{"id":17399,"date":"2018-01-19T09:00:26","date_gmt":"2018-01-19T08:00:26","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=17399\/"},"modified":"2025-06-06T10:28:19","modified_gmt":"2025-06-06T08:28:19","slug":"bankia-mal-negoci-banca-publica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2018\/01\/19\/bankia-mal-negoci-banca-publica\/","title":{"rendered":"CM-Bankia:<\/span> el (mal) negoci de la banca p\u00fablica"},"content":{"rendered":"

La mera proposta d’una banca p\u00fablica resulta un mal negoci, tant en termes economicoempresarials (es tracta d’una violaci\u00f3 de les regles de joc, en desnaturalitzar les institucions i pervertir els sectors afectats), com \u00e8tics (en intensificar-se i generalitzar la corrupci\u00f3 ). Nom\u00e9s aix\u00ed es pot entendre el frac\u00e0s final de Caja Madrid (CM), empitjorat amb la seva successora, Bankia (al seu torn, aglutinadora d’altres caixes fallides). Vegem-ho.<\/h4>\n

Antonio S\u00e1nchez-Bay\u00f3n.<\/span><\/strong> Prof. assoc. a ISEMCO-Univ. Rey Juan Carlos i Univ. Bernardo O\u2019Higgins (Xile).<\/h4>\n
\n

L\u2019ORIGEN DE LA CORRUPCI\u00d3<\/span>
\n<\/span>Tot comen\u00e7a amb el per\u00edode d’euf\u00f2ria de la globalitzaci\u00f3 dels anys 90, que va permetre el boom<\/em> creditici, dirigit, aquest cop, cap al mercat hipotecari. Aix\u00ed va comen\u00e7ar la corrupci\u00f3 que va esdevenir en la crisi financera del 2008: els bancs van ser els primers a incomplir les regles, ja que es van endeutar per concedir m\u00e9s pr\u00e9stecs, fins i tot als qui no oferien les garanties m\u00ednimes de solv\u00e8ncia. Per cobrir-se les espatlles i guanyar m\u00e9s diners encara, van titularitzar les hipoteques (pretenien treure un benefici de l’aposta sobre el compliment de pagament o no). Perqu\u00e8 no es not\u00e9s tant, generaven productes que barrejaven deute fiable amb un altre d’alt risc (subprime)<\/em> i el col\u00b7locaven entre els seus clients i altres entitats financeres. M\u00e9s encara, van arribar a treure productes sint\u00e8tics, amb els sobrants no col\u00b7locats d’aquests t\u00edtols i altres referenciats sobre els mateixos (es van estendre, aix\u00ed, al sector actuarial o d’assegurances).
\nMentrestant, les institucions constitu\u00efdes per vigilar les distorsions de mercat no actuaven i es dedicaven a jugar a l’enginyeria social, creient que es podia influir aix\u00ed en l’estat d’\u00e0nim de la gent (negant els indicadors de la crisi, animant al consum, etc.). D\u2019aquesta manera, la corrupci\u00f3 de certes institucions es va estendre al conjunt del sistema (passant dels bancs, a les assegurances, a l’habitatge, al consum, etc.), ja que, si els encarregats de complir i fer complir les regles no ho feien i deixaven que els que presumien de no respectar all\u00f2 establert s’enriquissin per aix\u00f2, llavors no \u00e9s d’estranyar que la resta de gent volgu\u00e9s formar part d\u2019aquesta bombolla i de la seva corrupci\u00f3. I encara m\u00e9s quan l’Administraci\u00f3 W. Bush va aguditzar el problema, ja que no nom\u00e9s no va evitar-lo, sin\u00f3 que va participar-hi (amb tr\u00e0fic d’influ\u00e8ncies), a m\u00e9s de sostenir-lo gr\u00e0cies a la injecci\u00f3 monet\u00e0ria dels contractes de defensa (per les guerres al Pr\u00f2xim Orient). I la cosa va empitjorar amb l’Administraci\u00f3 Obama, que va mantenir bona part de les elits de poder i, finalment, va decidir rescatar la banca…<\/p>\n

\n

El punt crucial va ser la Llei 31\/1985, que va polititzar les caixes d’estalvi: els c\u00e0rrecs pol\u00edtics podien nomenar-ne els consellers i alts directius, i des de les assemblees legislatives auton\u00f2miques es podien vetar accions de les caixes i condicionar-ne les pol\u00edtiques estrat\u00e8giques<\/h2>\n<\/blockquote>\n

