{"id":17317,"date":"2018-01-11T09:00:28","date_gmt":"2018-01-11T08:00:28","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=17317\/"},"modified":"2025-09-25T09:29:53","modified_gmt":"2025-09-25T07:29:53","slug":"els-llegats-de-les-crisis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2018\/01\/11\/els-llegats-de-les-crisis\/","title":{"rendered":"Els llegats<\/span> de les crisis"},"content":{"rendered":"

\"mon-empresarial-005-joan-tugores\"El 2017, 20 anys despr\u00e9s de la crisi asi\u00e0tica i 10 anys despr\u00e9s del primer av\u00eds seri\u00f3s de la crisi financera amb epicentre a Occident, podem fer algunes consideracions sobre els llegats que deixen les crisis i les lli\u00e7ons que ofereixen… i que no sempre aprenem.<\/h4>\n

Joan Tugores Ques. <\/span>Catedr\u00e0tic d’Economia de la UB.<\/h4>\n
\n

El 1997 va esclatar la crisi del sud-est asi\u00e0tic coneguda com a tsunami<\/em>.<\/span> Els efectes van ser devastadors per a molts pa\u00efsos de la regi\u00f3, encara que \u00e9s cert que al cap de pocs anys molts van aconseguir assolir posicions de lideratge en el creixement mundial. L\u2019any 2007, la fragilitat associada a un instrument financer que se’ns va fer r\u00e0pidament familiar, les hipoteques subprime<\/em>, va ensenyar les dents<\/em>, provocant problemes l’agost del mateix any que van semblar que es tapaven amb injeccions importants de liquiditat als Estats Units i a Europa, tot i que vam descobrir, massa tard, que no es tractava d’un problema espec\u00edfic localitzat sin\u00f3 de la punta de l’iceberg d’una gangrena que va rebentar amb cruesa el 2008.<\/p>\n

\n

Les amenaces a un sistema comercial obert derivades de plantejaments proteccionistes i unilaterals, i la continu\u00eftat d\u2019endeutaments elevats, s\u00f3n alguns indicadors que, despr\u00e9s d’una d\u00e8cada de crisi amb epicentre a Occident, ens costa aprendre les lli\u00e7ons<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

Certament, la recuperaci\u00f3 de la crisi des d\u2019aleshores ha estat per a Occident m\u00e9s lenta que la que van experimentar els pa\u00efsos asi\u00e0tics despr\u00e9s del 1997. La figura 1<\/strong> recull la forma en qu\u00e8 la Reserva Federal compara les sortides de la crisi dels Estats Units, mostrant com la recuperaci\u00f3 iniciada des del 2009 est\u00e0 sent m\u00e9s lenta que les que van succeir despr\u00e9s d\u2019altres crisis. La Comissi\u00f3 Europea ha presentat an\u00e0lisis similars per a la zona euro. \u00c9s cert que, a m\u00e9s dels problemes estrictament financers, hi ha altres factors subjacents a la (com a m\u00ednim, per ara) lenta recuperaci\u00f3 \u2013com problemes demogr\u00e0fics i d’evoluci\u00f3 de la productivitat\u2013, per\u00f2 el llegat d’una crisi-no-del-tot-ben-resolta<\/em> hi \u00e9s.<\/p>\n

\"\"
\nN\u2019apuntem, sense \u00e0nim d’exhaustivitat, dues dimensions. D’una banda, els pa\u00efsos asi\u00e0tics van aprofitar al m\u00e0xim les oportunitats d’un sistema comercial mundial obert per sortir de la seva<\/em> crisi. D’altra banda, van aprendre b\u00e9 quines s\u00f3n les fragilitats d’una depend\u00e8ncia excessiva de l’estalvi i de l’endeutament exteriors, amb estrat\u00e8gies que els van convertir en font d’excedents comercials i financers importants. Les amenaces a un sistema comercial obert derivades de plantejaments proteccionistes i unilaterals, i la continu\u00eftat d’endeutaments elevats que denuncia el Banc de Pagaments Internacionals, i fins i tot l’OCDE, s\u00f3n alguns indicadors que, despr\u00e9s d’una d\u00e8cada de crisi amb epicentre a Occident, ens costa aprendre les lli\u00e7ons.<\/p>\n

