{"id":17275,"date":"2018-01-16T09:00:26","date_gmt":"2018-01-16T08:00:26","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=17275\/"},"modified":"2025-09-25T09:29:09","modified_gmt":"2025-09-25T07:29:09","slug":"el-turisme-el-2030-desestacionalitzat-especialitzat-senior-i-sostenible","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2018\/01\/16\/el-turisme-el-2030-desestacionalitzat-especialitzat-senior-i-sostenible\/","title":{"rendered":"El turisme el 2030: desestacionalitzat, especialitzat, s\u00e8nior i sostenible<\/span>"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Asseguda davant del televisor-ordinador, una fam\u00edlia revisa les despeses anuals i, en concret, la partida relacionada amb els viatges i el turisme de l’exercici anterior, el 2029. En total, han gaudit de tres per\u00edodes de vacances d’una setmana de durada cadascun; de quatre sortides de tres o quatre dies (ponts); de set caps de setmana; i d’un nombre indefinit d\u2019excursions de proximitat sense pernoctaci\u00f3. O dit d’una altra manera: han dedicat entre 50 i 60 dies a activitats d’oci, quan, l\u2019any 2020, no van superar les 42 sortides fora de la llar o del treball. La seva despesa tamb\u00e9 ha anat en augment: havien pressupostat entre el 38 i el 40% del pressupost global familiar i s’ha disparat fins al 46%. Aquest grup familiar \u00e9s representatiu dels europeus aquest any.<\/h4>\n

Josep-Francesc Valls.<\/span>\u00a0<\/span>Catedr\u00e0tic d\u2019ESADE Business & Law School.<\/h4>\n
\n

Turistes s\u00e8nior<\/strong><\/span>
\nResulta interessant radiografiar la conducta dels turistes del 2030. Les dades del moment divideixen les seves sortides en paquets de setmana, en ponts, en caps de setmana i en excursions de dia. Les legislacions laborals europees s’han flexibilitzat molt, per\u00f2 pocs treballadors per compte d’altri tenen la disponibilitat de fer m\u00e9s d’una setmana seguida de vacances. Fa temps que es va arribar a la conclusi\u00f3 que paralitzar la producci\u00f3 gaireb\u00e9 un mes com antany resultava una sagnia impagable. El teletreball ha ajudat a la desestacionalitzaci\u00f3 total de les vacances, de manera que les rutes a\u00e8ries, dels trens d’alta velocitat i dels autobusos oscil\u00b7len molt poc entre uns per\u00edodes i altres.
\nLa platja mant\u00e9 el seu atractiu, per\u00f2 aquest \u00e9s molt menys fort que no pas tretze anys enrere. No per una manca d’inter\u00e8s, sin\u00f3 perqu\u00e8 les motivacions per fer vacances han crescut exponencialment i s’han especialitzat. Pocs europeus deixen de passar una setmana al litoral, per\u00f2 la majoria destina les altres sortides llargues \u2013o els ponts i caps de setmana\u2013 als atractius culturals i gastron\u00f2mics, a l’aire lliure, a la solidaritat, a la religi\u00f3, a contemplar les aus o la fresa de les balenes… Aix\u00f2 no vol dir que el sol i la platja hagin redu\u00eft el seu pes global respecte del conjunt de tot el sector tur\u00edstic: superen encara el 50% de la facturaci\u00f3 global de les receptes tur\u00edstiques mundials, malgrat que les previsions els situen, d\u2019aqu\u00ed tres o quatre anys, per sota d’aquest nivell.<\/p>\n

