{"id":17881,"date":"2018-04-23T09:00:19","date_gmt":"2018-04-23T07:00:19","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=17881\/"},"modified":"2025-09-25T09:01:02","modified_gmt":"2025-09-25T07:01:02","slug":"iot-nord-i-sud-de-la-transformacio-digital","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2018\/04\/23\/iot-nord-i-sud-de-la-transformacio-digital\/","title":{"rendered":"Nord i sud<\/span> de la transformaci\u00f3 digital"},"content":{"rendered":"

\"\"No \u00e9s massa agosarat pensar que d\u2019aqu\u00ed 20 anys hi haur\u00e0 un sistema funcional i operatiu de transport autom\u00e0tic que ens portar\u00e0 a la feina de manera intel\u00b7ligent i segura sense moure un sol dit. Tampoc sembla desgavellat imaginar un ex\u00e8rcit de drons dominant el cel de les ciutats per a despatxar compres quotidianes com ara aliments, roba o electrodom\u00e8stics; o sofisticats cel\u00b7lulars que habilitaran tot tipus de pagaments i identificacions electr\u00f2niques, deixant enrere els diners en efectiu i documents f\u00edsics com el DNI. La implantaci\u00f3 progressiva de totes aquestes (i d\u2019altres) noves tecnologies digitals, sens dubte, suposar\u00e0 una empenta crucial per al progr\u00e9s i desenvolupament dels pa\u00efsos, no obstant aix\u00f2, tamb\u00e9 podria contribuir a eixamplar les ja de per si \u00e0mplies bretxes socioecon\u00f2miques que hi ha entre nord i sud, cosa que implicaria d\u00e8cades de retard.<\/h4>\n

Robert Valls.<\/span> Periodista i soci\u00f2leg.<\/h4>\n
\n

Escenes futuristes imaginades fa tan sols uns pocs anys s’acosten avui a passos de gegant a l’esfera de la realitat gr\u00e0cies a dos factors essencials: d’una banda, l’empenta innovadora d’empreses punteres -com Google, Tesla, Amazon o Uber-, que implementen solucions tecnol\u00f2giques de manera massiva, disruptiva i ambiciosa; i, de l’altra, la instal\u00b7laci\u00f3 progressiva de l’Internet de les coses (IoT, en les seves sigles en angl\u00e8s), que facilita una infraestructura digital sense la qual els aven\u00e7os tecnol\u00f2gics no podrien transcendir en la quotidianitat.
\nPer exemple, perqu\u00e8 els cotxes intel\u00b7ligents funcionin \u00e9s imprescindible comptar amb programaris interconnectats que intercanvi\u00efn informaci\u00f3 permanentment, o que els drons disposin d\u2019infraestructures f\u00edsiques i digitals per a no patir accidents i poder dipositar, aix\u00ed, els productes en el lloc indicat de forma eficient.<\/p>\n

\n

Els aven\u00e7os tecnol\u00f2gics arriben a tots els racons del planeta molt m\u00e9s r\u00e0pid que en qualsevol altre moment hist\u00f2ric, per\u00f2 per a implantar l’Internet de les coses calen infraestructures costoses<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

El desenvolupament del m\u00f3n del futur reportar\u00e0 -ja ho est\u00e0 fent- immensos beneficis econ\u00f2mics per als pa\u00efsos que aconsegueixin capitanejar la innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica. De fet, la consultora tecnol\u00f2gica IDC calcula que pel 2020 l’Internet de les coses configurar\u00e0 un mercat de 7.100 milions de d\u00f2lars i donar\u00e0 feina a 36 milions de professionals, i un estudi de Technavio assegura que entre el 2017 i el 2021 el mateix mercat creixer\u00e0 a un ritme del 32% anual.
\nPer\u00f2, lamentablement, aquest m\u00f3n futurista nom\u00e9s sembla versemblant a ciutats com Nova York, Par\u00eds, Londres, Pequ\u00edn, Xangai o Barcelona; a la majoria de ciutats africanes o llatinoamericanes, i fins i tot a les \u00e0rees rurals dels pa\u00efsos asi\u00e0tics, actualment resulta poc cre\u00efble.<\/p>\n

