{"id":17126,"date":"2020-03-18T17:42:55","date_gmt":"2020-03-18T16:42:55","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=17126\/"},"modified":"2025-09-24T11:30:06","modified_gmt":"2025-09-24T09:30:06","slug":"entrevista-a-oriol-mitja-metge-i-investigador-de-linstitut-de-salut-global-de-barcelona-is-global","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2020\/03\/18\/entrevista-a-oriol-mitja-metge-i-investigador-de-linstitut-de-salut-global-de-barcelona-is-global\/","title":{"rendered":"Entrevista a Oriol Mitj\u00e0, metge i investigador de l\u2019Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)"},"content":{"rendered":"

Fa set anys que Oriol Mitj\u00e0 treballa en cos i \u00e0nima per eradicar el pian, una malaltia que no mata per\u00f2 que destrossa les vides d\u2019aquells que la pateixen. Metge i investigador de l\u2019Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), Mitj\u00e0 i el seu equip saben que si tot continua pel bon cam\u00ed passaran a la hist\u00f2ria per haver acabat per sempre amb una infecci\u00f3 que afecta aproximadament 80 milions de persones a tot el m\u00f3n, sobretot nens. Amb ell hem parlat sobre com la seva lluita des de la petita illa de Lihir (Papua Nova Guinea) ha fet efecte.<\/h4>\n

Text: Berta Seijo<\/span>
\nFotos: Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)<\/span><\/h4>\n
\n

\u201cTots tenim l\u2019esperan\u00e7a realista de poder certificar l\u2019eradicaci\u00f3 del pian abans de 2030\u201d<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

\"\"<\/a>Expliqui\u2019ns com va comen\u00e7ar tot: per qu\u00e8 es va formar com a metge i es va especialitzar en malalties tropicals infeccioses en particular?<\/strong><\/span>
\nQuan era petit vaig experimentar al meu propi cos els beneficis d\u2019un tractament ben administrat i vaig pensar que jo havia d\u2019estudiar per ser capa\u00e7 de fer el mateix i acabar amb el sofriment de tanta gent com fos possible. D\u2019altra banda, sempre m\u2019han agradat els virus, els microbis i les bact\u00e8ries; encara que s\u00f3n molt petits, s\u00f3n \u00e9ssers que tenen el poder de fer-nos molt de mal. Lluites contra ells, per\u00f2 es multipliquen, es transformen i t\u2019ho posen dif\u00edcil.<\/p>\n

El 2010 marca un punt d\u2019inflexi\u00f3 a la seva vida: fa un viatge a l\u2019illa de Lihir, a Papua Nova Guinea, que havia de ser per un mes per\u00f2 que set anys despr\u00e9s encara dura. Qu\u00e8 el va fer quedar-s\u2019hi?<\/span><\/strong>
\nVaig encaixar b\u00e9 all\u00e0 i, d\u2019altra banda, el lloc, la feina i la gent de l\u2019illa tamb\u00e9 em van agradar molt a mi. A m\u00e9s, durant els primers dies vaig descobrir l\u2019exist\u00e8ncia del pian i aquest va ser el motiu pel qual vaig decidir quedar-m\u2019hi definitivament. \u00c9s una malaltia desconeguda, infecciosa, generalitzada i que afecta nens pobres. El tema em va enganxar de seguida.<\/p>\n

\n

\u201cAlmenys sembla que tenim assegurada l\u2019azitromicina necess\u00e0ria per acabar la campanya. Aconseguir els diners per fer-la arribar als llocs m\u00e9s amagats del planeta \u00e9s el proper objectiu, per\u00f2 no \u00e9s una tasca f\u00e0cil.\u201d <\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

