{"id":16371,"date":"2017-10-02T12:55:05","date_gmt":"2017-10-02T10:55:05","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/2017\/10\/02\/economia-colaborativa-digitalizacion-y-cambio-social\/"},"modified":"2025-09-25T09:35:08","modified_gmt":"2025-09-25T07:35:08","slug":"economia-collaborativa-digitalitzacio-i-canvi-social","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2017\/10\/02\/economia-collaborativa-digitalitzacio-i-canvi-social\/","title":{"rendered":"Economia col\u00b7laborativa, digitalitzaci\u00f3 i canvi social<\/span>"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Es tracta d’una de les grans tend\u00e8ncies del mil\u00b7lenni en la mesura que canvien alhora la relaci\u00f3 amb els clients, la manera de consumir i la de produir. Amb totes les contradiccions inherents als models emergents i la incomprensi\u00f3 i exasperaci\u00f3 dels sectors tradicionals, s’estima que l\u2019any 2025 l’economia col\u00b7laborativa mundial facturar\u00e0 uns 300.000 milions d’euros, 10 vegades m\u00e9s que en l’actualitat. Analitzem les claus d’aquest nou model de negoci.<\/h4>\n

Josep-Francesc Valls.<\/span>\u00a0<\/span>Catedr\u00e0tic del Departament de Direcci\u00f3 de M\u00e0rqueting d\u2019ESADE Business School.<\/h4>\n
\n

El sistema, tot regirat<\/strong><\/span>
\nSegons l\u2019informe Conclusiones preliminares sobre los nuevos modelos de prestaci\u00f3n de servicios y la econom\u00eda colaborativa de la Comissi\u00f3 Nacional del Mercat de Valors<\/em> (CNMV), l’economia col\u00b7laborativa no nom\u00e9s modifica la relaci\u00f3 amb el client, la manera de produir i de consumir, sin\u00f3 tamb\u00e9 com compartim actius, b\u00e9ns o serveis, mitjan\u00e7ant intercanvi monetari -o no- a trav\u00e9s de la xarxa.
\nS\u00f3n diversos els camins que condueixen cap a ella: la digitalitzaci\u00f3, que penetra per tots els racons; l’inter\u00e8s dels clients per augmentar la seva intervenci\u00f3 en la fase de creaci\u00f3 i lliurament del producte o servei; el canvi dels valors, des de la compra i \u00fas propi a compartir la propietat, limitant el consum, augmentant l’\u00fas dels b\u00e9ns existents i optimitzant els recursos disponibles; i la demanda generalitzada de la poblaci\u00f3 per reduir els preus finals, que obliga les empreses a innovar sobre nous models de negoci per reduir costos. Aix\u00ed, aquests factors desemboquen en una actitud \u00e0mplia de compartir, intercanviar, permutar o bescanviar, prestar, reutilitzar i llogar en comptes de posseir i usar el que ens \u00e9s propi, per\u00f2 \u00e9s especialment gr\u00e0cies al desenvolupament de la plataforma P2P –peer to peer<\/em>, que avui dia all\u00f2 col\u00b7laboratiu es troba en fase expansiva, sobretot sota el model “producte-servei”. El propietari d’un apartament o d’un autom\u00f2bil, per exemple, cedeix la seva propietat a una altra persona, mentre la plataforma actua com a intermediari en unes condicions pactades.<\/p>\n

\n

El 1999 va n\u00e9ixer la primera xarxa P2P, Napster. Des de llavors, els aven\u00e7os tant en el desenvolupament de l’estructura d’aquestes plataformes tecnol\u00f2giques com en el nombre d’usuaris, han estat exponencials<\/h2>\n<\/blockquote>\n

