{"id":17903,"date":"2018-04-27T09:00:56","date_gmt":"2018-04-27T07:00:56","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=17903\/"},"modified":"2025-09-25T09:00:34","modified_gmt":"2025-09-25T07:00:34","slug":"entrevista-anton-costas-cercle-economia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2018\/04\/27\/entrevista-anton-costas-cercle-economia\/","title":{"rendered":"Entrevista a Ant\u00f3n Costas,<\/span> economista i expresident del Cercle d\u2019Economia de Barcelona"},"content":{"rendered":"

Va dir ad\u00e9u a la presid\u00e8ncia del Cercle d\u2019Economia a finals de 2016, despr\u00e9s de tres anys de lideratge que titlla d\u2019”interessants”, encara que “viscuts amb certa incomoditat”. I \u00e9s que l\u2019afany de contribuir que les coses millorin ha conduit sempre Ant\u00f3n Costas per tot tipus de rumbs. Un dels \u00faltims \u00e9s la publicaci\u00f3 del seu \u00faltim llibre, El final del desconcierto<\/em> (Ediciones Pen\u00ednsula, 2017), en el qual aquest economista a mig cam\u00ed entre Vigo i Barcelona ens dona les claus perqu\u00e8 progr\u00e9s social i creixement econ\u00f2mic puguin anar una vegada per sempre plegats.<\/h4>\n

Text: Berta Seijo<\/a>
\nFotos: Llu\u00eds Cu\u00e9llar<\/a><\/h4>\n
\n

\"\"No parem d\u2019escoltar que des de 2014 l\u2019economia espanyola \u00e9s la que m\u00e9s creix respecte de la resta d\u2019economies europees, la que ha redu\u00eft de manera m\u00e9s notable l\u2019endeutament privat i p\u00fablic i, sobretot, la que m\u00e9s ocupaci\u00f3 est\u00e0 creant. Ara b\u00e9, creu que aquest creixement est\u00e0 beneficiant realment el conjunt de la nostra societat?<\/strong><\/span>
\nLes tres dades que d\u00f3na s\u00f3n certes per\u00f2, qu\u00e8 passa doncs? Doncs segurament podr\u00edem afegir un quart element a la llista: que l\u2019economia espanyola \u00e9s una de les economies de l\u2019OCDE que pitjor transforma el creixement en progr\u00e9s social.
\nEm refereixo a un problema seri\u00f3s que ens confirma que el creixement de l\u2019economia i de l\u2019ocupaci\u00f3 ha trencat el seu nexe amb el progr\u00e9s social. Ocorre tamb\u00e9 en altres pa\u00efsos, per\u00f2 a Espanya aix\u00f2 succeeix de manera m\u00e9s intensa.<\/p>\n

Qu\u00e8 li diria a aquells que afirmen que la precaritzaci\u00f3 laboral i salarial de bona part de la societat espanyola es deu a la disrupci\u00f3 tecnol\u00f2gica, a l\u2019economia digital, a la robotitzaci\u00f3, etc. \u00c9s un error centrar l\u2019atenci\u00f3 en el progr\u00e9s?<\/strong><\/span>
\nEls diria que o s\u00f3n uns ignorants o uns c\u00ednics. Perqu\u00e8 si analitzem el que passa als Estats Units \u2013paradigma d\u2019economia mundial que porta dues d\u00e8cades com a m\u00ednim sotmesa a una intensa disrupci\u00f3 tecnol\u00f2gica\u2013 amb l\u2019ocupaci\u00f3 i la pr\u00f2pia precaritzaci\u00f3 laboral, veurem que all\u00e0 la taxa d\u2019atur est\u00e0 per sota del 5% i que els salaris estan creixent d\u2019una manera important. Per tant, no \u00e9s veritat que la innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica produeixi inevitablement precaritzaci\u00f3. Hi ha d\u2019haver una altra o altres variables que expliquin aquesta situaci\u00f3.<\/p>\n

