{"id":17289,"date":"2017-12-27T09:00:23","date_gmt":"2017-12-27T08:00:23","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=17289\/"},"modified":"2025-09-25T09:32:57","modified_gmt":"2025-09-25T07:32:57","slug":"entrevista-a-jose-manuel-garcia-margallo-exministre-dafers-exteriors","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2017\/12\/27\/entrevista-a-jose-manuel-garcia-margallo-exministre-dafers-exteriors\/","title":{"rendered":"Entrevista a Jos\u00e9 Manuel Garc\u00eda-Margallo,<\/span> exministre d\u2019Afers Exteriors"},"content":{"rendered":"

Al final de l\u2019any 2013, Jos\u00e9 Manuel Garc\u00eda-Margallo (Madrid, 1944) va lliurar a Mariano Rajoy una proposta de reforma per adaptar la Constituci\u00f3 als temps que corren. Quatre anys despr\u00e9s, l’exministre d’Afers Exteriors ha decidit que \u00e9s el moment de publicar-la sota el t\u00edtol Por una convivencia democr\u00e1tica<\/em> (Deusto), perqu\u00e8 “si les coses han canviat, tamb\u00e9 ho han de fer les institucions i les lleis”. Aprofitem aquesta entrevista per preguntar-li sobre els ajustos concrets que planteja per a la carta magna, per\u00f2 tamb\u00e9 sobre la situaci\u00f3 a Catalunya i l’opini\u00f3 que li mereix el nou i voluble escenari internacional.<\/h4>\n

Text: Berta Seijo<\/a>
\nFotos: Ministeri d’Afers Exteriors<\/a><\/span><\/h4>\n
\n

A grans trets, quins canvis reuneix el seu pla de reforma constitucional?<\/span>
\nQuan vam redactar la Constituci\u00f3 del 1978, la globalitzaci\u00f3 estava a les beceroles \u2013fins al 1992, pr\u00e0cticament ning\u00fa no tenia correu electr\u00f2nic\u2013 i Espanya no formava part ni de la UE. Ara, per\u00f2, estem obligats a reconsiderar llibertats i drets de nova generaci\u00f3. Penso en l’asil, el terrorisme, en altres drets socials per atendre els perdedors de la globalitzaci\u00f3, en drets pol\u00edtics per a recuperar el prestigi de les institucions. Hem d’establir un t\u00edtol en qu\u00e8 es parli de la UE, on es defineixin els papers de l’Estat i de les comunitats aut\u00f2nomes, les pol\u00edtiques que Espanya ha de defensar a Brussel\u00b7les i la responsabilitat per la no execuci\u00f3 de determinades decisions comunit\u00e0ries.
\nD’altra banda, \u00e9s obvi que cal tirar endavant una llei de lleng\u00fces oficials que satisfaci el buit que hi ha entre l’article tercer de la Constituci\u00f3 i les legislacions auton\u00f2miques; no \u00e9s bo que una mat\u00e8ria tan delicada s\u2019hagi de resoldre als tribunals. I, entre altres coses, \u00e9s fonamental posar soluci\u00f3 al tema del finan\u00e7ament auton\u00f2mic i a problemes puntuals com el de la successi\u00f3 a la Corona o el de la investidura. Hi ha molt a corregir en la Constituci\u00f3, i aix\u00f2 \u00e9s el que jo proposo. \u00c9s un primer pas per anar desenvolupant un model econ\u00f2mic m\u00e9s sostenible, m\u00e9s productiu, per poder apujar el poder adquisitiu i els salaris dels espanyols. Es tracta, en definitiva, d’actualitzar un vestit que \u00e9s bo, per\u00f2 que se’ns ha quedat estret.<\/p>\n