D’aquesta manera, el balan\u00e7 \u00e9s terrible, ja que: a)<\/strong><\/span> s’han incomplert totes les regles financeres (la falta de suport a l’economia real i\/o el patr\u00f3 or, l’abs\u00e8ncia d’est\u00edmul per a l’estalvi, el no pagar els deutes i la manca de conseq\u00fc\u00e8ncies); b)<\/strong><\/span> s’ha distorsionat l’economia (en comptes de produir b\u00e9ns, serveis i diners de manera corelativa, s’han fomentat grans bombolles sostingudes artificialment, a m\u00e9s de menystenir la ci\u00e8ncia econ\u00f2mica en pretendre\u2019s la seva reducci\u00f3 a una t\u00e8cnica per intentar una enginyeria social segons models i prediccions); i c)<\/strong><\/span> s’ha generalitzat un consumisme insostenible, fet i fet empobridor, i que minva la confian\u00e7a que requereix el sistema, deixant en el seu lloc corrupci\u00f3, etc.
\nI si aix\u00f2 va passar als EUA, on el sistema financer estava m\u00e9s consolidat i la banca era eminentment privada, qu\u00e8 podia arribar a passar en un pa\u00eds com Espanya, on hi havia una banca p\u00fablica com les caixes d’estalvi? Aquests ens havien estat desnaturalitzats (la seva finalitat era la promoci\u00f3 social local, mitjan\u00e7ant l’acc\u00e9s a mini cr\u00e8dits i la retribuci\u00f3 de l’estalvi a particulars, sense buscar beneficis, i, si n’hi havia, havien de redundar en la mateixa comunitat), a m\u00e9s de multiplicats i sobredimensionats fins al punt de constituir gaireb\u00e9 el 50% del sector bancari (i bona part de l’immobiliari, influint, tamb\u00e9, en el sector actuarial), per\u00f2 sense seguir-ne les regles (m\u00e9s aviat amb un \u00fas alternatiu del dret), ja que formaven part del sector p\u00fablic (sobretot des de la reforma escomesa el 1985). No obstant aix\u00f2, no va ser aix\u00ed des del primer moment (recordem que l’origen de les caixes d’estalvi rau en l’Esgl\u00e9sia, com a mitj\u00e0 per combatre la usura). Llavors, quan i com va tenir lloc la corrupci\u00f3 de les caixes?<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

CR\u00d2NICA D\u2019UN DESPROP\u00d2SIT<\/span>
\n<\/span>El punt crucial i de no retorn va ser la Llei 31\/1985 sobre els \u00f2rgans rectors de les caixes d’estalvis (vigent fins a la crisi del 2008 i derogada amb la Llei 26\/2013 de caixes d’estalvi i fundacions banc\u00e0ries), arran de la qual es van polititzar aquestes institucions: els c\u00e0rrecs pol\u00edtics no nom\u00e9s podien nomenar-ne els consellers i alts directius, sin\u00f3 que des de les assemblees legislatives auton\u00f2miques es podien vetar accions de les caixes i condicionar-ne les pol\u00edtiques estrat\u00e8giques, sense oblidar els cr\u00e8dits tous de qu\u00e8 es beneficiaven, o el condicionament a l’adquisici\u00f3 i recol\u00b7locaci\u00f3 del seu deute. El problema es va anar aguditzant en anar integrant pr\u00e0cticament totes les caixes d’estalvi en el sector p\u00fablic (als llimbs de les corporacions p\u00fabliques), causant-ne aix\u00ed la descapitalitzaci\u00f3 i un major endeutament, a m\u00e9s de la projecci\u00f3 sobre altres sectors (com l’immobiliari, el borsari o l\u2019actuarial). Va passar amb Caja Madrid, per\u00f2 resulta igualment predicable de la resta de caixes, agreujant-se amb la crisi del 2008, donant lloc al rescat i imposici\u00f3 (per part dels poders p\u00fablics) de la seva fusi\u00f3 i reconversi\u00f3 en bancs pr\u00f2piament. Ara b\u00e9, el cas CM-Bankia sobresurt per la seva ensopegada descomunal: passa de ser la segona gran caixa del pa\u00eds i un dels primers nous bancs a constituir-se (figura entre les principals entitats financeres i \u00e9s part de l’IBEX) a requerir un rescat inicial de 23.000 milions d’euros i convertir els seus preferentistes i creditors en accionistes (una mesura que avui encara s\u2019est\u00e0 enjudiciant). Igualment, destaca per la seva mostra d’arrog\u00e0ncia i la banalitzaci\u00f3 t\u00e8cnica de la corrupci\u00f3: la seva mala gesti\u00f3 hipergratificada (fins i tot amb targetes opaques o black<\/em>), les seves fusions fraudulentes i el maquillatge comptable, el seu joc amb productes t\u00f2xics (adquirits i creats), el seu sobreendeutament per a la seva internacionalitzaci\u00f3 (City National Bank of Florida), etc., fets que es destapen arran de la seva cotitzaci\u00f3 en borsa (iniciada ja a la baixa el 20 d’abril del 2011). I cal no oblidar les f\u00f2bies ideol\u00f2giques que desperta i els vels de confusi\u00f3 estesos, pel fet d\u2019identificar-se amb les administracions Aznar.<\/p>\n