\n

\u201cNo hi ha cap altra econom\u00eda europea amb un volum equivalent d\u2019excedents empresarials en relaci\u00f3 amb el seu PIB com l\u2019espanyola. Per tant, en termes agregats, \u00e9s evident que hi ha marge per apujar els salaris i ning\u00fa no pot sostenir el contrari.\u201d<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

Una d\u2019aquestes variables podria ser el tipus d\u2019ocupaci\u00f3 que generen les grans empreses tecnol\u00f2giques?<\/strong><\/span>
\nEn molts casos, a les grans companyies tecnol\u00f2giques se\u2019ls atribueix el paper de plataformes vinculades a l\u2019economia col\u00b7laborativa quan, en realitat, han esdevingut veritables monopolis.
\nNormalment, en el moment que passem d\u2019un tipus d\u2019economia a una altra \u2013com a finals del segle XIX amb el pas de l\u2019economia agr\u00e0ria a la industrial\u2013, les noves mat\u00e8ries primeres donen lloc a l\u2019aparici\u00f3 de grans monopolis. Ara, segurament, en aquesta nova fase de transici\u00f3 econ\u00f2mica, la mat\u00e8ria primera \u00e9s la informaci\u00f3, i no \u00e9s casualitat que al voltant d\u2019aquesta apareguin de nou grans empreses que generen uns beneficis extraordinaris per\u00f2 que al seu torn actuen en frau de llei quant a la seva relaci\u00f3 laboral amb els treballadors.
\nEn qualsevol cas, m\u2019agradaria afegir que la precaritzaci\u00f3 a Espanya no ve nom\u00e9s de \u201cla nova economia\u201d. Al nostre pa\u00eds, m\u00e9s del 95% del teixit empresarial el componen companyies que tenen entre zero i nou empleats, i que donen lloc tamb\u00e9 a una precaritzaci\u00f3 laboral i salarial molt forta.<\/p>\n

En aquest sentit, vost\u00e8 ha afirmat en diverses ocasions que el que m\u00e9s afavoriria les empreses i l\u2019economia en el seu conjunt seria incrementar el sou dels seus treballadors. Per qu\u00e8 aquesta pujada retributiva no s\u2019acaba d\u2019implementar?<\/strong><\/span>
\nDes de 2014 \u2013any en qu\u00e8 s\u2019inicia la recuperaci\u00f3 a Espanya i a Europa\u2013, som testimonis de com les diferents economies van reduint d\u2019una manera important la seva taxa d\u2019atur. No obstant aix\u00f2, la sorpresa, tant te\u00f2rica (corba de Phillips) com pr\u00e0ctica (\u00e9s la primera vegada que passa), \u00e9s que els salaris no creixen.
\nEn el nostre cas, alguns afirmen que aix\u00f2 passa perqu\u00e8 els excedents de les empreses a Espanya s\u00f3n molt baixos i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, no hi ha marge possible per apujar els salaris. Per\u00f2 la realitat \u00e9s molt diferent: els excedents del que anomenem el sistema empresarial no financer espanyol van ser el 2017 (i per quart any consecutiu) de 30.000 milions d\u2019euros. No hi ha cap altra economia europea amb un volum equivalent d\u2019excedents empresarials en relaci\u00f3 amb el seu PIB. Per tant, en termes agregats, \u00e9s evident que hi ha marge per apujar els salaris i no es pot sostenir, ni per les patronals ni per qui sigui, el contrari.
\nEn definitiva, tornant a la seva pregunta, crec que els salaris no s\u2019incrementen per una q\u00fcesti\u00f3 de pol\u00edtica salarial; no hi ha motius per pensar que sigui un problema estrictament de naturalesa econ\u00f2mica o empresarial. I aix\u00f2 \u00e9s un error, ja que no hem d\u2019oblidar que els salaris decents en una economia compleixen tres funcions ben importants: primer, donen ingressos als treballadors i a les seves fam\u00edlies perqu\u00e8 visquin dignament; segon, possibiliten que l\u2019economia capitalista funcioni gr\u00e0cies al consum de les classes mitjanes, i tercer, s\u00f3n determinants per augmentar la productivitat dels treballadors.<\/p>\n

