per\u00f2 els seus somnis van m\u00e9s enll\u00e0 i els adults, en comptades ocasions, sabem gestionar aquests talents. Per\u00f2 hi ha una cosa molt clara: els millennials<\/em> s\u00f3n el nostre futur i la realitat \u00e9s que aquesta generaci\u00f3 necessita la nostra experi\u00e8ncia, orientaci\u00f3, tutoria i suport. Els centres d’estudi, els llocs de treball, la forma d’oferir-los suport i la manera d’educar-los per part dels seus tutors ha de canviar si volem incentivar-los a crear una economia i una nova forma de vida basades en la innovaci\u00f3. Experi\u00e8ncies com la de Kirk Phelps, un dels innovadors entrevistats al llarg de l’obra de Wagner, que va abandonar els seus estudis en diverses ocasions per perseguir el seu somni s\u00f3n un reflex del que suposa ser innovador. Kirk va comptar amb el suport incondicional de la seva fam\u00edlia tot i que les seves decisions semblaven ser massa arriscades.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

aPRENDRE A FER<\/span>
\nEl model d’ensenyament tradicional no motiva els alumnes a aprendre i crea professionals mancats de capacitats essencials. En ple segle XXI, podem adonar-nos de com el que se sap \u00e9s cada vegada menys important respecte del que es pot fer amb el que se sap. L’inter\u00e8s per alguna cosa i la capacitat de crear noves formes de resoldre problemes \u00e9s una de les capacitats m\u00e9s importants que tots els alumnes haurien d’adquirir avui dia. Una caracter\u00edstica comuna a tots els innovadors d’\u00e8xit \u00e9s la capacitat que han desenvolupat per aprendre per ells mateixos i aplicar, posteriorment, aquests coneixements d’una manera nova. Resulta crucial modificar l’activitat que es realitza dins de les aules a tots els nivells. Des que inicien els estudis a prim\u00e0ria fins que salten al mercat laboral, el lloc on exerceixen el seu treball.<\/p>\n

DE PROP<\/span><\/div>\n

\"\"<\/a>Expert en educaci\u00f3, el fundador i antic codirector del Grup de L\u00edders per al Canvi de la facultat d’Educaci\u00f3 de Harvard, Tony Wagner (Baltimore, Maryland, EUA), dirigeix el Laboratori d’Innovaci\u00f3 de la mateixa universitat. Consultor habitual de nombroses escoles p\u00fabliques i privades, i de fundacions per tot el pa\u00eds, aquest antic professor d’institut, director de secund\u00e0ria i catedr\u00e0tic d’educaci\u00f3 ha estat conseller s\u00e8nior de la fundaci\u00f3 Bill & Melinda Gates. Wagner \u00e9s, a m\u00e9s, autor de cinc llibres entre els quals figuren La brecha del rendimiento global<\/em> (Kolima, 200008) i Creando Innovadores. La formaci\u00f3n de los j\u00f3venes que cambiar\u00e1n el mundo<\/em> (Kolima, 2014).<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Des del 2008 assistim a un profund canvi del m\u00f3n en qu\u00e8 vivim. Les principals economies estan esquerdades i el poder adquisitiu de la societat ha minvat considerablement. Ja no resulta tan senzill demanar diners a les entitats banc\u00e0ries i el ciutad\u00e0 mitj\u00e0 viu amb un temor constant a perdre el seu lloc de treball.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":16183,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10821,10822,10820,11,5057],"tags":[1956,3858,5258,5721,5837,5838,5839,5840,5841,113,181,242,718,723,958,976],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16175"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16175"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16175\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46223,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16175\/revisions\/46223"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/16183"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16175"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16175"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16175"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}