LA TRAJECT\u00d2RIA, PAS A PAS<\/span>
\nTelegr\u00e0ficament, la traject\u00f2ria del cas CM-Bankia ha estat la seg\u00fcent: es remunta al Monte de piedad de Madrid (1702), va adquirir la seva condici\u00f3 jur\u00eddica de Caja de Ahorros de Madrid el 1838 (com a fundaci\u00f3), es va transformar en entitat financera amb el RD 2290\/1977, es va polititzar amb la Llei del 1985, es va posicionar com a segona caixa rere la Caixa i es va extingir el 2009, quan s’acull al sistema Institucional de Protecci\u00f3 (un sistema d’auxili entre entitats financeres que, sota el mandat del governador del Banc d’Espanya, Miguel Fern\u00e1ndez Ord\u00f3\u00f1ez, proposat per l’Administraci\u00f3 Zapatero, es va qualificar de fusi\u00f3 freda<\/em>) i al Fons de Reestructuraci\u00f3 Ordenada Banc\u00e0ria (FROB, amb ajudes de la UE). El 2010, la seva part banc\u00e0ria passa a formar part del Banco Financiero y de Ahorros (BFA, que aglutina la fusi\u00f3 de v\u00e0ries caixes, i comen\u00e7a a operar el gener del 2011); la seva denominaci\u00f3 comercial finalment \u00e9s Bankia. Mentrestant, els seus b\u00e9ns immobles d’origen hipotecari passen a la Societat d’Actius Procedents de la Reestructuraci\u00f3 Banc\u00e0ria (SAREB, o el tamb\u00e9 anomenat banc dolent<\/em>), i la part d’obra social queda com Fundaci\u00f3n especial Caja Madrid (2013), amb el suport de la Fundaci\u00f3n del Banco Santander, per resultar, finalment, una fundaci\u00f3 ordin\u00e0ria anomenada Fundaci\u00f3n Obra Social y Monte de Piedad de Madrid o, simplement, Fundaci\u00f3n Montemadrid (compr\u00e8n Monte de piedad, Casa Encendida, Casa San Crist\u00f3bal i Centros Fundaci\u00f3n).<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

DEL TOT AL… NO-RES?<\/span>
\nQu\u00e8 va passar perqu\u00e8 la cinquena entitat financera d’Espanya, amb projecci\u00f3 internacional i cotitzaci\u00f3 en borsa, acab\u00e9s corrompuda fins al punt de necessitar la seva intervenci\u00f3 (rescat, reestructuraci\u00f3, o com es prefereixi) i una nova fusi\u00f3 (amb el Banco Mare Nostrum o BMN)? Fins a la seva sortida a borsa havia comptat amb gaireb\u00e9 8 milions de clients, uns 13.500 empleats i m\u00e9s de 1.800 oficines, m\u00e9s uns beneficis anuals superiors als 300 milions d’euros i actius per valor de gaireb\u00e9 200.000 milions d’euros… El cas \u00e9s que, a principis de gener del 2013, malgrat les injeccions del FROB, Bankia \u00e9s exclosa de l’IBEX i es susp\u00e8n la seva cotitzaci\u00f3 durant gaireb\u00e9 un any (despr\u00e9s de patir grans volatilitats i que les seves accions perdin gaireb\u00e9 el 90% del seu valor). Bankia \u00e9s rescatada i nacionalitzada (encara que l’Administraci\u00f3 Rajoy prefereix parlar de “concessi\u00f3 de l\u00ednia de cr\u00e8dit”). Fruit d’aquesta intervenci\u00f3 \u00e9s la imposici\u00f3 de fusionar Bankia amb les seves filials, convertir en accionistes als qui hi tinguin productes, etc. Al febrer del 2014, el FROB (a trav\u00e9s de BFA) ven a fons d’inversi\u00f3 estrangers el 7,5% de Bankia. El 2015, Bankia es desempallega d’inversions (a l’octubre, rep llum verda de la Reserva Federal per vendre City National Bank of Florida). El 2016 i 2017 s’adopten mesures d’enginyeria financera (recolzades per l’Administraci\u00f3 Rajoy), com ara noves fusions (BMN -en estar en una situaci\u00f3 similar, sols que silenciada, atesos els vincles amb Lu\u00eds de Guindos, actual ministre d’Economia), contrasplits<\/em> (concentraci\u00f3 d’accions: s’obliga al bescanvi de quatre accions per una de nova, per recuperar-ne el valor original), etc. Amb aix\u00f2 es pret\u00e9n oferir una imatge d’estabilitat que permeti la reprivatitzaci\u00f3 cap al 2019 (quan falti liquiditat, per esgotament dels pressupostos de la UE, o abans, en cas d’avan\u00e7ar-les eleccions).<\/p>\n