El professor de la Stern School of Business de la Universitat de Nova York i expert en economia col\u00b7laborativa Arun Sundararajan considera en el seu article Peer-to-Peer business and the sharing (collaborative) economy<\/em> que existeix un model dual que adquirir\u00e0 m\u00e9s rellev\u00e0ncia en l’immediat futur. Es tracta de professionals i de freelancers<\/em> que creen el seu propi canal, la qual cosa els permet d\u2019oferir i vendre serveis escalables en l\u00ednia, impulsant, al seu torn, el treball en xarxa. Tal \u00e9s el cas dels restauradors que cuinen a casa, dels traductors o dels escriptors que ofereixen els seus serveis.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Models de plataformes<\/strong><\/span>
\nEl 1999 va n\u00e9ixer la primera xarxa P2P: Napster. Des de llavors, els aven\u00e7os, tant en el desenvolupament de l’estructura d’aquestes plataformes tecnol\u00f2giques com en el nombre d’usuaris, han estat exponencials. La CNMV calcula que en nom\u00e9s cinc anys, des que l\u2019any 2010 una de les m\u00e0ximes defensores del pensament global sobre el poder de l’economia col\u00b7laborativa \u2013Rachel Botsman\u2013 juntament amb l’emprenedor Roo Rogers van encunyar el concepte en la seva obra What\u2019s mine is yours: the rise of collaborative consumption<\/em> (Tantor Media), han sorgit unes 7.500 plataformes col\u00b7laboratives que, escampades per tot el m\u00f3n, es dediquen al transport (62%), a l’allotjament (18%), al finan\u00e7ament (6%), a l’intercanvi de serveis (5%) i a l’intercanvi de productes (4%). Aquestes companyies connecten una xarxa de computadores d’alta velocitat als usuaris i als prove\u00efdors, enviant-los informaci\u00f3, v\u00eddeos, \u00e0udios, programes i tot tipus de material, i cobren una comissi\u00f3 per transacci\u00f3 o clic. L’escalabilitat i l’amplitud d’assortiment complementen l’esquema, abaratint vertiginosament els preus alhora que es permet la constituci\u00f3 de cadenes de valor molt flexibles i altament rendibles. Com podem observar a la figura 1<\/strong>, el mateix paquet tecnol\u00f2gic facilita el pagament, el lliurament del producte o servei, l’avaluaci\u00f3 del mateix i la visibilitat del negoci a la xarxa. I totes aquestes funcions es produeixen de forma immediata. Aquesta \u00e9s la ra\u00f3 per la qual, tal com recullen els acad\u00e8mics del William and Phyllis Mack Institute for Innovation Management de l’escola de negocis Wharton de la Universitat de Pennsylvania Gerard Cachon, Kaitlin Daniels i Ruben Lobel en el seu article The role of surge pricing on a service platform wirh self-schedulling capacity<\/em>, <\/em>transformen la manera de servir al consumidor.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Una oferta (quasi) interminable?<\/strong><\/span>
\nEls grans desenvolupaments col\u00b7laboratius s’han produ\u00eft en el transport, amb el fenomen d\u2019Uber, i en l’allotjament, amb l’emerg\u00e8ncia d’Airbnb, que ofereix apartaments privats. Per\u00f2 hi ha moltes altres plataformes o aplicacions m\u00f2bils en els serveis de lloguer de pisos, autom\u00f2bils \u2013amb o sense conductor\u2013, vaixells, jets, gastronomia \u2013el cuiner a casa, o els menjars compartits\u2013, llibres, roba, DVD, joies, bicicletes, eines de jard\u00ed o agr\u00edcoles, joguines, informaci\u00f3 \u2013com Viquip\u00e8dia\u2013, aix\u00ed com una llarga llista d’intercanvis en esp\u00e8cies que arrodoneixen l’oferta col\u00b7laborativa. Nombroses empreses, com Toyota i Volkswagen, ja investiguen el cotxe compartit; Amazon, per la seva banda, fa el mateix en el camp del vehicle sense conductor, i moltes altres plataformes ho apliquen en qualsevol de les seves facetes, perqu\u00e8 les expectatives de creixement i de rendibilitat van unides.<\/p>\n