\n

\u201cActualment no caldria abordar un proc\u00e9s constituent perqu\u00e8 gran part dels principis i normes que recull la Constituci\u00f3 han funcionat. El que cal canviar s\u00f3n els defectes de disseny, de funcionament i els sobrevinguts.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Creu que les nostres forces pol\u00edtiques estan prou preparades per abordar i actualitzar un pacte constitucional?<\/span>
\nCrec que s\u00ed. No \u00e9s senzill, per\u00f2 tampoc no ho era el 1977, quan les circumst\u00e0ncies es presentaven m\u00e9s complicades que no pas ara. Actualment, no caldria abordar un proc\u00e9s constituent perqu\u00e8 gran part dels principis i normes que hi ha a la Constituci\u00f3 han funcionat i ens han donat els millors anys de la nostra hist\u00f2ria. El que cal canviar s\u00f3n els defectes de disseny als quals m’he referit anteriorment, els defectes de funcionament i els sobrevinguts.
\n\u00c9s un pacte que s’hauria d’abordar en aquesta legislatura, seguint tres principis molt clars. Primer: la Constituci\u00f3 s\u2019ha de modificar d’acord amb el procediment que aquest document estableix. Segon: cal fer-ho per consens. I tercer: s’ha de definir amb claredat de qu\u00e8 es parlar\u00e0 i de qu\u00e8 no. Perqu\u00e8 no es pot parlar dels pilars que defineixen la identitat constitucional d’Espanya: la sobirania del poble, la unitat nacional, la igualtat dels espanyols en drets i obligacions, i la solidaritat.<\/p>\n

\"\"
Diputat al Congr\u00e9s des del 1977, Margallo \u00e9s partidari que es fomenti el debat intern als partits pol\u00edtics: \u201cPenso que \u00e9s enriquidor, perqu\u00e8 un partit que vol ser \u00fatil i representar la societat ha de reflectir-ne la pluralitat i diversitat.\u201d<\/figcaption><\/figure>\n

Parlant de la capacitat o incapacitat d’arribar a acords dels nostres pol\u00edtics, he de preguntar-li sobre la situaci\u00f3 que s’est\u00e0 vivint a Catalunya. Per qu\u00e8 creu que hem arribat fins aqu\u00ed?<\/span>
\nQuan vam elaborar la Constituci\u00f3, es va restablir la Generalitat amb Josep Tarradellas i vam aprovar l’Estatut del 1979, vam creure que hav\u00edem endegat la q\u00fcesti\u00f3 de l’organitzaci\u00f3 territorial de l’Estat. Per\u00f2 des del 1980, la pol\u00edtica de construcci\u00f3 nacional que va impulsar Jordi Pujol ha comportat un proc\u00e9s de pensament \u00fanic a Catalunya a favor de la separaci\u00f3, encoratjat des dels mitjans de comunicaci\u00f3 p\u00fablics i l’educaci\u00f3. Tot aix\u00f2 es va accelerar amb la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut \u2013en aquest punt, Pujol va arribar a afirmar que es passava de l’autonomisme a l’independentisme\u2013 i la petici\u00f3 d’un pacte fiscal (el compliment del qual era impossible) que Artur Mas va utilitzar per a “cremar el darrer pont”. A partir d’aqu\u00ed, se succeeixen totes les opcions del Parlament, fins arribar a la ruptura de l’ordre institucional. Perqu\u00e8 el que no hem d\u2019oblidar \u00e9s que aquesta llei s\u2019anomena “de transitorietat jur\u00eddica i fundacional de la rep\u00fablica catalana”; \u00e9s una declaraci\u00f3 d’independ\u00e8ncia m\u00e9s seriosa que la que va fer Llu\u00eds Companys el 1934. Ell parlava d’un Estat catal\u00e0 dins de la Rep\u00fablica espanyola, per\u00f2 ara anem molt m\u00e9s enll\u00e0. Hem entrat en una etapa d’enfrontament que espero que duri el menys possible i que no trenqui massa plats, perqu\u00e8 a partir d’ara haurem de tornar a parlar i a entendre’ns.<\/p>\n