La bretxa, lluny de tancar-se<\/strong><\/span>
\nLa ra\u00f3 pot resumir-se en dues paraules: infraestructures inadequades. \u00c9s cert que avui dia els aven\u00e7os tecnol\u00f2gics arriben a tots els racons del planeta molt m\u00e9s r\u00e0pid que en qualsevol altre moment hist\u00f2ric. Per\u00f2 la implantaci\u00f3 de l’Internet de les coses requereix d’infraestructures sofisticades i costoses en tots els sectors i ind\u00fastries, i per a materialitzar-se s’ha de produir una articulaci\u00f3 eficient entre el sector p\u00fablic i privat, alhora que es capten grans inversions, cosa que no sempre passa.
\nDes de la perspectiva p\u00fablica, observar les taxes d’inversi\u00f3 en R + D a les regions punteres i a les m\u00e9s endarrerides no \u00e9s gaire esperan\u00e7ador: les inversions als pa\u00efsos de l’OCDE se situen en el 2,5% del PIB, mentre que els Estats Units hi dediquen el 2,8%, el Jap\u00f3 el 3,2%, \u00c0sia i el Pac\u00edfic el 2,4%, Llatinoam\u00e8rica el 0,7%, l’\u00c0frica subsahariana el 0,4%, els estats \u00e0rabs el 0,3% o \u00c0sia central el 0,2%.<\/p>\n

\n

Si aspirem a tenir societats globals equitatives, \u00e9s imprescindible que els pa\u00efsos d’ingr\u00e9s mitj\u00e0 i baix impulsin la seva productivitat i competitivitat i reforcen les seves inversions en innovaci\u00f3<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

Una altra dada il\u00b7lustrativa \u00e9s el nombre de patents tecnol\u00f2giques internacionals registrades a cada pa\u00eds, un indicador que quantifica la innovaci\u00f3 que pot convertir-se en negoci i, amb aix\u00f2, generar un impacte positiu en l’economia, crear llocs de treball de qualitat i potenciar la competitivitat. El r\u00e0nquing de sol\u00b7licituds internacionals de patents l’encap\u00e7alen els Estats Units, el Jap\u00f3, la Xina, Alemanya i Corea del Sud, a una dist\u00e0ncia abismal dels pa\u00efsos en desenvolupament.
\nAmb aquestes xifres, sembla evident que la revoluci\u00f3 digital i tecnol\u00f2gica amena\u00e7a d\u2019eixamplar les bretxes que hi ha entre les economies m\u00e9s avan\u00e7ades i els pa\u00efsos actualment d’ingr\u00e9s mitj\u00e0 i baix. Per aix\u00f2, si aspirem a tenir societats globals equitatives, \u00e9s imprescindible que els pa\u00efsos d’ingr\u00e9s mitj\u00e0 i baix impulsin la seva productivitat i competitivitat i reforcin les seves inversions en innovaci\u00f3.<\/p>\n