\n

El cas CM-Bankia sobresurt per la seva descomunal ensopegada: passa de ser la segona gran caixa del pa\u00eds, i dels primers nous bancs a constituir-se, a requerir un rescat inicial de 23.000 milions d’euros i convertir els seus preferentistes i creditors en accionistes<\/h2>\n<\/blockquote>\n

\"\"<\/a>DECISIONS I CONSEQ\u00dc\u00c8NCIES<\/span>
\nEn definitiva, el mal negoci de la banca p\u00fablica gaireb\u00e9 porta l’economia espanyola a les portes del rescat, tot i que finalment s\u2019ha limitat a les caixes d’estalvi. El cas CM-Bankia destaca pel fet de ser pionera en el tr\u00e0nsit de reconversi\u00f3, tan agosarada com per sortir a borsa (amb la publicitat afegida que es requereix), i resultant cap de turc d\u2019un sistema en descomposici\u00f3: no hi ha un veritable inter\u00e8s a exigir responsabilitats pel fet d\u2019estar afectades gaireb\u00e9 totes les institucions p\u00fabliques de car\u00e0cter financer (Banc d’Espanya, CNMV, Ministeri d’Economia), aix\u00ed com de just\u00edcia (Audi\u00e8ncia Nacional, Fiscalia); les entitats territorials (comunitats aut\u00f2nomes, ens locals); actors socials (partits, sindicats i patronal, amb els seus consellers i cr\u00e8dits tous); grans empreses participades i\/o amb cr\u00e8dits concedits (Iberdrola, Endesa, Mapfre, Iberia); etc.
\nEl seu contagi s’ha est\u00e8s a sectors com l’immobiliari (constructores, hipoteques, etc.), l\u2019actuarial i notarial (les assegurances i escriptures imposades a les operacions, declarades com a cl\u00e0usules abusives)… i, sobretot, a la resta del sector financer, per la mediaci\u00f3 de societats i ag\u00e8ncies de valors en conflicte d’interessos, la participaci\u00f3 en grans companyies (bona part de les de l’IBEX), la manca in vigilando<\/em> del Banc d’Espanya i la CNMV (fomentant fusions i acceptant sortides a Borsa d’empreses dubtoses), etc. Igualment, ha afectat el conjunt de la ciutadania, que s’ha vist gravada a impostos m\u00e9s elevats (per cobrir part de la socialitzaci\u00f3 del deute), aix\u00ed com privada d’acc\u00e9s al cr\u00e8dit (ja que, en contraprestaci\u00f3, les entitats financeres ajudades han intervingut per a la col\u00b7locaci\u00f3 del deute p\u00fablic).<\/p>\n

conclusions<\/span>
\nL’exist\u00e8ncia d’una banca p\u00fablica no nom\u00e9s contrav\u00e9 la l\u00f2gica econ\u00f2mica (\u00e9s un mal negoci, en la plenitud del seu sentit), sin\u00f3 que malmet la riquesa d’una societat, a m\u00e9s de donar espai per a comportaments irresponsables i condemnar a un consumisme alienant. De tal manera que, l’ideal inspirador d’una banca p\u00fablica que ofereixi diners per a tothom, seguint criteris pol\u00edtics i no econ\u00f2mics, queda tra\u00eft, ja que els pobres acaben sent m\u00e9s pobres, endeutant les generacions futures.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La mera proposta d’una banca p\u00fablica resulta un mal negoci, tant en termes economicoempresarials (es tracta d’una violaci\u00f3 de les regles de joc, en desnaturalitzar les institucions i pervertir els sectors afectats), com \u00e8tics (en intensificar-se i generalitzar la corrupci\u00f3 ). Nom\u00e9s aix\u00ed es pot entendre el frac\u00e0s final de Caja Madrid (CM), empitjorat amb la seva successora, Bankia (al seu torn, aglutinadora d’altres caixes fallides). <\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":17404,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[36,10820,11,10819],"tags":[1197,4170,4924,6413,6414,6415,179,350,358,914],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17399"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17399"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17399\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46208,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17399\/revisions\/46208"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/17404"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17399"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17399"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17399"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}