Aprofitar els mercats mundials oberts<\/span>
\nEn l’\u00e0mbit comercial, les dades s\u00f3n clares, amb el paper a l’al\u00e7a de les economies emergents i en desenvolupament (denominades, en l\u2019argot econ\u00f2mic, com el Sud<\/em>). Segons dades d’un informe recent elaborat en conjunt per l’FMI, l’OMC i el Banc Mundial, el comer\u00e7 Sud-Sud<\/em> hauria passat de representar el 5% dels fluxos comercials mundials durant els anys 1990-1994 a suposar el 17% en el per\u00edode 2010-2015, mentre que el Nord-Sud<\/em> hauria variat del 32 al 45%, passant aix\u00ed el comer\u00e7 Nord-Nord<\/em> del 63 a tan sols<\/em> un 38%.<\/p>\n

\n

Una coalici\u00f3 \u00c0sia-Europa a favor de mantenir obert el sistema comercial mundial seria especialment interessant per a ambdues \u00e0rees i per al conjunt de l’economia mundial<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

El quadre 2<\/strong> mostra l’evoluci\u00f3 del percentatge de les exportacions mundials de mercaderies de diferents regions i pa\u00efsos els anys 1973, 1993 i 2016. L’augment del paper d’\u00c0sia \u00e9s ben conegut, basat en la consolidaci\u00f3 de posicions d’alguns pa\u00efsos que ja havien iniciat, abans del 1997, la seva expansi\u00f3 internacional \u2013com els que l’Organitzaci\u00f3 Mundial de Comer\u00e7 agrupa en els Six Asian Traders<\/em> (Hong Kong, Corea del Sud, Taiwan, Tail\u00e0ndia, Mal\u00e0isia i Singapur) i, per descomptat, l’ascens espectacular de la Xina\u2013.<\/p>\n

\"\"Tamb\u00e9 hem de constatar com Europa mant\u00e9 posicions de forma raonable, amb la moralitat que el Vell Continent est\u00e0 especialment interessat que les temptacions proteccionistes que v\u00e9nen de l’altre costat de l’Atl\u00e0ntic Nord no originin disrupcions en el comer\u00e7 mundial. De fet, una coalici\u00f3 \u00c0sia-Europa a favor de mantenir obert el sistema comercial mundial seria especialment interessant per a ambdues \u00e0rees i per al conjunt de l’economia mundial.<\/p>\n

RESPONSABILITAT EN ESTALVI I DEUTE<\/span><\/strong>
\nUna altra dimensi\u00f3 important per entendre l’\u00e8xit dels pa\u00efsos asi\u00e0tics despr\u00e9s de la seva<\/em> crisi i de les vacil\u00b7lacions en la recuperaci\u00f3 dels \u00faltims anys \u00e9s la relativa al binomi estalvi\/endeutament. L’expresident de la Reserva Federal, Ben Bernanke, explicava ja l\u2019any 2005 com la resposta dels pa\u00efsos asi\u00e0tics, davant l’evid\u00e8ncia de les fragilitats que els havia causat el fet d\u2019endeutar-se massa amb l’estranger, havia estat potenciar l’estalvi dom\u00e8stic i, en conjunt, esdevenir un pulm\u00f3 d’estalvi<\/em> de l’economia mundial. Aquest fet, unit al comportament d’una Xina que tenia raons culturals i demogr\u00e0fiques per estalviar m\u00e9s, va convertir \u00c0sia-Pac\u00edfic en la base de l’abund\u00e0ncia global d’estalvi \u2013global saving glut<\/em>, si volem emprar la coneguda expressi\u00f3 de Bernanke\u2013 que hauria perm\u00e8s a aquests pa\u00efsos esdevenir els nous grans prestadors de l’economia mundial, canalitzant els seus recursos excedents cap als Estats Units i cap a altres economies avan\u00e7ades. El canvi de papers en l’economia mundial, amb la Xina al capdavant dels superavitaris<\/em> i els Estats Units dels deficitaris, va ser un resultat cridaner.<\/p>\n

\n

Enfront de l’estrat\u00e8gia dels pa\u00efsos m\u00e9s afectats per la crisi del 1997 d\u2019incrementar l\u2019estalvi i endeutar-se menys (de fet, passar a ser creditors), les respostes despr\u00e9s del 2007-2008 no han anat per la mateixa via<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