Des de llavors impulsa la cura d\u2019aquesta malaltia infecciosa que la ci\u00e8ncia qualifica de desatesa, i ho fa amb un tractament que val menys d\u20191 euro per pacient i que esdev\u00e9 efectiu en menys de 24 hores. L\u2019OMS ja s\u2019ha implicat en el seu pla i ha engegat campanyes de distribuci\u00f3 de comprimits al llarg d\u2019aquest any i del seg\u00fcent. Ara b\u00e9, en quin punt es troba avui dia l\u2019eradicaci\u00f3 del pian? Estem davant una fita hist\u00f2rica amb data prevista?<\/strong><\/span>
\nEn principi no hi ha marxa enrere per acabar amb el pian, o almenys per fer-ne l\u2019intent definitiu. La data prevista era el 2020, per\u00f2 l\u2019OMS s\u2019ha vist obligada a endarrerir-la uns anys a causa de la falta de finan\u00e7ament i de les dificultats per coordinar la campanya amb tots els governs un cop es decideixi quina \u00e9s la estrat\u00e8gia m\u00e9s adient \u2013la coneixerem en els propers mesos\u2013. Crec que tots tenim l\u2019esperan\u00e7a for\u00e7a realista de poder certificar l\u2019eradicaci\u00f3 del pian abans de 2030.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Arribar fins aqu\u00ed, per\u00f2, de ben segur que no ha estat f\u00e0cil. Amb quins entrebancs s\u2019han trobat vost\u00e8 i el seu equip al llarg d\u2019aquests \u00faltims set anys? Fent balan\u00e7, creu que la reacci\u00f3 de governs, institucions com la UE o el propi m\u00f3n acad\u00e8mic ha estat a l\u2019altura de les circumst\u00e0ncies?<\/strong><\/span>
\nHi ha hagut moltes llums i algunes ombres. La veritat \u00e9s que no hem tingut la sort de trobar-nos en un moment favorable, econ\u00f2micament parlant. La crisi ha propiciat que alguns governs, que en altres circumst\u00e0ncies sabem que haurien dedicat recursos a la nostra causa, hagin prioritzat la resoluci\u00f3 d\u2019altres problemes que els han semblat m\u00e9s urgents. I empreses que abans tenien molts beneficis i que tamb\u00e9 ens podrien haver ajudat, ara es troben en moments m\u00e9s complicats i no s\u2019han acabat de decidir a fer-ho de forma ferma. Darrerament, per\u00f2, les coses comencen a millorar, ja que, gr\u00e0cies a la donaci\u00f3 d\u2019una farmac\u00e8utica brasilera, sembla que almenys tenim assegurada l\u2019azitromicina necess\u00e0ria per acabar la campanya. Aconseguir els diners per fer-la arribar als llocs m\u00e9s amagats i de dif\u00edcil acc\u00e9s del planeta \u00e9s el proper objectiu, encara que no \u00e9s una tasca f\u00e0cil.<\/p>\n

\n

\u201cVa ser molt dur veure com la gent de Lihir trobava normal que els seus nens tinguessin nafres doloroses pel cos, no fes res per curar-los ni hi hagu\u00e9s cap programa especial als hospitals del pa\u00eds per intentar acabar amb la malaltia.\u201d<\/span> \u00a0<\/strong><\/h2>\n<\/blockquote>\n

\"\"Parlant d\u2019obstacles, ha apuntat diverses vegades que la seva feina no consisteix nom\u00e9s a oferir tractament, sin\u00f3 a fer front a la pobresa multidimensional de les comunitats amb qui tracta: manca d\u2019educaci\u00f3, d\u2019h\u00e0bits higi\u00e8nics i saludables, etc. Qu\u00e8 costa m\u00e9s d\u2019ensenyar o de fer entendre a la poblaci\u00f3 local?<\/strong><\/span>
\nJo puc parlar de la meva experi\u00e8ncia a l\u2019illa de Lihir, per\u00f2 suposo que les problem\u00e0tiques d\u2019aquestes comunitats s\u00f3n semblants a les que pateixen a l\u2019\u00c0frica o a l\u2019Am\u00e8rica del Sud. Normalment tractem amb gent sense estudis. En absolut vull dir que no siguin llestos i espavilats, el que passa \u00e9s que les seves prioritats s\u00f3n diferents a les nostres. Dit d\u2019una altra manera: quan tu o els teus fills no teniu un habitatge digne ni res per menjar, l\u2019educaci\u00f3 i la higiene esdevenen aspectes secundaris.
\nD\u2019altra banda, encara que aprofitem cada campanya de recerca de casos de pian per fer una mica de pedagogia destacant la import\u00e0ncia de la higiene per combatre malalties infeccioses, sovint veiem que no els podem demanar que no vagin descal\u00e7os o que es netegin b\u00e9 per la senzilla ra\u00f3 que ni tenen aigua corrent ni poden comprar-se unes xancles o una pastilla de sab\u00f3. Tot el que al nostre pa\u00eds sembla obvi, all\u00e0 no ho \u00e9s. \u00c9s un altre m\u00f3n.<\/p>\n