\n

\u201cAfirmar que la digitalitzaci\u00f3 produir\u00e0 un atur massiu genera en la societat una por al futur que pot desencadenar en situacions i conductes com les que es van veure a Barcelona (amb la crema de les f\u00e0briques) a la Primera Revoluci\u00f3 Industrial.\u201d<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

D\u2019altra banda, en el seu llibre apunta que la digitalitzaci\u00f3 i l\u2019accelerat canvi tecnol\u00f2gic s\u00ed que s\u00f3n determinants a l\u2019hora d\u2019entendre l\u2019auge dels populismes i les crisis pol\u00edtiques que s\u2019estan vivint a tot el m\u00f3n. Podria explicar-me per qu\u00e8?<\/strong><\/span>
\nAquells que afirmen que la digitalitzaci\u00f3 produir\u00e0 un atur massiu generen en la societat una por al futur que pot desencadenar en situacions i conductes com les que es van veure a Barcelona (amb la crema de les f\u00e0briques) i a la resta d\u2019Europa arran de la Primera Revoluci\u00f3 Industrial.
\nSi, a m\u00e9s a m\u00e9s, a aix\u00f2 li sumem que se li est\u00e0 dient a la poblaci\u00f3 que el sistema de pensions s\u2019ensorrar\u00e0 o que el sistema sanitari p\u00fablic no es podr\u00e0 finan\u00e7ar durant molt m\u00e9s temps: quin missatge li estem enviant a la ciutadania?
\nDoncs davant d\u2019aquesta situaci\u00f3, moltes persones bolquen les seves esperances en el populisme, en l\u00edders carism\u00e0tics que sostenen un discurs proteccionista i nacionalista, i que asseguren que poden aturar l\u2019arribada d\u2019aquesta esp\u00e8cie de futur pervers. Aix\u00f2 \u00e9s terrible, perqu\u00e8 el sistema de pensions i el sanitari aguantaran, i l\u2019automatitzaci\u00f3 de l\u2019economia no far\u00e0 altra cosa que portar-nos m\u00e9s productivitat i riquesa.<\/p>\n