Vost\u00e8 afirma que els culpables d’aquesta situaci\u00f3 s\u00f3n els independentistes, per\u00f2 no caldria responsabilitzar-ne, tamb\u00e9, als qui no han estat capa\u00e7os de construir una narrativa alternativa al discurs separatista?<\/span>
\nQue els culpables d’haver arribat fins aqu\u00ed s\u00f3n els separatistes \u00e9s una evid\u00e8ncia f\u00e0ctica. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que ha existit un silenci culpable per part dels catalans no independentistes i per part de l’opini\u00f3 p\u00fablica espanyola no independentista, que ha frenat l’exist\u00e8ncia d’un relat alternatiu.<\/p>\n

M’agradaria saber la seva opini\u00f3 sobre el que pot passar si, despr\u00e9s del refer\u00e8ndum, la Declaraci\u00f3 Unilateral d’Independ\u00e8ncia segueix endavant.<\/span>
\nS’est\u00e0 afirmant que una Catalunya independent fruit d’un refer\u00e8ndum il\u00b7legal seria una esp\u00e8cie d’Arc\u00e0dia feli\u00e7, quan la veritat \u00e9s que seria un pa\u00eds no reconegut pr\u00e0cticament per cap estat, excl\u00f2s de la UE, de l’ONU, de l\u2019Alian\u00e7a Atl\u00e0ntica i d’altres organismes internacionals. A m\u00e9s, hauria d’afrontar un deute p\u00fablic de 75.000 milions d’euros \u2013sense comptar la part corresponent al deute espanyol en cas de secessi\u00f3\u2013. Amb els mercats tancats i sense acc\u00e9s al fons de liquiditat auton\u00f2mica ni al Banc Central, la primera declaraci\u00f3 d’una Catalunya independent seria la fallida. A partir d’aquest moment, probablement hauria d’establir una nova moneda \u2013que seria devaluada a l’acte\u2013 i realitzar un enorme esfor\u00e7 de competitivitat perqu\u00e8 nom\u00e9s aconseguiria pagar aquest deute establint unes relacions comercials que li permetessin tenir un excedent. No \u00e9s una tasca f\u00e0cil tenint en compte que actualment Catalunya t\u00e9 un d\u00e8ficit amb la resta del m\u00f3n que \u00fanicament compensa amb el super\u00e0vit amb les altres Espanyes, \u00e9s a dir, exporta m\u00e9s a Arag\u00f3 que a Alemanya. Tot aix\u00f2 es traduiria en una devaluaci\u00f3 interna, una p\u00e8rdua rabiosa del poder adquisitiu i un empobriment d’entre el 20% i el 30%.<\/p>\n

\"\"Bandejant el tema catal\u00e0, en el seu llibre aborda les tres q\u00fcestions que m\u00e9s l’han fet reflexionar al llarg de la seva vida pol\u00edtica, i que, segons afirma, “no deixaran de preocupar-me mentre visqui”: Espanya, Europa i el m\u00f3n que ens ha tocat viure. Parli\u2019m d’aquest \u00faltim: Trump, el Brexit, Corea del Nord, Vene\u00e7uela, etc. Perilla l’estabilitat internacional?<\/span>
\nS\u00ed, perilla. Vivim en un m\u00f3n en el qual cada dia apareix un prodigi, una situaci\u00f3 no esperada fruit de la ressaca de la globalitzaci\u00f3 i de la seva primera crisi, la crisi econ\u00f2mica.
\nEn primer lloc, la globalitzaci\u00f3, que \u00e9s irreversible i que ha comportat un augment de la riquesa internacional, ha tingut tamb\u00e9 contraindicacions. Hi ha gent que s’ha sentit abandonada, gent que t\u00e9 por de perdre el seu lloc de treball perqu\u00e8 l’empresa es deslocalitzi o perqu\u00e8 altres empleats acceptin condicions laborals inferiors. En segon lloc, moltes persones que amb prou feines arriben a final de mes no entenen que, per evitar la fallida, governs i bancs hagin acudit al rescat d’unes entitats financeres que es van repartir primes i dividends realment estratosf\u00e8rics. Per posar un exemple, els presidents dels cinc bancs rescatats als Estats Units es van repartir, uns cinc anys abans de l’esclat de la crisi, 3.500 milions de d\u00f2lars en bonificacions. Tot aix\u00f2 t\u00e9 una conseq\u00fc\u00e8ncia molt important en el camp ideol\u00f2gic: el final de la revoluci\u00f3 neoconservadora i l’inici de molts canvis. \u00c9s el moment d’anar cap a un ordre monetari quasi fix i cap a un ordre comercial m\u00e9s inclusiu i sostenible.<\/p>\n