Mig planeta est\u00e0 desconnectat<\/em><\/strong><\/span>
\nD’altra banda, un informe del Banc Mundial indica que, malgrat que Internet i les noves tecnologies s’estan expandint r\u00e0pidament a nivell global, encara hi ha un 60% de la poblaci\u00f3 que no participa de l’economia digital i, conseq\u00fcentment, no es beneficia del suposat creixement, ocupaci\u00f3 i millors serveis p\u00fablics associats al boom tecnol\u00f2gic. Les economies de l’OCDE, per exemple, destinen un 50% m\u00e9s de recursos a l’expansi\u00f3 de xarxes de comunicacions en termes per c\u00e0pita que la mitjana de pa\u00efsos de l’Am\u00e8rica Llatina i el Carib, segons un informe de CEPAL, CAF, CET.LA i Fundaci\u00f3n Telef\u00f3nica. Tot i que el m\u00f3n digital ha contribu\u00eft en un 4,3% al PIB regional i ha generat m\u00e9s de 900.000 llocs de treball, es calcula que per tancar la bretxa digital entre Llatinoam\u00e8rica i les economies avan\u00e7ades es requereixen uns 28.000 milions de d\u00f2lars anuals fins al 2020.
\nEn el cas d’\u00c0frica, segons un estudi del Banc Mundial del 2012, al voltant del 6% del PIB del continent est\u00e0 relacionat amb el m\u00f3n de les TIC. Addicionalment, segons el GSMA, el 80% del territori afric\u00e0 estar\u00e0 connectat a una xarxa 5G el 2022, i segons la Uni\u00f3 Internacional de Telecomunicacions, actualment m\u00e9s del 80% de la poblaci\u00f3 jove (uns 830 milions de persones) t\u00e9 acc\u00e9s al m\u00f3n en l\u00ednia. Aquestes dades mostren el gran potencial que el desenvolupament de les noves tecnologies pot tenir en la reducci\u00f3 de la pobresa, el foment de la igualtat d’oportunitats, la creaci\u00f3 de llocs de treball de qualitat i, en definitiva, en el progr\u00e9s dels pa\u00efsos.
\nPel que fa a \u00c0sia i el Pac\u00edfic, es tracta de la regi\u00f3 que registra un creixement d’usuaris d’Internet m\u00e9s elevat, encara que tamb\u00e9 presenta bretxes entre els pa\u00efsos amb m\u00e9s i menys ingressos.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Res no tornar\u00e0 mai a ser igual<\/strong><\/span>
\nMalgrat aix\u00f2, l’Internet de les coses est\u00e0 cridat -s\u00ed o s\u00ed- a marcar una fita en la hist\u00f2ria moderna, ja que presumiblement alterar\u00e0 per sempre alguns patrons socials i comercials i, en definitiva, la forma com ens relacionem amb el nostre entorn f\u00edsic i simb\u00f2lic. El que encara est\u00e0 per veure \u00e9s com aconseguirem que els aven\u00e7os tecnol\u00f2gics integrin i equiparin les diferents regions del planeta, en lloc de polaritzar-les.<\/p>\n

ESTAN PREPARADES LES EMPRESES?<\/strong><\/span>
\nL’Internet de les coses est\u00e0 cridat a influir en tots els sectors econ\u00f2mics, des de la fabricaci\u00f3, agricultura, salut i energia, fins a l’automoci\u00f3 i el transport. Aix\u00f2 vol dir que les bretxes que avui dia es generin podran implicar d\u00e8cades de retard.
\nEl m\u00f3n empresarial t\u00e9 un paper determinant en la implantaci\u00f3 de les innovacions tecnol\u00f2giques, tot i que tamb\u00e9 necessita quantioses inversions per a desenvolupar noves iniciatives, que no sempre es troben a les regions en desenvolupament. Actualment, a nivell global, el 30% de les empreses planifica inversions en noves tecnologies, i el 2019 s’hauran doblat els ingressos generats el 2015 pels big data<\/em> fins a arribar a prop dels 200.000 milions de d\u00f2lars, segons IDC.
\nTal com s’exposa en el llibre Big Data: atrapando al consumidor<\/em>, les empreses s’enfronten a un canvi radical per a adaptar els seus processos operatius a la realitat que les noves tecnologies presenten, i no totes, ni tan sols les situades en les regions m\u00e9s avan\u00e7ades, estan prou preparades.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La implantaci\u00f3 progressiva de les noves tecnologies digitals, sens dubte, suposar\u00e0 una empenta crucial per al progr\u00e9s i desenvolupament dels pa\u00efsos, no obstant aix\u00f2, tamb\u00e9 podria contribuir a eixamplar les ja de per si \u00e0mplies bretxes socioecon\u00f2miques que hi ha entre nord i sud, cosa que implicaria d\u00e8cades de retard.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":17887,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[12,13],"tags":[6737,6738,6739,1964,5556,5641,6736],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17881"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17881"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17881\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47917,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17881\/revisions\/47917"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/17887"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17881"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17881"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17881"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}