Pensa que el creixent suport a l\u2019independentisme a Catalunya t\u00e9 alguna cosa a veure amb aquest plantejament?<\/strong> <\/span>
\nA Catalunya, des dels anys 80, els partits que d\u2019una manera gen\u00e8rica s\u00f3n nacionalistes han tingut sempre al voltant del 48% del vot i avui dia ho segueixen tenint.
\nPer tant, el que ha passat amb aquest vot \u00e9s, en tot cas, un canvi d\u2019objectius: all\u00f2 que fa poc estava centrat en el discurs nacionalista, curiosament ha anat lliscant cap a un discurs pol\u00edtic de naturalesa independentista unilateral. I en aquesta transici\u00f3 crec que hi t\u00e9 molt a veure, encara que no \u00fanicament, el malestar i indignaci\u00f3 social lligats al deteriorament de les condicions econ\u00f2miques.
\nQui millor ha representat aix\u00f2 ha estat l\u2019Assemblea Nacional Catalana (ANC), organitzaci\u00f3 amb trets t\u00edpicament populistes que ha anat arrossegant els dos partits nacionalistes tradicionals: Converg\u00e8ncia i Uni\u00f3 (CiU) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Entre ells \u2013i des que la Converg\u00e8ncia d\u2019Artur Mas va comen\u00e7ar a perdre vots i ERC va anar cap al tripartit\u2013 hi ha una lluita soterrada per l\u2019hegemonia del poder pol\u00edtic que s\u2019ha anat recolzant en aquest moviment sociopol\u00edtic de fons radical i rupturista. Desconec com resoldran aquesta cru\u00eflla valleinclanesca, per\u00f2 hem arribat a un punt en qu\u00e8 aquesta din\u00e0mica no \u00e9s sostenible.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Tamb\u00e9 he de preguntar-li sobre la postura que han adoptat la majoria d\u2019empresaris catalans davant l\u2019auge de l\u2019independentisme en els \u00faltims temps. Hi ha hagut m\u00e9s silenci o advert\u00e8ncies ignorades?<\/strong> <\/span>
\nEl Cercle d\u2019Economia de Barcelona i els seus presidents, com va passar en el cas de Jos\u00e9 Manuel Lara, van dir d\u2019una forma molt clara que si algun dia apareixia un fenomen de tipus unilateral independentista, traslladarien el seu domicili social. Estava clar; jo li puc assegurar que aquesta instituci\u00f3 ho va transmetre als principals l\u00edders pol\u00edtics de Catalunya al llarg de molt temps de forma privada.
\nEn qualsevol cas, la funci\u00f3 d\u2019un empresari no \u00e9s salvar el pa\u00eds, sin\u00f3 protegir la seva organitzaci\u00f3 i tot el que aix\u00f2 comporta: llocs de treball, activitat de clients i prove\u00efdors, etc. I el mateix passa amb les institucions financeres, les quals han de donar seguretat als seus estalviadors perqu\u00e8 al mat\u00ed seg\u00fcent no es trobin amb un corralito o amb que els seus diners estan en risc. Aquest \u00e9s el paper d\u2019un empresari, per tant, no entenc la cr\u00edtica.
\nAqu\u00ed el que ha passat \u00e9s que part dels representants pol\u00edtics i ciutadans catalans no volien creure que podia arribar a passar el que estem vivint o, conscients d\u2019aix\u00f2, li restaven import\u00e0ncia. Ara b\u00e9, que no ens vinguin amb que en el m\u00f3n empresarial no assumim les nostres responsabilitats. Ho vam fer i li asseguro que \u00e9s molt inc\u00f2mode dir-li a la gent el que no vol sentir.<\/p>\n

\n

\u201cLi puc assegurar que el Cercle d\u2019Economia li va transmetre als principals l\u00edders pol\u00edtics de Catalunya (i al llarg de molt temps) que si apareixia un fenomen de tipus unilateral independentista les empreses catalanes traslladarien el seu domicili social.\u201d<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n

Seguint amb les conseq\u00fc\u00e8ncies del conflicte catal\u00e0, de quins impactes econ\u00f2mics ja es pot parlar?<\/strong><\/span>
\nEls impactes van per sectors: mentre que aquells que v\u00e9nen m\u00e9s determinats pel consum intern s\u2019estan veient m\u00e9s afectats, la ind\u00fastria pr\u00e0cticament no ha patit les conseq\u00fc\u00e8ncies del proc\u00e9s. I aix\u00f2 es deu al fet que la resta de les economies mundials funcionen b\u00e9 i, per tant, les exportacions van tirant. Si la situaci\u00f3 es mant\u00e9 aix\u00ed, probablement no veurem un impacte massa intens sobre l\u2019activitat econ\u00f2mica i l\u2019ocupaci\u00f3. Una altra cosa \u00e9s l\u2019efecte a mig i llarg termini que puguin acabar tenint els canvis de seus corporatives i fiscals. El nostre major risc \u00e9s el de quedar-nos com a f\u00e0brica i perdre la sala de comandaments. Per\u00f2 jo prefereixo esperar i veure qu\u00e8 passa.<\/p>\n