\u00c9s diputat al Congr\u00e9s des del 1977, per\u00f2 se\u2019l coneix per ser el \u201cvers solt\u201d del PP, per haver dit sempre les coses que pensa. Entenc que \u00e9s partidari que es fomenti el debat intern als partits pol\u00edtics.<\/span>
\nSi no fem dels partits pol\u00edtics un f\u00f2rum de debat intern, aquelles persones que no tenen el m\u00e9s m\u00ednim inter\u00e8s d\u2019ocupar un c\u00e0rrec pol\u00edtic i que nom\u00e9s volen aportar les seves idees i cooperar en un projecte que entenen que \u00e9s el millor per a Espanya, simplement s\u2019afartaran i no voldran formar part dels mateixos.<\/p>\n

Per\u00f2 per qu\u00e8 aquesta no \u00e9s una pr\u00e0ctica habitual ni \u201cgaire ben vista\u201d, almenys a casa nostra?<\/span>
\nPerqu\u00e8 \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil gestionar una organitzaci\u00f3 en la qual la disciplina interna \u00e9s la regla que no pas haver de discutir-ho tot. A Espanya, a m\u00e9s, comptem amb el cas d\u2019UCD, en qu\u00e8 probablement l\u2019exc\u00e9s de pluralitat va acabar amb el partit. Penso que aix\u00f2 va intensificar la prud\u00e8ncia dels dirigents espanyols. Per\u00f2 si ens fixem en pa\u00efsos com el Regne Unit, els Estats Units o Fran\u00e7a, \u00e9s obvi que hi ha un debat intern molt fort. I jo penso que aix\u00f2 \u00e9s enriquidor, perqu\u00e8 un partit que vol ser \u00fatil i representar la societat ha de reflectir-ne la pluralitat i diversitat.<\/p>\n

\n

[Sobre Catalunya]: \u201cHem entrat en una etapa d’enfrontament que espero que duri el menys possible i que no trenqui massa plats, perqu\u00e8 a partir d\u2019ara haurem de tornar a parlar i entendre’ns.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Finalment, quins s\u00f3n els seus plans quan acabi la legislatura?<\/span>
\nPer ara la meva major preocupaci\u00f3 \u00e9s intentar ajudar a imaginar el m\u00f3n, ser molt m\u00e9s concret en el tema d’Europa i, per descomptat, seguir pensant en Espanya: ajudar perqu\u00e8 sortim d\u2019aquesta cru\u00eflla que em treu el son com m\u00e9s aviat millor, i abordar una modernitzaci\u00f3 permanent d’un pa\u00eds al qual adoro.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Al final de l\u2019any 2013, Jos\u00e9 Manuel Garc\u00eda-Margallo (Madrid, 1944) va lliurar a Mariano Rajoy una proposta de reforma per adaptar la Constituci\u00f3 als temps que corren. Quatre anys despr\u00e9s, l’exministre d’Afers Exteriors ha decidit que \u00e9s el moment de publicar-la sota el t\u00edtol Por una convivencia democr\u00e1tica (Deusto), perqu\u00e8 “si les coses han canviat, tamb\u00e9 ho han de fer les institucions i les lleis”. Aprofitem aquesta entrevista per preguntar-li sobre els ajustos concrets que planteja per a la carta magna, per\u00f2 tamb\u00e9 sobre la situaci\u00f3 a Catalunya i l’opini\u00f3 que li mereix el nou i voluble escenari internacional.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":17297,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[12,55],"tags":[112,116,351,408,1217,3217,6371,6372,6373,6374],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17289"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17289"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17289\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":48021,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17289\/revisions\/48021"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/17297"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17289"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17289"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17289"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}