I com va viure els primers contactes amb persones, especialment amb nens, que viuen en situaci\u00f3 de pobresa extrema i que, en ple segle XXI, mai no havien rebut cap tipus d\u2019ajuda sanit\u00e0ria?<\/strong><\/span>
\nEls primers contactes d\u2019aquest tipus no els vaig tenir precisament a Lihir, ni a Papua, sin\u00f3 molt abans. I \u00e9s que el meu inter\u00e8s per la gent desatesa als pa\u00efsos subdesenvolupats ve de molt enrere. De fet, el viatge que va canviar la meva vida va ser el que vaig fer a l\u2019\u00cdndia amb 18 anys. All\u00e0 vaig estar treballant durant unes setmanes a una leproseria. Gr\u00e0cies a aquesta experi\u00e8ncia vaig descobrir que hi ha una altra realitat, molt diferent de la de Barcelona o altres llocs del primer m\u00f3n que havia tingut la sort de visitar, tant a Europa com als Estats Units.
\nQuan, amb quasi 30 anys, vaig arribar a Papua, ja estava bastant avesat a aquests aspectes, per\u00f2 igualment va ser molt dur veure com la gent de Lihir trobava normal que els seus nens tinguessin nafres doloroses pel cos, no fes res per curar-los-les ni hi hagu\u00e9s cap programa especial als hospitals del pa\u00eds per intentar acabar amb la malaltia.<\/p>\n

I en moments com aquest, en els pitjors, qu\u00e8 el fa seguir endavant?<\/strong><\/span>
\nPer sort, en els moments m\u00e9s durs s\u00e9 que puc comptar amb la gent que m\u2019estima, tant a Barcelona com a la mateixa illa de Lihir, on despr\u00e9s de set anys treballant-hi he fet molts amics i hi tinc companys amb qui puc desfogar-me o anar a sopar. Tamb\u00e9 tinc una gosseta, faig esport i la meva parella, que en els \u00faltims anys s\u2019ha involucrat en el projecte, m\u2019acompanya. D\u2019altra banda, veure que avancem i que les dades que aportem a l\u2019OMS els serveixen per tra\u00e7ar el pla definitiu i acabar amb el pian en pocs anys, donen molta satisfacci\u00f3 professional i personal.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa set anys que Oriol Mitj\u00e0 treballa en cos i \u00e0nima per eradicar el pian, una malaltia que no mata per\u00f2 que destrossa les vides d\u2019aquells que la pateixen. Metge i investigador de l\u2019Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), Mitj\u00e0 i el seu equip saben que si tot continua pel bon cam\u00ed passaran a la hist\u00f2ria per haver acabat per sempre amb una infecci\u00f3 que afecta aproximadament 80 milions de persones a tot el m\u00f3n, sobretot nens. Amb ell hem parlat sobre com la seva lluita des de la petita illa de Lihir (Papua Nova Guinea) ha fet efecte.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":17129,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[12,13],"tags":[6209,6403,133,312,1109,4958,6176,6203,6204,6205,6207,6208],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17126"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17126"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17126\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47692,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17126\/revisions\/47692"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/17129"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17126"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17126"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17126"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}