Corre perill el poder empresarial i estrat\u00e8gic catal\u00e0, per\u00f2 qu\u00e8 em diu de la reputaci\u00f3 i imatge de Catalunya i, sobretot, de Barcelona?<\/strong><\/span>
\nEls successos de desordre al carrer s\u00ed que envien una imatge internacional molt potent. Vinc de Brussel\u00b7les i em va sorprendre comprovar que a dia d\u2019avui cap l\u00edder pol\u00edtic europeu vol venir a Barcelona; temen de manera exagerada veure\u2019s-hi embolicats. I aix\u00f2 cal tenir-ho en compte i gestionar-ho. Perqu\u00e8 si no ho fem, patirem, tamb\u00e9 per aquesta banda, unes conseq\u00fc\u00e8ncies inesperades.<\/p>\n

\n

\u201cEls successos de desordre al carrer s\u00ed que envien una imatge internacional molt potent. Vinc de Brussel\u00b7les i em va sorprendre comprovar que a dia d\u2019avui cap l\u00edder pol\u00edtic europeu vol venir a Barcelona; temen de manera exagerada veure\u2019s-hi embolicats. I aix\u00f2 cal tenir-ho en compte i gestionar-ho perqu\u00e8 si no ho fem en patirem les conseq\u00fc\u00e8ncies.\u201d<\/span><\/h2>\n<\/blockquote>\n
A FONS<\/span><\/div>\n

Ant\u00f3n Costas (Vigo, 1949) \u00e9s enginyer t\u00e8cnic industrial i Doctor en Economia, catedr\u00e0tic de Pol\u00edtica Econ\u00f2mica a la Universitat de Barcelona (UB) i president de l\u2019Observatori d\u2019An\u00e0lisi i Avaluaci\u00f3 de Pol\u00edtiques P\u00fabliques de la mateixa instituci\u00f3. Anteriorment, va ser vicerector de la Universitat Internacional Men\u00e9ndez Pelayo i tamb\u00e9 de la UB. Aquesta \u00e9s la seva tasca en el m\u00f3n acad\u00e8mic, per\u00f2 Costas \u00e9s conegut per participar de manera molt activa en el debat p\u00fablic sobre els problemes econ\u00f2mics, socials i pol\u00edtics actuals. Ho fa a trav\u00e9s de la seva tasca com a divulgador \u2013\u00e9s escriptor, conferenciant i columnista a El Pa\u00eds<\/em>, El Peri\u00f3dico de Catalunya<\/em> i La Vanguardia<\/em>\u2013, com a conseller de diverses empreses i com a membre de la junta directiva del Cercle d\u2019Economia de Barcelona (instituci\u00f3 que va presidir entre 2013 i 2016).
\nTot i aix\u00f2, el paper m\u00e9s permanent al llarg de la seva vida (concretament, des de 1978) ha estat el de professor. Com ell mateix reconeix: \u201c\u00c9s la feina que m\u00e9s m\u2019agrada, la que m\u00e9s em satisf\u00e0, la que no em cansa i la que em dona m\u00e9s satisfaccions. Quan vas pel carrer i de sobte alg\u00fa et diu que va ser el teu alumne, tens una pujada d\u2019alegria i d\u2019autoestima considerable\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Va dir ad\u00e9u a la presid\u00e8ncia del Cercle d\u2019Economia a finals de 2016, despr\u00e9s de tres anys de lideratge que titlla d\u2019\u201dinteressants\u201d, encara que \u201cviscuts amb certa incomoditat\u201d. I \u00e9s que l\u2019afany de contribuir que les coses millorin ha conduit sempre Ant\u00f3n Costas per tot tipus de rumbs. Un dels \u00faltims \u00e9s la publicaci\u00f3 del seu \u00faltim llibre, El final del desconcierto (Ediciones Pen\u00ednsula, 2017), en el qual aquest economista a mig cam\u00ed entre Vigo i Barcelona ens dona les claus perqu\u00e8 progr\u00e9s social i creixement econ\u00f2mic puguin anar una vegada per sempre plegats.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":17905,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[12,55],"tags":[1915,5710,6752,6753,6754,116,167,915,1865],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17903"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17903"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17903\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47914,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17903\/revisions\/47914"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/17905"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17903"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17903"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17903"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}