\n

En ser els s\u00e8niors el percentatge m\u00e9s gran entre els viatgers que ocupen les destinacions tur\u00edstiques, van desapar\u00e8ixer tots aquells atractius i serveis que no van adaptar la seva oferta a les noves exig\u00e8ncies de la poblaci\u00f3 viatgera: serveis adaptats, de salut, de seguretat, continguts de viatge, infraestructures de transport i la resta<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Els auguris de Nacions Unides s’han complert. El 2030 la poblaci\u00f3 europea assoleix els 733 milions d’habitants, uns sis milions menys que el 2017. Aquesta forta caiguda demogr\u00e0fica ser\u00e0 compensada amb escreix per la despesa mitjana dedicada als viatges. En efecte, s’inverteix molt m\u00e9s en oci, en salut i en cura del cos, confirmant les tend\u00e8ncies que tot just s\u2019iniciaven a principis del mil\u00b7lenni. Els majors de seixanta anys s’emporten la part m\u00e9s destacada de la despesa. Per dos motius. El primer, perqu\u00e8 \u00e9s el grup m\u00e9s nombr\u00f3s. Ha crescut enormement, com s’observa en el quadre 1<\/strong>.<\/p>\n

\"\"
\nI el segon, perqu\u00e8 \u00e9s el grup demogr\u00e0fic que disposa d’una major flexibilitat hor\u00e0ria per compartir el treball amb l’oci. En ser els s\u00e8niors el percentatge m\u00e9s gran entre els viatgers que ocupen les destinacions tur\u00edstiques, van desapar\u00e8ixer tots els atractius i serveis que no van adaptar la seva oferta a les noves exig\u00e8ncies de la poblaci\u00f3 viatgera: serveis adaptats, de salut, de seguretat, continguts de viatge, infraestructures de transport i la resta. Entre els viatgers que passegen, hi observem poques unitats familiars, i, en la majoria dels casos, amb el m\u00e0xim d’un fill\/a, pul\u00b7lulen molts singles, tamb\u00e9 adolescents en grups bulliciosos i, sobretot, nombrosos immigrants de segona o tercera generaci\u00f3, que han anat ascendint \u2013lentament, aix\u00f2 s\u00ed\u2013 per l’escala social, i acaben desenvolupant models de vacances similars als nadius.<\/p>\n

\n

L\u2019any 2030, les ciutats i poblacions costaneres del mar del Nord, de la part baixa del mar de Noruega i del B\u00e0ltic comencen a competir en sol i platja amb les cl\u00e0ssiques mediterr\u00e0nies que van crear el nou mercat de vacances massiu a partir de 1960<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Dentades del canvi clim\u00e0tic i les exig\u00e8ncies de la sostenibilitat<\/strong><\/span>
\nEn alguns moments ha accelerat, i en altres ha frenat, per\u00f2 el canvi clim\u00e0tic ha seguit avan\u00e7ant sense treva des de principis del mil\u00b7lenni. Encara hi ha negacionistes, per\u00f2 fa anys que no gaudeixen de predicament. Han aparegut noves zones de moda. Veiem platges interessants en la primera fase del cicle de vida al nord d’Europa. Les ciutats i poblacions costaneres del mar del Nord, de la part baixa del mar de Noruega i del B\u00e0ltic comencen a competir en sol i platja amb les cl\u00e0ssiques mediterr\u00e0nies que van crear el nou mercat de vacances massiu a partir del 1960.
\n\u00c9s veritat que el sector tur\u00edstic no va ser mai altament contaminant, per\u00f2 s\u00ed una mica mandr\u00f3s en l\u2019aplicaci\u00f3 de l’economia circular. Doncs b\u00e9, en el nostre entorn tur\u00edstic veiem com s’han quintuplicat les zones Reserva de la Biosfera i els codis de sostenibilitat. Encara que no totes s\u00f3n de plat\u00ed i or, les etiquetes internacionalment reconegudes que certifiquen l’efici\u00e8ncia energ\u00e8tica i el disseny d’edificis sostenibles (LEED, Leadership in Energy & Environmental Design) ressalten a les fa\u00e7anes de la majoria dels establiments tur\u00edstics, no nom\u00e9s als hotels, com abans, sin\u00f3 tamb\u00e9 a restaurants, comer\u00e7os, paisatges, zones esportives, museus, monuments, etc. (veure quadre 2<\/strong>).<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\u00c9s el senyal de la implantaci\u00f3 massiva de l’economia circular que afecta a la qualitat mediambiental de l’entorn f\u00edsic immediat de l’establiment, a l’efici\u00e8ncia en l’aigua, l’energia i les renovables, a tots els materials i recursos, i a la innovaci\u00f3 permanent en tecnologies i processos.
\nS’ha deixat d’utilitzar el concepte d’economia verda. No hi ha cap altre tipus de gesti\u00f3 de les coses p\u00fabliques i privades \u2013i el turisme \u00e9s una de les m\u00e9s importants pel pes que t\u00e9 als pa\u00efsos\u2013 que no sigui verda. La universalitzaci\u00f3 li ha tret el color. En la d\u00e8cada de 2010, els costos de l’economia circular eren superiors en un 30% als de qualsevol construcci\u00f3 no sostenible. Ara, les fonts consultades ens confirmen que els costos s’han equiparat, sobretot, ens diuen, perqu\u00e8 un establiment tur\u00edstic no sostenible no atrau a ning\u00fa. La principal exig\u00e8ncia dels viatgers \u00e9s aquesta.<\/p>\n