\"\"Enfront de l’estrat\u00e8gia dels pa\u00efsos m\u00e9s afectats per la crisi del 1997 d\u2019incrementar l\u2019estalvi i endeutar-se menys (de fet, passar a ser creditors), les respostes despr\u00e9s del 2007-2008 no han anat per la mateixa via. \u00c9s cert que el sector p\u00fablic s’ha endeutat a Occident per sortir al pas de la debilitat del sector privat, i que, en alguns pa\u00efsos \u2013entre ells, Espanya\u2013, el desendeutament del sector privat ha estat tant dolor\u00f3s com important. Per\u00f2 les dades presentades al juny pel Banc de Pagaments Internacionals (BPI \/ BIS) en el seu informe anual, que mostren un augment de l’endeutament privat en les economies avan\u00e7ades que s’hauria situat, el 2016, en el 195% del PIB (repartit a parts gaireb\u00e9 iguals entre deute de les fam\u00edlies i de les empreses), amb un ascens de 12 punts respecte a la situaci\u00f3 existent a finals del 2007, mereixen reflexi\u00f3.
\nEs pot sortir d’una crisi de deute amb m\u00e9s deute? Aquesta seria la forma crua de plantejar els dubtes sobre la solidesa del cam\u00ed seguit. Crida l’atenci\u00f3, segons les dades del BIS \/ BPI, com aquest augment de deute privat transmet una imatge molt diferent de l’habitual: mentre que pa\u00efsos com els Estats Units, Alemanya, Jap\u00f3 i Espanya haurien redu\u00eft la seva r\u00e0tio d’endeutament, d\u2019altres, com Canad\u00e0, Su\u00e8cia, Fran\u00e7a o Su\u00efssa (a m\u00e9s de la zona euro en el seu conjunt), en canvi, l\u2019estarien incrementant, i for\u00e7a. Per fi una estad\u00edstica en la qual el conjunt de l’eurozona divergeix de la dominant Alemanya! Encara que \u00e9s una ll\u00e0stima que precisament sigui aquesta, deuen pensar alguns.<\/p>\n

\n

Una dimensi\u00f3 addicional preocupant \u00e9s que, segons les dades esmentades del BIS, des del 2007 les economies emergents tamb\u00e9 haurien entrat en la via d’augments notables de l’endeutament privat<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

Una dimensi\u00f3 addicional preocupant \u00e9s que, segons les dades esmentades del BIS, des del 2007, les economies emergents tamb\u00e9 haurien entrat en la via d’augments notables de l’endeutament privat, amb un increment de 30 punts fins a arribar al 107% del seu PIB l\u2019any 2016. El cas de la Xina, el m\u00e9s notable, \u00e9s objecte d’atent seguiment, per\u00f2 les dades de Turquia, R\u00fassia i el Brasil mereixen atenci\u00f3… aix\u00ed com la prud\u00e8ncia, respecte d\u2019aix\u00f2, de l’\u00cdndia.
\nEn resum, Occident havia basat el seu model de prosperitat en els avantatges del comer\u00e7 obert i en la solidesa d’un sistema financer que, cal recordar, ha de connectar amb efici\u00e8ncia l\u2019estalvi amb les inversions productives, tot finan\u00e7ant prudentment endeutaments solvents. El pitjor llegat de la crisi seria abandonar aquests trets, especialment si amb aix\u00f2 es lastra, tamb\u00e9, el conjunt de l’economia mundial.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Llegeix tamb\u00e9:\u00a0Infografia: Deute del sector privat no financer<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n

Llegeix tamb\u00e9:\u00a0Perspectiva del trimestre: Previsions econ\u00f2miques mundials<\/a><\/strong><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 2017, 20 anys despr\u00e9s de la crisi asi\u00e0tica i 10 anys despr\u00e9s del primer av\u00eds seri\u00f3s de la crisi financera amb epicentre a Occident, podem fer algunes consideracions sobre els llegats que deixen les crisis i les lli\u00e7ons que ofereixen… i que no sempre aprenem.<\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":17341,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[9,10839,10840,10815,18],"tags":[3150,5704,6393,6394,6395,113,141,179,722,1012,1047,1380],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17317"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17317"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17317\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":48007,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17317\/revisions\/48007"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/17341"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17317"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17317"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17317"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}