\n

Segons les previsions de la consultora PwC, pel 2025 els majors creixements del consum col\u00b7laboratiu es produiran en el crowdfunding<\/em><\/h2>\n<\/blockquote>\n

No obstant aix\u00f2, els majors creixements del consum col\u00b7laboratiu pel 2025 es produiran en l\u2019\u00e0mbit del crowdfounding<\/em>, segons les previsions de la consultora PwC, on, per tal de cobrir la manca cr\u00f2nica de capitals cap a m\u00faltiples sectors, aquestes plataformes que ofereixen finan\u00e7ament o microfinan\u00e7ament a projectes culturals, cinematogr\u00e0fics, solidaris, de desenvolupament, de videojocs i de tota mena tindrien un llarg recorregut per davant. Aix\u00ed, a dia d’avui, un miler repartides per tot el m\u00f3n capten recursos en quantitats petites per assistir a iniciatives que d’altra manera no veurien la llum, i amb la seva tasca han democratitzat els diners mitjan\u00e7ant formes d’aportaci\u00f3 col\u00b7lectiva. La majoria actua sense compensaci\u00f3 monet\u00e0ria alguna, simplement per donar suport a l’aposta, per solidaritat o per familiaritat, per\u00f2 com es pot observar a la figura 2<\/strong>, comencen a proliferar aquelles en qu\u00e8 els prestadors perceben un tipus d’inter\u00e8s o una participaci\u00f3 en els resultats.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Un model de repartiment diferent<\/strong><\/span>
\nL’amfitri\u00f3 d\u2019Airbnb \u00e9s el que millor representa la nova manera de repartir les funcions i els ingressos. Es tracta d’un h\u00edbrid entre propietari de l’actiu, prove\u00efdor i productor que protagonitza el servei; res a veure, per tant, amb la figura de l’hoteler que sol ocupar alguna d’aquestes funcions. Per la seva banda, la plataforma RelayRides \u2013de la mateixa manera que Uber\u2013 ofereix l’oportunitat als propietaris dels autom\u00f2bils que treballen amb ella de convertir-se en empresaris i donar-se d’alta com a aut\u00f2noms: prove\u00efdors, per tant, que es converteixen en productors.
\nAix\u00ed, com podem veure, aquestes plataformes generen models de negoci que res tenen a veure amb la cadena de valor tradicional, amb tasques molt espec\u00edfiques entre el prove\u00efdor, el productor i el venedor; elles reparteixen el joc, les funcions i els ingressos, no essent, no obstant aix\u00f2, l’actor que m\u00e9s percep, per\u00f2 s\u00ed aquell que posseeix la clau dels beneficis de tots els participants.<\/p>\n

\n

Les plataformes d’EC generen models de negoci que no tenen res a veure amb la cadena de valor tradicional, amb tasques molt espec\u00edfiques entre el prove\u00efdor, el productor i el venedor; elles reparteixen el joc, les funcions i els ingressos, no essent, no obstant aix\u00f2, l’actor que m\u00e9s percep, per\u00f2 s\u00ed aquell que posseeix la clau dels beneficis de tots els participants<\/h2>\n<\/blockquote>\n

\"\"<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Es tracta d’una de les grans tend\u00e8ncies del mil\u00b7lenni en la mesura que canvien alhora la relaci\u00f3 amb els clients, la manera de consumir i la de produir. Amb totes les contradiccions inherents als models emergents i la incomprensi\u00f3 i exasperaci\u00f3 dels sectors tradicionals, s’estima que l\u2019any 2025 l’economia col\u00b7laborativa mundial facturar\u00e0 uns 300.000 milions d’euros, 10 vegades m\u00e9s que en l’actualitat. Analitzem les claus d’aquest nou model de negoci.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":16365,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[12,13],"tags":[6006,6007,6008,6009,6010,113,305,718,4254,5352,5496,5669,5761,5957,6003],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16371"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16371"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16371\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":48032,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16371\/revisions\/48032"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/16365"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16371"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16371"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16371"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}