La contractaci\u00f3 i… els conflictes<\/strong><\/span>
\nEls millennials<\/em> superen ja el 50% de la poblaci\u00f3 europea. De la guerra pel mercat entre les OTA (grans ag\u00e8ncies de viatges en l\u00ednia, en la seva sigla en angl\u00e8s), les comparadores, les opinadores<\/em> i la resta de xarxes socials des del 2000, en sorgeix un escenari radicalment diferent al que caldria esperar. Resulta que, segons les dades de WTTC \u2013la millor investigadora del mercat tur\u00edstic dels darrers vint anys\u2013, el 2029, s\u00f3n les pr\u00f2pies empreses tur\u00edstiques les qui gestionen la majoria de la contractaci\u00f3 tur\u00edstica, prop del 60%. L\u2019esfor\u00e7 realitzat per aquests hotels, restaurants i transport aeri, sobretot, amb el suport de les tecnol\u00f2giques, els ha perm\u00e8s obtenir el lideratge absolut de la comercialitzaci\u00f3 i estalviar nombroses despeses improductives que redunden en benefici del client.
\nFinalment, en tancar aquesta visi\u00f3 del turisme el 2030, sorpr\u00e8n que no s\u2019hagin esmentat els conflictes. Entre els anys 2010 i 2020, hi va haver enfrontaments diversos. Barcelona, Ven\u00e8cia, Par\u00eds, Amsterdam, nombrosos llocs de costa.. s\u00f3n alguns exemples de casos on es va desencadenar la virul\u00e8ncia contra el turisme culpant-lo de la gentrificaci\u00f3, de la massificaci\u00f3 i de molts mals m\u00e9s. El cronista, que ha visitat aquestes i moltes altres ciutats en els \u00faltims mesos, no hi veu enfrontaments entre les comunitats i els turistes. Cal afirmar, a favor de la sensatesa del sector p\u00fablic, i del privat, que les ciutats i les destinacions apliquen rigorosament les mesures de capacitat de c\u00e0rrega percebuda, controlen el creixement dels preus del s\u00f2l i dels lloguers, impulsen les aplicacions tecnol\u00f2giques que, per sort, abasten ja tots els sectors, tant els tradicionals com els nous, i gestionen les estades directament amb els clients.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Veiem quins trets presents (i tamb\u00e9 futurs) conformen la radiografia del sector tur\u00edstic europeu. <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":17279,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[12,13],"tags":[1448,5106,5556,6363,6364,6365,8610],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17275"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17275"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17275\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":48002,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17275\/revisions\/48002"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/17279"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17275"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17275"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17275"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}